Andreu Oliver: “No veig futur per a l’olivar de la Serra de Tramuntana sense la Denominació d’Origen”

Andreu Oliver Rullan ha estat proclamat nou president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Oliva de Mallorca, en substitució de Miquel Arbona. Oliver és manescal i productor tant d’oliva com d’oli, i està implicat amb la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu i també amb la Denominació d’Origen Oli de Mallorca.

Pregunta.- Per què s’ha produït el canvi a la presència del Consell Regulador?
Resposta.- Ha estat per motius laborals de l’anterior president. Va dimitir i jo he ocupat el càrrec, ja que n’era el vicepresident.

P.- Enguany no hi ha producció d’oliva.
R.- Ara mateix hauríem d’estar collint, però efectivament no hi ha suficient oliva i, a més, la que hi ha no té suficient qualitat. La Denominació d’Origen ha d’oferir un producte perfecte a nivell visual, amb una òptima maduració i s’ha de collir a mà. I enguany, entre la baixíssima producció i les plagues que han afectat el fruit, això no és possible. Cap dels tres elaboradors certificats no envasarà oliva.

P.- Quedarà desabastit el mercat?
R.- No, perquè els envasadors tenen prou reserva. L’any passat va ser un any excel·lent i hem de tenir en compte que és un producte que es pot guardar intacte un parell d’anys.

P.- Què ha passat perquè enguany la collita sigui tan baixa?
R.- La nostra Denominació d’Origen sols admet oliva de l’olivera mallorquina, que és la tradicional de la Serra de Tramuntana. És un arbre de secà, que no podem regar, i és absolutament normal que després d’un any bon en vengui un de dolent.

P.- En aquest moment hi ha tres empreses elaboradores. Tenen perspectiva d’ampliar-les?
R.- No, és molt difícil que n’apareguin més. Però sí que tenim un debat intern per obrir-nos a nous tipus de trempat. La normativa actual sols permet utilitzar aigua, sal, pebre de banyeta i fonoll, però hi ha gent interessada en introduir nous additius, sempre mantenint-nos fidels a la tradició mallorquina. Estudiarem receptes antigues, amb l’ajuda d’un historiador, per veure si podem aprovar nous trempats i diversificar la nostra oferta. En qualsevol cas, la nostra màxima prioritat és la qualitat. Preferim la qualitat més que el mercat.

P.- Una dècada després de la seva creació, quin balanç fa de la Denominació d’Origen Oliva de Mallorca?
R.- A la Serra de Tramuntana ha servit molt per potenciar l’olivar, molt més que la denominació de l’Oli de Mallorca. Això és pel fet que d’olivera mallorquina, l’única que acceptam, només n’hi ha a la Serra. Que es valori aquest producte d’una forma diferent ha provocat un augment del preu molt considerable i, malgrat les dificultats de l’orografia i d’haver de collir a mà, ara sí que és possible comercialitzar aquest producte i el pagès rep una remuneració digna. De fet, no veig futur per a l’olivar sense la Denominació d’Origen.

P.- Que és més rendible, l’oliva de taula o l’oli d’oliva?
R.- La rendibilitat d’un olivar ve per l’oliva, sens dubte. Amb l’oli hi empates, i amb l’oliva hi guanyes, malgrat que duu molta més feina. El que passa és que l’oliva verda ens arriba amb només 15 dies -el moment òptim és molt curt-, i hem de combinar les dues modalitats. L’oliva negra, a més, és molt més complicada perquè està durant més temps exposada al risc.

P.- És veritat que una olivera va millor quan li cullen el fruit?
R.- Sí, nosaltres ho notam molt l’any següent. Quan has collit en verd una olivera, l’any següent produeix amb menys esforç.

P.- Han provocat les dues denominacions d’origen un ressorgiment dels olivars a la Serra de Tramuntana?
R.- A la gent encara li costa entendre el fet que hi hagi dues denominacions d’origen, una per a l’oliva i una altra per a l’oli. La gent cada any sol fer oli, però no cada any cull oliva de taula. Però cada any s’han de pagar les quotes de la Denominació d’Origen cada any. Jo sempre dic que l’oli és com un transatlàntic i que a nosaltres encara ens queda fer molta feina.

P.- Hi ha bona sintonia entre les dues denominacions?
R.- Hi ha una col·laboració absoluta. De fet jo estic als dos consells reguladors. I, de fet, l’objectiu és el mateix: mirar per al pagès, i que el preu li valgui la pena.