Els científics descobreixen dues noves espècies de cucs en una cova de Mallorca
Un equip de recerca -liderat per la Universitat de Balears (UIB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), i amb la participació del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Consiglio Nazionale Delle Ricerche (CNR)- ha descobert noves espècies de poliquets en una cova anquialina de l’illa de Mallorca. Els exemplars presenten trets únics que els distingeixen dels poliquets ja coneguts. La troballa obre interrogants com l’origen i l’antiguitat d’aquests anèl·lids.
Ho ha donat a conèixer el CEAB-CSIC en una nota en la que expliquen que el tipus de cavitat on es localitzen aquests cucs marins estan aparentment allunyades de la mar, però plenes d’aigua distribuïda en dues capes: la de dalt és de pluja i prové de la superfície, mentre que la inferior, és salobre, i hi arriba, generalment per filtració lenta des del mar.
La cova en questió és de molt difícil accés, no té llum natural i, també pel seu aïllament, pocs nutrients i oxigen dissolt a l’aigua. Per tot això, l’entrada i la supervivència dels organismes hi estan molt limitats. A 18 metres de profunditat, sota els sediments de la cova, és on hi viuen els poliquets.
El primer descobriment és un cuc que pertany a una espècie desconeguda fins ara. La seva morfologia difereix de la de les espècies i els gèneres ja descrits. Per això, també s’ha hagut d’erigir un nou gènere. L’anèl·lid mesura uns dos centímetres, no té ulls i és quasi transparent (se’n veu el cervell, característicament pigmentat d’un vermell intens). El seu dors està cobert d’escates, com els altres membres del grup taxonòmic al que pertany, conegut vulgarment com a “cucs escamosos”. A més, posseeix dos parells de mandíbules amb forma de bec de lloro. Tot i que viu al sediment, amb l’arribada dels submarinistes, va ser capaç de sortir-ne i nedar ràpidament amb moviments sinusoides. Sorprenentment, aquest anèl·lid està emparentat amb llinatges que habiten les profunditats abissals del Pacífic i la plataforma continental de l’Antàrtida. Això fa pensar en una possible connexió molt antiga, de quan la configuració dels continents era del tot diferent.
El segon exemplar sí que pertany a un gènere ja conegut, però l’espècie és nova, mai abans descrita. S’inclou al grup taxonòmic anomenat vulgarment com a “cucs espagueti”, perquè que viuen dins de tubs construïts per ells mateixos amb els sediments del voltant i, en condicions normals, només se’n veu els nombrosos tentacles que tenen, llargs i prims, amb els que obtenen l’aliment. Mesura uns cinc centímetres, tot i que el seu cos és molt tou i es contrau i s’estira significativament. És de color groguenc, però també força transparent i podria ser bioluminescent (aquesta qüestió es comprovarà en futures expedicions a la cova).
La mateixa cavitat anquialina ha estat l’escenari d’una tercera troballa, però de menor rellevància taxonòmica. Es tracta d’un poliquet que ja estava catalogat, però sempre en coves connectades directament amb la mar i en ambients semifoscos del cicalitoral rocós. Per això la troballa planteja enigmes com la manera en què el poliquet ha accedit a la cavitat; la possibilitat que ho fes fa molt temps, quan el nivell de la Mediterrània era mes alt; si vertaderament es pot considerar de la mateixa espècie que els seus parents marins; o l’interrogant de com haurien pogut mantenir-se aïllades les dues noves espècies si en algun moment hi ha hagut comunicació directa amb aigües obertes.
Investigacions des de 2019
La història de la descoberta va començar el 2019, amb una primera expedició científica a la cova. Un any més tard, l’equip va tornar a fer-hi immersions. Posteriorment s’ha anat fent la tasca de recerca que ha permès confirmar els descobriments i avançar en la caracterització dels poliquets.
Aquest 2022 se n’ha descrit un, el de nou gènere i nova espècie. Ho fa fet l’equip de la UIB, liderat per la doctora María Capa. Actualment, els científics preparen la descripció i catalogació del segon, així com l’estratègia per resoldre les preguntes que han sorgit amb les tres troballes. Aquesta tasca es duu a terme dins el projecte de recerca que acaba de concedir l’estat espanyol en el marc del programa “Generación de Conocimiento” i que permetrà dur més treball de camp a les coves de les Illes Balears, per estudiar-ne la biodiversitat.
Daniel Martin, investigador del CEAB-CSIC expert en taxonomia i responsable de la identificació de més de vuitanta espècies noves d’invertebrats marins, colidera, amb la científica de la UIB, aquest projecte. Explica que hi ha una gran diversitat de poliquets als mars del món i que tots tenen un paper important a la natura. “El més essencial és ser una de les principals fonts de menjar per a moltes altres espècies. Per això són abastament utilitzats com a àpats de pesca. N’hi ha que són bioindicadors, permetent la detecció precoç de pertorbacions ambientals i, per tant, ajudant a desenvolupar estratègies de conservació dels ecosistemes. Altres, s’han de tenir ben controlats perquè l’home els pot transportar fàcilment (amb els vaixells), introduint-los en nous ambients on poden presentar un caràcter invasor. També n’hi ha que s’estudien per a usos mèdics i farmacèutics, incloent la síntesi de nanopartícules de plata, idònies com a vectors de medicaments, per exemple per tractar tumors sense afectar els teixits sans que els envolten”.
La coordinadora del Centre Balear de Biodiversitat de la UIB María Capa, apunta “que a aquestes alçades continuem descobrint noves formes de vida confirma que hi ha racons, com els fons marins o aquestes coves aparentment aïllades, que encara ens són molt desconeguts. És important conèixer-los, per posar-los en valor i protegir-los, especialment en l’actual situació de canvi climàtic que pot arribar a posar en perill la persistència d’aquests ecosistemes tan interessants”.
La descoberta s’ha compartit en el darrer congrés internacional de poliquets celebrat a Sud-àfrica aquest estiu.