Carles Tarancón, misser de Marilles i de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (i II)

“Per a mi Greenwashing no passa de ser un terme. Legítim, però res més. Tot el finançament que s’ha rebut ha vingut per part d’entitats molt contrastades.”

L’entrevistat d’avui es defineix com a misser, ornitòleg i excursionista. Es tracta d’una de les persones més influents i desconegudes en les polítiques ecològiques que es desenvolupen a la nostra comunitat donada la seva extensa experiència i trajectòria.

Actualment, està integrat en els patronats de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (en les que ha estat president entre altres càrrecs) i MARILLES, de la que és secretari. Són dues organitzacions considerades com a exemples d’entitats ecologistes de segona generació, a on destaca el finançament per part de grans entitats estrangeres, més conegudes com a BINGO (Big International Non-GovernmentalOrganizations).

Degut a l’extensió, aquesta entrevista s’ha publicat en dues parts.

Avui vos presentem la segona i darrera, centrada en el model de gestió, la seva feina a MARILLES i la seva relació amb gran grups finançadors estrangers. La paraulagreenwashing sortirà en algun moment.

P – Parlem d’Adessium (1) i de MAVA(2), dos de les grans finançadores de MARILLES?

R – Són fundacions que aporten a altres fundacions. Et puc parlar de la fundació ROLEX que va fer aportacions a la campanya del vell marí, per exemple. Això no és un esperit empresarial. Primer, una empresa té l’obligació d’aportar dividends. Segon, han d’aportar mitjans de producció. Res a veure, per tant, amb una empresa. No hi ha cap dels elements constitutius d’una empresa que es pugui aplicar a una fundació.

La fundació administra un patrimoni que no hem aportat nosaltres. S’ha donat. Respecte al fet que hi hagi personal? Òbviament, sí. Hi ha personal i s’ha de pagar. I hi ha voluntariat, ja que si no fos pel voluntariat, aniríem d’aquella manera. Però totes les fundacions, d’esperit empresarial cap ni un. Una fundació ha de fer uns comptes i una auditoria anualment. En les fundacions en què jo estic fem doble auditoria. Tu tens una sèrie d’avantatges fiscals i, per tant, l’administració te una cadira. En el patronat de la fundació hi ha una cadira pel protectorat. Vindran o no vindran, ells sabran.

Tornant al tema del personal, ara li contaré una anècdota. Quan ens fan la donació de la finca d’Ariant, Windried Walter (president de la Black Vulture Conservation Foundation, matriu de la FVSM) en aquell temps era president. Jo era secretari i assessor jurídic. Allò que no saps que està passant aquí. I va dir; un moment, hem de fer els números. Ell és un enginyer austríac, amb una mentalitat freda. Diferent de la llatina. Volia veure que costa això. I la broma costa. Com a explotació els números no serien vermells, serien escarlata. Si tu pretens que una finca de muntanya doni el més mínim benefici… ja m’ho explicaràs! A la Serra jo no crec que cap finca de la Serra doni superàvit.

Abans d’acceptar la donació Winfried va tocar moltes tecles dins l’estat, dins Mallorca i dins Europa per implicar-los. L’acceptació no la vàrem fer Winfried i jo tirant-nos a la piscina. El primer que varen fer va ser veure com teníem el tema. Ell venia d’una experiència a Àustria molt complicada amb una donació. La cosa es va fer amb cap. Abans d’anar al notari es va tocar Europa, l’Estat i la comunitat autònoma a veure com podíem implicar-los en aquest projecte. Ara amb cada xot perdem cinc euros. Els tenim perquè els hem de tenir, pels voltors. Cada ovella et costa doblers. La finca no dona pel seu sosteniment. Els pagesos que aconsegueixen beneficis fa una feina brutal i saben com fer-ho. Tenen una cultura brutal. I nosaltres no tenim les butxaques foradades. Sembrem, conra’m, no comprem pinsos… És un negoci foradat.

P – Per què vostès figuren inscrits en el Registre Nacional de Fundacions a Madrid en lloc d’estar en el Registre del Govern Balear?

R – Si tu vols entrar en segons quins tipus de subvencions estatals necessites estar inscrit al registre estatal. I has de participar en un àmbit superior a una comunitat autònoma. Són requisits legals per entrar en segons quines vies de subvencions. Això ja des dels Països Baixos ho varen veure i ho varen constituir sota aquest prisma. Bàsicament per aquest motiu. És un tema de gestió.

P – Vostès com a Fundació pensen fer algun pas per atacar el problema que vostès mateixos han denunciat de la intoxicació per plom (plumbisme) detectat en els voltors a conseqüència de la munició emprada en la caça?

R – Tenim indicis i analítiques, no proves, de l’afectació al voltor. D’on pot sortir? Òbviament de quan ells mengen animals. I quins animals? A la Serra, cabres. I amb quina munició? Per tant, és un tema que s’ha de repassar. Que tant de bo ens equivoquem i sigui per un altre causa. Estem amb això.  Al voltor el plumbisme li ve de qualque lloc. Si just haguéssim trobat un exemplar, encara. Però quan això esdevé un indici i els experts et diuen que ho miris, no ens queda més remei que posar-ho damunt la taula.

P – Vostè està integrat també en Marilles. Es tracta d’una ONG de segona generació. Què és el que vol ser aquesta organització i que vol aconseguir? La limitació de la pesca és un dels seus objectius?

R – Marilles es una fundació d’àmbit balear. Sobretot per l’especial vincle que té amb aquest territori la família Van Vliet, impulsora d’aquesta, com un deure que tenien. Ells ja tenien una d’abast europeu, Adessium, i varen voler crear una per les Balears. Des d’aquest territori ens hem de relacionar amb la resta de la Mediterrània. Per túnids, taurons… i totes les iniciatives que hi ha en aquest espai. Tot està molt interrelacionat.

No just estem per la pesca. Les àrees marines protegides (AMP) serien un dels principals objectius. Complint amb els percentatges que avui en dia s’estan imposant. Afortunadament, podem parlar d’una història d’èxit amb el voltor i també em podrien parlar del cas de Marilles. Tot i l’escepticisme, hem de fer de la Mar Balear un referent mundial. I veiem com els números estan sortint. La implicació de les administracions, l’entusiasme de funcionaris, altres entitats, empreses… demostren que tot és molt transversal. Fent l’anuari hem rebut aportacions de funcionaris que, de manera personal, ens han ofert les seves dades. Perquè els entusiasma la idea. I gent de la universitat. I de l’empresa. De tots els àmbits.

Tenim una mentalitat de la relació entre fundacions i empreses equivocada. Aquest esperit filantròpic s’ha de ficar. Als Estats Units quan fas una donació tens uns incentius fiscals. I aquí també. Es tracta de portar aquests incentius cap aquí, cap aquest tema. Si hi ha més incentius participaran més. Tens una realitat de fundacions d’aquí i de fora. Té un fonament. Tot té un sentit econòmic, fiscal, legal i polític.

P – I com li explicaria vostè a qualcú que es guanya la vida aquí, a la mar, que una entitat finançada per fues fundacions foranes, uns dels Països Baixos i l’altre de Suïssa, marcarà a l’administració la normativa sota la qual farà feina?

R – Molt fàcilment. El primer de tot és que tu, com a fundació, no ets un partit polític. Si tu vols entrar en política, munta un partit polític. Per edat he estat en un munt de processos de creació d’entitats. Com ara l’ICTIB i Amics dels Parcs per exemple. Però mai he estat en política. O estàs a una banda o estàs a l’altre. O jugues a una cosa o jugues a l’altre. I en això si he cregut. Per què el GOB és l’entitat més antiga i respectada? Perquè les altres que s’havien implicat i convertit en apèndix polític o braç armant han acabat. Jo crec que és una de les claus de l’èxit d’algunes organitzacions que tenim aquí. I tots tenim sexe, tots tenim coixeses polítiques, tots tenim tendències. Has de procurar ser el màxim d’objectiu. I no implicar-te en directrius polítiques per res. Jo crec que això és una de les claus de l’èxit de les entitats que aquí han funcionat. I que entenem que algunes són referent mundial. Que venen de fora i ens estudien com a fórmules exitoses.

La paraula és transversalitat. Tu el que no pots fer és anar a un senyor que es guanya la vida a dir-li que ha de fer una veda. O hem de crear aquí una AMP. No. Aquests senyors saben moltíssim. Saben molt bé el que és una veda, una AMP i precisament a aquests els has de tenir com aliats. Si tu parteixes sense que ells siguin els teus aliats, malament. I no hem tingut cap problema amb el sector de la pesca professional. La pesca professional és una activitat extremadament reglada. La quantitat de tecnologia que porta una barca a fi i efecte de fer-li el seguiment de què duen i com ho duen! L’afer no es perd per aquí. El sector professional va molt en decadència. La quantitat de peix que mengen d’aquí va en decadència. I les AMP són llocs on el congre i reprodueix vida. La primera vegada que vaig fer una immersió a Les Columbretes, a pulmó, sense botelles, veus com la vida progressa. I quan agafes els números de les reserves d’aquí, de Les Malgrats, El Toro, són espectaculars. I això els pescadors ho tenen claríssim. Tot aquest peix que s’està criant és riquesa per a ells. El que si fas com a Lobby és marcar unes línies que tu creus que aniran bé. L’administració és molt lliure. El que no farà serà enfrontar-se. No hem tingut d’ençà que estic a Marilles cap fregada amb ningú.

L’Estudi del Mar Balear és rigorosíssim. Tot són xifres. I es poden contrastar. Se citen les fonts, els autors, els tècnics. És a dir són dades que es poden contrastar allà a on es vulgui. I pel que fa a prestigi, del fet que puguem fer jocs de mans amb les dades, ben alerta… Res de maquillar números. Transparència i portes obertes. Has de comptar amb l’aquiescència i el respecte dels altres. No et poden aplegar tocant i maquillant xifres. Punts de vista diferents? Tots els que vulguis.

Marilles és molt transversal.

P – La fundació Adessium és finançada per la família Van Vliet que es va enriquir amb el comerç de matèries primeres. La fundació MAVA te relació amb la família Hoffman propietària de ROCHE, una de les més grans farmacèutiques del món. Algú podria entendre que tot això és una manera de netejar consciències i tranquil·litzar esperits. Li sona la paraula GREENWASHING?

R – Per a mi no passa de ser un terme. Legítim, però res més. Tot el finançament que s’ha rebut ha vingut per part d’entitats molt contrastades. Jo crec que no hi cap entitat a les Balears, i a l’estat fins i tot, que no tingui relacions amb MAVA. MAVA és la cap mare de moltíssimes fundacions i, sobretot, moltíssims projectes. Des del Vell Marí, passant pel voltor. De les entitats en les quals em moc, quan hem tingut un projecte de pes, MAVA hi és, d’una manera o altra. És una entitat que aporta a moltíssims de projectes. No tinc notícia de cap entitat, i ens comuniquem molt, que haguí dit que MAVA tenia altres interessos. Tant de bo hi haguera més MAVAs. No és d’ara, no és un sol projecte. Representen una part del nostre finançament.

A MARILLES avui en dia la família Van Vliet són dels que més aporten. Però no tot el pressupost surt d’aquestes dues fonts. Afortunadament hi ha moltes més fonts. Varen començar amb Adessium, que és una digníssima entitat i a la que convit a entrar a la seva plana web. Aquesta gent ha aportat a temes com Wikileaks, els Papers de Panama, Assange. Són els senyors que li han donat cobertura. Per jo, per tant, Greenwashing no deixa de ser un terme. Jo em remet a l’objectivitat. Es dedica a potenciar i finançar el periodisme d’investigació. Una editorial, un diari no et financen això. Un diari es fa molta por! Qualcú paga a aquests grups de periodistes que fan recerca sobre aquests temes. No ho fan per amor a l’art. Per finançar aquestes coses ha d’haver-hi pulmó. I entitats que es fiquin en aquests temes tan sensibles, que fan respecte per no dir por, són els que han destapat tot això. Hi havia gent de tot el món. Amb qui t’estàs encarant!

A mi es una gent que me dona unes garanties de decència infinites.

Nota.- El greenwashing és una pràctica de màrqueting verd destinada a crear una imatge il·lusòria de responsabilitat ecològica. Les ONG utilitzen amb freqüència el terme greenwashing per a denunciar a les empreses que es preocupen pel medi ambient quan les seves activitats són perjudicials per a aquest.

P – N’haurem, per tant, d’acostumar-nos a la presència d’aquestes grans organitzacions multinacionals de l’ecologisme (conegudes en anglès com a BINGO per Big International Non Gubernamental Organizations) i els seus sistemes de finançament i oblidar-nos d’entitats amb un model diferent com el del GOB? Serà bo?

R – Dades objectives. El GOB té finançament de MAVA. MARILLES en té, a Menorca, Mallorca i Eivissa. A projectes concrets. Cap problema.

Una cosa és una fundació i altra una associació. OCEANA funciona també gràcies a Adessium. Estan ficats en el patronat. No fa falta donar dades de més entitats venerades i allunyades de cap sospita. Les associacions tenen una base social que no tenen les fundacions. Els socis aporten a les seves associacions. Seria el model de GREENPEACE. Només volem aportacions dels socis. Si volem aportacions més subvencions, es tracta d’altre tipus. Si a més volen accedir a contractes, parlem d’altra cosa. Després cadascun obri o tanca més les fonts de finançament en tant pugui entendre que estan més o menys contaminades, mediatitzades o pressionades. Si acceptem una subvenció del Ministeri més tard ens podran dir, hòstia tu que fas? En el cas del GOB si accepten doblers de GESA després que direm de les torres elèctriques i l’energia? Idò fa trenta anys que el GOB fa uns seminaris amb aquests fons. I alerta, vostè em pot finançar un anuari, però jo m’he ficat amb la central elèctrica d’Es Murterar, amb les esteses elèctriques pel que fa al seu impacte sobre les aus o amb el consum energètic o l’escalfament global… A jo no m’han dit ni mitja i ha funcionat. Hi ha entitats com GREENPEACE que per res del món acceptarien aquest model. Just volen socis. Les associacions aquí funcionen d’una altra manera.

A les fundacions els hi fa falta un incentiu, no un estímul. Que el reflecteix la legislació. I que té l’efecte de què vostè com empresa posa 10 i es descomptarà 100. M’has incentivat i tinc aquí un sistema que, de manera objectiva, econòmic, puc dir m’embarco en això perquè en surt a compte o perquè em fa gràcia. Aquí tenim les fundacions que tenim. Les nostres associacions, per altra banda, són dignes d’estudi.

P – Quin seria el missatge que voldria vostè enviar des de la seva posició i experiència?

R – Jo crec que les entitats en les quals he estat i per les que he anat és molt degut a la decència de l’entitat. Són entitats en què jo crec que sempre hem mirat que siguin transparents. Amb llum i taquígrafs. Són entitats en qui jo sempre he procurat que el tema de la transparència econòmica sigui clara. I en aquest tema he defugit molt de les figures messiàniques. Les grans veritats i els grans líders. No vaig de líders, grans mentalitats ni popes. Vaig de grups, de patronats, d’opinions, d’assemblees… I puc tenir admiració per certes persones, però cada vegada manco. I si han funcionat les organitzacions en les quals he estat és gràcies a comportaments transversals, tant al Voltor (FVSM) com a MARILLES a on estem aplicant les mateixes fórmules i les mateixes línies. I funciona. I tot partint del meu escepticisme! Però apliques fórmules i dius, a la gent com la convenceràs? Doni-li l’auditoria, dona-li els números.

• Què es Adessium?

La Fundació Adessium és una fundació amb seu als Països Baixos. La seva missió és “contribuir a una societat equilibrada” mitjançant el finançament.

Va ser creada el 2005 per Gerard van Vliet, antic comerciant de matèries primeres en el sector dels cereals i les llavors oleaginoses, i la seva família. El 2002 va vendre l’empresa. Segons el medi polític, els recursos financers de la fundació provenen de la venda el 2007 de Transtrend, una societat de gestió d’actius fundada el 1991. En el moment de la venda a l’empresa de gestió d’actius neerlandesa Robeco, el fons tenia prop de 3.000 milions d’euros d’actius en gestió, havent guanyat els seus diners negociant derivats OTC i contractes a termini sobre matèries primeres.

El seu pressupost anual se situa entre 15 i 20 milions d’euros. Aquestes despeses s’atribueixen a programes com la conservació marina i els esforços per promoure societats obertes i democràtiques. Segons Politico, la Fundació és un dels principals donants d’algunes de les ONG més influents de Brussel·les. En 2015 va destinar uns 18,5 milions d’euros a organitzacions com el lobby dels consumidors BEUC, Client Earth, Corporate Europe Observatory, Finance Watch, Friends of theEarth Europe, Transparency International, Greenpeace i Zero Waste Europe.

Rogier van Vliet, fill de Gerard van Vliet, presideix la fundació, tot dirigint igualment Multifund, l’oficina d’inversió de la família. Des de 2017 és dirigida per Rogier van der Weerd.

Font: Wikipedia en francès

• I MAVA?

MAVA, Fondationpour la Nature ( Fundació MAVA ) és una fundació filantròpica familiar que finança projectes a favor de la conservació de la biodiversitat i una economia sostenible. Té la seva seu en Gland, Suïssa, i una oficina regional a Dakar, el Senegal.

Des de la seva creació en 1994, la fundació ha assignat 1.009 milions de francs suïssos  a més de 1300 projectes de conservació (dades de 2020).

Creada en 1994 pel Dr. Luc Hoffmann (naturalista i net del fundador del laboratori farmacèutic Hoffmann-La Roche, ara Roche Holding), la Fundació MAVA reflecteix el seu compromís de llarga data amb la conservació de la naturalesa. Al llarg dels anys, diversos dels seus fills s’han unit en la seva acció.

Creada inicialment per a donar suport a la conservació de llocs emblemàtics com la Camarga (França) i Doñana (Espanya), les activitats de la fundació s’han anat ampliant al llarg dels anys per a dedicar-se a la conservació de la biodiversitat, en particular al Mediterrani, a Àfrica Occidental. , així com en l’Arc Alpí i Suïssa .

En 2014, amb el desig d’abordar les causes fonamentals de la degradació de la biodiversitat, l’enfocament de la fundació s’amplia per a incloure iniciatives destinades a reorientar els sistemes econòmics i financers cap a sistemes més sostenibles.

En 2016, la fundació va entrar en la seva última fase d’activitat. La seva estratègia es basa en plans d’acció focalitzats , dissenyats i implementats per organitzacions que treballen en associació.

La fundació treballa a través d’associacions amb ONG internacionals, nacionals i locals, institucions de recerca, universitats i, ocasionalment, amb agències governamentals o individus. No implementa projectes per si mateix.

La fundació es veu a si mateixa com un “donant compromès” amb una funció de suport que va més enllà del simple finançament. Cerca catalitzar el canvi mobilitzant i unint a les comunitats, contribuint al desenvolupament de la conservació i col·laborant amb altres donants.

El finançament de la fundació s’estructura entorn de tres programes regionals: la conca del Mediterrani, Àfrica Occidental i Suïssa, així com un quart programa destinat a promoure un sistema econòmic global més sostenible. Part del finançament també es dedica a iniciatives globals.

La fundació també inverteix en l’enfortiment de la comunitat conservacionista, prioritzant l’impacte i la sostenibilitat dels seus socis i els projectes que secunda.

Font Wikipedia