Bàrbara Montoya: “A Mallorca és molt difícil trobar cartes escrites per dones abans del segle XX”

Bàrbara Montoya Boix és graduada en Filologia Hispànica per la UIB. Està fent la seva tesi doctoral sobre cartes escrites per dones al segle XVII. Estudia els usos fonètics i gràfics que empren les dones. La seva hipòtesi de partida és que l’escriptura de les dones segueix un sistema diferent que el dels homes. Relacionat amb el seu tema de recerca, a les Jornades d’Estudis Locals de Calvià celebrades aquest novembre va presentar una ponència sobre “Cartes escrites per dones a l’arxiu de la família Salom de Calvià”.

P.-Per què els historiadors de la llengua estau interessats en les cartes per fer els vostres estudis? 

R.- Fins fa molt poc temps la llengua que estudiaven sempre derivava de cànons literaris i de figures rellevants i de prestigi d’aquell moment, però si ens volem intentar apropar a la llengua popular i a la llengua real, el que més ens ajuda són aquestes cartes, perquè les cartes es feien en un àmbit privat. Sempre parlam de missives i cartes privades, no cartes oficials.  

P.- Com a filòloga, per què tries estudiar cartes i, en concret, cartes escrites per dones?

R.- L’estudi de cartes comença ja al Treball Final de Grau. Al principi, amb la meva tutora, Ruth Miguel Franco, vàrem parlar de fer un estudi de contacte del català de Mallorca amb el castellà, perquè a la UIB hi ha un grup de filologia que s’encarrega d’estudiar-ho i duen a terme un projecte que es diu Corpus Mallorca , dirigit per Andrés Enrique-Arias, amb el que anam als arxius de Mallorca a recopilar documents, fer fotografies i penjar-los a aquest corpus perquè siguin de més fàcil l’accés a l’hora de fer estudis. Com jo som de Calvià, vaig anar a l’arxiu municipal de Calvià. La idea era agafar documentació administrativa però la sort que vàrem tenir és que trobàrem unes cartes del segle XVIII d’un germà de l’escrivà de l’Ajuntament, i vaig veure que era molt més interessant estudiar cartes que estudiar documents administratius, perquè ens trobàvem moltíssims més casos i característiques de contacte del català amb el castellà. 

Després, el Treball Final de Màster varen ser tot cartes, unes 55 del segle XVII, que varen sortir d’un arxiu privat. A l’hora de fer la tesi doctoral,  vaig començar a col·laborar amb aquest arxiu privat i ens vàrem adonar que hi havia moltes cartes escrites per dones, i ens va sorprendre perquè és una època en la qual es troba poca documentació i més a Mallorca és molt difícil trobar documentació escrita per dones en aquests segles. 

Parlant amb la meva tutora, em va dir que actualment hi ha un parell d’estudis que es centren en documentació femenina, i concretament en epístoles de dones, sobretot són arxius de la noblesa que hi ha a Madrid, i s’estan fent dos tipus d’estudis: estudis d’afectivitat, dels afectes, partint de la base que la dona utilitza més intensificadors i un lèxic més proper, i després l’altre àmbit centrat en els usos gràfics i fonètics. Ésuna tasca molt difícil i sempre anem per hipòtesis perquè hi ha molt poc escrit, intentam trobar característiques pròpies que veim que en conjunt comparteixen diferents dones. 

“Tot i tenir accés a la lectura i l’escriptura a partir del XIX, els escrits de les dones són considerats menors.”

P.-Es molt difícil trobar cartes escrites per dones?

R.- Sí, realment sí, fins al segle XX hi ha poquíssims documents que puguem trobar.

P.- I per què és tan difícil?

R.- L’explicació és que hi havia molt difícil accés a la lectoescriptura per part de les dones, però és cert que a partir del XIX es comencen a alfabetitzar de forma progressiva. Però, tot i tenir accés a la lectura i l’escriptura a partir del XIX, els escrits de les dones són considerats menors. No escrivien texts administratius, era difícil que escrivissin literatura, el que més escrivien eren esborranys, notes, cartes, fins i tot comptabilitat, però això no sempre la gent d’abans tenia la idea de conservar-ho i preservar-ho.

S’escrivien moltíssimes cartes, però no es guardaven o no arriben als arxius. Això depèn de cada família que ha heretat aquests escrits menors, tal vegada hi ha un munt de famílies mallorquines que tenen cartes escrites per dones del XIX i no ens arriben perquè hem d’anar a l’arxiu municipal i allà no hi trobarem aquest tipus de documents, sinó que hi trobarem documentació administrativa i jurídica que escrivien precisament escrivents i secretaris. Per tant, és difícil perquè hem de dependre de donacions que es puguin fer. L’any passat anàrem a Alaró perquè s’havia fet una donació a l’arxiu, i també vàrem veure escrits de dones de principis del XX.

P.- Per tant, és difícil perquè la gent té cartes però no pensa que tenguin valor per dur-les a un arxiu municipal. 

R.- Exacte, i també n’hi ha moltes que s’han tirat. Les de Calvià, per exemple, estaven dins dels llibres de comptes. Ara s’estan començant a catalogar a diferents corpus que estudien la llengua, i el que estan fent és posar una etiqueta d’escriptura femenina perquè després sigui més fàcil a l’hora de fer l’estudi, però fins fa molt poquet no teníem aquesta idea. 

“No s’ensenyava igual als homes i a les dones, i per això la seva lletra tampoc és igual.”

P.- Es curiosa aquesta etiqueta d’escriptura femenina.  

R.- Aquí li hem de donar aquesta perspectiva de gènere perquè pensam que eren dos sistemes d’aprenentatge paral·lels, no s’ensenyava igual als homes i a les dones, i per això la seva lletra tampoc és igual. 

P.- Com era la lletra de les dones?

R.- La lletra de les dones era molt més inhàbil, amb poques habilitats, com tenien l’accés a l’escriptura molt més limitat i més difícil, la lletra femenina es pot comparar a lletra masculina de classes socials més baixes.

També una dificultat molt gran és trobar cartes originals, perquè hi ha moltes cartes que es diuen delegades. Això vol dir que no és la seva lletra original sinó que li ha escrit un secretari, un familiar o el seu home. Això es nota perquè solen ser lletres massa hàbils per una dona, i les cartes de Calvià eren d’una família benestant però no eren nobles ni senyors. Si estam xerrant que al XIX comencen les classes mitjanes a escriure i llegir, a alguna carta ens hem trobat amb una lletra massa hàbil. 

P.- Són cartes escrites en castellà?

R.- Són cartes escrites en castellà sempre. A les cartes de Calvià, d’una família mallorquina del segle XIX, estic segura que entre ells sempre empraven el català, però l’accés a la lectoescriptura ja era en castellà, i per prestigi i per normativa, les cartes s’havien d’escriure en castellà. Però en aquestes cartes, tot i ser escrites en castellà, podem veure la nostra varietat pròpia del català allà reflectida. 

Les de Calvià són molt interessants perquè hi ha una carta que es veu que està escrita per una adolescent, és una carta d’amor i escriu a un al·lot en castellà, però després a la part de darrere de la carta escriu una “copla”, i comença la primera estrofa en castellà, però a la segona ja canvia al català i l’acaba fent tota en català. Estam xerrant de sentiments d’amor i li han de sortir amb la seva llengua pròpia. 

“Per prestigi i per normativa, les cartes s’havien d’escriure en castellà. Però en aquestes cartes, tot i ser escrites en castellà, podem veure la nostra varietat pròpia del català allà reflectida.”

P.- Parla’ns de les cartes de la família Salom de Calvià, el tema de la teva ponència a les Jornades d’Estudis Locals organitzades per l’Ajuntament de Calvià.

R.- Les tenim gràcies a una donació d’un arxiu privat a l’Ajuntament. Són cartes del segle XIX, perquè trobar a un arxiu municipal cartes escrites per dones de segles anteriors és molt difícil. A Calvià només tenim 2 cartes privades més de segles anteriors i són escrites per homes. 

P.- Qui era la família Salom?

R.- Eren els amos de possessió de Santa Ponça i Sa Porrassa. Les primeres cartes són de 1850-60 i estam xerrant de dones que estan escrivint sense ser nobles. Sorprèn perquè estam parlant de documentació administrativa, comptes… i estan signats per una dona, i a la història sempre pensam que és l’home el que s’encarrega d’això.

P.- Aquestes cartes, de què parlen?

R.- Les he intentat classificar i he fet una proposta de 3 temàtiques: cartes agrícoles, cartes amoroses i cartes estrictament familiars. Hi ha 8 cartes de na Catalina Salom que escriu a la mare i el germà, perquè ella se’n va a viure a Bunyola i els hi conta o els hi demana coses. També podem veure intercanvis comercials, per exemple, a les que xerren d’agricultura: una dona escriu a Joan Salom de Santa Ponça dient-li que li han enviat unes palmes molt verdes amb les que no pot fer senalles, desprès una altra, na Margalida Ensenyat, diu que han de comprar corda i compara preus. 

I les amoroses també ens donen un poc d’informació i veus que fins i tot hi ha lloc per la ironia. Una és una carta d’unes amigues de Sóller que escriuen al seu amic que és a Calvià, Ramon Rovellat, i li demanen per la seva situació amorosa, i diu “Ramón, no subas tan alto que la caída será más gruesa, no sea cosa que de muchas no te quedes con las manos vacías. Referente a esto has hecho un descuido muy grande, y es el no decirnos si estas novias que tanto te quieren son guapas o feas. Supongo serán de lo último […]”, un to burlesc que no l’esperam a dones que escriuen al 1800. 

En definitiva, aquestes cartes ens apropen a la quotidianitat d’uns amos de possessió a la vegada que ens ajuden a intentar descriure l’escriptura de les dones en èpoques passades.