Una nova llei protegirà els consumidors vulnerables de la indefensió

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha presentat avui en el Consell de Consum l’Avantprojecte de llei de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears que pretén protegir grups socials com menors, discapacitats funcionals o persones d’edat evançada que tenen dificultats per accedir a la informació, que es consideraran consumidors vulnerables.

Gómez ha agraït la bona disposició de les entitats, les quals han aportat suggeriments per millorar la llei. «Cinc associacions privades, tres entitats públiques i set conselleries han aportat millores en aquesta llei que ens afecta a tots. Des de l’Administració, la nostra missió és protegir el consumidor dels abusos comercials».

El director general de Consum, Félix Alonso, ha explicat les novetats principals que introdueix l’Avantprojecte de llei de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears. En primer lloc, destaca les incorporacions dels conceptes de consumidor vulnerable i col·lectius subjectes a protecció especial.

En la Llei general de drets dels consumidors i usuaris (LGDCU), el Govern va desenvolupar la definició de consumidor vulnerable com la persona que, en les seves relacions de consum, es troba en una situació de desavantatge, desprotecció, indefensió o subordinació enfront d’empreses, encara que sigui de manera temporal, territorial o sectorial, a causa de les seves característiques, necessitats o circumstàncies personals.

D’altra banda, els col·lectius subjectes a protecció especial són la gent gran, les persones menors d’edat, discapacitades, dones embarassades, persones sense recursos i amb risc d’exclusió social.

L’objectiu és protegir els grups socials més indefensos com els de menors, persones d’edat avançada, amb baix nivell de digitalització, amb discapacitat funcional, intel·lectual, cognitiva o sensorial, i, en general, que tenen dificultats per la manca d’accessibilitat a la informació.

«Es tracta, per tant, d’un paraigua legislatiu per protegir els grups socials particularment exposats a abusos, fraus, estafes i enganys per tècniques de comercialització o d’informació», ha assegurat Alonso.

Entre les mesures que inclou la nova norma destaca l’obligació de les empreses de prestar els suports necessaris a aquests consumidors perquè puguin comprendre correctament el contingut dels contractes que signen.

Altres novetats

En segon lloc, la Llei també dedica un capítol als drets lingüístics de les persones consumidores i usuàries.

Una altra de les novetats de la Llei és l’augment en la protecció de les persones consumidores en el mercat de l’habitatge. La Llei incrementa la informació precontractual que les empreses han de facilitar als compradors d’habitatges (preu complet, superfície, ubicació, títol de la propietat, accessoris, etc.) i la documentació obligatòria que els han de lliurar en el moment de la compra (escriptura de compravenda, plànol de l’habitatge, instruccions de manteniment, etc.).

En quart lloc, la Llei incorpora un nou capítol dedicat al finançament dels habitatges, que es complementa amb les mesures establertes de la Llei estatal de crèdits hipotecaris. El banc ha de lliurar la documentació del préstec o crèdit hipotecari i l’oferta vinculant amb una antelació de 10 dies, i ha d’informar del tipus d’interès, a més de fer una comparativa.

La quarta novetat de la Llei és la protecció de les persones usuàries dels serveis d’intermediació financera, que complementa la Llei estatal corresponent. Es tracta de protegir les persones que necessiten finançaments i no ho aconsegueix a les entitats financeres i fan ús dels intermediaris financers.

El títol V regula la potestat sancionadora i es fa una actualització dels tipus d’infracció i incorpora noves infraccions, a més de la quantia de les sancions:

• Per faltes lleus es podrà sancionar fins amb 6.000 euros (ara fins a 4.500 euros).
• Per faltes greus, fins a 60.000 euros (ara fins a 24.000).
• Per faltes molt greus, fins a 1.000.000 d’euros (ara fins a 660.000 euros).

En aquest sentit, es fa la transposició de la Directiva (UE) 2019/2161, de 27 de novembre, de modernització de les normes de protecció dels consumidors de la Unió Europea, que exigeix que les sancions siguin efectives, proporcionades i dissuasives, i s’afegeix la possibilitat d’imposar sancions de fins al 4 % del volum del negoci de l’empresa o grup sancionat o bé d’imposar sancions de fins a de cinc milions d’euros si l’import del frau supera el milió d’euros. Aquests imports queden restringits als grans grups transnacionals i difícilment s’imposaran sancions d’aquesta quantia a les empreses de les Illes Balears.

La sisena disposició és que es crea un títol nou, el VI, dedicat a la resolució extrajudicial de conflictes de consum: la mediació i l’arbitratge de consum, amb una regulació que reforça el paper de la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears com a eina adequada per resoldre controvèrsies de consum. També es regula la mediació de consum en l’exercici de la competència estatutària en aquesta matèria en la qual la Comunitat Autònoma també té caràcter exclusiu.

La darrera novetat està dirigida a donar cobertura legal als ajuntaments, que tenien competències en matèria de protecció dels consumidors i que la modificació de la Llei de règim local va eliminar. A més, els consells insulars també podran tenir competències en matèria de consum.

Després que el Consell de Consum n’informi favorablement, han d’emetre un informe sobre l’Avantprojecte de llei el Consell Econòmic i Social (CES) i l’Institut Balear de la Dona. Posteriorment, es proposarà al Consell de Govern perquè l’aprovi i el trameti posteriorment al Parlament de les Illes Balears perquè la voti.