Cristina Fiol: “La caça hauria de ser més assenyada”
Biòloga sollerica, llicenciada per la Universitat de les Illes Balears, apassionada per la natura, la biodiversitat, els valors naturals i paisatgístics dels espais naturals més emblemàtics i representatius de l’illa, treballa actualment al centre de turisme ornitològic de la Gola, al Port de Pollença, ara obert els dilluns, dimecres i divendres, acomplint tasques d’estudi i seguiment d’aus. Cristina Fiol París va treballar en els seus inicis al Jardí Botànic de Sóller i posteriorment en diferents projectes en la majoria dels espais naturals protegits de Mallorca.
Pregunta.- Què la va motivar a interessar-se per l’estudi científic de la natura i els éssers vius?
Resposta.- Des que tenc record sempre m’ha agradat el contacte amb la natura, observar les plantes i animals, veure què fan, intentar saber què són, així que sempre he tirat cap al camp. Ja vaig optar per fer el Batxillerat de Ciències i en acabar finalment em vaig decidir per estudiar la carrera de Biologia a la UIB, encara que també m’atreia molt la Biologia Marina i trobava molt interessant la carrera de Ciències Ambientals. Sobretot en la meva època universitària m’apuntava a fer de voluntari a tot el que podia en temes relacionats amb el seguiment de fauna i concretament ocells. Més recentment i a causa de les circumstàncies m’he format com a Tècnic Superior en Guia, Informació i Assistència Turístiques.
P.- Què és el que més l’atrau de la biologia?
R.- És difícil de dir perquè tot és interessant. Per ventura les relacions que existeixen entre els diferents éssers vius, xarxes tròfiques, les dinàmiques de les poblacions, etologia.
P.- Quina és la seva especialitat?
R.- Soc biòloga, i gràcies a la meva trajectòria laboral m’he especialitzat en el seguiment i estudi de les aus, que sempre m’ha agradat lligar-ho també amb la divulgació.
P.- És difícil trobar feina?
R.- Sí i no. Segurament el complicat és introduir-te en el món i acabar fent feina del que realment vols i que estigui ben pagat. Encara que a vegades descobreixes el que realment vols gràcies a les feines que vas fent. I a vegades no queda altra solució que cercar-te la vida pel teu compte com a autònom i aprofitar les oportunitats quan surten. Crec que és important va anar ficant el nas aquí i allà abans d’acabar la carrera. Així i tot segueix havent-hi persones molt qualificades sense feina o amb feines precàries.
P.- Quina ha estat la seva trajectòria laboral?
R.- Gràcies al Jardí Botànic de Sóller vaig tenir la meva primera oportunitat laboral en el camp de la Biologia treballant al Banc de germoplasma, i gràcies al GOB vaig tenir els primers treballs relacionats directament amb ocells. Encara que els tipus de feines que he fet normalment depenen de projectes o són contractes que surten per mesos o uns pocs anys, per això al final m’he anat cercant els meus propis projectes com autònoma per anar complementant (com fa molta gent que treballa en aquest camp). He fet sobretot treballs de camp en seguiment de diferents espècies d’aus i estudis mitjançant el seu marcatge. També he fet feines més de biòleg de bata a laboratori, però sense deixar la bota. A més de tasques de divulgació amb activitats per a escoles i per a públic en general, alguns cursos i tallers. I darrerament treballs més relacionats amb la informació i guiatge especialitzat per a observadors d’aus.
P.- En que consisteix actualment el seu treball al Centre de turisme ornitològic de la Gola?
R.- Allà hi estic com a biòloga i informadora i ara mateix ocupa gran part del meu temps laboral. El Centre està actualment gestionat per la Fundació Natura Parc. M’encarrego principalment de donar tota mena d’informació sobre les aus sobretot dirigit a birdwatchers estrangers, encara que també intent crear i generar interès en la població local: quines espècies es poden veure a Mallorca, millors èpoques, que s’està veient actualment, a on, ajudar en la identificació, estat de conservació i qualsevol pregunta que pugui sorgir relacionada o no amb les aus i amb la Gola. Organitzo activitats obertes al públic local i estranger, xerrades, visites guiades per a escoles i grups, divulgació a les xarxes socials i també faig un petit seguiment de l’avifauna i catàleg de biodiversitat del parc de la Gola. Després encara he de cercar temps per als treballs de seguiment de caixes niu i anellament científic d’aus, i per descomptat per a la família.
P.- Podríem dir amb certesa que, per evolució, venim d’un mico, o d’una espècie de musaranya prehistòrica?
R.- Les evidències són les que són, almenys amb el que s’ha trobat fins ara. Tot són hipòtesis basades en proves, descobriments, experiments. De fa uns anys cap aquí l’estudi dels gens està revolucionant constantment les classificacions originàries que teníem dels organismes. Sense anar més enfora, en el camp de l’ornitologia, fa no res s’han descrit com espècies noves algunes abans considerades subespècies o s’han canviat de grups ocells, gràcies en part als estudis genètics. De moment les proves indiquen que els nostres antecessors, homínids es varen diferenciar en algun moment dels simis per acabar donant el que som ara. Que aquests simis sorgiren a partir d’altres mamífers i anant endarrere arribem a una musaranya, potser també. Un camp molt interessant i il·lustratiu en aquest sentit és el de l’embriologia. I si anem més endarrere i més endarrere sembla que tots estam formats pels mateixos àtoms i molècules que donaren lloc a la primera forma de vida. Depèn d’en quin moment es vulgui posar el punt de partida.
P.- Què és podria fer per fomentar un major respecte i una major conscienciació sobre les espècies protegides o en perill d’extinció?
R.- Crec que la base pel respecte i la conscienciació mediambiental és la divulgació. Quan no coneixem les coses, la importància que tenen, no les estimem i no ens importa el que passi. Cada espècie és una peça d’un gran trencaclosques. No se’ns ocorreria llevar una peça d’una màquina encara que no estiguem segurs de quina funció concreta té, però sí que sabem que ajuda en el seu funcionament. La biodiversitat afavoreix la resiliència dels ecosistemes, la seva capacitat per respondre als canvis.
P.- És veritat que el plàstic suposa el 95% dels residus del Mediterrani?
R.- M’ho crec perfectament. Basta anar a fer una volta per la platja després d’un temporal.
P.- El consumisme salvatge acabarà amb la nostra terra? Mor el capitalisme o mor la mare terra?
R.- Actualment ja s’ha arribat a nivells absurds de l’ús dels plàstics, per internet en circulen mil i una imatges que ho evidencien. És qüestió de canviar hàbits. Ningú no diu que sigui senzill, és complicat aturar aquesta inèrcia, però s’ha de fer. És d’il·lusos pensar que allò que afecta la natura no ens acabarà afectant a nosaltres. El problema és que les persones normalment no reaccionem fins que no queda altre remei, quan ja l’ase és mort de rialles, a part de tots els interessos econòmics que hi ha pel mig.
P.- Creu que és necessària més i millor protecció per a la posidònia arrabassada, entre altres motius, per àncores i fondejos?
R.- Molts encara no estan conscienciats sobre la importància d’aquesta planta en els ecosistemes marins. Aquestes platges que atreuen milions de turistes les tenim gràcies a la posidònia que, per altra part, pateix altres amenaces més complicades de controlar, així que almanco anem a fer feina sobre el que sí que podem evitar directament.
P.- Sembla que darrerament s’han promogut dos nous refugis de fauna a Bunyola i a Son Rullan, zones on també estarà prohibida la caça. Ho creu suficient?
R.- Possiblement no. S’està fent un ús dels recursos cinegètics sense coneixements específics de l’estat de les poblacions que s’exploten. Està permesa la caça d’espècies que es troben en declivi en l’àmbit europeu com la tórtora, la mitja veda comença quan encara hi ha espècies acabant la reproducció, cada any se sol·licita allargar la temporada de caça que ja de per si es troba dins període de migracions, es fan amollades d’espècies cinegètiques al·lòctones com la guàtlera japonesa amb el perjudici que això suposa per les espècies autòctones. Òbviament no comparteixo el gust per la caça, però per ventura sí que seria possible arribar a una caça més sostenible i assenyada, o establir més col·laboracions amb caçadors per a l’estudi de les poblacions cinegètiques i tenir una base sòlida sobre la qual cal regular i gestionar.
P.- És normal desviar els vaixells a Alcúdia per evitar la massificació de Palma? Es solucionarà, amb aquesta mesura del director general de Ports el problema?
R.- El problema general és la massificació i tot el que es deriva d’ella, sigui a Alcúdia, Palma o al Port de Sóller. Entenc que la gent que té el seu negoci ho pugui veure com una oportunitat, però si també se surt de mare a aquestes altres bandes on es volen dur els creuers, ens ho acabarem carregant tot. Per exemple no fem més que queixar-nos que la badia del Port de Sóller està bruta (està clar que no només per l’efecte de les barques) com per afegir-hi més trànsit i embarcacions de les que ja hi ha.
P.- Els fums resultants de la crema dels restes de poda, els dels vaixells, avions, cotxes, motos, camions, la central tèrmica d’es Murterar o la incineradora de Son Reus, poden contribuir a l’escalfament global, amenaçant, a més, la salut de tots els mallorquins?
R.- Està clar que tots aquests processos contribueixen a nivell local i global a la disminució de la qualitat de l’aire que respirem i per tant en el nostre benestar, augmentant la incidència de malalties relacionades amb l’aparell respiratori, hipersensibilitats i al·lèrgies. També contribueixen a l’escalfament global accentuant i accelerant el canvi climàtic i afectant els cicles vitals dels éssers vius i la dinàmica general dels ecosistemes. La qüestió és ser capaços de trobar l’equilibri i tornar als nivells que la natura pot absorbir i esmorteir, en això consisteix la sostenibilitat. I mentre esperem que els nostres governants actuïn, posar el nostre granet d’arena en les nostres accions de cada dia.
P.- L’anellament científic s’empra per saber com evoluciona la població de diferents espècies d’ocells. Existeixen convenis amb altres països per fer aquest seguiment? Ho recolzen suficientment els organismes oficials?
R.- L’anellament científic està totalment regulat. És un tipus de marcatge que s’utilitza per a l’estudi i seguiment de les aus. Inicialment va començar per conèixer les rutes que seguien les aus migratòries, on anaven, d’on venien. Actualment són molt interessants les dades que també pot aportar en el coneixement de les espècies locals i sedentàries: tendències poblacionals, composició de la població, supervivència dels individus, distribució i dispersió, i altres. A Europa totes les dades de l’anellament científic d’aus es centralitzen i gestionen en una entitat anomenada EURING. A Espanya trobem actualment dues oficines d’anellament reconegudes per EURING, les quals són les que proporcionen les anelles a les entitats avaladores locals, que aquí és el GOB. En resum, un anellador expert té un permís expedit pel Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient i avalat per l’entitat local. Per altra part hi ha també posicions en contra d’aquest mètode d’estudi, per això a vegades el suport d’aquest tipus de seguiment per part de l’administració competent pot dependre més del governant o responsable de cada moment.
P.- Mallorca, una vegada més, ferida per una autopista destructiva del paisatge, exagerada i caríssima, amb càrrec als nostres imposts. Fins quant ho podrà suportar? Ens carregarem la gallina dels ous d’or?
R.- Sí que crec correm el perill de carregar-nos la gallina dels ous d’or. La indústria del turisme, a part dels serveis que ofereix, té com a atractiu el paisatge. Si no per què la majoria de les imatges promocionals són de camps florits d’ametllers, les muntanyes de la Serra, platges verges, racons tranquils i amb poca presència humana? Hi ha un moment en què la capacitat d’absorció de trànsit dels pobles i ciutats és la que és, per molt que ampliem les vies d’arribada, si no s’apliquen altres mesures, l’únic que fem és moure de lloc l’embós.
P.- Les abelles i la seva pol·linització, de cada vegada més minvades a causa dels pesticides, el canvi climàtic, els canvis en l’ús del sol i les espècies invasores, són espècies claus i bàsiques per al manteniment dels nostres ecosistemes i la vida humana. Què pot fer, i què pot sembrar, un ciutadà , per evitar la seva desaparició, i de rebot la nostra?
R.- Sobretot evitar o minimitzar l’ús d’insecticides i pesticides, cercar alternatives dins l’àmbit de l’agricultura ecològica. Afavorir la diversitat de plantes silvestres o espècies mel·líferes en els nostres jardins i horts. Ara estan molt de moda els hotels d’insectes que, per altra part, són una eina educativa molt interessant.