Bel Miquel (Pitxorines): “Ens agrada improvisar a cada concert, que les cançons no siguin una cosa tancada”

Tenen entre 23 i 29 anys i venen de municipis tan allunyats com Puigpunyent, Campos, Marratxí, Manacor, Calvià, Capdepera o Palma. Aina Tramullas, Maria Adrover, Rosa Garcias, Sinéad Cormican, Carmela Cristos, Masé Jara, Sílvia Rechac i Bel Miquel són les vuit components de Pitxorines. Toquen, canten i tenen en comú el seu amor per les cançons populars de Mallorca. Després de publicar el seu primer àlbum “Un so qui no es gasta” amb el suport d’una campanya de micromecenatge, ara ja preparen noves cançons. Bel Miquel, la percussió a Pitxorines, ens explica com va començar aquesta formació que revisa el cançoner popular amb arranjaments de jazz, música clàssica i instruments tradicionals. 

P.- Vàreu tocar per primera vegada el 4 de gener de 2023 a una jam session al local de l’associació s’Escat de Manacor. Com va ser el naixement de Pitxorines? 

Resposta.- Na Maria Antònia Gili, que viu a Barcelona, trobava a faltar ajuntar-se més amb músics de Mallorca, li feia ganes tocar amb algunes persones amb les que no coincidia a cap projecte i va decidir ajuntar-les per muntar alguna cosa. Així ens vàrem anar ajuntant totes, vàrem triar un parell de temes i vàrem fer un primer concert. Vàrem passar tant de gust, ens va agradar tant tocar juntes, que vàrem dir de fer algun concert més. I així va anar. 

P.- Sou nou al·lotes de diferents municipis de Mallorca. Què penses que teniu en comú?

R.- Precisament el que ens uneix és la cultura mallorquina perquè musicalment unes venim del jazz, algunes de la música clàssica i de la música tradicional, i el que teníem en comú va ser precisament la música popular de Mallorca. I després també s’ha generat una amistat dins del grup i ja és una cosa que funciona tota sola. 

“Com cadascuna és d’una banda de l’illa, té les seves pròpies referències i les seves versions diferents de les cançons i això també és guapo.”

P.- Com ho feis per triar les cançons?

R.- Al principi cadascuna va triar una cançó i va preparar l’arranjament pel grup. Va ser una mica aleatori, cadascú deia la cançó que li feia ganes tocar, fèiem la proposta i veiem si funcionava al grup. I així hem anat afegint cançons, anam duent propostes i veim si ens funcionen, si hem de canviar coses de l’arranjament, si ens agrada del que xerra… 

P.-Les vostres cançons provenen del cançoner popular mallorquí. Quina era la vostra relació amb la cultura i el cançoner tradicional?

R.- Cadascuna té el seu bagatge de conèixer les cançons del seu poble. Sobretot la que es dedica més a la música tradicional és Maria Adrover, la xeremiera del grup,  jo per exemple som de Manacor i estic més vinculada al que es canta més allà, però com cadascuna és d’una banda de l’illa, té les seves pròpies referències i les seves versions diferents i això també és guapo. Tenim molta informació, a més de la que podem trobar als llibres, i podem anar configurant una versió que sigui la nostra.

P.- Sou de pobles diferents, això també enriqueix molt la música. 

R.-Si, i fins i tot a la part lingüística. Per exemple, alhora de gravar el disc, ens hem de posar d’acord si cantar amb la u o amb la o. 

P.- Quin paper hi juga la improvisació? Aquests arranjaments de jazz també hi diuen molt amb les cançons populars.

R.- Si, jo crec que si. Ens agrada improvisar a cada concert, que les cançons no siguin una cosa tancada. Tant hi pot haver improvisació amb instruments com la flauta, el violi, el celo, el piano, el flabiol… Són instruments que es solen trobar en diferents contextos moltes vegades, però poden funcionar molt bé junts i s’ha convertit una mica amb la nostra sonoritat. 

“Volem que als nostres concerts tothom s’hi senti a gust, tothom es senti lliure de poder cantar, ballar, participar…”

P.- Què diries que defineix la vostra proposta? 

R.- Volem que als nostres concerts tothom s’hi senti a gust, tothom es senti lliure de poder cantar, ballar, participar… Al final tocam música tradicional i popular, és música de tothom, i és una proposta que volem que la gent se senti un poc seva. Del que pas més gust és quan veig nins i nines a primera fila cantant i ballant. 

P.- Pensau que és important donar-lis aquesta nova interpretació a les cançons tradicionals perquè les noves generacions se les facin seves?

R.- Si, allò natural és que la música vagi canviant amb el temps i vagi evolucionant perquè la societat també va evolucionant. És normal que una musica que abans es tocava amb un instrument ara es pugui tocar amb altres instruments, amb tots els avanços tecnològics que hi ha, i també que estilísticament i la manera d’interpretar-ho vagi canviant perquè sinó allò quedaria congelat i no és real. El tema de les lletres, està clar que moltes lletres de cançons antigues són masclistes i n’hi ha que avui en dia no les cantaria. De vegades se li pot donar una volta tant en la part musical o de la lletra i fer-ho més proper. 

R.-Vàreu treure el primer disc el mes de març i ara heu celebrat el segon aniversari de Pitxorines. Com han anat?

R.- La veritat és que estam molt contentes perquè la proposta ha tengut molt bona acollida. Per poder finançar el disc vàrem fer una campanya de micro mecenatge i va tenir molt bona rebuda, també ens criden de bastants de llocs de Mallorca per fer concerts i és una alegria immensa que la nostra proposta arribi per a tota l’illa. Ara hem fet el nostre primer concert a una altra illa, a Formentera, i ja hem fet un parell de concerts per Catalunya. Per noltros és increïble que aquest projecte tengui tanta sortida perquè de vegades et trobes amb projectes musicals igual de vàlids i interessants però que costa més de donar-lis sortida. Amb aquest projecte estam super contentes perquè ens van arribant propostes de concerts, i la gent escolta el disc i el compra, que això avui en dia ja és una cosa com antiga. 

P.- Teniu projectes en marxa?

R.- Si, ara estam començant a fer noves cançons. Dia 10 de maig farem un concert a l’Auditori de Manacor que serà l’inici d’una nova gira, prepararem un directe diferent i anirem incorporant noves cançonetes. Ja estam pensant amb un segon disc, que no sabem exactament quan arribarà. 

“Les dones moltes vegades es destaquen com a cantants, però encara veus poques dones tocant instruments damunt l’escenari. Jo crec que això ha de canviar.”

P.- Heu tocat aquest 8M a Lloseta. Quin missatge pensau que llança Pitxorines a les dones i a les nines?

R.- Jo crec que és potent veure un escenari ple d’al·lotes i és una llàstima que sigui així encara avui en dia, el 2025. En molts de concerts veus una clara majoria d’homes damunt l’escenari, i la realitat és que hi ha moltes dones i nines que estudien musica, que toquen instruments, moltes cantants increïbles, però aquesta realitat no s’acaba de veure reflectida als festivals i a l’escena musical.

Les dones moltes vegades es destaquen com a cantants, però encara veus poques dones tocant instruments damunt l’escenari. Jo crec que això ha de canviar i també s’ha de fer feina per aquí des del món de la programació cultural i des de les polítiques culturals de cada lloc. I si podem servir perquè els nins i les nines vegin que les dones poden estar damunt d’un escenari, perquè pareix surrealista però de vegades si no ho veus no ho contemples com una possibilitat. Jo per exemple, quan era petita no veia una possibilitat ballar segons quins balls rituals, en canvi avui en dia les dones de cada vegada s’incorporen més als cossiers i a tots aquests balls rituals i les nines ho poden veure com una possibilitat.