Models matemàtics per entendre la resistència col·lectiva de la posidònia i la gorgònia davant el canvi climàtic
La tesi doctoral de Pablo Moreno Spiegelberg, investigador a l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), ha posat en relleu com dues espècies marines clau de la Mediterrània, Posidonia oceanica i Paramuricea clavata, s’estructuren col·lectivament per fer front a les creixents pressions ambientals. El treball, desenvolupat en el marc del Programa de Doctorat en Física Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears, utilitza models matemàtics avançats per estudiar els mecanismes d’autoorganització d’aquests organismes.
A través de simulacions i eines de física aplicada, Moreno ha demostrat que aquestes espècies no només responen a l’estrès ambiental de manera individual, sinó que també generen estructures espontànies que optimitzen la distribució de recursos i redueixen la competència entre individus.
En el cas de la Posidonia oceanica, la recerca indica que l’augment de la densitat local de les plantes afavoreix la formació d’estructures mòbils dins el prat marí. Aquesta dinàmica permet una millor resistència del conjunt vegetal davant pertorbacions externes, com ara l’erosió, l’augment de la temperatura marina o els efectes del turisme. Les praderies de posidònia es troben actualment en regressió a moltes zones del litoral mediterrani, i aquest tipus d’estudis permeten entendre millor les seves capacitats naturals d’adaptació.
Pel que fa a la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), un organisme fonamental en la formació de boscos marins profunds, la recerca se centra en l’estudi de la distribució de la mida de les colònies i les interaccions competitives. Els resultats obtinguts apunten que, en funció de com es reparteixen els recursos, es poden generar patrons d’esclarissada que afecten la densitat i la resiliència de les poblacions. Aquesta informació és útil per anticipar l’impacte d’episodis de calor extrema, cada cop més habituals en aigües mediterrànies.
La tesi, titulada Spatiotemporal dynamics of coastal Mediterranean ecosystems i dirigida pel doctor Damià Agustí Gomila Villalonga, contribueix a la comprensió dels processos naturals d’adaptació col·lectiva en entorns marins i ofereix noves eines per a la gestió i restauració d’ecosistemes costaners.
Els models desenvolupats poden aplicar-se en contextos de conservació per preveure escenaris futurs i dissenyar actuacions que reforcin la capacitat de resposta de les espècies davant de l’impacte humà i el canvi climàtic.