Joan Oliver ha fet de la terra i l’esport la seva vida

Joan Oliver i Ramón és un aficionat al camp. D’aquesta afició, juntament amb el ciclisme, el tir de fona i l’atletisme n’ha fet la seva passió. La Serra de Tramuntana és la seva llar i el lloc idoni per desenvolupar-hi tant el ciclisme com el conreu i cura del seu olivar. És una persona carismàtica que se’l coneix per la seva simpatia i amabilitat amb qualsevol persona. Oliver gaudeix del seu temps lliure a un olivar proper al Port de Sóller. En ell hi planta diferents productes i cuida la natura com si es tractés d’un nadó.

Joan Oliver és un amant com hem dit, del ciclisme, atletisme i tir de fona, esports en els quals el seu pare fou una persona molt important. Només per passió, fa molt per l’esport i tracta d’ensenyar als més joves els valors de l’esport.

Ens espera a la porta del seu olivar. Només entrar, ja es pot veure que és un camp peculiar. Un clar exemple es veu a l’entrada: la propietat està guardada per les reixes d’una antiga caixa fort d’un banc, no per por, ho fa per decoració. Ens convida amablement a passar i ens asseiem  vorejant un objecte peculiar, una pedra per moldre oliva de fa centenars d’anys, que es trobà com a fonament en una casa construïda quan els musulmans eren a Mallorca. Joan la va rescatar i pujar al seu refugi muntanyenc.

Pregunta.- Què és per a vostè la pagesia?

Resposta.- En aquest moment és la meva forma de viure. Tract de gaudir de la natura i d’intentar recuperar la salut perduda aquests darrers anys. Aquesta pèrdua de salut va ser a causa de l’excés d’estrès dins el treball administratiu habitual. El camp, la muntanya… són les millors medicines, sens dubte.

P.- Des de quan té aquesta afició?

R.- Des de sempre. Quan era jove ja m’agradava molt el món agrari, especialment l’agricultura i la ramaderia fomentada dins el treball grupal o familiar, dirigida especialment cap a l’autoconsum. Indiscutiblement, les tècniques agràries darrerament han canviat molt, però els petits pagesos segueixen tenint un conjunt de valors bàsics basats en l’honradesa. Respecten la terra, la natura i l’home, coses desgraciadament oblidades, massa sovint,  per les grans explotacions agràries, basades moltes vegades en monocultius, i especialment només amb els guanys, que res tenen a veure amb les nostres tradicions.

P.- Què fa a l’olivar?

R.- Visc i em recupero, que en aquest moment de la meva existència és el més important. El contacte amb la naturalesa té, li ho puc assegurar, efectes terapèutics molt importants. No podem oblidar que som naturalesa. Estam obligats a conservar-la i ensenyar a respectar-la als nostres infants. Darrerament, he estat tancant tot l’olivar amb reixeta, he espedregat, he collit i pelat les ametlles, he collit les garroves, i estic arreglant i podant els arbres. Sempre hi ha feina a un olivar. Gràcies a Déu és una feina que mai s’atura i que et permet sentir-te realitzat: amo i senyor.

P.- Que li aporta la pagesia?

R.- Salut, tranquil·litat i moltes ganes de fer coses. El contacte amb la natura et canvia immediatament i radicalment la filosofia de la vida. Et fa reflexionar, t’omple, i té molts d’efectes positius, tant en la salut física com en la psicològica. És dins la natura on podem trobar estímuls per als nostres sentits, inspiració per a la ment i un descans per a l’esperit. És evident que no tot és filosofia, ans tot al contrari, un dels avantatges que té la terra i el seu conreu és la capacitat d’aprenentatge i de fer valer l’enginy per dur a terme les seves necessitats.

P.- Quins animals té i per què?

R.- Abans hi tenia una somereta que va morir, n’Apol·lònia, i ara un parell de xots i ovelles, com és lògic, de raça autòctona mallorquina. S’alimenten d’herba fresca, de garroves, de les olives, de les figues, de les fulles, de les branques dels arbres i de totes les fruites quan cauen enterra. Les someres i els xots són molt millor que qualsevol màquina desbrossadora, ja que, a més de controlar l’excés de vegetació, adoben el terreny. Això fa que els arbres i tot l’entorn sigui més saludable. Ja no li parlaré del gaudi de veure’ls pasturar i fer net l’olivar de pam en pam.

P.- Com trasllada l’aigua i diferents coses al teu olivar?

R.- Un bon pagès ha de preveure aquestes coses. Afortunadament, vaig tenir bons mestres. El primer que vàrem fer, abans de construir el porxo, va ser fer una cisterna per recollir l’aigua de la pluja a través de les teulades. Aquesta aigua serveix per beure, regar els arbres, donar aigua als animals, fer la bugada, cuinar… De tota manera, amb un estiu com el d’enguany, la cisterna no et basta per a res i he hagut de pujar bidons grossos d’aigua a l’olivar amb la furgoneta. Omplo els bidons amb l’aigua d’un pou que tenim a casa nostra i cap amunt s’ha dit.

P.- La poca pluja ha afectat  els seus arbres?

R.- Clar que sí. Enguany no hem tingut ni olives, ni ametlles. L’única cosa que hi ha a bastament  als olivars en aquest moment són garroves, serves, magranes, arboces, gínjols, atzeroles i nesples. Les darreres ja estan pràcticament en perill d’extinció, ja que desgraciadament en queden molt poques. Sembla que no són rendibles. Aquest estiu els arbres, i la vegetació en general, ho han passat bastant malament. Esperem que aquesta situació de canvi climàtic que ens persegueix de fa anys, canviï i tornem a veure brotar la terra com abans.

P.- Es pot viure de la pagesia?

R.- És molt difícil viure de la pagesia. Els preus dels productes agrícoles són molt baixos i els dels productes que necessites són molt cars.  Qui es sol quedar la gran part dels beneficis són els intermediaris. Avui en dia la gent només malviu al camp, ja que la feina és molt feixuga. A més, t’has d’aixecar prest i acabes tard.  És completament il·lògic, perquè si no hi hagués pagesos, no hi hauria menjar i ens moriríem tots de fam.

P.- Hi ha diferència entre els productes que puguis sembrar i  els que compres?

R.- No hi ha punt de comparació en res. Quan tu cultives els teus propis productes amb pràctiques agrícoles positives (no tenen contaminants ni monocultius) i fas la collita al moment oportú, quan els productes  són madurs, aconsegueixes uns fruits únics, especials i irrepetibles. Tenen un gust i unes olors autèntics. Ens fan recordar velles èpoques que no tenen res a veure amb els que pots comprar a les grans superfícies.

P.- És molt car mantenir un olivar?

R.- Sí que ho és mantenir un bocí i mantenir tot el que tengui a veure amb la pagesia, conservar els nostres bells paratges que, a més, atreuen els nombrosos turistes. Malgrat de totes les divises recaptades a costa del reclam de la Serra i del pagès mallorquí, aquest sol sortir malparat per l’especulació i pel que li costa treure al carrer i vendre, a preu molt baix, els seus productes. Algú hi haurà de posar remei, millor avui que demà, perquè de no esser així, el camp i la terra perilla, sobretot a llocs com la Serra de Tramuntana on no es pot fer res i tot el que fas dins la teva explotació, marges, pujar menjar, collir… tot costa molt més que dins el pla.

P.- Què li agradaria aconseguir amb el seu olivar?

R.- Som un pagès aficionat, però m’agradaria molt contribuir en assentar definitivament el binomi producció local-consum local, és a dir, consumir els nostres productes, encara que hi hagi uns hàbits socials dolents adquirits aquests darrers anys. La relació directa entre el productor i el consumidor és peça clau per intentar recuperar la malmesa agricultura mallorquina. Un altre factor diferenciador, i que s’hauria de potenciar, és el respecte i la dignificació econòmica dels pagesos. És necessari que el fenomen dels consumidors responsables i implicats segueixi en plena ascensió i que les noves tecnologies exerceixin com eines facilitadores d’aquest engrescador procés.

P.- Hi ha algun arbre o planta que tingui més estima que a un altre? Per què?

R.- Indiscutiblement, un avellaner. Ve de molt enfora, de les meves llunyanes joventuts, quan era maratonià i ultramaratonià. Al Raid Delta de l’Ebre de l’any 1997, vaig guanyar com a premi una bossa d’avellanes. La vaig sembrar i em va sortir aquest avellaner ja bastant desenvolupat. Em recorda constantment aquells bells temps.

P.- Com veu el sector agrícola a Balears?

R.- La salvació del maltractat i gens recolzat, a nivell oficial, sector agrícola de les Illes, és el retorn a la pagesia ecològica, amb un model agrari que produeixi aliments de qualitat i generi feina digna per mantenir viu l’ecosistema. Les petites explotacions familiars illenques viuen immerses, des de ja fa dècades, en una crisi sistèmica i permanent, en part per l’augment dels preus de la maquinària i tot el relacionat amb el camp, el que ha fet que una gran part dels terrenys cultivables hagin estat abandonats. La població treballadora activa s’ha reduït a passos de gegant, passant a treballar i dependre, directa o indirectament, del turisme.

P.- Com veu el futur dels olivars?

R.- Els olivars, dins la Serra de Tramuntana, desgraciadament es van abandonant i erosionant amb una ràpida invasió progressiva del pinar. La natura torna a guanyar terreny a la terra cultivada pels nostres avantpassats. La majoria dels olivars, petits i familiars, s’han convertit en un refugi de cap de setmana. Crec que, sense passar-nos, les lleis hauríem de ser un poc més permissives.

P- Qui l’hi ha ensenyat i ajudat en les feines de la pagesia?

R.- Afortunadament he tingut molt bons mestres. Els meus avantpassats, padrins, pares, concos… treballaven al camp. He après molt d’ells, especialment l’amor i els respecte cap a la natura. La meva padrina als 92 anys encara collia taronges i llimones al seu hort de Cas Moliner. Avui en dia tinc molt bons amics, pagesos professionals, que m’ajuden i recolzen en tot. Gràcies a ells puc fer aquestes petites feines.