Antoni Ferrer: “Tancam el Perlas y Cuevas amb la satisfacció de 63 anys de feina ben feta”

Una de les revistes més emblemàtiques de la part forana de Mallorca, el “Perlas y Cuevas” de Manacor, publicarà el mes de desembre el seu darrer número i tancarà 63 anys d’història lligada a l’evolució de la capital del Llevant. El seu director, Antoni Ferrer Vallespir, ho deixa. Compleix 65 anys i troba que ja basta, que ja “he complit”. I prepara un acte de clausura pel dia 15 de desembre perquè el final del “Perlas y Cuevas” sigui una festa i un motiu d’alegria, en comptes d’una jornada de tristesa.

Pregunta.- Per què tancau el “Perlas y Cuevas”?

Resposta.- Tenc 65 anys i ja he complit. Ja no fa lleig. La revista haurà durat 63 anys i crec que ja està molt bé. Va néixer l’any 1960 i se n’hauran publicat 1.429 números. I pens que és un bon moment per deixar-ho i acabar.

P.- No hauríeu preferit que algú us rellevàs al capdavant de la publicació?

R.- Hem tengut ofertes perquè la capçalera continuàs, però és molt nostra, molt Massanet. I podria passar qualsevol cosa. I no voldria que això passàs. Sempre hem duit una línia molt discreta. I, en el fons, tot té un principi i tot té un final.

P.- Per a vostè la vida serà molt diferent a partir d’aquest moment.

R.- La revista va néixer quan jo tenia només 2 anys i mon pare, Rafel Ferrer Massanet, era qui la dirigia. Sempre he estat íntimament relacionat amb ella i, per a mi, serà un canvi molt gros. Tot i això, hi haurà tres persones que s’alegraran molt d’aquest canvi: en Bernat Pastor, el maquetista, perquè em perdrà un poc de vista; la meva dona Bàrbara, perquè passaré més temps amb ella; i el meu metge Bernadí, que m’insisteix que abaixi el meu ritme. He de pensar en mi, ja és hora.

He posat en marxa l’editorial Es Cau i ja hem editat un primer llibre i en tenim quatre més en preparació”

P.- Dirigir una publicació d’aquestes característiques és molt dur?

R.- El ritme realment és molt estressant, sobretot quan s’aproxima el tancament de l’edició. Pas molts de nervis i necessit passar pàgina. Tot i això, no me’n vaig del tot a casa. He posat en marxa l’editorial Es Cau i ja hem editat un primer llibre i en tenim quatre més en preparació.

P.- Com és aquest projecte?

R.- El nom d’Es Cau sempre ha estat molt lligat a mi. Tenc una finca que duu aquest nom i també vaig tenir una galeria d’art que es coneixia així. La idea és la de recuperar moltes obres de mon pare que ja estan esgotades. Aturat no hi estaré.

A Manacor hi han passat moltíssimes coses en aquest temps. Basta dir que l’any 1960 tenia 22.000 habitants i que ara en té 55.000″

P.- Com va néixer “Perlas y Cuevas”?

R.- En realitat el seu creador va ser mossèn Baltasar Piña, un capellà ja molt major. El meu pare estava al seu costat des del primer número i a partir de l’any 1962, quan don Baltasar es va posar malalt, va agafar-ne la direcció. Fins a mitjans anys 90 ho va dur ell, i a partir d’aleshores jo mateix. Tot i que fins al seu darrer alè, l’any 2006, sempre va ser allà. A Manacor hi han passat moltíssimes coses en aquest temps. Basta dir que l’any 1960 tenia 22.000 habitants i que ara en té 55.000. A més, s’ha produït una revolució tecnològica molt important i en tots els sentits.

P.- Parli’ns de son pare.

R.- Mon pare va ser un home molt actiu i inquiet, escriptor, periodista i historiador, i va deixar més de mig centenar de llibres, tant de narrativa com d’investigació històrica. Molts d’ells ja estan exhaurits, i ara els reeditarem. Va ser dels primers que va investigar la Guerra Civil, quan a Manacor ningú no en parlava encara, perquè havia estat una zona especialment castigada, tenebrosa i patètica. Molts dels investigadors actuals han begut de les seves fonts, i textos que no es va atrevir encara a publicar en vida, ara sí que podran sortir. El “Perlas y Cuevas” va ser el seu mitjà de vida, però també era corresponsal de premsa, va estar molt vinculat al “Diario de Mallorca”, i fins i tot va ser lletrista de cançons. Des de 2014 un carrer de Manacor duu el seu nom i hi ha en marxa una iniciativa ciutadana perquè pugui ser considerat Fill Il·lustre de Manacor. Mon pare també va ser un dels fundadors de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca i, de fet, és el creador del seu logotip.

La crisi de 2008 ho canvia tot, i la revista comença a ser un desastre des del punt de vista econòmic. D’aleshores ençà ha estat deficitària”

P.- Per quines etapes ha passat el “Perlas y Cuevas”?

R.- Des dels seus orígens i fins el 2011 va ser quinzenal, i des de 2012 fins ara ha passat a ser mensual. La revista ha estat bilingüe, ha comptat amb més de 300 col·laboradors i ha editat una trentena de llibres. Pens que ha estat un referent dins les publicacions manacorines i que sempre hem duit molt bé la informació generalista, amb caràcter local, amb molta presència dels temes culturals. Però la crisi de 2008 ho canvia tot, i la revista comença a ser un desastre des del punt de vista econòmic. D’aleshores ençà ha estat deficitària; no vull ni pensar els doblers que hi he perdut.

P.- Com es troba la premsa de proximitat a Manacor?

R.- Actualment hi ha dos setmanaris (el “Manacor Comarcal” i el “Cent per Cent”), el “Porto Cristo” i una bona partida de digitals. Res a veure amb el que hi havia fa alguns anys. És una feina molt vocacional i t’ha d’agradar molt. Però la premsa en paper passa per una crisi irrecuperable. Basta pensar que a Manacor, fa trenta anys, hi havia una quinzena de llibreries on es venien les nostres revistes i que ara, en tot Manacor, només n’hi ha dues. La premsa de Barcelona i de Madrid pràcticament ni tan sols arriba.

P.- I qui s’encarregarà en el futur d’informar a la ciutadania?

R.- Ho faran els digitals, que tenen uns costos de producció més reduïts. Tot i així, també és una feina complicada i que necessita gent amb molta vocació. En qualsevol cas, la premsa de proximitat serà la que millor aguantarà el cop. Primer desapareixeran els grossos. És una teoria que es va exposar a la darrera assemblea de Premsa Forana i hi estic d’acord.

Preparam un gran acte de comiat pel 15 de desembre en el Teatre Municipal de Manacor”

P.- Per què “Perlas y Cuevas” no s’ha passat al digital? N’hi ha d’altres que ho han fet: o bé han tret la doble via, o bé han tancat el paper i han sostingut el digital.

R.- És que ja m’agafa amb 65 anys i no em fa ganes. Ja he complit. He fet molts editorials, i molts articles.

P.- Com serà el final de “Perlas y Cuevas”?

R.- Preparam un gran acte de comiat pel 15 de desembre en el Teatre Municipal de Manacor. Hi parlaran l’historiador Toni Tugores, el president de Premsa Forana Rafel Puigserver, jo mateix, les autoritats… I el dia 22 de desembre sortirà al carrer el darrer número. Ho volíem fer coincidir amb el dia 15, però així podrem dur la crònica de l’acte. El primer número va aparèixer el 25 de desembre de 1960: hauran estat 60 anys i 1.429 números.