Albert Cassanyes: “Sense Fra Antoni Llinàs no hi hauria pogut haver un Juníper Serra”

El pare Fra Antoni Llinàs i Massanet va néixer a Artà l’any 1635. L’any 1664 s’inscriví a la llista de futurs missioners i partí cap a Amèrica. A Mèxic, durant uns anys ensenyà filosofia i teologia a les aules dels convents franciscans, on va ser conscient de la necessitat de preparar als nous missioners. Per això aconseguí una autorització del rei i del Papa per fundar un col·legi per formar els frares que havien de anar a les missions. Al llarg de la seva vida fundà col·legis missioners a Mèxic, Perú, la Corona d’Aragó i Sardenya. 

Artà ha dedicat a la figura de Fra Antoni Llinàs les seves primeres Jornades d’Estudis locals que han tengut lloc el 27 i 28 de setembre. Han estat coordinades per Albert Cassanyes Roig, doctor en Història i professor d’Història Medieval a la UIB. Cassanyes destaca la importància de les Jornades d’Estudis Locals, “per acostar la història a la gent del poble, però també per animar a la gent a recuperar la seva història a través de la visita als arxius municipals”.  

P.- Aquestes han estat les primeres Jornades d’Estudis Locals d’Artà. Com a historiador, perquè són important les jornades d’estudis locals?

R.- Les Jornades d’Estudis Locals crec que són importantíssimes. Els historiadors estam acostumats a treballar els grans temes, però està molt bé que ens fixem en la repercussió de la història en l’àmbit local. Sempre es parla de la micro història, que és centrar-se en comunitats petites i veure com es veuen afectades per la història en general. A més, aquestes jornades permeten recuperar la memòria de cada poble, i d’aquesta manera, recrear la seva identitat. Es un tòpic dir que qui perd els orígens perd la identitat, i per tant, una de les funcions dels historiadors i de les jornades d’Estudis Locals és refermar i donar a conèixer aquesta història que és la que explica com som actualment. 

“Aquestes Jornades permeten recuperar la memòria de cada poble, i d’aquesta manera, recrear la seva identitat.”

P.- Com ha estat aquesta tasca de coordinació de les jornades?

R.- Tot va començar amb una telefonada de la regidora Paula Ginard, que és qui va tenir la iniciativa d’organitzar-les. Vàrem decidir que les primeres jornades les centraríem amb la figura d’un personatge, Fra Antoni Llinàs, que és fill il·lustre d’Artà però que feia falta donar-lo a conèixer una mica més. Vàrem intentar donar a conèixer la figura de Fra Antoni Llinàs, però també el seu context històric, tant a Artà com a Amèrica. 

P.- Qui era Fra Antoni Llinàs i Massanet?

R.- Abans de res era un artanenc, va professar com a frare franciscà, primer al convent dels Franciscans a Artà, i després es va traslladar al convent de Ciutat per formar-se, i allà després va ser professor de Teologia. Fins que al 1664, Antoni Llinàs es va apuntar per anar de missioner a Amèrica i se’n va anar a la zona de Mèxic. La principal aportació de Fra Antoni Llinàs a la història és que és el fundador d’uns col·legis anomenats col·legis de Propaganda Fide destinats a la formació de missioners, perquè considerava que els missioners havien de ser unes persones moralment correctes, ja que hi havia molts de missioners que se n’anaven a Amèrica i allà les seves actuacions no eren adequades. Antoni Llinàs va voler crear unes escoles per formar a aquests missioners en bons costums, ensenyar-los la doctrina que havien de transmetre i també les llengües dels pobles indígenes, per poder predicar en la seva llengua i d’aquesta manera arribar millor als nous cristians. 

“La principal aportació de Fra Antoni Llinàs a la història és que és el fundador d’uns col·legis anomenats col·legis de Propaganda Fide destinats a la formació de missioners”.

P.- Quina importància varen tenir aquestes escoles i aquests ensenyaments?

R.- Aquests ensenyaments són importantíssims. De fet, fra Antoni Llinàs va començar creant una a escola a Mèxic, a Querétaro, però al llarg de la seva vida va fundar una sèrie d’escoles tant a Amèrica com a la Península Ibèrica i a Itàlia. També en va intentar fundar una a Mallorca, però no va reeixir. Aquestes escoles eren importantíssimes perquè eren, de fet, la primera passa pels missioners que anaven a Amèrica. El primer dia de les jornades vàrem començar diguent que sense Fra Antoni Llinàs no hi hauria pogut haver un Juníper Serra, perquè Juníper Serra el primer que va fer quan va arribar a Amèrica va ser anar al col·legi de Propaganda Fide per formar-se, i després ja va anar cap a Califòrnia on va dur a terme la seva obra tan reconeguda. El creador i promotor d’aquests col·legis va ser Fra Antoni Llinàs. A més, també és molt interessant perquè Antoni Llinàs, a través d’aquesta fundació d’escoles per a missioners, lliga molt amb l’ideal de Ramon Llull, que ja al 1276 funda el col·legi de Miramar on s’havien de formar una seria de missioners que havien d’anar al nord d’Africa a convertir als infidels. 

P.- Quin era el context històric de Fra Antoni Llinàs?

R.- El doctor Jaume Alzina va fer una ponència magistral en la que va presentar tota la situació a la península de Llevant, des d’un punt de vista social, econòmic i demogràfic. En aquell moment la situació de la península de Llevant era com la de tota Mallorca. Ens trobam al segle XVII, però encara hi havia el record de les Germanies, que havien passat feia 100 anys i encara es podien notar els seus efectes. Era una població essencialment agrària i encara era estamental, amb uns grups privilegiats i uns grups que patien la major part de les carregues impositives. Dins d’aquest marc va néixer Fra Antoni Llinàs. Va néixer en una família humil, però això no va ser impediment perquè es convertís en la gran figura que després va ser. 

P.-Quina va ser la seva petjada a Mallorca?

R.- Quan feia visites a Europa, s’aturava sempre a Mallorca un parell de dies. Va tenir una certa influència, de fet a les jornades ho vàrem veure una mica. La darrera activitat va ser una visita al convent de Sant Antoni de Pàdua, on va començar a formar-se, i allà vàrem poder veure unes relíquies que fra Antoni Llinàs va regalar al seu primer convent. Després també un altra influència bastant important que ens va destacar la doctora Mercè Gambús a la seva ponència té a veure amb qüestions artístiques. Hi ha una tècnica que es denomina grisalla, a base de  carbó, que s’emprava molt a Amèrica quan Fra Antoni Llinàs hi va anar. I després de la seva estada a Amèrica començam a trobar grisalles a nombrosos convents franciscans de Mallorca, les més conegudes són les del convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, però també en trobam a Petra, i no ens estranyaria que a Artà n’hi hagués pogut haver.

“Com va explicar el doctor Antoni Picazo a la seva ponència, els religiosos a Amèrica, abans de ser oficials del Papa, eren funcionaris reals, per tant, havien de retre comptes també al rei.”.

P.-Després de la seva estada a Amèrica, com va ser la seva trajectòria?

R.- Hem dit que el 1665 sen va anar a Amèrica, però quan va començar a fundar  els col·legis de Propaganda Fide va anar alternant estades a Amèrica amb estades a Europa, sobretot a la Santa Seu, per aconseguir autorització per erigir aquests col·legis, però també a Madrid, perquè tota la política religiosa que s’havia de dur a terme a Amèrica havia de passar pel rei. Com va explicar el doctor Antoni Picazo a la seva ponència, els religiosos a Amèrica, abans de ser oficials del Papa, eren funcionaris reals, per tant, havien de retre comptes també al rei. De fet, Fra Antoni Llinàs va morir a Madrid, li varen fer les exèquies al convent de Sant Francesc de Madrid i les cròniques conten que varen ser fastuosíssimes i molt concorregudes. Era notable la importància que va tenir Fra Llinàs no només a Amèrica, sinó també a la mateixa Cort de Madrid.

P.- I a Artà, a seu poble, va ser conegut en aquell moment? 

R.- Hi ha alguns comentaris de que si que arribaven les notícies de Fra Antoni Llinàs al seu poble. Es Fill il·lustre d’Artà, té dedicada una plaça, té un bust a la porta del santuari de Sant Salvador, tot i això, per ventura és un personatge que darrerament ha estat una mica oblidat. Així com Juníper Serra se n’ha duit tots els mèrits i tota l’atenció, Fra Antoni Llinàs ha quedat una mica més aparcat. De fet, un dels objectius d’aquestes jornades era donar a conèixer a Fra Antoni Llinàs i està previst que l’any que vé es publiquin les actes d’aquestes jornades. L’objectiu és que aquest llibre pugui arribar a les escoles i a les biblioteques perquè tots els artanencs puguin saber qui era Antoni Llinàs.

“Es Fill il·lustre d’Artà, té dedicada una plaça, té un bust a la porta del santuari de Sant Salvador, tot i això, per ventura és un personatge que darrerament ha estat una mica oblidat.”

P.- Com a coordinador d’aquestes jornades. Quin balanç en fas?

R.- Jo n’estic molt content. La veritat que varen anar molt bé, varen ser dos dies molt interessants, i a més a més, me va agradar molt que els debats posteriors a les ponències varen ser molt animats, hi va haver molta participació. Esper que serveixi a l’Ajuntament d’Artà per impulsar unes segones Jornades d’Estudis Locals i donar continuïtat a aquesta tasca.