Ara llegint
Una nova Llei d’Educació amb més equitat, inclusió, participació democràtica, professionalitat i inversió

Una nova Llei d’Educació amb més equitat, inclusió, participació democràtica, professionalitat i inversió

Un Consell de Govern extraordinari ha servit per aprovar avui el projecte de la que serà la primera llei d’educació de les Illes Balears. Acte seguit, s’ha convocat una reunió de la Comissió Permanent del Consell Escolar de les Illes Balears, en què hi han participat la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, amb la voluntat de compartir amb el màxim òrgan de representació educativa de les Balears un moment considerat com transcendental per a l’educació d’aquesta comunitat autònoma. El Projecte inicia ara la tramitació parlamentària.

Fonts del Govern Balear han destacat que per primera vegada les Balears tindran una llei d’educació pròpia, que neix amb un objectiu principal: dotar d’estabilitat el sistema educatiu establint unes bases acordades sobre elements essencials de l’educació, de manera que, independentment de qui governi, el sistema educatiu de les Illes Balears es mantengui estable, condició que es considera imprescindible per garantir el camí cap a l’èxit educatiu.

“Des de l’any 2015, la tranquil·litat i l’estabilitat que s’han viscut en l’àmbit educatiu de les Balears, afegides a les inversions que s’hi han duit a terme, han permès iniciar un procés de millora que s’ha reflectit en els resultats educatius en tots els nivells”, han remarcat avui des del Govern. Aquesta Llei aspira a crear un entorn estable i tranquil de manera que el procés de millora del sistema educatiu de les Balears continuï en els propers anys.

“Això només és possible amb un document acordat en què tothom es pugui sentir representat i en què tots els participants han cedit per fer-ho possible”, han explicat. Estam davant una llei amb “molta participació amb la idea d’assolir el màxim consens educatiu i polític”, segons fonts del Govern.

Una llei amb 167 articles

La versió final del Projecte de llei conté 167 articles, nou títols específics, catorze disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i deu disposicions finals.

L’article 1 de la Llei n’explica l’objecte i estableix que és el de regular el sistema educatiu en els nivells de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears, fomentar la participació de la comunitat educativa, possibilitar l’èxit i l’equitat educativa amb la finalitat que tot l’alumnat arribi al seu nivell òptim d’aprenentatge, dotar els centres de més autonomia i institucionalitzar l’avaluació, d’acord amb les competències pròpies i en el marc dels sistema educatiu espanyol.

Entre els aspectes destacats de la Llei es troben l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres i la seva organització, que permet una descentralització de l’activitat educativa en el marc del projecte educatiu i de l’avaluació de l’assoliment dels objectius que s’hi plantegin. El projecte educatiu és reconegut com la màxima expressió de l’autonomia del centre, s’ha de fonamentar en els principis d’equitat, inclusió, participació democràtica i professionalitat i s’ha de definir al voltant de les necessitats de l’alumnat. Aquesta nova Llei aposta per una direcció educativa cada vegada més professionalitzada i reconeix aquesta tasca com a mèrit en els processos de provisió de places.

En línia amb les normatives més avançades, la llei balear estableix que la gestió dels currículums ha de tenir un enfocament competencial i multidisciplinari, en el qual l’alumnat ha de tenir un paper protagonista.

L’aposta per la màxima participació de tota la comunitat educativa es reflecteix en l’amplitud i la varietat dels òrgans de participació que recull la Llei: la Mesa Sectorial d’Educació, les juntes de personal docent no universitari, la Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat, la Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors, la Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l’Alumnat, la Mesa dels Docents, la Mesa de l’Alumnat i els consells escolars.

La Llei arribarà al Parlament amb una memòria econòmica per garantir el compliment del que es preveu en l’articulat, que recull el compromís d’arribar a almenys el 5% del producte interior brut d’inversió en educació en el termini de vuit anys.

La Llei estableix que el model lingüístic escolar de les Balears ha de garantir que, en acabar el període d’ensenyament obligatori, l’alumnat ha adquirit les competències tant en català com en castellà per emprar amb fluïdesa les dues llengües i la competència bàsica en almenys una llengua estrangera.

Les dues llengües oficials són llengües d’ensenyament i aprenentatge, i l’alumnat té dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua si és una de les oficials de les Balears. En aquest nou projecte, s’ha de garantir l’ús de la llengua catalana, pròpia de les Balears, com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, almenys, en la meitat del còmput horari escolar, amb l’objectiu d’assegurar el procés de normalització lingüística.

La Llei dedica un capítol complet a l’educació inclusiva com a principi fonamental de la política educativa de les Balears i en regula els diferents escenaris per fer-ho possible i garantir una resposta adequada a la diversitat educativa i social existent.

Es reforcen les competències de les actuals delegacions territorials, que tindran una nova estructuració de direccions territorials, amb més capacitat administrativa i una actuació més propera a la realitat local de cada illa.

La regulació del primer cicle d’educació infantil es recull en l’article 7 de la Llei, en el qual es disposa que ha de tenir l’objectiu d’universalitzar aquest cicle, fer-lo gratuït progressivament i garantir una educació equitativa i de qualitat. El Projecte preveu l’elaboració d’un pla de creació i manteniment d’escoles infantils coordinat amb els consells insulars i els ajuntaments.

La futura llei preveu que, en el termini de tres anys des de l’entrada en vigor, s’han de formular les propostes legislatives necessàries per a la creació de l’Institut d’Ensenyaments Artístics Superiors com l’instrument adequat per aconseguir la màxima eficiència en la gestió del conjunt de centres públics d’estudis artístics superiors, més vies de participació de la comunitat educativa,

La Llei vol impulsar el desenvolupament de la professió docent i millorar-ne el reconeixement, i preveu la presentació d’una proposta que reguli la carrera docent en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor.

L’ensenyament concertat veu institucionalitzades en la Llei les polítiques que s’han estat fent des del 2015 amb l’ensenyament concertat, com l’escolarització equilibrada de l’alumnat amb necessitats específiques. A més, el Projecte preveu la constitució d’una comissió tècnica per estudiar la quantia dels mòduls d’altres despeses de l’ensenyament concertat per fer efectiva la gratuïtat de l’ensenyament.

La reducció progressiva de les ràtios també forma part de la futura llei, ja que la disposició addicional tercera disposa que, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor, l’Administració educativa ha d’elaborar un pla que permeti la reducció progressiva de les ràtios fins a un 10 % del màxim establert per la normativa bàsica.

També s’hi inclou la necessitat d’estendre de manera progressiva el servei de transport escolar per a alumnat del segon cicle d’educació infantil i promoure mesures, juntament amb altres administracions públiques, per facilitar-lo a l’alumnat de batxillerat i formació professional.

La digitalització educativa és considerada com una necessitat imprescindible, tant des de la perspectiva de la formació del professorat com de l’alumnat, així com la infraestructura informàtica dels centres i els recursos imprescindibles a disposició dels centres.

La formació professional es constitueix en aquest Projecte de llei com un sistema integrat que abraça tot el conjunt d’accions formatives i d’ensenyament i aprenentatge que capaciten per exercir una professió. Ha d’incloure els ensenyaments d’FP inicials i també els de la formació professional per a l’ocupació.

La formació del professorat també ocupa un capítol important en l’articulat de la Llei, ja que posa les bases d’una formació inicial i permanent del professorat més adaptada a les necessitats actuals del sistema.

Un projecte de llarga trajectòria

El Projecte de llei d’educació parteix del document elaborat per la plataforma Illes per un Pacte, que agrupa més de quaranta entitats socials del conjunt de les Illes Balears amb incidència en l’àmbit educatiu, que el Govern de les Illes Balears va assumir com a propi el 5 de març de 2016.

Posteriorment, s’han tingut en compte l’informe de la Comissió d’Educació del Parlament, a més d’altres lleis educatives de comunitats autònomes (Catalunya, Canàries, Andalusia, País Basc) i, especialment, el Projecte de llei orgànica de modificació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOMLOE), aprovat pel Congrés dels Diputats.

El 27 de novembre de 2019 s’inicià el període d’informació i audiència pública, fins al 27 de febrer de 2020. A més, durant aquest període es van mantenir reunions amb diverses entitats i òrgans de participació per presentar l’Avantprojecte. Així, el document es presentà a la Mesa de l’Ensenyament Concertat, la Mesa de Directors, la Mesa Sectorial d’Educació, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, els sindicats UGT, CCOO i STEI, l’Associació de Docents d’Eivissa, els presidents dels consells escolars insulars, representants d’associacions de docents i col·legis professionals de l’àmbit educatiu (llicenciats, docents, educadors socials, psicòlegs), la Mesa de Diàleg amb les Famílies, UNICEF, representants dels consells insulars i de la FELIB.

També s’encarregà un estudi comparatiu entre l’Avantprojecte de llei i la LOMLOE, així com una anàlisi tècnica sobre les condicions i els límits per al desplegament autonòmic de la normativa bàsica estatal en una llei d’educació, tenint en compte diverses sentències del Tribunal Constitucional en relació amb aquesta matèria.

A partir d’avui, el Projecte de llei d’educació de les Illes Balears està disponible a la web de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt