Bernat Oliver: “Som molt optimista. La vela llatina viu un moment dolç”

Aficionat des de petit a la vela i vinculat al Club Nàutic de Cala Gamba. Parlam amb Bernat Oliver de la declaració com a Bé d’Interès Cultural Immaterial de la vela llatina i els oficis i coneixements relacionats amb la seva pràctica, una declaració que va aprovar per unanimitat el ple del Consell de Mallorca el passat 21 d’abril, després d’un llarg procés iniciat l’any 2018. El Consell destaca en el seu comunicat que la protecció de la vela llatina ha estat possible, en gran part, per la tasca d’investigació realitzada per Bernat Oliver.

Pregunta.- Recordes la primera vegada que vares navegar a vela llatina?

Resposta.- La primera vegada no la record, però jo estiuejava a Cala Gamba i allà sempre hi havia bots i llaüts de vela llatina. Tenia un veïnat, en Raimundo Reus, que va ser un navegant molt conegut, que tenia un botet que es deia “Tinita”, un bot mallorquí de 22 pams. En Raimundo el que feia era passar amb la barca i als al·lots que nedàvem ens hi deixava pujar. Després ell es tirava a la mar i ens deixava la barca a nosaltres. Jo era molt petit, i va ser quan vaig començar a navegar amb vela llatina.  Més tard, ens embarcaven a les regates que organitzava el club per les festes del Carme. I així vàrem aprendre, amb els patrons ja més vells.

P.- Què et va enganxar de la vela llatina?

R.- Jo som d’una generació que va viure la transició de la vela llatina a les embarcacions de vela lleugera: els 420, Vorient, Optimist, Snipe… Fins llavors, la marina tradicional era la que s’emprava per fer regates. A finals dels 60, vaig viure el canvi cap a oblidar la marina tradicional i passar-se a la vela lleugera.

“Jo som d’una generació que va viure la transició de la vela llatina a les embarcacions de vela lleugera”

Com a jove vaig passar al 420, a l’Snipe, al Làser,… vaig fer molta vela lleugera. Però, un moment donat torn als orígens i això ho ha fet molta de gent, tornar a allò que de petits coneixíem. Per què? Perquè és un tipus de navegació diferent, més tranquil·la, i també va un poc amb el caràcter.

També vaig viure quan a l’any 1991 hi va haver una subvenció molt important de la Conselleria per fer pals i veles per la flota de vela llatina. A finals dels 80, les regates de vela llatina no estaven massa bé i aquesta subvenció va permetre dotar de material a moltes embarcacions i crear una flota de quasi 40 barques. Jo aquí em vaig tornar a connectar i vaig seguir amb una barca, que és la que tenc ara.

P.- De què parlam quan parlam de vela llatina?

R.- Una vela llatina és una vela triangular que va muntada a un aparell determinat: a una antena de fusta i un pal de fusta. Es tot l’aparell el que anomenam vela llatina.

La vela llatina té un sistema propi de navegació, això forma part d’aquesta transmissió immaterial: la terminologia que s’ha conservat, les maneres d’utilitzar les veles, les maniobres, els comportaments que té… Després una cosa importantíssima, no podem parlar de vela llatina si no parlam de barques, a la vela llatina la sustenta la barca. I l’aparell llatí és l’aparell propi de les embarcacions tradicionals de Mallorca, els llaüts i els bots. No se pot deslligar una cosa de l’altre.

P.- Encara no està clar l’origen de la vela llatina, ni quan es va introduir a les Balears.

R.- No hi ha una data concreta. Deim que els pirates de l’Adriàtic al segle II ja l’empraven, això sabem que és així. A l’època islàmica ja es navegava amb vela llatina, i la conquesta es va fer també a vela llatina. Tenim informació que a la Mediterrània és l’aparell comú des de l’Edat Mitjana segur.

P.- Com arriba a la Mediterrània?

R.- Tot això està molt a l’aire, no se sap molt bé. Si va arribar de des de l’Índic, a través del Mar Roig, si l’importen de la Polinèsia. No sé sap molt bé. Potser la llei ens permetrà fer estudis més avançats.

“L’any 1995 vaig obrir una escola de vela llatina a Cala Gamba que va durar 5 anys. Era una associació que se deia Llatins de Fusta”

P.- I quan comences a investigar i a documentar-te sobre la vela llatina?

R.- Com a historiador que som tenc aquesta inquietud, i a finals dels 80 ja formava part de l’Associació d’Amics del Museu Marítim, amb Toni Pep Munar, Manolo Gómez i Xavier Pastor, entre d’altres. I a partir de llavors, ja no m’he aturat .

L’any 1995 vaig obrir una escola de vela llatina a Cala Gamba que va durar 5 anys. Era una associació que se deia “Llatins de Fusta”. A les classes feia la pràctica de la navegació i la teoria, i llavors me’n vaig adonar que de teoria no hi havia res, tot era pràctica.   

Un moment donat aquestes barques cobren valor com a embarcacions històriques, però no estan dotades de contingut teòric, per saber exactament com s’han de patrimonialitzar. I aquí es fa tota una feina d’investigació, que és molt vigent i que encara continua.  

P.- Quines són les teves fonts per aquesta investigació. Com has documentat la història de la vela llatina?

R.- Quan parlam de vela llatina hi ha molt poques fonts acadèmiques. Trobam obres de Joan Palmer, que als anys 80 va fer un recull d’embarcacions i mestres d’aixa molt interessant. Joan Pou, Joan Llabrés, i d’altres historiadors del segle XX que fan feina en temes de marina tradicional. Però quan entres en profunditat en les tipologies d’embarcacions, te n’adones que hi ha una llacuna brutal, i sobretot dins la Universitat. Penses que la UIB ha pogut destinar recursos i esforços a estudiar el nostre patrimoni marítim i veus que no, només s’han fet temes puntuals, però sobre construcció naval i patrimoni marítim, no hi ha res.

P.- Després d’un procés que es va iniciar l’any 2018, aquest abril s’aprova la declaració de Bé d’Interès Cultural Immaterial de la vela llatina, en gran part, gràcies a la teva feina. Quin ha estat el fonament d’aquesta declaració?

R.- La Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears és del 2019, per tant, és posterior a la investigació. El naixement d’aquest projecte per declarar la vela llatina BIC, estava pensat en base a la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears de l’any 1998, que recull la figura de BIC.

Per tant, la feina era fer l’informe, recollir la informació a partir de les fonts que hi havia i les que hem pogut documentar. L’expedient recull l’origen de la vela llatina, com arriba a Mallorca, com es desenvolupa. I a partir d’aquí es trasllada aquest informe a la Ponència tècnica de patrimoni històric, que són els que poden fer l’aprovació de la declaració. Però els tècnics em deien que esperàs, perquè estava a punt de sortir la Llei de salvaguarda del patrimoni Cultural immaterial, i de fet ha estat la primera declaració que s’ha acollit a aquesta llei.

A partir d’aquí, Formentera ha fet el mateix, i Eivissa i Menorca també. Ara tots anirem a la declaració de BIC immaterial compartit. Una vegada ho hagi aprovat el Govern de les Illes anirà al Ministeri, i del Ministeri, a través del Museu Marítim de Barcelona i a través de Croàcia, que seria el país que ho presentaria, ho durem a la UNESCO.

P.- I què suposa a la pràctica aquesta declaració?

R.- Si agafes la Llei 18/19 de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, et diu que el que fas és fomentar la protecció de la vela llatina i els oficis relacionats, com el de mestre d’aixa i el de mestre veler. No sabem quines repercussions tendrà, però vull pensar que hi haurà ajuts per a la navegació i per poder fer més estudis.

La vela llatina ha tengut moments alts i baixos, però ara viu un moment dolç”

P.- Quina és la situació actual de la vela llatina?

R.- Som molt optimista. La vela llatina ha tengut moments alts i baixos, però ara viu un moment dolç, sobretot per la Llei 18/19. Després perquè a Cala Gamba hi ha l’Ecomuseu Marítim que té una flota de 25 barques que estan en actiu de forma continuada, amb cursos, regates, trobades, publicacions, conferencies… Igualment a Portocolom s’ha creat una associació d’embarcacions tradicionals, que són 30 i pico de barques, quasi totes aparellades amb vela llatina. Si miram aquest dos focus principals, miram la Llei, l’Administració, les passes que està fent. Jo crec que estam en una època molt dolça.

P.- És molt important enganxar als joves perquè la tradició es mantingui. Què s’està fent en aquest sentit?

R.- Quan vàrem crear l’escola de Vela llatina a Cala Gamba l’any 95 confiàvem que tendríem escolars i gent jove que s’interessaria, i ens vàrem adonar que la mitjana d’edat era de 30 anys cap amunt. Ara el club de Cala Gamba el que vol fer és que la flota de gent jove que naveguen amb vela lleugera també participin a les regates de vela llatina que feim cada mes, embarcats a una barca. Igualment, els cursos de vela llatina es volen orientar a l’edat escolar.

P.- Però per començar amb vela llatina quina edat s’ha de tenir?

R.- Al Consell tenim 5 dragoneres, que són barquetes petites amb vela llatina per als al·lots. De vegades, les cedim als clubs quan les demanen. La idea seria fer més barquetes d’aquestes i que més clubs les demanassin. Però bé, tot costa, de moment no ho hem aconseguit. Cala Gamba les demana a l’estiu i el club del Portitxol també. Però hauria de ser massiu, la participació dels al·lots hauria de ser massiva. El millor aprenentatge per jo és que els al·lots es puguin embarcar amb algú, que formin part d’una tripulació d’un llaüt.

P.- Com ens podries explicar les sensacions de la navegació a vela llatina.

R.- Jo diria que és una navegació més natural: estam parlant de cotó, si és que duus cotó a les veles,  i fusta. I tot això va amb el vent i amb la mar. Es una relació directa d’elements naturals. Com té aquest component arcaic, sempre té un component més romàntic.