Bàrbara Mascaró: “Els roters eren els pagesos més pobres i més humils”

Bàrbara Mascaró (Artà, 2001), és graduada en Arqueologia per la Universitat de Barcelona. El seu Treball Final de Grau (TFG), presentat el juny de 2023, és un estudi arqueològic sobre les rotes i el seu entorn al Parc Natural de la Península de Llevant. Un treball que ha estat reconegut com a millor TFG de la Facultat de Geografia i Història de la UB en la XIII edició dels premis Temps, Espai i Forma. A partir de l’anàlisi arqueològica de les casetes i barraques dels roters, Bàrbara Mascaró, ens explica la vida d’aquests pagesos, els més pobres, els que vivien a les terres menys fèrtils de les possessions, les rotes. Amb aquest treball, Bàrbara Mascaró recupera un passat molt recent que ens explica d’allà on venim

Pregunta.- Per què tries aquest tema d’investigació com a tema del teu treball Final de Grau?

Resposta.- Estant a Catalunya, amb la meva tutora la doctora Queralt Soler, vàrem tenir una discussió de si havíem de fer un tema de Catalunya o de Mallorca. Jo som una persona que estim molt el poble d’Artà i vàrem tenir fàcil la resposta: havíem de fer una cosa artanenca, mallorquina. I la temàtica dels roters ens va venir d’una excursió que vàrem fer l’any 2021 amb en Jaume Alzina, un historiador d’Artà. Amb ell varem visitar els establits del Parc Natural de Llevant i ens va començar a introduir al món dels roters, qui eren, com vivien… i a partir d’aquí vaig tenir la idea i vaig començar a estirar del tema. A Jaume Alzina li estic super agraïda perquè ha estat un referent a l’hora de fer el TFG. A l’estudi hi ha col·laborat molta de gent, testimonis orals, la revista Bellpuig, funcionaris del parc natural… és un projecte de molta de gent. I xerrar en plural es el mínim que puc fer, estic eternament agraïda.

P.-A més és un treball que vares oferir per publicar també a la revista Bellpuig, la revista local d’Artà. 

R.- La història dels roters és una part de la historia d’Artà que sempre ha estat molt oblidada. Quan vàrem fer el TFG sempre tenia molt clara la intenció de, quan estàs acabat, donar-lo a conèixer. I precisament vàrem pensar que la millor manera seria contactar amb la revista local del municipi, els hi va encantar la idea i ha anat molt bé. A més, vàrem fer una ruta visitant les casetes que estudiam al TFG. Vàrem intentar explicar el TFG d’una manera didàctica visitant l’indret perquè la gent estàs més conscienciada i va anar molt bé.

P.- Qui eren els roters?

R.- Els roters els hem d’entendre com el grup social més baix dels pagesos de Mallorca. Els pagesos més pobres i més humils, no només de la contrada d’Artà, sinó de moltes parts de Mallorca. Vivien d’una economia de subsistència amb 2 pilars: agricultura i ramaderia. Per posar-los en context, ens hem d’imaginar una societat que en aquell moment estava molt jerarquitzada. Si ens imaginam una piràmide, els roters serien a l’escaló de davall de tot, i en canvi a dalt de tot hi hauria els senyors, la minoria més poderosa i més rica de Mallorca. Pensam en una gent molt necessitada que tenia el cor estret per sobreviure, i en certa manera els senyors de n’aprofitaven d’aquesta condició pobre perquè es produís com una espècie de simbiosi entre el roter i el senyor.

“El roter, en arribar a la aquesta terra tan pobra, que tot era garriga, tot era pedra, el primer que feia era roturar la terra, rompre la terra.”

P.-Què eren les rotes?

R.- Les rotes les hem d’entendre com les terres de conreu dels roters. Estaven situades a les possessions, que eren aquestes grans finques propietat dels senyors. Eren territoris molt amplis que abraçaven diferent tipus de terra, hi havia les parts més fèrtils, més bones de llaurar, i després moltes possessions tenien aquestes parts més de muntanya, de garriga, amb un excés de pedra que ningú volia i que eren molt difícils de cultivar. Els senyors el que varen fer, amb aquesta mentalitat de voler treure el màxim rendiment a la possessió, va ser començar a parcel·lar aquestes parts més pobres de la possessió, que serien les rotes, i donar-les a aquesta gent més pobre.

P.- D’on ve la paraula roter i rota?

R.- Si ens ficam a la pell del roter, en arribar a la aquesta terra tan pobra, que tot era garriga, tot era pedra, el primer que feia era roturar la terra, rompre la terra. Havien de fer la primera llaurada, la terra neta, obrir-la, treure la garriga, fer l’espedregada. Precisament aquest conjunt d’accions inicials era roturar la terra, i d’aquí el significat de roter i de rota. La rota, aquella terra rompuda que tenia el roter.

“Aquestes casetes, aquestes barraques, tancats de bestiar… són construccions molt simples però els hi hem intentat donar una interpretació, és a dir, veure més enllà del simple caramull de pedra.”

P.- Com has estudiat a als roters? Ho has fet a partir de les barraques que han deixat? 

R.- L’arqueologia ha estat el pilar central del projecte. Aquestes casetes, aquestes barraques, tancats de bestiar… són construccions molt simples però els hi hem intentat donar una interpretació, és a dir, veure més enllà del simple caramull de pedra. Es vera que s’havien fet estudis històrics dels roters, però la part arqueològica ningú l’havia mirada, i realment ha estat un complementari en quant a nova informació.

P.- Com estan fetes les barraques?

R.- En trobam de diferent tipus. Aquesta finalitat de protegir la família del roter sempre era la mateixa, però les construccions varien moltíssim. A Artà tenim casetes que són de paret molt igual, amb un aiguavés de teulada, fet amb teules, però a moltes altres bandes de Mallorca les barraques són molt més grosses, amb doble vesant, tenen la coberta feta de lloses, fins i tot moltes tenen terra damunt, argila, perquè hi puguin créixer plantes i doni més protecció. Hi ha molta de varietat, però sempre la tècnica de la pedra seca, encaixar pedres sense ciment o argamassa, sol ser la més utilitzada.

P.- Què es conserva d’aquestes barraques? Quines restes has trobat?

R.- De rotes realment n’hi ha moltes al Parc Natural de Llevant. Vàrem acotar l’àrea d’estudi i hem estudiat dues casetes de roter, dos habitacles on varen viure les famílies, també hem estudiat barraques més secundàries o multifuncionals i també tancats de bestiar. Saber interpretar, per exemple, que si hi ha una paret cabrera ens indica cert tipus d’animals, si hi ha una claveguera serà un galliner, també era guapo saber que si hi havia ribells enganxats amb morter de calç enterra eren fets servir per als porcs. Es veure més enllà de simples construccions i saber interpretar el que ens diuen.

P.-I el fet que estiguin al Parc Natural de Llevan ha permès que s’hagin mantingut, a diferència d’altres bandes? 

R.-Si, ha estat un privilegi que estiguin moltes al Parc Natural perquè com es un espai protegit, quan es va obrir es fer un catàleg registrant totes les construccions etnològiques i arqueològiques, per tant, alhora de fer l’estudi teníem un recompte del que hi havia i ens va ser molt més fàcil poder accedir a aquestes rotes. Però si que és vera que de rotes n’hi ha a tot el municipi d’Artà, qualsevol indret allà on hi havia una possessió hi havia aquestes rotes, així que és molt difícil saber l’indret exacte de les que no estan registrades al parc natural, però n’hi havia a moltes bandes.

P.- Els roters vivien amb la família a aquestes casetes?

R.- Per exemple, ca na Paies, una de les casetes que hem triat per a l’estudi, és molt petita, fa 22 metres quadrats, i a llocs tan petits com aquests realment hi vivien 4 o 5 persones, la família dels roters. Si que és vera que hi ha barraques que són més grosses, però són realment indrets molt petits en els que hi vivia molta de gent. 

P.- I de què vivien els roters? Com vivien?

R.- Els dos pilars fonamentals eren agricultura i ramaderia, però també moltes vegades feien activitats extra com per exemple el contrabando, que era una via fàcil d’aconseguir pessetes, transport de productes com sucre, cafè, tabac… Un altra de les poques vies amb les que tenien ingressos era l’obra de la pauma. En Tomeu Balaguer, un dels darrers supervivents, ens contava que era una feina que sobretot feien les dones, ens contava que eren la mare i la seva germana les que durant la setmana feien objectes de llata per després els dissabtes baixar al poble a vendrer-los i tenir més doblers per comprar menjar, que era el prioritari.

P.- Fins quan hi va haver roters a Artà?

R.- Els roters, sobretot es comencen a documentar bé a partir del segle XVII, pareix que n’hi ha abans, però sobretot parlam del segle XVII, i en el cas d’Artà ens arriben fins a la primera meitat del segle XX. Es una cosa molt recent, i això fa que avui en dia a Artà encara trobem supervivents d’aquest sistema de rotes. Hem entrevistat a persones en aquest TFG que varen viure a aquestes rotes i que ens han pogut contar els testimonis de primera ma.

P.- Encara has pogut recollir el darrer testimoni oral dels roters.

R.- Si, en Tomeu Balaguer, ara té pràcticament 96 anys i quan estaven a la rota era un infant. Hi vivia amb els seus germans, sa mare i son pare. Es dels darrers supervivents que tenim a Artà precisament, perquè era un infant, però molta de gent ja no hi és. Es un privilegi encara poder tenir testimonis orals com en Tomeu.

“En quant als roters, es vera que no existeixen físicament ja, però moltes d’aquestes pràctiques pageses, aquests elements, ens han arribat avui en dia.”

P.- A un dels articles que publiques a la revista Bellpuig escrius una frase de na Magdalena de can Cap Blanc que diu: “Per viure molt, molt poc basta. I si tens molt, no hi ha res que basti”. Que has après després d’haver estudiat la vida dels roters?

R.- Aquest article precisament el vaig gaudir moltíssim perquè em va fer reflexionar de com una societat o unes persones, que en aquest cas varen ser pobres, però que no deixen de ser els nostres avantpassats de molta de gent d’Artà d’avui, ens ensenyen com ha canviat la societat, que anam cap a una societat molt consumista, i precisament el que deia na Magdalena, de que tenim moltes coses i de cada dia ens en falten més, mai estam satisfets. 

Després també en quant als roters, es vera que no existeixen físicament ja, però moltes d’aquestes pràctiques pageses, aquests elements, ens han arribat avui en dia. A jo m’agrada contar també l’anècdota de que els roters alhora de mesurar el gra feien servir diferents tipus de recipients: quarteres, barcelles, amuts… una quartera seria més o manco l’equivalent a 70 litres, una barcella més o manco 12 litres, i un amut, dos litres. I tot que avui en dia són elements que no feim servir, si que ens han arribat, perquè moltes de les rondalles mallorquines comencen amb els versos de “Això era i no era, bon viatge faci la cadernera, per tu un amut i per jo una barcella”. Es a dir, són elements que no feim servir però que han quedat fossilitzats, i precisament la barcella, que té mes capacitat, vol dir que jo tendré més menjar que tu, és aquesta mentalitat pagesa.