Les poblacions de peixos vulnerables a la pesca es dupliquen cinc anys després de la declaració de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire

Un estudi liderat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), a través de l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer, i l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM-IME), revela una millora significativa en les poblacions de peixos vulnerables a la pesca a la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, cinc anys després de la seva declaració. L’informe destaca un increment del 96% en abundància i del 161% en biomassa a les zones de màxima protecció.

El juliol de 2024 es va dur a terme la cinquena campanya de seguiment de peixos vulnerables a la pesca a la Reserva Marina de l’Ila de l’Aire, cinc anys després de la seva declaració. Es van fer 108 censos visuals, cobrint un total de 27.000 metres quadrats de fons rocosos en dos estrats de profunditat: superficial (entre 5 i 15 metres) i profund (entre 16 i 26 metres), i en tres nivells de gestió: reserva integral (tancada a la pesca, excepte des de costa), reserva parcial (on es permeten alguns usos de pesca) i zona control (fora de la reserva).

L’informe constata que, en l’estrat superficial de la zona de reserva integral, l’abundància mitjana de peixos ha augmentat un 96% i la biomassa un 161% des de l’inici de l’estudi. Aquesta millora no es detecta a les zones obertes a la pesca, on els valors s’han mantingut estables.

En l’estrat profund, els resultats són prometedors però menys concloents, principalment a causa d’un canvi en la zonificació de la reserva l’any 2022 que en dificulta la interpretació. Tot i així, el 2024, la zona de reserva integral d’aquest estrat mostra un augment d’abundància i biomassa respecte a la zona control d’1’6 i 2 vegades, respectivament.

Tot i que l’abundància i la biomassa han millorat a la reserva, les poblacions estan constituïdes principalment per individus juvenils, de manera que la mida mitjana es manté per sota de la que assoleixen els exemplars adults de les diferents espècies. D’aquesta manera, durant els cinc anys transcorreguts des de la declaració de la reserva, no s’han detectat canvis significatius en les mides mitjanes ni en els rangs de mides de les espècies estudiades, la qual cosa suggereix que els exemplars més grans i longeus encara no han tingut temps suficient per consolidar-se en l’ecosistema. En els darrers anys de mostreig i en ambdós estrats de profunditat, s’ha observat un augment notable en la contribució a la biomassa total d’espècies de nivell tròfic alt, especialment de l’anfós.

Una modificació normativa l’any 2022 va reduir un 22% l’àrea de protecció integral, disminuint notablement la disponibilitat de fons rocosos profunds protegits. Segons apunta l’equip científic, aquesta reducció, unida a la manca de vigilància permanent a la reserva, posen en risc la seva efectivitat per a la recuperació i conservació de les espècies íctiques vulnerables a la pesca.

Els resultats de l’informe posen de manifest la necessitat d’ampliar el percentatge d’hàbitat rocós idoni per a les poblacions adultes reproductores dins la zona de màxima protecció. També s’observa que la pressió pesquera a les zones adjacents (reserva parcial i zona control) continua sent elevada.

El conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell Insular, Simón Gornés, ha mostrat optimisme davant els resultats i ha afirmat que “les dades de l’estudi són prometedores i posen en valor l’eficàcia de figures de gestió pesquera com les reserves marines, que a més de garantir la conservació dels hàbitats marins, vetllen per la sostenibilitat de les activitats de pesca tradicional a la zona. Esperam que la tendència poblacional de les espècies vulnerables recollides a l’estudi continuï a l’alça a la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire”.

Història de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire

La Reserva Marina de l’Illa de l’Aire va ser declarada a l’abril de 2019 pel Govern de les Illes Balears com a part de la Xarxa de Reserves Marines de Balears. El seu objectiu és la recuperació dels recursos pesquers i la conservació d’hàbitats essencials del sud-est de Menorca. La reserva s’estén sobre 7,2 km² i inclou dues zones de gestió diferenciades: una de protecció especial per al busseig, on només està permesa la pesca des de costa (reserva integral), i una altra on es regula la pesca artesanal i recreativa (reserva parcial). A diferència d’altres reserves marines de gestió pesquera de les Illes Balears, la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire no compta amb una zona amb exclusió total de la pesca. L’any 2022, es va modificar la zonificació de la reserva, reduint un 22% l’àrea de reserva integral de protecció més estricta.

Aquest projecte s’ha desenvolupat en el marc dels Programes de seguiment científic del medi marí de l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer de la Mola i de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM-IME), amb l’aprovació de la Direcció General de Pesca i Medi Marí del Govern de les Illes Balears. L’Estació Jaume Ferrer està cofinançada per la Conselleria d’Educació i Universitats del Govern Balear i per l’Institut Espanyol d’Oceanografia. L’OBSAM-IME ha comptat amb el finançament de la Fundació per a la Preservació de Menorca des de l’inici del projecte (2018-2022) i de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca (2018, 2019, 2020 i 2024).

L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), és l’oficina tècnica de l’IME (entitat científica i cultural de Menorca dedicada a la recerca i divulgació del coneixement sobre l’illa) que recopila, analitza i difon dades sobre l’estat del medi natural, social i econòmic de Menorca des de 1999, contribuint a la sostenibilitat insular.

L’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO, CSIC) és un centre nacional del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, dedicat a la investigació en ciències del mar, especialment pel que fa al coneixement científic dels oceans, la sostenibilitat dels recursos pesquers i el medi ambient marí. L’IEO representa Espanya en la majoria de fòrums científics i tecnològics internacionals relacionats amb el mar i els seus recursos. Disposa de nou centres oceanogràfics costaners, cinc plantes d’experimentació d’aqüicultura, dotze estacions mareogràfiques, una estació receptora d’imatges de satèl·lits i una flota amb cinc vaixells oceanogràfics, entre els quals destaquen l’Odón de Buen, el Ramón Margalef i l’Ángeles Alvariño.