Biblioteca Digital de les Illes: del paper a la xarxa
Entram a la Unitat de Digitalització i Preservació Digital de la UIB, on un equip de persones s’encarrega de digitalitzar, catalogar i conservar els documents que formen part de la Biblioteca Digital de les Illes Balears. Un projecte que va nèixer l’any 2003, amb la compra d’un primer esc`àner, i que posa a l’abast de la gent més de 40 mil documents. Revistes de premsa forana, publicacions científiques, producció cultural i científica de la UIB i d’altres intitucions que es poden consultar i descarregar des de qualsevol lloc del món. Paral·lelament a la Biblioteca Digital de les Illes (ibdigital.uib.es) neix la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes (arxiu-historic.uib.cat) que col·labora amb els ajuntaments per digitalitzar els seus documents històrics. Parlam amb Joan Espina, director del Servei de Documentació i Arxiu, i Eduard del Valle, cap de la Unitat de Digitalització i Preservació Digital de com neix i s’organitza aquest servei.
Pregunta.- On s’ubica la Biblioteca Digital dins la UIB? Està vinculada a la biblioteca física?
Joan Espina.- Fins ara el Servei de Biblioteca era únic, però ara ens estam reestructurant i ens hem separat en dos serveis: el Servei de Biblioteca, dedicat a la comunitat universitària, tant a usuaris, investigadors i docents, i un nou Servei de Documentació i Arxiu que es dedica a la gestió del patrimoni, adquisicions, catalogació, digitalització i conservació del fons de la universitat. I dins d’aquest servei que ja existia, ha quedat la Unitat de Digitalització i Preservació Digital.
Eduard del Valle.- Feim feina en dues series diferenciades com a producte de cara al públic. Per una banda està la Biblioteca Digital de les Illes Balears que es va presentar l’any 2007, encara que feia anys que s’hi feia feina, i aquí hi trobam la producció científica, cultural i erudita tant de la UIB com d’institucions de les illes Balears. Trobaràs des de plànols cadastrals de Capdepera de l’any 1852 que s’empraven per dirimir disputes judicials, fins a revistes científiques modernes i antigues, i premsa forana de Mallorca. I a part de la Biblioteca digital, hi ha un altre projecte que és la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears que està molt enfocada a digitalitzar tota la documentació històrica des del segle XII en endavant. Per tant, hi ha aquesta banda mes especialitzada d’arxius històrics, i la banda de consulta més general que és la Biblioteca Digital.
P.-Biblioteca Digital de les Illes Balears o de Mallorca?
Eduard del Valle.- En realitat és de les Illes Balears, però principalment tot el que hem fet ha estat de Mallorca, encara que ara hi ha un projecte que s’està estudiant de digitalitzar el diari Menorca. Després dins la Biblioteca Digital hi ha separada la Biblioteca Digital de Mallorca que la gestiona directament el Consell de Mallorca. A més, tenim altres portals com la Biblioteca Digital d’Estudis Orientals, en honor a Joan Mascaró, i després hi ha una Biblioteca digital que s’ha de presentar que es producció dels germans franciscans de la Tercera Ordre Regular, i n’hi ha una molt petita que és de l’IRIE ( Institut de Recerca i Innovació Educativa).
Joan Espina.- La plataforma és la mateixa, tota la documentació està junta, però hi ha diferents apartats. Tot neix amb la idea de preservar i difondre tota aquesta informació. Tota aquesta informació de plànols i revistes antigues, o be estaven en paper o be estaven en mal estat i pels investigadors era difícil aconseguir la col·lecció complerta, o be eren materials que era delicada la seva manipulació. Fent una digitalització d’aquests materials, amb una sola manipulació es fa la digitalització i tothom que ho ha de consultar no ha de fer feina amb l’original. Tot aquest material està disponible a la xarxa, el que són materials propis no hi ha problemes de drets d’autor, i el que no és propi s’intenta negociar l’accés obert perquè tothom ho pugui consultar.
P.-Quan comença aquesta tasca de digitalització de documents?
Eduard del Valle.- El primer projecte va ser l’any 2003, quan es va comprar un primer escàner, i va ser la revista Llevant. Vàrem fer la primera prova, primer es va digitalitzar la revista, vàrem aconseguir de diverses fonts per primera vegada la col·lecció digital complerta, i el primer que es va fer era un CD i una pàgina web amb accés als pdf. Després ens adonarem que estaria be tenir una base de dades on es pogués fer consultes dins del text complet del document, i vàrem trobar un programa desenvolupat en col·laboració amb la UNESCO i la Biblioteca Digital de Nova Zelanda, que es deia Greenstone, que era molt específic per això, el vàrem implantar i així va néixer la Biblioteca Digital. Comença la digitalització el 2003, ja posada a l’abast del públic amb una audiència alta, i l’any 2007 ja es fa la presentació, però aquests 4 anys vàrem fer feina amb moltes col·leccions fins que es va presentar.
“Actualment tenim més de 40 mil documents, més d’1 milió i mig de pàgines, i les consultes anuals l’any passat vàrem arribar quasi als 6 milions de descàrregues”
P.- Vareu començar amb les revistes de premsa forana de Mallorca?
Eduard del Valle.- El primer va ser una revista de premsa forana, però també vàrem tenir cura sobretot de les revistes de producció de la Universitat, que ens interessaven pels investigadors. Quan es va fer la presentació de la digitalització de la revista Llevant a Artà, diverses institucions , per exemple la Reial Acadèmia de Medicina Balear, varen estar interessades en publicar la seva revista i va ser un degoteig continu d’institucions, des d’ajuntaments, institucions privades o la premsa forana que va ser un projecte molt gros. Actualment tenim més de 40 mil documents, més d’1 milió i mig de pàgines, i les consultes anuals l’any passat vàrem arribar quasi als 6 milions de descàrregues. I arran d’això va néixer el projecte d’arxius històrics.
Joan Espina.- Paral·lelament, però un poc més desplaçat en el temps, també arranca el projecte de la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears. Arran de la documentació històrica que tenim a la Universitat havíem estat utilitzant una aplicació per gestionar tota aquesta documentació, i també arrel de les peticions de les col·laboracions amb la Biblioteca Digital, quan diferents institucions s’assabenten que també estam utilitzant una plataforma pels arxius històrics comencen a sol·licitar-nos col·laboració, principalment ajuntaments de Mallorca.
P.-Es molt importat la digitalització de documents antics per posar-los a l’abast de la gent.
Eduard del Valle.- Una cosa molt curiosa que hem vist, en el cas de revistes de premsa forana, crec que era Perlas y Cuevas que té un document amb milers de descàrregues, és una entrevista a un director d’orquestra molt conegut que va fer un concert a Manacor i conta coses dels seus inicis, no era conegut en aquell moment i ara és un compositor alemany de renom. També a la revista de Sóller, curiosament, hi ha una investigació sobre el canvi climàtic que té molt d’interès perquè conté descripcions detallades del clima. Té interès tant per un que veu la seva padrina com per investigació d’alt nivell que està emprant la informació.
Joan Espina.- En el cas de la premsa forana hi ha molts de detalls històrics dels municipi, molta informació local, i és un tipus d’investigació molt apreciada.
P.-Com accediu a aquests documents històrics que aniran a la biblioteca. Com planificau els continguts?
Eduard del Valle.- Ha estat sobretot per contactes d’institucions externes que han demostrat un interès. En el cas de que la institució sigui la pròpia editora, el que es fa és un estudi de la documentació, s’elabora un pressupost i es fa un conveni on s’arriba a un acord. Però quasi sempre son les institucions que acudeixen a noltros i aporten la documentació.
Joan Espina.- Vàrem començar amb la nostra documentació de la UIB, i les presentacions de les diferents col·leccions ha fet un efecte crida.
Eduard del Valle.-Hi ha hagut algun cas particular que ha estat iniciativa nostra, el cas de Joan Mascaró. Hi havia un investigador, Gonçal Nadal que havia publicat diferents documents i s’acostava el centenari de Mascaró. Vàrem xerrar amb ell, varem digitalitzar la documentació que ell havia generat i vàrem contactar amb altres publicacions relacionades que havien de complir amb una sèrie de criteris ètics, i per exemple, vàrem fer un conveni amb una revista dels Estats Units especialitzada en budisme.
“Ara estam finalitzant la digitalització de les Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor. D’arxius històrics en tenim varis en marxa, el de Santa Maria, el de Mancor i Campanet”.
P.-Heu presentat fa unes setmanes la digitalització de la revista El Mirall. En que estau fent feina ara mateix?
Eduard del Valle.-Ara estam finalitzant la digitalització de les Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor. D’arxius històrics en tenim varis en marxa, el de Santa Maria, el de Mancor i Campanet. Tenim una cua de projectes i anem fent, si hi ha subvenció procuram donar prioritat.
P.- Com ho ha de fer la gent per consultar aquests documents?
Joan Espina.- En el cas de la Biblioteca Digital tot es públic, tot està obert i es pot descarregar. Pots fer una cerca a tota la Biblioteca Digital, o dins cada col·lecció si la saps. També pots fer cerca per paraula dins tota la informació digitalitzada, per això la potencia de cerca es molt grossa. Es molt fàcil trobar a la teva padrina si vius a qualque poble i veure que va fer si hi ha el nom escrit a la revista.
Eduard del Valle.- I un altre cosa més enfocada als investigadors, tots els registres bibliogràfics de cada article son indexats amb un protocol, la nostra biblioteca digital proveeix a través d’aquest protocol els registres bibliogràfics a Hispana, que és l’agregador nacional de biblioteques digitals. Hispana ho dona a Europeana, la gran biblioteca digital europea, i noltros ho donam també a la biblioteca digital més potent a nivell mundial, que es als Estats Units. De vegades hi ha investigadors que veuen que augmenten el seu numero de citacions, i això és molt important fins i tot a nivell de Jornades d’Estudis Locals. Coses que sorprenen és que d’Alemanya hi ha moltes consultes, i resulta que tenen molt d’interès amb Ramon Llull, i de la Xina no sabem perquè però també hi ha moltes consultes.