Aniol Esteban: “Els pescadors juguen un paper clau per la conservació marina”

La Fundació Marilles va denunciar aquest estiu la captura de tonyines mortes i en estat de descomposició per part d’una barca de bou de la flota de les Balears. Varen ser 5 exemplars el mes de juny i 13 el mes de juliol capturades entre la badia de Palma i Andratx. Amb Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles, analitzam el perquè d’aquest malbaratament de tonyina i de quina manera és podria canviar aquesta situació. També parlam de sector pesquer de les Balears, una flota que, per Aniol Esteban, “ha de passar de la queixa a la proposta” i liderar la transició cap a una pesca més sostenible. 

P.- Des de Marilles aquest estiu vàreu denunciar males pràctiques en la pesca de la tonyina vermella. Quines mesures s’han pres arran d’aquestes denúncies?

R.- No hi ha hagut cap canvi. Però el que hem aconseguit, i és important, és posar aquest tema a l’opinió pública. Crec que la primera passa ha estat explicar què es això de la pesca de la tonyina, com afecta a Balears i que la gent en sigui conscient que es malbaraten tones de tonyina. 

P.- Què és el que està passant amb la pesca de la tonyina i perquè es pesca aquesta tonyina morta en aigües balears?  

R.- La principal hipòtesi és que els vaixells tonyinaires que pesquen a la mar balear per nodrir les granges d’engreix que hi ha a Múrcia i Tarragona, llancen al mar les tonyines que moren durant l’operació (pesca, traspàs a gàbia, transport de gàbies) per tal que no els computin en la seva quota. És durant aquest procés que moren tonyines i aquestes tonyines enlloc de descarregar-les i aprofitar-les, les tiren al fons del mar. Es perd un peix molt bo. I després les barques de bou de vegades les pesquen en procés de descomposició i els hi malmeten la captura de gamba que havien fet aquell dia. 

P.- Quines mesures es podrien prendre per canviar aquesta situació? 

R.- Hi a tres factors: que tiris una tonyina al fons del mar i no l’aprofitis; que aquesta tonyina sigui pescada per una barca d’arrossegament i hi hagi un malbaratament de la captura d’aquesta barca. I el tercer, el repartiment de la quota de tonyina. N’hi ha dos que són impactes sobre el medi ambient, que és malbaratar un recurs, i l’altre és qui hauria de tenir dret a pescar la tonyina. 

Aquests són els tres punts d’intervenció que nosaltres creiem que s’han de resoldre. El primer, que si durant aquest procés de captura i transport, les tonyines es moren, sembla ser que està permès que no les comptabilitzin com a quota, i mentre no s’hagin tret de l’aigua es poden llançar al fons del mar. Això creiem que s’ha de canviar perquè això vol dir que hi ha una mortalitat de tonyines no comptabilitzada i si no tens aquesta informació no pots gestionar bé el recurs.

L’altra punt d’intervenció és el repartiment de la tonyina vermella. Ara mateix, Espanya pot pescar unes 6.783,67 tones de tonyina vermella, més de la meitat d’aquesta quota va als grans tonyinaires per a les granges d’engreix, i les Balears només en pot pescar 53’5 tones, menys de l’1%. Una de les peticions que fem és que la flota balear tingui més quota i pugui pescar més tonyina vermella. Es important perquè és un peix d’alt valor comercial que pot ajudar econòmicament a la flota balear a treure un rendiment més alt. I també es un tema de justícia perquè tota la tonyina vermella ve a reproduir-se a les aigües balears. 

“Una de les peticions que fem és que la flota balear tingui més quota i pugui pescar més tonyina vermella.”

P.- Però tirar a la mar aquesta tonyina que mor durant la pesca està permès?

R.- Si, nosaltres al començament pensàvem que no ho era. Ara hem sabut que hi ha una línia a la legislació que et permet no comptar la tonyina sempre i quan no s’hagi tret de l’aigua. En teoria és legal, no estan infringint la llei, però és una llei inacceptable que hem de canviar.

Una solució, abans que es canviï la llei, seria demanar a les barques tonyinaires que paguin entre totes una barca congelador que vagi a recollir tota aquesta tonyina morta, la congelin, la venguin, i la comptin. Això podria ser una cosa que podrien fer voluntàriament, per responsabilitat social corporativa, mentre s’intenta canviar la llei perquè es comptabilitzi millor.

“A la mar passen moltes coses que no es veuen, i que es callen i que es silencien, i crec que és molt important posar llum sobre aquesta pràctica inacceptable.”

P.- Són habituals aquestes captures de tonyina morta per part de la flota balear?

R.- Com a mínim fa 5 anys que això passa. Nosaltres sabem que cada mes de juny hi haurà barques de bou que pescaran tonyina podrida al fons de la mar, no només de les Balears, també els hi ha passat a barques de Valencia i Murcia. Hi ha una mortalitat de la tonyina durant tot aquest procés. A la mar passen moltes coses que no es veuen, i que es callen i que es silencien, i crec que és molt important posar llum sobre aquesta pràctica inacceptable. 

P.- Qui ha de fer aquesta demanda? Com a consumidors no tenim informació. 

R.- M’imagino diferents vies. Una, a través d’organitzacions no governamentals que treballen per a la conservació marina i que tradicionalment són les que denuncien, posen sobre la taula els problemes i forcen a que es cerquin solucions. Si fessim una aliança de Client Earth, Oceana, WWWF, Marilles, etc. podríem presentar un recurs per canviar això. 

Ara mateix, del 8 al 10 d’octubre tenim a Palma una reunió de coordinació de les organitzacions que formam la Med Sea Alliance, l’Aliança per a la Mediterrània,  per treballar per una pesca més sostenible, més transparent, més legal i també per a la promoció de les arees marines protegides. Som 17 entitats que treballam a la Mediterrània, i tot i que això ara mateix no està a l’agenda, si que és un tema tractarem durant les moltes converses de passadís que tendrem amb tots els participants, i potser d’allà podria sortir una iniciativa per canviar això. 

P.- Perquè és un tema que  va més enllà de les fronteres i s’ha de tractar de forma coordinada.  

R.- Exacte, i també crec que hi altres formes de canviar això. No hi ha cap motiu pel qual el Ministerio de Agricultura i Pesca (MAPA) no pogués obligar a les barques tonyinaires de la flota espanyola a descarregar les tonyines mortes. Tens una legislació i uns acords internacionals, però els països poden enfortir aquests acords. Que passarà? Que llavors la flota tonyinaire espanyola diria que està jugant en desigualtat de condicions. Potser si, llavors que es posin d’acord amb els francesos i els italians i els maltesos… que es posin d’acord per jugar tots amb les mateixes cartes. El MAPA podria forçar a aquestes embarcacions a fer les coses d’un altra forma.

“Si volgués, el sector pesquer balear podria posicionar-se com dels més sostenibles de la Mediterrània i dels més exemplars.”

P.- Les protestes del sector primari, en general, miren cap a la Unió Europea, i moltes vegades és complicat resoldre certs problemes. 

R.- Nosaltres amb això estam fent molta pedagogia perquè Europa no té sempre la culpa, igual que Madrid no té sempre la culpa, igual que Palma no té sempre la culpa. De vegades hi ha part de raó, però moltes vegades és no voler assumir responsabilitats. Nosaltres al sector pesquer això els hi hem fet saber moltes vegades, que si volguessin podrien posicionar-se com el sector pesquer dels més sostenibles de la Mediterrània i dels més exemplars. Si volguessin. Ho tenen tot a favor per fer-ho, però la nostra experiència és que quan han tengut ocasió de fer valer la seva singularitat, de posar en valor formes de pescar bastant úniques i molt selectives, enlloc de voler jugar a la Champions Leage de la pesca sostenible, el que s’ha triat és barrejar-se amb els últims de la classe. Per una solidaritat mal entesa, han anat a defensar coses indefensables. I jo crec que això frena a la transició i a la oportunitat de tenir una flota pesquera a les Balears que sigui exemplar, i líder i inspiradora arreu de la Mediterrània. La oportunitat segueix sent-hi, però han de voler.

P.- Per la Fundació Marilles quin seria el camí que hauria de prendre el sector pesquer de les illes? 

R.- Es un tema molt complexe. Balears te una flota molt petita, en proporció al que hi ha a la Península, té només 30 barques de bou, 4 d’encerclament i unes 250 artesanals. Això et permet treballar a un nivell clínic amb la flota pesquera i tenir uns pescadors que siguin líders. 

Aquí és l’únic lloc de la Mediterrània on hi ha una pesca comercial de la llagosta, i el cas de la llampuga també és un èxit de gestió. Tenen una diversitat d’arts de pesca, una riquesa cultural, històrica, gastronòmica…. que te un valor enorme. Però aquest sector té un problema socioeconòmic. Socialment s’està empetitint, hi ha de cada vegada menys embarcacions perquè és una feina molt sacrificada i hi ha una crisi de relleu generacional. Però econòmicament no hi ha cap altre indústria que ho tengui tant a favor com ho té la pesca aquí a les Balears. Tenen menys competència, són menys barques pel mateix volum de recurs, i  hi ha una demanda de peix que si vols pot ser infinita. 

Llavors, per nosaltres el futur passa per aprofitar aquesta oportunitat econòmica d’una gran demanda amb una oferta limitada que controlen ells, i de posicionar-se com la flota més sostenible de la Mediterrània, que afegeix un valor al seu producte. I això es pot fer amb marques de producte local, per exemple, a Mallorca hi ha el producte “Millor quin” de la OP Mallorcamar. Si tenguessim totes les barques de Mallorca certificades amb la marca Millor quin, ens dona una oportunitat d’evitar la venda en negre, i també que la marca no sigui només un certificador de peix local, sinó que també et digui que l’han pescat pescadors que estan fent coses per minimitzar l’impacte sobre el medi marí.

Creim que és l’unica via: una flota diferenciada, singular, d’alt valor afegit, i que és modèlica. No és nou pels pescadors que la mar ha d’esta en bon estat, ja ho saben, crec que on s’ha de fer més feina és en treballar per donar aquest valor afegit al producte, pescar fent menys mal i inspirar a la resta del sector. 

“Des de la Fundació Marilles hem estés la mà als representats de la pesca professional de les Balears per a ajudar a fer aquesta transició”.

P.- Per tant, els pescadors són uns actors importants en la protecció de la mar.

R.- Son essencials. Nosaltres al 2030 veim una flota professional consolidada, estable, que deixa de perdre actors i que té uns alts nivells de benestar econòmics i socials. I pels recreatius, la nostra visió és que hi ha una flota de pesca recreativa que gaudeix de la seva afició de forma respectuosa i que contribueix a fer una gestió sostenible del recurs. 

Tots som corresponsables de tenir una mar ben conservada. Els pescadors, tan els professionals com els recreatius, juguen un paper clau per la conservació marina. Des de la Fundació Marilles sempre ho hem vist així des del primer dia, i sempre mantenim un diàleg molt constructiu amb aquests dos sectors perquè sabem que sense la seva complicitat serà molt difícil tornar a omplir de vida la nostra mar.

P.- I els pescadors tenen conciència de la seva corresponsabilitat en la conservació de la mar? 

R.- Si, el que passa que són sectors que tenen uns tempos massa llargs. Són sectors que necessiten d’un lideratge valent que vulgui fer aquesta transició. Nosaltres creim que el sector de la pesca ha de passar de la queixa a la proposta, i és una llàstima que no vulguin sortir més en públic a posar propostes sobre la taula perquè tenen molt per aportar.  

Des de la Fundació Marilles hem estés la mà i hem ofert de forma incondicional als representats de la pesca professional de les Balears l’ajuda per a fer aquesta transició, d’ajudar a fer d’altaveus de les grans històries que tenen per explicar. Això està sobre la taula, però de moment no hem rebut resposta. L’oferiment s’ha fet fa mesos, falta que els representants dels pescadors, la Federació Balear de confraries , vulguin donar aquesta passa.