Albert Palou: “Hem posat en marxa una recollida de signatures perquè es protegeixi el Poble Nou”

Els alcudiencs la coneixen com Es Poble Nou, però el seu nom original era la colònia de Sant Lluís. Situada a la possessió de Gatamoix, al costat de la carretera Palma-Alcudia, aquesta antiga colònia agrícola va ser fundada l’any 1876 pels anglesos de la Majorca Land Company, l’empresa encarregada de dessecar l’Albufera d’Alcúdia. Va arribar a comptar amb 23 cases distribuïdes en dos carrers, una petita església i una escola pels fills dels treballadors. Fa 30 anys que la Fundació Maria Ferret organitza a la colònia de Gatamoix campaments pels escoltes i d’altres activitats gràcies a un conveni amb la propietat. Un conveni que fa finalitzar el desembre de 2022 i que no s’ha renovat perquè aquesta finca s’ha posat a la venda. Ara, la Fundació Maria Ferret i l’Associació Amics de Pol·lèntia i del Patrimoni Històric d’Alcúdia s’estan mobilitzant per trobar una sortida per protegir aquesta antiga colònia. Albert Palou és un dels patrons de la Fundació Maria Ferret (Escoltisme i Guiatge de Mallorca).

Pregunta.- Com comença la relació de la Fundació Maria Ferret amb Gatamoix?

Resposta.- Tot va sorgir arran d’una excursió d’un grup d’escoltes que varen passar per la zona del puig de Son San Martí i es fixaren amb aquests terrenys que havien estat les terres de l’antiga colònia de Gatamoix. Varen cercar qui era el propietari i va resultar que eren d’una congregació religiosa, dels Escolapis de Madrid, vàrem contactar amb ells i els hi plantejàrem la possibilitat que des del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca poguéssim fer una gestió d’aquell espai perquè hi vàrem veure la possibilitat de fer diferents activitats educatives i a més posar en valor la història que tenia aquella zona. 

El primer acord es va signar amb el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca i poc després ja es va traspassar a la Fundació Maria Ferret que és la que vetlla i dóna suporta a les diferents iniciatives de l’escoltisme i guiatge a Mallorca. I aquí va començar la història. Fa uns 30 anys. 

P.-Quin és el valor històric i patrimonial de Gatamoix?

R.- Gatamoix és el nom de la possessió on es va fundar la colònia. Aquelles terres varen ser segregades i posteriorment varen ser adquirides per la Majorca Land Company de J.F. Bateman, que va guanyar el concurs per fer les obres de dessecació de l’Albufera d’Alcúdia. Aquesta companyia mirava de proveir als seus treballadors i les seves famílies d’un lloc on residir durant les obres. Aquest espai va acollir un dels assentaments que es varen fer amb pedra, perquè la companyia havia fet altres assentaments però havien estat de fusta temporals. En aquesta colònia hi residien els jornalers que anaven a fer feina a l’Albufera, però a més a més es va dotar de tota una sèrie de serveis, entre ells, l’escola, la capella… Aquests terrenys també tenien el seu espai de conreu i una sèrie d’equipaments que feien d’aquella colònia un Poble Nou, i d’aquí ve el nom pel que el coneixen els alcudiencs.

Aquesta colònia, que noltros anomenam de Gatamoix, es va dir colònia de Sant Lluís. Es va fundar el 17 d’abril de 1876, i ocupava 8 hectàrees de l’antiga possessió de Gatamoix. En una primera fase es fan 15 cases, més un aljub i la capella. Després es varen construir 5 cases més grosses i amb porxada. En el moment de més activitat hi vivien més d’un centenar de persones, va arribar a comptar amb 23 cases i 46 famílies censades. Però cap al 1891, quan la companyia va passar en mans del fill, Lee La Trobe Bateman, va haver de demanar préstecs, entre ells, als Gual de Torrella, i al 1897 la companyia fa fallida i comença l’abandonament de la colònia. Lee La Trobe Bateman finalment hauria de malvendre la finca a Joaquim Gual de Torrella. 

Tenim documentat que el 1923 el vicari Parera demana poder fer ús de les pedres de les cases per fer l’ampliació de l’ermita de Crestatx de Sa Pobla, i també part d’aquest material va a Son Fe. 

“En aquesta colònia hi residien els jornalers que anaven a fer feina a l’Albufera, però a més a més es va dotar de tota una sèrie de serveis, entre ells, l’escola, la capella…”

P.- Què en queda ara d’aquesta antiga colònia?

R.- Es conserven les restes de l’aljub, de l’escola, de la vicaria, i de les 5 cases més grans se’n conserva una que encara segueix en peu. Encara es conserven trespols i coses de les cases. Vàrem localitzar on hi havia la capella arran d’una foto antiga del rector Palou que trobarem a l’arxiu de la Universitat. 

P.-Per què pensau que s’ha de conservar?

R.- Arran de la gestió de la colònia de Gatamoix hem duit a terme dues línies de feina: hem disposat un espai perquè es puguin fer activitats de temps lliure, i al mateix temps s’ha fet una investigació juntament amb un equip de la Universitat, tant a l’arxiu de l’ajuntament d’Alcúdia com a l’arxiu de Sa Pobla. Ara el darrer que s’ha trobat és una documentació que estava a un arxiu privat d’Alaró, que curiosament era d’un descendent de qui va ser el misser d’aquesta companyia, i surten més documents. 

També vàrem cercar als llibres de la parròquia d’Alcúdia i vàrem constatar noces, defuncions, naixements… i en base a tota aquesta recopilació d’informació vàrem fer una primera neteja de la zona i vàrem poder localitzar i identificar els diferents elements que varen constituir aquesta antiga colònia, que és única a Mallorca.

Tota aquesta informació la vàrem aprofitar per a organitzar campaments amb joves de 17-19 anys en els que reproduïm com devia ser la manera de viure d’aquella colònia, fora llum, fora aigua corrent…. i l’experiència és gratificant perquè és una manera d’entendre la societat d’aquell moment i la història de la contrada, perquè Alcúdia i Sa Pobla estan molt relacionats amb aquella colònia.

P.-També heu treballat la conservació dels valors naturals.

R.- La finca es troba dins d’una zona ANEI, de calma dins d’un municipi turístic. Havíem fet un conveni, que acaba el 28 de juny, amb la conselleria d’Educació pel qual la finca esdevenia un camp d’aprenentatge perquè el Grau de Gestió Forestal pogués anar a fer pràctiques allà, això permetia que poguéssim recuperar una sèrie d’espècies i posar-les en valor.

“Dia 28 de juny hem de lliurar les claus i ens sap greu que allò quedi novament abandonat.”

P.–Quina és la situació ara mateix. El conveni no s’ha renovat per la posada a la venda de la finca.

R.- A finals de desembre de 2022 va acabar l’acord que teníem i no l’han renovat perquè volen vendre la propietat. Ens informaren d’això el juny del 2022, ens varen dir que estaven disposats a que els hi féssim una oferta, però clar, la finca té una taxació de 900 mil euros i  la nostra fundació no té capacitat de compra. Noltros els hi vàrem fer una proposta de seguir amb els convenis, però ells el que volien era vendre. Llavors els hi vàrem dir que parlaríem amb les institucions, ja que aquesta finca pensam que té un valor patrimonial interessant per a la història de la nostra illa.

Ens varem reunir amb l’Ajuntament d’Alcúdia i amb el Consell de Mallorca, tant amb Patrimoni com amb Juventut. Tots ens varen rebre bé, però la realitat és que a dia d’avui no ha arribat a bon port cap de les reunions que vàrem tenir, i ens mostram preocupats sobretot per preservar aquest patrimoni que, després de la feina que hi hem fet, pensam que s’ha de donar a conèixer i per això la primera passa és donar-li qualque tipus de protecció. Després si hi ha possibilitat de gestionar algun tipus d’acord amb la propietat actual perquè pugui quedar a l’abast de la població, fantàstic, si no pot ser, almanco que s’hagin pres mesures per protegir perquè passam pena.

Fins ara se li ha donat un enfocament didàctic a l’entorn i a partir d’ara no hi podrem tenir accés perquè dia 28 de juny hem de lliurar les claus i ens sap greu que allò quedi novament abandonat. 

“Feim la crida a totes les administracions, la primera és l’Ajuntament d’Alcúdia”

P.- Teniu previst fer alguna cosa més abans de lliurar les claus a la propietat?

R.- Ens vàrem posar en contacte amb l’Associació Amics de Pol·lentia i del Patrimoni Històric d’Alcúdia i hem posat en marxa una recollida de signatures per a que la població conegui aquesta situació i per intentar sensibilitzar perquè es protegeixi aquest patrimoni. Demanam a l’Administració i a les entitats religioses dipositàries de la propietat que col·laborin per mantenir aquest patrimoni històric i mediambiental, i evitar que pugui caure en mans privades especuladores. A Alcúdia, a la biblioteca de Can Torró, trobaran fulls de signatura, i estam mirant de fer xarxa perquè es pugui signar als diferents municipis de la contrada. El passat 20 de maig es varen organitzar unes portes obertes a les que hi varen assistir una trentena de persones.

P.- A qui adreçau aquesta demanda?

R.- Feim la crida a totes les administracions, la primera és l’Ajuntament d’Alcúdia, i tornarem a fer una roda de reunions tan aviat com s’hagin constituït els diferents governs.