El professor de la UIB, Nicolau Dols, nou president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, Nicolau Dols, és des d’avui el nou president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’equip que gestionarà la Secció els propers quatre anys l’acompanyen Mila Segarra com a vicepresidenta, Mercè Lorente com a secretària i Maria Josep Cuenca com a tresorera.

Nicolau Dols pren el relleu de Ramon Sistac, que ha exercit com a president en funcions des que Teresa Cabré va ser escollida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans i va iniciar el seu mandat l’1 de setembre d’enguany.

Nicolau Dols és catedràtic de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears. Es va doctorar en filologia catalana, amb menció de doctorat europeu, amb la tesi Teoria fonològica i sil·labificació. El cas del català de Mallorca (2000). Actualment dirigeix el projecte «Corpus Oral de la Llengua Catalana» a l’IEC. 

Mila Segarra és doctora en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professora titular del Departament de Filologia Catalana de la mateixa universitat. Les seves línies d’investigació són l’estandardització i la codificació, la llengua i els mitjans de comunicació, i la lingüística històrica.

Mercè Lorente es doctorà en filologia catalana, en l’especialitat de lingüística catalana, per la Universitat de Barcelona. És professora titular de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des del 1994 i investigadora principal del grup de recerca IULATERM (Lèxic i Tecnologia). És editora en cap, des del 2009, de Terminàlia, revista de la SCATERM, filial de l’IEC, i vicepresidenta de l’Associació Espanyola de Terminologia des del 2012. Ha publicat tres llibres, tretze llibres de text i un centenar d’articles o capítols de llibres.

Maria Josep Cuenca es doctorà en filologia catalana a la Universitat de València amb la tesi Les oracions adversatives, que rebé el premi extraordinari de doctorat i el Premi Pompeu Fabra de l’IEC (1991). És catedràtica de filologia catalana en aquesta universitat i pertany a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des del 1999.

El neologisme de 2021

Precisament l’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que per vuitè any consecutiu ha llançat una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any, ha donat a conèixer avui els guanyadors.

De la llista dels deu candidats d’enguany, negacionisme i podcast s’han disputat el primer lloc durant tot el període de votació, però finalment ha estat negacionisme el neologisme que ha guanyat, només amb vint-i-un vots més que podcast. Cisgènere i distòpic -a, en tercer i quart lloc, han obtingut més de mil vots. Antivacunes i presencialitat, en cinquè i sisè lloc, han obtingut més del 8 % dels vots, i edatisme, disfòbia, cronificar i monodosi han obtingut, respectivament, el 6,1 %, 4,5 %, 4,1 % i 3,8 % dels vots.

Així doncs, si la Secció Filològica de l’IEC ho considera oportú, la paraula negacionisme podria aparèixer aviat en el Diccionari de la llengua catalana, com ho han anat fent els neologismes guanyadors dels anys anteriors.

En aquesta edició han votat 8.045 persones, la més jove nascuda el 2011 (10 anys) i la més gran el 1932 (89 anys), repartits en franges d’edat de la manera següent: el 51,4 % tenen entre 10 i 30 anys, el 23 % tenen entre 30 i 50 anys, el 23,6 % tenen entre 50 i 70 anys, i el 2 % tenen entre 70 i 90 anys.

De fet, cada franja d’edat ha tingut preferències diferents a l’hora de triar el neologisme de l’any: els més joves han optat per cisgènere i podcast, i la resta de votants han triat negacionisme.