Les expectatives no acomplertes, la solitud i la mort, principals temors dels alumnes universitaris després de la COVID

Després del confinament per la COVID, 400 estudiants de la UIB han explicat que tenen por de les expectatives de futur no complertes (36,7%), de la pèrdua (16,7%), de la solitud (11,1%), de la mort (5%), de la no acceptació (4,8%) i del contagi d’aquest virus (2,7%). Els investigadors han identificat 1.644 pors, que han classificat en 18 categories. Aquestes són algunes de les conclusions d’un projecte d’innovació docent, finançat per l’IRIE i liderat per la doctora Antonia Pades, del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears.

Les conclusions de l’estudi, que s’ha presentat al congrés internacional sobre educació IRED 2021, celebrat a Salamanca, són les següents:

– Els alumnes universitaris que hi han participat responen a un mateix patró amb relació a la por sobre les expectatives de futur no complertes (fallar, ignorància, equivocar-se, frustració, fracàs en els estudis), pèrdua i solitud. Tot i això, no apareixen nivells elevats de por a la COVID-19, excepte de l’alumnat de Fisioteràpia i Treball Social, que manifesta més por a aquesta pandèmia. 

– Explorar la por proporciona beneficis, permet identificar i compartir emocions entre iguals.

– Això a banda, explorar la por pot facilitar programes d’Educació per a la Salut i prevenir problemes de comportament social. Des del punt de vista educatiu, implementar estratègies de seguiment i motivacionals per a alumnes com a prevenció.

El projecte

La por forma part del comportament humà. Actua com un mecanisme d’adaptació a l’entorn (alerta, possibilitat de fugida i altres). Aquest en seria l’aspecte positiu. No obstant això, la por sol anar associada a situacions negatives.

Actualment, a causa de la pandèmia de COVID-19, la por més que mai pot ser present en la societat, ciutadania i, evidentment, en la comunitat universitària. Després d’uns mesos confinats, sotmesos a l’estrès i a la incertesa, calia gestionar les emocions i afrontar la por experimentada. El confinament podia haver afectat el benestar social i emocional dels estudiants a diferents nivells. De fet, en l’etapa universitària l’alumnat presenta sempre por relacionada amb la vida personal, acadèmica i professional futura. La universitat és un bon lloc per explorar, aprendre i gestionar les emocions derivades d’aquesta por percebuda.

L’objectiu d’aquest projecte era poder identificar la por derivada de la situació posterior al confinament. I, després, dissenyar i aplicar un programa psicoeducatiu basat en la Medicina Narrativa a través del microrelat.

Han participat en l’estudi 395 alumnes de 1r dels graus d’Infermeria, Fisioteràpia, Treball Social, Bioquímica i Psicologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB): 33 homes (8,3%) i 362 dones (91,7%), d’edats compreses entre els 20 i els 25 anys.

El primer dia de classe (mes de febrer de 2020) els formularen una pregunta oberta: «Identifica a què tens por en aquest moment?». Per contestar-la, els presentaren un dibuix d’una mà i havien d’assenyalar a cada dit i a la palma, una por present. S’intentava que de manera lliure identificassin la por i l’etiquetassin. Després, havien d’analitzar els resultats obtinguts, dissenyar i aplicar un programa psicoeducatiu de gestió i maneig emocional de curta durada (4 hores), fent ús dels microrelats com a recurs didàctic basat en l’escriptura reflexiva de la medicina narrativa.

D’aquesta manera, es produeix un efecte constructiu a nivell cognitiu i emocional. L’objectiu últim és ajudar a pensar, sentir i expressar emocions, tant positives com negatives. Les emocions negatives se solen relacionar amb la por. L’alumnat havia d’expressar emocions per escrit, relacionades amb la història viscuda durant el confinament i durant la pandèmia COVID-19. Per facilitar l’expressió emocional, es va proporcionar als alumnes vocabulari emocional relacionat amb les emocions bàsiques negatives i positives. 

El patró de pors és similar entre els alumnes dels diferents graus. En altres estudis realitzats sobre pors pròpies d’aquesta pandèmia s’han identificat: por de contagiar-se, que altres es contagiïn (especialment, els avis), contagiar a qualcú, a sortir al carrer, a perdre’s activitats atractives i a la solitud (Berasategui et al.,2020; Orgilés et al., 2020).

La majoria dels alumnes que han participat en el projecte de la UIB té por a expectatives no complertes, a la solitud, mort i no acceptació dels altres. El contacte directe i la por del contagi podria ser una de les explicacions a la por percebuda davant la COVID-19 pels alumnes de Treball Social i de Fisioteràpia en formació. Dia a dia, estableixen una relació i un vincle molt estret amb el cos dels pacients, la por al contagi i la seva repercussió podria ser present en aquests nous professionals de Fisioteràpia. Per altra banda, l’alumnat de Treball Social està en contacte amb persones vulnerables, i aquestes persones són les que han patit més la COVID-19 amb les seves complicacions. Aquest alumnat està molt sensibilitzat amb el patiment. En la mostra de l’estudi a la UIB, emergeixen noves pors, com la solitud i mort en aquests moments de reflexió.