Andreu Bujosa: “Fer un nou planejament urbanístic a Bunyola i els seus nuclis és una tasca pendent i molt necessària”
Andreu Bujosa Bestard (Bunyola 1977) és el batle de Bunyola des de fa dues legislatures tot i que va començar el seu itinerari per les cases de la vila com a regidor des de fa temps, concretament l’any 2007. Bon comunicador, però sobre tot. un apassionat de la responsabilitat que desenvolupa al capdavant de l’ajuntament de Bunyola, juntament amb els altres 6 membres de l’equip de govern que l’acompanyen.
Esquerra Oberta Bunyola amb 5 regidors i 2 regidors del PSOE, conformen l’equip de govern. Alaba la feina dels seus companys de govern i també l’actitud de l’oposició tot pensant que totes les propostes i aportacions són sempre positives i, “si són bones per Bunyola, tenen sempre el suport de l’equip de govern, venguin del grup que venguin”, afirma el batle bunyolí.
Hem començat l’entrevista amb el prec de fer respostes breus per facilitar-ne la lectura. Impossible! El nostre protagonista viu i creu amb allò que fa, però més encara amb allò que representa la política i gestió d’un ajuntament, en aquest cas, el de Bunyola perquè és un ajuntament humil i amb una idiosincràsia especial.
Pregunta.- Com li arriba a vostè la dèria de la política?
Resposta.- Jo sempre he estat una persona molt vinculada al món de l’associacionisme i per això molt interessat amb el que succeïa al meu poble. L’any 2007 un grup de companys presentàrem la nostra candidatura sota les sigles d’Esquerra Republicana. Vàrem aconseguir un escó de regidor que em va tocar a mi. A partir d’aquí vaig ser regidor 2 legislatures i ara en acabar aquesta, en seran dues com a batle.
P.- Parli’ns una mica de Sa Comuna de Bunyola?
R.- Cada municipi té els seus atractius i llocs de referència. Nosaltres, els bunyolins, tenim la sort de comptar amb Sa Comuna, que ha estat un lloc estimat per a tothom i que ha servit durant molts d’anys com a mode de viure de moltes famílies i ara serveix com a lloc de gaudi i esbarjo per a tothom que vulgui emprar-ho. El lligam entre els bunyolins i Sa Comuna és molt fort i, de fet, no es pot fer res a aquest lloc que no compti amb el consens de tots perquè qualsevol cosa està destinada al fracàs. Sa Comuna és de Bunyola i dels bunyolins, tot i que ens agrada i volem compartir-la.
P.- Què aporta ara Sa Comuna a Bunyola i a la seva gent?
R.- Moltes coses, però especialment un sentiment. Avui Sa Comuna és un lloc on es concentra molta gent per fer-hi excursionisme, passeja en bicicleta i esport en general, al marge de les activitats que s’organitzen habitualment en temps normals i no en temps de pandèmia, com ha succeït aquests temps passats. Per tot això és un atractiu turístic que de manera directa o indirecta dona beneficis al comerç local i al mateix sector. És molt mal de gestionar perquè som un ajuntament petit i no tenim suficients recursos per dur-ho com nosaltres voldríem. Sols hi tenim un garriguer, però seria necessari poder-hi dedicar més gent per tenir-ho tot millor i més controlat. Ara és quan comença la temporada de tardor i això vol dir que és quan els caminants i ciclistes ja són aquí i molts d’ells, molts, tenen el seu cau a Sa Comuna. Això dura del mes d’octubre fins al mes de juny i els caps de setmana hi ha moltíssima més gent. El pas de la pandèmia per les nostres vides ha demostrat que la gent demana aquests tipus d’espais. El fet del tancament dels llocs d’oci, espais públics, grans magatzems… ha esdevingut en què la gent es trobés amb la necessitat de fer coses per altres bandes i molts han escollit Sa Comuna i la Serra de Tramuntana en general.
P.- Com valoreu o com us afecta la declaració de les Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial per la UNESCO?
R.- Jo crec que fou una fita molt important aconseguir aquesta declaració, però això va acompanyat d’un compromís molt ferm per part de les grans institucions. Al meu entendre, ens ha mancat un poc de control perquè la Serra s’ha convertit en un “macroparc” on tothom hi vol tenir cabuda i empriu. Aquest fet ha comportat un col·lapse de tota la Serra. Com a exemple, posaria els dies que fa neu. Aquests dies, i altres també, tothom vol gaudir de l’espectacle, però les persones que viuen a la Serra de Tramuntana i els seus voltants, són els que en paguen les conseqüències. Crec que s’haurien de posar més mesures de control, i si s’escau, valorar uns màxims d’assistents, un màxim de persones que puguin accedir amb llurs vehicles habilitant distintes entrades i aparcaments i, en estar ple, no ni caben més. Distint és la gent que hi arriba a peu. A altres indrets, com puguin ser parcs nacionals, ja s’ha fet i jo crec que és un encert perquè les massificacions són contraproduents. La Serra ha de ser un lloc de tranquil·litat i natura, si es converteix en tot el contrari, pot morir d’èxit. És molt important la tasca que es fa a les escoles. Ensenyar als alumnes què i per què és un patrimoni mundial.
P.- Els propietaris particulars de terrenys de la Serra de Tramuntana estan, sobre tot els petits, moltes vegades disconformes amb la gestió del parc natural perquè són els que mantenen l’espai pel gaudi dels demés. Creu vostè que les institucions haurien de tenir més cura a l’hora donar ajuts per conservar aquestes terres sovint molt complicades i cares per conrear?
R.- És un tema molt complicat, però és una realitat. La Serra de Tramuntana té molts de propietaris. Una gran majoria són finques molt grans i altres, bastants, són de petits propietaris. Si volem que la Serra sigui allò que ha de ser, s’ha de tenir una gestió, pública o privada. És evident que si la part privada no té allò que necessita per mantenir els seus espais, no seran cuidats com cal. El que no es pot demanar a la gent és que inverteixin uns doblers perquè els altres venguin a gaudir-ne i diguin el preciós que és. Si volem que hi hagi un sector primari que tingui les coses cuidades, han de tenir compensacions, perquè si es fa el contrari, malament anem. Quan parlem de la Serra, sempre s’ha de tenir molt present que hi ha una gent privada que ha de poder tenir uns beneficis que li compensin mantenir allò que tots aprofitem. Val la pena pensar que a les Illes no es pot viure sols del turisme perquè quan ha vingut la pandèmia així ha quedat ben palès. Per això, i és una manera de parlar, els nostres padrins hi han viscut molt d’anys de la Serra. Ja sabem que són altres temps, però la Serra ben gestionada és un lloc que podria acollir molts de llocs de feina sempre que la gent estigui ben pagada o ben compensada. Una de dues: o l’administració ho compra i gestiona tot o s’ha d’ajudar a la part privada amb recursos per mantenir-ho i viure dignament. Existeixen ja models de gestió mixta, però s’han de posar en marxa en benefici de tothom i no sols pels no propietaris.
P.- Parlar de Serra de Tramuntana, a Bunyola, i no parlar de la finca de Raixa, deixaria coixa aquesta entrevista…
R.- Clar que sí. Nosaltres com Ajuntament no hi tenim massa representació, però ha estat i és un lloc molt emblemàtic per a nosaltres. Hi ha hagut molta gent d’aquí que ha treballat a Raixa. És un referent i la veritat és que no ens podem queixar perquè sempre que hem necessitat emprar les instal·lacions, ens han obert les portes de pinte en ample. Ens agradaria tenir-hi una mica més de presència dins l’àmbit de gestió, però no ens hem d’enganyar, tenim el pes que tenim i no en tenim més. Ens agradaria, això sí, que quan es fa publicitat de Raixa, esmentessin sempre i per aquest ordre: Raixa, Bunyola i Mallorca. Raixa està ubicada dins el municipi de Bunyola i la sentim nostra. En general estam contents.
P.- I dels problemes d’aigua a Bunyola, què ens dieu?
R.- A Bunyola tenim problemes d’aigua que tenen una relació directa amb el que són els extraradis i les infraestructura de conducció i repartiment. Tenim tres nuclis de població: Bunyola, Sa Coma i Palmanyola i Sa Font Seca, que és el mateix conjunt. Cada un d’ells té el seu sistema de distribució i lloc d’abastiment per separat. Els nuclis de Bunyola i Sa Coma tenen aigua suficient i Palmanyola, més o manco, també, a pesar que la gestió no la duem nosaltres. El problema d’abastiment d’aigua el trobem a l’estiu a la zona d’extraradis que ha crescut molt i es mengen l’aigua de la part urbana. Per això, quan tenim una rompuda a una bomba, el consum de la resta del municipi, és molt gran i no podem abastir-ho tot de cop si no tanquem els extraradis. Quan tanquem aquesta via, de seguida recuperem cabdal per anar abastint per tot de mica en mica i així ens hem d’anar arreglant. El consum dels extraradis durant juliol i agost han estat 20.000 tones d’aigua i són 224 comptadors… Al nucli urbà tenim uns 1.400 comptadors i no empren ni una tercera part dels 224 de fora vila. Val a dir que la infraestructura és molt vella i molt sovint hi ha rompudes que obliguen a tancar el subministrament perquè si no és així, és impossible donar servei amb aquesta situació que us he explicat. Un moment donat haurem de pensar què hem de fer amb els extraradis… Treballem de valent per millorar la infraestructura, però no és fàcil. Estem fent feina amb els permisos per fer un altre pou i així podrem donar un millor servei, si ens ho aproven.
P.- Què serà Can Gual?
R.- Ara hem aprovat una primera fase que prest sortirà a licitació i podrem començar les obres. Volem acabar i posar en marxa l’aparcament de la planta baixa. Hem volgut que els sistemes de ventilació fossin els més naturals possibles per un tema energètic, econòmic i de despesa. Ho hem aconseguit i la ventilació exigida per l’aparcament serà totalment natural sense cap màquina ni una, i fora renou. Farem la façana del carrer, acabarem la plaça d’alt per impermeabilitzar l’edifici i per donar un espai d’esbarjo a la gent que en vulgui gaudir. A Bunyola no tenim quasi espais oberts de tipus plaça per poder fer activitats o simplement passar-hi una estona. Aquesta és una primera fase. Cedirem un espai a la primera planta per fer una unitat de salut digna perquè la que tenim no és adient ni acompleix les necessitats dels bunyolins i IB Salut ho ha vist amb bons ulls. A través de l’IMAS i Afers Socials estem en converses per fer-hi un centre de dia que estigui proper als serveis sanitaris. El que tenim ara és de lloguer i volem que sigui nostre, en propietat, ja que tenim espai suficient i adient. La resta d’espais aniran sota la decisió de la gent amb espais polivalents per donar cabuda a les necessitats dels usuaris. Damunt de tot hi ha un casal de més de tres-cents metres quadrats i tenim pensat que sigui per a la gent de la tercera edat, escoleta infantil… tot això encara està per definir entre tots.
P.- Què els queda per fer a poc més de una any i mig de les eleccions de l’any 2023 en que pot haver-hi un canvi polític, o no?
R.- Si podem deixar acabat o a punt Can Gual, jo sols posaria com a feina pendent i important, el planejament urbanístic. És una necessitat imperiosa del municipi. Ha estat una curolla necessària que ja ve de fa molt temps i hi han estat distints governs que s’ho han plantejat i s’està convertint amb un veritable maldecap per tots perquè és molt complicat. Els tècnics es troben que molta de la normativa és ambigua i no està clara, fet que planteja la dificultat de dur-ho a terme. Sempre queden coses per fer o coses que voldries haver fet i fins i tot algunes fetes que si poguessis refer-ho, ho faries d’una altra manera. Voldríem posar a disposició el solar per l’escola nova, arreglar d’una vegada per totes el tema de les urbanitzacions de Sa Coma i de Sa Font Seca. Amb un planejament així com cal, tancaríem aquest cercle aclaridor que, ara per ara, està que ni és figa ni és raïm. Crec que tots els ajuntaments ens hauríem de fer una reflexió i traslladar-la al Consell de Mallorca. L’any 2005 es va aprovar Pla Territorial que marcava que tots els ajuntaments tenien uns anys per adaptar-se a aquest pla. Avui hi ha mitja dotzena, tirant per llarg, que ho han fet, però la resta, quasi cap ho ha fet. Això vol dir alguna cosa. No són alguns que no han fet els deures, és tot el contrari. Casualment s’han adaptat els petits que no tenen massa cosa. Tot evoluciona i el legislador ho té molt fàcil fer una llei, però el més difícil és aplicar-la i complir-la. A petits municipis és molt complicada, per exemple, la llei de contractació. El veïnat ens demana que li tapem un clot i per aquesta cosa tan senzilla, tot es converteix en una paperassa complicada a més no poder. Al ciutadà li costa molt d’entendre-ho. Els controls estan molt bé i són necessaris, però arribem a l’absurd més absolut. Tenim el tema de les colònies felines que és un problema, però no tenim cap tècnic en medi ambient i per això ho hem hagut de traslladar al Consell per informar-ho. Els municipis petits estem mancats de personal tècnic per donar solucions ràpides i adients. Ara el Consell ha anunciat que farà una modificació al Pla Territorial de Mallorca, i això vol dir que tot el que has fet, en anys anteriors i al llarg del temps, no servirà per res. Ara tenim el catàleg de camins que es va redactar l’any 2012 el Consell. L’any 2016 l’aprovàrem i passarem a exposició pública i les al·legacions les passàrem al Consell per resoldre. Les varen retornar l’any 2019, però l’any 2018 s’havien fet unes altres modificacions… Això vol dir que, entre altres coses, les fitxes que tenim no estan adaptades i que el que s’ha fet fins ara no serveix per a res.