Càndid Trujillo: “Hem d’intentar preservar la formació tradicional de la colla de xeremiers”
Càndid Trujillo (Palma 1989) és d’una generació que ja va poder anar una escola de música per aprendre a tocar les xeremies. Primer a l’Escola de Música i Dansa amb Tomàs Salom, i després al Conservatori, quan s’impartia l’especialitat de Música Tradicional. Ara és xeremier i professor de música tradicional i instruments tradicionals (xeremies i flabiol i tambor) a l’Escola de Música i Dansa d’Esporles, Algaida i sa Pobla. També imparteix l’assignatura de Colla de Xeremiers i Agrupacions de Música Tradicional al Conservatori Municipal de Música d’Inca. Trujillo destaca la importància de les escoles de música per a preservar el bon equilibri de la formació tradicional de la colla de xeremiers i reclama que aquests estudis de música tradicional siguin reconeguts oficialment amb un Grau Elemental.
Pregunta.- Com comences al món de la música tradicional?
Resposta.- Vaig començar a aprendre a tocar les xeremies de forma més seriosa amb Tomàs Salom a l’Escola de Música i Danses. Vaig començar als 13-14 anys, entrant a les portes de l’adolescència, una edat que consider un poc complicada perquè a aquestes edats normalment amolles, que és el que va em passar per exemple amb la natació, i en canvi me vaig capficar molt en el tema de la música i els instruments tradicionals.
P.- A la música tradicional, primer s’aprèn al carrer i després a l’escola de música?
R.- Tot això ha canviat molt amb el temps. Quan els meus mestres, en Pep Rotger, en Tomàs Salom o en Pep Toni Rúbio, varen voler aprendre a tocar els instruments es varen trobar que pràcticament les xeremies havien desaparegut, quedaven molt poques colles que anaven a tocar d’un poble a un altre i aquesta gent antiga no donava classes. Amb una mica de sort els meus mestres feien de roda de recanvi quan algú faltava o els convidaven a alguna vetllada i aprenien noves sonades.
Les meves vivències són totalment diferents perquè quan vaig començar ja havien reviscolat les escoles de música i a moltes d’elles s’ensenyaven aquests instruments. Els que han estat els meus mestres varen fer una gran labor per dur aquests instruments a les escoles de música. Fins i tot varen aconseguir que entressin al Conservatori i es regulés l’ensenyament com un altre instrument, és a dir, que poguéssim fer llenguatge musical i formar-nos amb unes metodologies i un context equiparable a un altre instrument. Jo vaig poder fer aquests estudis al conservatori, els vaig acabar al 2014. Després, a l’època del president Jose Ramón Bauzá, es varen treure del Conservatori.
P.- Com s’ensenya la música tradicional a les escoles?
R.- Un nin o una nina pot accedir a l’escola de música a partir dels 4 anys, el que fan primer és sensibilització musical i diferents activitats en grup on desenvolupen el ritme, cant, etc. A partir dels 7 anys, quan ja tenen la ma una mica més gran i la psicomotricitat desenvolupada, és quan poden triar un instrument. Si trien els instruments tradicionals, per exemple, si comencen amb un flabiol, els feim començar amb un flabiol més petit, pera mans petites, i a partir d’aquí com un altre instrument de vent, aprenen la digitació, a traslladar les notes a un instrument. Paral·lelament aprenem tambor, i quan tenim una mica de pràctica per separat, començam a aplegar els dos instruments, amb 7 anys ja toquen cançons. I així seria la iniciació a aquest instrument, amb els adults funciona d’un altra manera.
“Hi ha més gent que mai que toca, les escoles funcionen molt bé, i això el que crea és un canvis dins la forma d’entendre el concepte dels xeremiers.”
P.- Hi ha interès per aprendre la música tradicional entre la gent jove?
R.- Jo crec que més que mai, de fet hi ha més gent que mai que toca, les escoles funcionen molt bé, tenim molts d’al·lots i gent adulta i això el que crea és un canvis dins la forma d’entendre el concepte dels xeremiers. Els xeremiers eren una parella de dos sonadors, un que tocava les xeremies i l’altra el flabiol i tambor, aquesta formació tradicional és la formació de la colla de xeremiers. Aquest paradigma ha canviat i, com hi ha tanta gent que en vol aprendre, aquestes agrupacions petites es multipliquen. És el que ha passat a Inca, diferent gent que ha anat aprenent es vol agrupar per tocar plegats. Aquí s’espenya la formació tradicional i passam a tocar en grups més amplis. Llavors, la labor que jo intent fer a les escoles de música és la preservació de la colla de xeremiers. Els professors som indispensables per a preservar el bon equilibri de la formació tradicional de la colla de xeremiers, un sonador de flabiol i tambor i un sonador de xeremies, dos músics que toquen tres instruments.
P.- Per tant, hi ha interès per aprendre però, al mateix temps, hi ha poques colles de xeremiers?
R.- Si, hem d’intentar preservar la formació tradicional de la colla de xeremiers. Està molt be que la gent s’aplegui en agrupacions més grosses, això té un avantatge per la gent d’iniciació, que és que els errors es tapen un amb l’altre. Però quan ets un xeremier solista o un flabioler solista que toques amb el teu company o companya, aquí hi ha la feina d’aquesta formació. Hem d’entendre que la colla de xeremiers sempre han estat dos, per tant, es sent la presència d’unes xeremies i d’un flabiol i tamborino que toquen plegats.
“El que ha creat l’escola és la unificació d’uns criteris i les formes de tocar. Però no només ho ha donat l’escola, també ho ha donat Youtube.”
P.- Ha canviat la manera de tocar amb els anys?
R.- Tant en els instruments tradicionals com els clàssics, sempre hi ha hagut formes diferents d’interpretar. De fet, els xeremiers d’abans dels meus mestres, les poques colles que quedaven tocaven molt diferent unes de les altres. Primer perquè tenien poc contacte i també les versions canviaven. El que ha creat l’escola és la unificació d’uns criteris i les formes de tocar. Però no només ho ha donat l’escola, també ho ha donat Youtube, perquè si veuen un vídeo i els hi agrada com toques, després et copiaran la versió.
P.- Quin paper té ara la transmissió oral? Tot s’aprèn amb partitura?
R.- Hem romput totalment amb la transmissió oral perquè estam utilitzant el paper per aprendre una cançó. Jo puc dir que no ho faig 100 per cent així, tenc un canal de Youtube i intent fer mig i mig, fer feina amb una partitura i intentar desenvolupar l’oïda a través de la transmissió oral, enllaçant un vídeo on estic tocant la cançó. La transcripció de partitures és necessària perquè gràcies a això no perdem la quantitat de versions, i quantes més quantitats de versions hi ha d’una peça, més rica és la nostra música.
“Colles consolidades n’hi ha molt poques perquè, si xerram a nivell professional, els xeremiers no tenim feina.”
P.- Si parlam de número de colles de xeremiers, com està la situació?
R.- El sector professional de la música tradicional som molt pocs, no arriben als dits d’una ma. Colles consolidades n’hi ha molt poques. Són poques colles perquè, si xerram a nivell professional, els xeremiers no tenim feina. Tenim poca feina perquè hem creat escoles, els alumnes s’han aplegat, el poble fa festes i per què han de telefonar a una colla de xeremiers professional, si el poble té els seus sonadors? I això és el peix que es menja la coa. Jo conec molts de músics frustrats, no de l’àmbit de la música tradicional, d’altres àmbits, que es dediquen a ensenyar perquè no es poden dedicar al que els hi agrada que és interpretar i tocar. Jo tenc la sort de que m’agrada ensenyar, però també m’agrada tocar i no tenc oportunitat de tocar com voldria. De vegades me sent criminalitzat per cobrar per sortir a tocar.
“Ara no hi crec en muntar un Conservatori Superior de Música Tradicional, crec més que s’ha de començar per les escoles municipals.”
P.- Pot ajudar a la professionalització de la música tradicional el fet que hi hagi uns estudis oficials?
R.- Faig una reflexió: per què volem els instruments tradicionals al Conservatori, amb una gent formada, si després aquesta gent no s’hi pot dedicar? Per exemple, un que aprèn trompeta, trombó o flauta, sap que podrà optar a unes oposicions a la Banda de Música de Palma, a la Simfònica o qualsevol banda professional de la Península. Per a la música tradicional no hi ha espais ni ens hi podem dedicar professionalment, per això jo sempre defens que l’arrel de l’ensenyament està a les escoles municipals. Jo vaig anar al Conservatori Superior, però ara no hi crec en muntar un Conservatori Superior de Música Tradicional, crec més que s’ha de començar per les escoles municipals que fan estudis reglats, on els alumnes quan acaben després de quatre anys no es poden examinar del Grau Elemental perquè el seu instrument no està reconegut per la Conselleria.
P.- Per tant quina seria la teva demanda?
R.- Reconèixer els Ensenyaments Elementals amb instruments tradicionals a les escoles de música, i a partir d’aquí ja veurem si es pot crear el Grau Professional, i més endavant el Superior. Anem a començar per baix. I si cream un Superior, hem de veure quina sortida li donam a la gent. Ara per exemple, el Consell de Mallorca ha tornat a posar en marxa els Ministrils, on dos dels 9 musics són de tradicional i hi vaig poder accedir. Però oportunitats d’aquestes n’hi ha molt poques. Però no són els nostres anhels, són els dels al·lots que estam pujant, si aconseguim que vulguin continuar valdrà la pena, sinó per què.