Albert Frau, president Comitè Organitzador Pujada al Puig Major: “No hem tingut cap queixa ni una, ni dels indignats de la Ma-10 ni dels veïnats; jo particularment, tot el contrari”

Les conseqüències del desenvolupament de la 60ena edició de la Pujada al Puig Major sobre la vida quotidiana dels veïnats de la carretera MA10 que connecta la Serra de Tramuntana, han activat l’inici d’accions de la plataforma INDIGNATS MA10.

Després de la finalització de la prova i les primeres accions de la plataforma, tenim ocasió de parlar amb Albert Frau, solleric, propietari d’un olivar i president del Comitè Organitzador de la cursa. Parlem de la prova i, com a ciutadà i com a organitzador, les repercussions del comportament incívic d’una part del conductors de motos i cotxes a la MA10.

Pregunta.- Què és i què significa la Pujada automobilística al Puig Major?

Resposta.- Personalment, i com a president del Comitè organitzador de la cursa, en la que hi són més de 100 persones, moltes d’elles de Sóller, és un moment molt especial. Parlem d’una prova amb seixanta anys d’existència i en la que hi particip des de fa més de quaranta anys. No just es tracta d’un esdeveniment esportiu i, si volem dir-ho així, cultural. Forma part del nostre patrimoni cultural i esportiu.

P.- Això us fa més conscients dels problemes que es generen, especialment els darrers anys? Sobretot els relacionats amb el públic; brutor, acampades irregulars, invasió de propietat privada… per part d’alguns dels 20.000 assistents.

R.- Nosaltres som molt conscients del tema mediambiental. Tenim un codi mediambiental portat a terme per la Federació Balear d’Automobilisme (FAIB) de fa un parell d’anys. És una cosa nova i ens estem adaptant dia a dia. Des de l’organització som molt conscients d’aquesta problemàtica. No es pot negar que ve de l’afluència de públic.

Què passa amb la Pujada? És un esdeveniment aquí a on hi venen els millors pilots d’Espanya i d’Europa. Això du implícit una major expectació i afluència de públic que qualsevol altra prova de caràcter autonòmic. És veritat que ens ha generat una sèrie de problemes en l’àmbit organitzatiu amb la protecció del medi ambient, la natura i l’entorn. Per això, per culpa de la problemàtica que vàrem tenir l’any passat, que vàrem resoldre efectivament, però va ser molt costós, enguany vàrem decidir reduir, per primera vegada, la prova de dos dies a un. Amb aquesta reducció de l’esdeveniment el que volíem era disminuir i dissuadir aquesta gent que té el costum d’acampar dos o tres dies abans, reduint també l’impacte de l’afluència d’espectadors. Considerem que tenim més gent de la que actualment podem suportar amb el nivell organitzatiu que tenim. Vàrem arribar al punt de fer una reflexió: o ens professionalitzem com a organitzadors –el que significa un cost molt més elevat, ja que no tenim ajuda de les administracions, el patrocini és cent per cent privat- o minimitzam i reduïm aquest impacte. La solució va ser passar a un dia. Amb aquest dia -és veritat que hi ha hagut molta de gent- però no hi ha hagut aquesta gran gentada d’altres anys. Per una altra banda, fem una campanya prèvia molt, molt rigorosa i important, de prevenció o motivació per la gent per tal que cuidin el medi ambient. Som a una zona protegida. Nosaltres som conscients. Però és veritat que fem una àmplia campanya des d’un mes o mes i mig abans. Amb notes a les xarxes socials indicant que les acampades estan prohibides, que la gent s’ha d’endur la brutor a ca seva… Nosaltres instal·lem estratègicament tres punts al llarg dels sis quilòmetres de la prova perquè la gent pugui, si no se’n dur la brutor, dipositar-la. Instal·lem també banys ecològics per tal que aquesta gent disposi d’aquest servei.

I, per altra banda, també amb la FAIB, estem seguint bastant estrictament el codi mediambiental en l’aspecte esportiu. Això significa que els pilots saben exactament a on s’han d’ubicar, les mesures preventives que s’han d’aplicar. Per exemple, no hi ha cap cotxe de carreres que a la seva zona d’assistència es situi directament damunt el trespol. Obliguem a posar unes lones antiabocaments per no embrutar el subsòl. És a dir, tota una sèrie d’accions que sí que duem a terme.

És veritat que, per damunt tot això, és una prova tan important i d’una afluència tan gran, que s’ha d’anar amb un poc de mesura més del que és normal. Per exemple aquest any, pel fet de fer-ho tot en un dia, el diumenge a les deu del matí el trajecte estava absolutament net. Va venir el cap dels Forestals i em va cridar el dilluns dematí. Havia fet un recorregut el dimecres anterior a la prova. Va venir el dilluns a les nou. I ens va donar l’enhorabona perquè “ha quedat més net del que estava”. Passen bicicletes, passa molta gent… les cunetes s’embruten… i nosaltres el que fem és netejar-ho tot. Estem molt satisfets amb el resultat final. Ens ha donat al grup de feina un dia més per poder-ho revisar-ho i netejar-ho tot.

Estem molt satisfets amb l’execució de la prova i, tornant a la qüestió, sí, som molt conscients de l’impacte extraesportiu que du una prova d’aquestes dimensions, amb el qual estem fent petites millores, prenent nota de les errades d’anys anteriors. Però és veritat que la prova de la Pujada al Puig Major no només és el tema esportiu. Consideram que, a part de ser una tradició de seixanta anys i una de les millors proves que es fan a Espanya, du al municipi uns beneficis bastant importants. No només esportius sinó culturals i de promoció econòmica i turística. Aquest darrer any tenim una afluència bastant destacada de pilots de nivell que venen d’altres llocs d’Espanya i d’Europa, fins al punt que hem hagut d’habilitat places hoteleres a Palma perquè Sóller estava tot complet. Intentem organitzar la prova a final de temporada perquè sigui un turisme alternatiu. Així i tot, amb el tema de promoció turística i de promoció econòmica, considerem que és molt interessant pel municipi de Sóller.

P.- He contrastat el reglament de la vostra prova i el Codi MediAmbiental de la Real Federación Española de Automovilismo (RFEDA). Heu copiat els dos articles referents al tema esportiu, però s’han ignorat els capítols referents al renou i als problemes que pot provocar el públic. Per què no aplicar senzillament aquesta normativa? Quina explicació donau a aquesta disfunció?

R.- Jo vos estic parlant des del primer moment com a president del Comitè organitzador de la prova Pujada al Puig Major. Per damunt esta la FAIB que és la que estipula les normes i vigila el seu compliment. Com a president de l’escuderia Serra de Tramuntana i responsable de l’organització, és important complir qualsevol mesura que estigui reglada dins el Codi Mediambiental. Dieu que dins el nostre reglament no hi són aquests articles i apartats? El nostre reglament és un reglament purament esportiu a on es fa menció que s’haurà de complir el codi mediambiental aprovat per la FAIB.

I ja està, no posam res més. Estem supeditats a una FAIB que és la que està per damunt nosaltres i controla i vigila l’execució de la prova.

P.- Hem d’entendre que si la FAIB vos hagués fet alguna indicació en aquest sentit, vosaltres l’hauríeu aplicat?

R.- No. No don la culpa a la FAIB. En absolut. He dit que la FAIB està per damunt nosaltres. Qualsevol mesura correctora que la FAIB ens anoti, nosaltres la registrem, l’apuntem i la duem a terme en la següent edició.

Jo també m’he mirat el Codi Medi Ambiental de la RFEDA. És supercomplex. És com aquestes lleis que són pràcticament impossibles de complir al cent per cent. Hi ha contradiccions i coses impracticables. Està copiat de la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA). Vivim a Mallorca i consider que és un espai molt diferent d’altres. I Sóller és molt diferent de la resta de Mallorca! Tenim espais molt reduïts i tancats. No tenim esplanades i grans territoris. M’explic? Moltes de les normes són de difícil compliment a un espai geogràfic tan concret com el que tenim nosaltres. Així i tot, intentam adaptar-nos al màxim. Cada any aprenem coses i anem arreglant i polint coses. Però si em dius que el Codi Mediambiental és factible complir-lo al cent per cent, et diré que ni per nosaltres ni per ningú! Així i tot això no és una excusa. Tenim el codi i estem a el que ens digui la FAIB. Una vegada finalitzada la prova fan una anàlisi i un resum a on cada any ens donen unes indicacions a on ens diuen que hem de millorar. I que es poden aplicar a altres proves. Nosaltres som bastant innovadors.

Som totalment conscients i assumeix la meva responsabilitat. Intentam dur a terme les coses al màxim. Però hi ha bastants coses que es poden millorar i intentarem fer-ho.

P.- Amb què es queden una vegada acabades les carreres i passats uns dies de la seva finalització?

R.- Amb el que ens quedem és amb el resultat final una vegada finalitzada la prova. Jo després de quaranta anys organitzant la prova de la Pujada al Puig Major, el que és més, més important és no tenir queixes dels veïnats primer de tot. En segon lloc, que una vegada acabada sembli que allà no ha passat res. I tercer no tenir cap incidència esportiva o extraesportiva que pugui dur conseqüències negatives en relació a l’automobilisme o la prova.

Enguany hem tingut moltes cridades de molts veïnats de la carretera MA10 que ens han donat l’enhorabona. Nosaltres vam conscienciar molt bé fent una campanya súper, súperforta. Guardar els fems, no entrar en propietats privades, que acampar està prohibit, la prohibició de fer foc, la prohibició de fer festes i botellada. Demanarem ajuda al SEPRONA a la Guàrdia Civil de Trànsit. Tinguérem dues reunions prèvies amb la Direcció d’Activitats Classificades (DGAC) amb el seu director general. Els també prengueren nota de demanar ajuda a SEPRONA i GC. Ells fan mesures dissuasives. Al cap i a la fi, el que fan és venir un parell de dies abans, els vespres, i començar a intentar dissuadir a la gent que no es facin acampades…

Però, ho repetiré, no hem tingut cap, cap queixa. Ni una. Ni dels indignats, ni la dels propietaris, jo particularment.

Hem tingut moltes cridades de molts veïnats que ens diuen “Enhorabona. Perquè així com altres anys vos hem telefonat per donar una queixa enguany no ha estat així. Hem tingut gent que ens ha demanat si podien estar dins la nostra propietat. Els hem demanat el seu DNI. Ens ho han deixat tot ben net. No han espenyat res”.

Hem de tenir en compte que es tracta d’una prova esportiva però també amb caràcter sociocultural. Du molta afluència de gent. La gent ja té una tradició de venir tots aquests anys. Ara ja contacten amb els propietaris dels olivars. Si aquests no tenen cap problema, s’identifiquen amb el DNI i posen una tenda de campanya a una esplanada. Després ho deixen tot net en marxar. Això no és el mateix que parlar d’acampades il·legals. Són coses totalment diferents. Intentem un consens esportiu-sòcio-cultural amb la participació dels veïnats.

Jo particularment tinc un olivar i no m’agradaria perquè un dia hi ha una carrera de motos o de cotxes trobar gent acampada dins lo meu. Consider que les coses no es fan així. Intentem conscienciar a la gent. Ens diuen els veïnats “fa tres anys seguits que venen els mateixos d’Alcúdia, de Pollença, de Campanet. Ja els coneixem”. Intentant fer les coses bé, es pot aconseguir. Sempre hi haurà danys col·laterals. A qualsevol esdeveniment o acte n’hi ha. Això surt de les nostres previsions. Intentam organitzar una prova controlada, assegurada i amb tots els permisos del Govern Balear; Carreteres, Transports, FAIB, Assegurances. És a dir, posam tot per l’esdeveniment. Després sempre et pot sortir alguna cosa. Però no són coses que nosaltres podem preveure. Hem aconseguit que hi hagi molt menys renou del que hi havia anys enrere i estem bastant satisfets.

P.- Jo he escoltat missatges amb fotografies, vídeos i notes de veu que li varen enviar a vostè la nit del divendres previ a la prova per part de veïnats afectats. I no són de lloança, ben al contrari. Em sorprèn aquesta brutal diferència en la percepció dels esdeveniments. Si voleu contestar, teniu res a dir?

R.- L’únic que puc dir és que com a president del Comitè Organitzador i de l’escuderia Serra de Tramuntana el meu telèfon surt a tots els cartells i al reglament. I escolt tots els missatges, conegui qui l’ha enviat o no.

La Pujada al Puig Major són set o vuit mesos de feina abans que arribi el cap de setmana de la prova. Els tres o quatre darrers dies són molt estressants. Gent que arriba de la Península, de la resta d’Europa, t’has d’encarregar d’hotels, de lloguers, de trasllats, dels vaixells, de les companyies navilieres… Això ens du un estrès supergran. Dimecres, dijous i divendres únicament estem pel tema organitzatiu. Jo tinc constància d’un parell de missatges amb fotos d’una o dues persones residents a la MA10. No les conec. En aquell moment, dedicant-me els darrers tres dies cent per cent exclusivament a l’organització de l’esdeveniment, he de valorar les coses i no xerrar per impulsos. I jo no puc contestar fins que ho hagi analitzat i m’hagi asserenat un poc. Anem a cercar una solució. En aquest cas és veritat que tinc dos o tres que m’envien fotos; aquí hi ha una tenda de campanya, allà hi ha unes llaunes… el que sigui.

Jo em quedo amb el que va passar el diumenge a les nou del matí. Vàrem repassar tot el trajecte. Tant la carretera com els voltants.

P.- Qui el va repassar? Acompanyats d’alguna autoritat o ens públic?

R.- Nosaltres com a organització tenim un departament pel cas. El diumenge com ja no teníem carrera ens veiérem a la línia de sortida. I tots varen fer una revisió de dalt a baix del traçat. A part d’això l’endemà, dilluns, va ser quan va venir el Cap dels Forestals i ens va donar l’enhorabona per la bona feina de neteja.

P.- Aquest Cap de Forestals a qui nomeneu, a quin departament o entitat pertany? Medi Ambient, Consell, Govern…?

R.- A IBANAT. Tenim problema molt gran a les Balears amb les administracions. Es dupliquen i de vegades no saps si una cosa és del Consell o el Govern.

P.- Continuem amb la seva resposta sobre els missatges no contestats de veïnats enfadats.

R.- En aquell moment jo vaig dir, esperaré. El divendres a nit l’únic que podíem fer era cridar a SEPRONA i Guàrdia Civil. Varen fer acte de presència fent passades durant la nit. El que passa és que són passades dissuasives per tal que les coses no es descontrolin.

L’encreuament de Fornalutx és un dels tres punts estratègics a on hi ha més afluència de gent. I el que hem de procurar és que la gent estigui controlada i que no hi hagués desbarats. Ho vam aconseguir amb la col·laboració del SEPRONA i la GC.

Aquestes cridades que m’ha indicat, sí, jo vaig ser conscient d’elles. Vaig veure que tampoc havien espanyat un pany i entrat en una casa. Eren una tenda de campana, dues llaunes… coses que després es van retirar i va quedar completament net. Vaig dir, esperem a diumenge per fer la valoració. La valoració que vàrem fer va ser positiva, la veritat. Tot va quedar en el mateix estat o millor de com estava abans de la prova.

També vull dir que si consulteu les nostres xarxes socials, veureu com al mes de març vàrem fer una reunió a una sala del Ajuntament de Sóller amb un representant de la plataforma INDIGNATS MA10. Hi estaven presents el president de la FAIB, els organitzadors de la prova Puig Major REVIVAL, el regidor i jo mateix com a organitzador de la Pujada al Puig Major. Ens posàrem a la seva disposició per dir-nos les mesures que havien de prendre per millorar, entre tots, la imatge de les carreres de cotxes i, principalment, de la Pujada al Puig Major. Li vàrem demanar, i això és molt important, que ens diferenciés sempre de les carreres il·legals.

No es poden dir carreres il·legals. Tota aquesta gent, els brusquers, que van en cotxe i moto i fan renou els vespres són gent que no té res, absolutament res, a veure amb una prova automobilística federada.

Li varen dir al representant de la plataforma que els ajudaríem en tot el que estigués al nostre abast. Amb campanyes publicitàries en col·laboració amb la nostra escuderia. Però ens agradaria que distingissin. Que no xerressin de carreres il·legals. Que parlin de gent incivilitzada que fa actes prohibits a una carretera o via pública. El representant de la plataforma ens va manifestar que a ells els agradaria que hi hagués dues Pujades al Puig Major cada any, però que no es produïssin aquestes actes incíviques i renous de motos als vespres. Almenys sabrem que el dia que hi ha una pujada en acabar podem sortir de ca nostra sense perill. El que els fa por als veïnats són els dissabtes i diumenges quan hi ha les motos que pugen no pots sortir de ca seva. Ho entenem. Què vàrem fer? Amb el compromís de Demetrio Lladó, president de la FAIB, i nosaltres com a organitzadors, vàrem dur a terme una campanya de conscienciació sobre aquesta gent. Tots els cotxes de carreres de les Balears duen una ferratina que diu STOP IL·LEGALS! Amb una moto, un cotxe i un signe de prohibició. Va ser una campanya de conscienciació del públic a través dels participants. Al final aquests actes il·legals a qui també fan mal, a més òbviament dels veïnats, són als practicants d’aquesta activitat. Ens desprestigien una feina de mesos molt àrdua per culpa de quatre incivilitzats –jo sé que no són quatre només- que no tenen respecte per res. No té respecte pels altres i creen molts d’accidents de cap a cap d’any. És d’aquesta gent de la qual volem distanciar-nos.

Nosaltres estem parlant sempre d’una prova organitzada, reglada, federada, amb assegurances, amb horaris que seguin escrupolosament. Estem millorant, any rere any, els aspectes de l’impacte mediambiental i el produït pels espectadors. Enguany ha estat, per a mi, la millor temporada i la millor finalització. La nostra campanya ha tingut molt de suport, molt de respecte de la gent. Nosaltres no ho havíem vist mai. Quan s’acabava la prova tota la gent se n’emportava les seves bosses de fems, les dipositava al punt indicat… Quan han anat les dues brigades de neteja que tenim a fer net, s’han trobat un deu per cent del què es va deixar l’any passat amb aquestes mesures.

P.- M’han facilitat vídeos en el que es veu gent amb musica a tot drap. Gent que estava de festa, accelerades i encalçades a altes hores de la matinada del divendres cap al dissabte. Si voleu des d’un punt de vista personal, sou capaços de posar-vos en les sabates d’aquests veïnats?

R.- Totalment. Jo tinc empatia i sempre em poso en el lloc dels altres. I ho entenc. El que no vol dir que ho comparteixi. Tenim, per una banda, una prova esportiva i per l’altra un resident. Són visions totalment contradictòries. Al resident només li ocasiona maldecaps i emprenyo. I no tinc per què, si jo visc aquí, que m’hagin de tancar la carretera durant un dia i no poder sortir de ca meva. I després tinc a aquesta massa que és aficionada a aquest esdeveniment i aquesta tradició de la Pujada que, per un dia que ho fem dels 365 dies d’un any, no és just que una persona no pugui entendre que estem treballant vuit mesos per dur a terme un esdeveniment que és patrimoni de la cultura i l’esport Solleric i Balear. I que no tingui la tolerància de dir, bé, és un dia.

Jo, com a organitzador, defens la part esportiva de l’esdeveniment. I també entenc la postura d’aquest resident que l’únic que li crea és un problema. A mi m’agradaria més que aquest dissabte en lloc que em tanquin la carretera, que sigui un dia com qualsevol altre. I també s’ha d’entendre que jo i tota la gent que represent, que viu de i per aquest esport, diu “Jo esper 364 dies perquè arribi aquest dia.”

No és que no els entengui. Ho entenc. Però no ho compartesc. I jo tinc empatia. Jo em sé posar en el lloc dels altres. Jo tinc un olivar i ens el tanquen tres, quatre o cinc vegades a l’any perquè hi ha carreres de bicicletes. A mi no m’agraden bicicletes, però hi ha molta gent que li agraden. L’empatia ha d’anar a una banda i l’altra. Jo l’he d’entendre a aquest senyor. Però ell ens ha de saber entendre. Jo he d’entendre a un senyor. Ell ha d’entendre a milers de persones que estan esperant durant 364 dies que arribi aquest dia per poder disfrutar del que més els agrada.

Jo soc conscient que hi ha hagut moviments de gent que estava a la cruïlla de Fornalutx enmig de la via pública. Que hi van amb la música, les seves geleres… Per això nosaltres cridam a la Guàrdia Civil! Tot això ho han fet en horaris que no corresponien a la cursa! La cursa començava dissabte a les set del matí.

P.- Què voleu que s’entengui de la vostra posició per part dels altres?

R.- Quan dic que hi ha danys col·laterals el més important per a mi com a organitzador és que, quan hagi finalitzat la prova, que tot quedi supernet i supercondret. I que ningú hagi espenyat res. I que tingui les mínimes queixes. Per què sé que en tindre, ja que els danys col·laterals estan implícits. I si podem aprendre coses noves de cara a l’any que ve… les durem a terme. Ho repetiré, no és que no l’entengui. L’entenc i la respect.

Jo em qued que a la finalització de la prova les coses han d’estar igual o millor que abans de començar. Tots hem de tenir una mica de sacrifici personal. És veritat que aquest senyor que viu allà, i que no li agraden les carreres de cotxes, està superindignat per uns motius que són externs al tema esportiu. Són aquests actes il·legals de motos i cotxes que passen tot l’any. Que no tenen res a veure amb nosaltres. Aquestes conductes porten al fet que aquest senyor estigui indignat. I està esperant que arribi el dia de la prova per fer una mica de campanya aprofitant la tirada que té la Pujada al Puig Major, tant a escala autonòmica com nacional. Tu saps que si un dissabte passen un parell de motos fent renou, no et farà cas ningú. És una prova que té mils i mils de seguidors, que està a les xarxes socials, i l’impacta és molt més gran. L’entenc i no ho compartesc. Consider que l’empatia ha de ser bidireccional. Per a mi seria un interès general.

P.- L’entitat Tramuntana XXI demana una moratòria de proves esportives –no just automobilístiques- a la Serra de Tramuntana. Què en penseu d’aquesta proposta?

R.- Moratòria és una paraula un poc forta.

Jo el que estic d’acord és amb una regulació, una limitació. I estructurar que en un exercici hi pugui haver un màxim de proves. Si arriba el moment i ens hem d’anar alternant els uns amb els altres ho hem de fer. Entenc que la convivència cada dia és més complicada. Cada dia hi ha més agroturismes, més lloguers vocacionals. A la Serra de Tramuntana abans només hi vivien tres persones per dir-te alguna cosa. I ara n’hi ha trenta que tenen lloguers vocacionals en sòl rústic. Jo no em fic en això, no té res a veure amb nosaltres.

Vaig tenir una reunió amb el director general d’Activitats Classificades (DGAC) i m’ho va comentar. Tenien en ment fer un llistat amb un màxim de proves a desenvolupar en la MA10 durant l’any. Si això no és el començament de l’eliminació total, podem firmar un consens entre totes les parts a on tots estiguem una mica satisfets. Em sé posar en el lloc dels altres. Ni em tanc en banda ni vull que els altres ho facin. No vull l’eliminació total ni la tolerància il·limitada. Sempre ha d’haver-hi un terme mitjà. Hauria de ser un consens entre totes les parts. Cada any fem una reunió amb altres federacions per estipular un calendari que ens vagi bé a tots. Consider que si hi ha trams de carretera a Mallorca com la MA10 molt usats, no estaria malament fer un consens i autoritzar un nombre màxim de proves. I si arriben a l’acord que autoritzarem 10 proves i som 20, ens anem alternant. Un any tu, un any jo. Però això ha de permetre arribar a un consens i acord que serveixi a futur. No que comença’m amb 10 i l’any que ve em diguis que només en vols 5! I en tres anys diguis, ara no en vull cap. Hem d’aportar tots. No tinc cap inconvenient. Ha de ser alguna cosa molt consensuada entre tots.

P.- La posició de la DGT i l’actitud de la Guàrdia Civil de Trànsit ha estat fortament criticada per l’escassa presència i la nul·la contundència amb els incívics. Deixant de banda rumors i contarelles, que en penseu de tot això?

R.- És una llegenda urbana en què jo no hi crec. Una persona que està a la GC és una persona com nosaltres.

Ara, no li sé dir per què no hi ha unes mesures més contundents. A la reunió que vaig tenir a la DGAC els hi deia “Poseu un radar fix.” Varen posar limitació de velocitat a 60 i bandes sonores. Encara no funciona? Poseu un radar i us afartareu de posar multes i, sobretot, de localitzar als infractors. Això ens fa molt de mal a nosaltres i per descomptat als veïnats. Nosaltres seguim una normativa. Aquesta gent se la bota i van a la seva.

Els indignats realment no estan indignats amb la Pujada al Puig Major. Dels quaranta o cinquanta residents que hi pugui haver a la zona són els tres de sempre que, tanmateix, són intolerants. Per què? Perquè el seu caràcter els hi dur a dir jo no vull això. I jo ho respect. És un interès general. Si per l’opinió d’una persona has de deixar de fer el que volen milers de persones en aquest món no es faria res. Hem de ser respectuosos per descomptat. Deixem-nos disfrutar d’allò que esperem 365 dies a l’any.

P.- Vol afegir res més que vulgui destacar?

R.- Reiterar que les coses es poden veure des de molts de punts de vista. Per nosaltres la Pujada al Puig Major és un esdeveniment que és patrimoni de la cultura i l’esport solleric i balear. Entenc que pugui haver-hi persones que ho vegin com un perjudici que els hi donem. Un dia, una nit a l’any. M’agradaria que fessin una reflexió per tal de no anar a un enfrontament directe. I que ens diguin punts que serien importants per a ells que es duguin a terme. I ho intentarem. Que sigui STOP IL·LEGALS i no STOP PUJADA AL PUIG MAJOR, una prova tan valuosa. Nosaltres estem disposats a fer tot el que podrem per millorar la imatge de l’automobilisme.

P.- Amb aquesta bona disposició, estaríeu -com a organitzadors- disposats a acceptar la presència d’un COMISSARI MEDIAMBIENTAL de la RFEDA per tal de millorar i fer un bot de qualitat en la solució de tot el que s’ha descrit? Una persona externa i independent?

R.- Absolutament que sí. Consider que una persona externa sempre podrà veure les coses més objectivament. Ens podria donar idees i solucions per minvar la problemàtica que tenim un any rere l’altra. Per jo, encantadíssim!

Nota del autor

Al tancament d’aquesta entrevista la FAIB no ha contestat a la petició d’entrevista a Demetrio Lladó, el seu president per contrastar i explicar la seva posició.

La RFEDA ens ha remes la següent resposta a les nostres demandes per part del seu departament de Premsa i Comunicació.

“Des de la Real Federació Espanyola d’Automobilisme (RFEDA) volem agrair enormement el seu interès pel medi ambient, la conservació i el respecte del qual representa, sense lloc a dubte, una de les majors prioritats per a aquesta casa.

Desafortunadament, i com es tracta d’una prova esportiva de caràcter autonòmic que no forma part ni puntua en cap Campionat, Copa, Trofeu o Challenge d’Espanya, la RFEDA manca de competència.

En aquest sentit, li preguem que dirigeixi la seva consulta a la Federació d’Automobilisme de les illes Balears, que és l’entitat que ostenta competència sobre la prova esportiva denominada “60 Pujada al Puigmajor”.

FOTOS: Del Facebook de la prova i altres facilitades per l’organització i Biel Dols.