Reconstrueixen digitalment un tornaveu desaparegut de Gaudí a la Catedral de Mallorca
Un element desaparegut fa més de mig segle del patrimoni arquitectònic de la Catedral de Mallorca torna a existir, almenys en l’àmbit digital. Un equip multidisciplinari de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha reconstruït el tornaveu que Antoni Gaudí va dissenyar a començament del segle XX per a la trona major de la Seu, una peça concebuda per millorar la projecció de la veu de l’orador i de la qual no es conservaven plànols ni documentació geomètrica precisa.
El tornaveu formava part de la intervenció que el bisbe Pere Joan Campins va encomanar a Gaudí l’any 1901 per reformar diversos elements litúrgics de la Catedral de Mallorca. El projecte incloïa el trasllat del cor a la Capella Reial, actuacions per millorar l’acústica del temple i el disseny de nous elements arquitectònics i decoratius. En els treballs també hi varen intervenir col·laboradors habituals de l’arquitecte, com Joan Rubió i Josep Maria Jujol.
La peça, construïda amb fusta i teixit, s’adaptava a la geometria octogonal del púlpit i estava coronada per tres superfícies parabòliques. La seva funció no era únicament ornamental: el disseny aprofitava les propietats acústiques d’aquestes superfícies per dirigir i amplificar la veu de l’orador.
El tornaveu va desaparèixer l’any 1970, quan el conjunt de la trona va ser enderrocada, malgrat que havia estat declarat Monument Històric. La seva pèrdua va privar els investigadors de qualsevol plànol original que permetés determinar-ne amb exactitud la geometria. La peça, però, havia deixat testimonis fotogràfics i fins i tot un testimoni singular: el 1932, durant la seva visita a Mallorca, l’arquitecte Le Corbusier la va dibuixar al seu quadern de viatge.
Deu fotografies per recuperar una geometria perduda
La reconstrucció ha estat liderada per Albert Samper, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, amb la participació d’investigadors de tres departaments de la universitat. El projecte ha combinat geometria analítica i descriptiva, escaneig làser, fotogrametria i modelatge tridimensional per convertir fotografies antigues en una reconstrucció digital contrastable.
El primer pas va consistir a generar un model digital de la Catedral i de la trona major. Per aconseguir-ho, els investigadors varen realitzar 1.250 escanejos làser i varen obtenir un núvol de punts d’uns 21 milions de punts. La trona es va reconstruir posteriorment en tres dimensions amb un 95% d’exactitud.
Sobre aquesta base es varen analitzar deu fotografies històriques del tornaveu. L’equip va calcular la posició des de la qual havia estat presa cada imatge mitjançant dos mètodes geomètrics independents. Només les fotografies en què els dos càlculs presentaven una diferència inferior a un metre varen ser considerades prou fiables per a la reconstrucció. En total, se’n varen seleccionar cinc.
A partir d’aquestes imatges, els investigadors varen identificar i reconstruir digitalment les corbes visibles de les tres superfícies que configuraven el tornaveu. Sobre els models provisionals resultants es varen aplicar diferents càlculs geomètrics per determinar quina forma parabòlica s’ajustava millor a cada superfície.
La comparació dels resultats va permetre establir una solució geomètrica coherent amb el conjunt i reconstruir digitalment l’estructura completa.
Una peça concebuda també per dirigir el so
La recerca ha anat més enllà de recuperar l’aparença del tornaveu. Els investigadors també han estudiat el seu possible comportament acústic, especialment la capacitat de les superfícies parabòliques per concentrar i dirigir les ones sonores.
Segons els càlculs realitzats, el disseny de Gaudí definia una zona concreta davant del púlpit on la projecció de la veu hauria assolit un rendiment acústic òptim. D’aquesta manera, la reconstrucció permet aprofundir en la lògica funcional d’un element del qual fins ara només es conservaven representacions parcials.
La investigació ha comptat amb la participació de David Moreno, del Departament d’Enginyeria Mecànica, i Blas Herrera, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, a més de Samper. La combinació de disciplines ha estat clau per passar de les fotografies històriques a un model tridimensional basat en criteris geomètrics verificables.
Un patrimoni que es pot tornar a estudiar
El resultat final no és només una recreació visual del tornaveu. Els investigadors han generat un arxiu digital en formats estàndard que permet analitzar la peça, reutilitzar-la en futurs treballs de recerca o emprar-la amb finalitats docents. El model també podria servir, eventualment, per fabricar una rèplica física mitjançant eines de fabricació digital.
La metodologia obre així una via per recuperar altres elements patrimonials desapareguts dels quals només quedin fotografies, dibuixos o altres testimonis incomplets. En el cas de la Seu de Mallorca, permet tornar a estudiar amb criteris científics una peça concebuda per Gaudí fa més de 120 anys i desapareguda físicament el 1970.
La reconstrucció posa de manifest, en definitiva, que la digitalització del patrimoni no només serveix per documentar allò que encara existeix. També pot convertir testimonis dispersos d’allò que s’ha perdut en nous instruments per investigar, comprendre i, fins i tot, tornar a donar forma a una part de la història arquitectònica de Mallorca.