Ara llegint
Ginés Far: “Quan mor algú, la família necessita trobar les coses fetes i no tenir complicacions i per això treballem”

Ginés Far: “Quan mor algú, la família necessita trobar les coses fetes i no tenir complicacions i per això treballem”

Ginés Far López (Sóller 1962) és, des de fa cinquanta anys, la persona que es cuida de la gent que mor a Sóller. És conegut per tothom com en Ginés de la funerària. És la tercera generació que es dedica a aquesta feina tan lloable, però a l’hora, tan delicada i que requereix molta cura, dedicació i una escrupolosa discreció en tots els aspectes. Ginés far és net del ja difunt Joan Far i Sastre, (conegut per tothom com en Far i Sastre) que en temps de la guerra treballava a França i va haver de tornar a l’illa. Quan va arribar aquí, en temps de dificultats econòmiques i laborals, trobà feina a la funerària. A partir d’aquí, continuà aquesta feina el pare de Ginés, Antoni Far fins al dia que es jubilà i continuà el nostre protagonista fins al dia d’avui que exerceix com a responsable de la Funerària Municipal de Sóller que començà a funcionar el mes de desembre de l’any 2013.

Ginés Far té ara cinquanta-nou  anys i recorda que a l’edat de nou anys, tant ell com el seu germà, moltes vegades havien de sortir de l’escola per anar a ajudar al seu pare: traslladar caixes, repartir esqueles…  En definitiva, la seva ha estat una feina que li ha vingut d’herència però ha estat un llegat especial que sols pots fer la gent especial com ell. S’ha de tenir una pasta especial i saber estar molt en el teu lloc. Empàtic, però a l’hora tenir molt clara la teva situació i posició envers els difunts i les seves famílies.

Ginés Far davant una de les obres d’art del cementiri de Sóller. (Foto: Jaume Casasnovas)

Pregunta.- Aquesta és una feina que ha d’agradar, no?

Resposta.- Clar que sí, com totes. És una feina que s’ha de fer amb molt de respecte i discreció perquè parlem de persones i sempre hi ha sentiments darrera una defunció. Treballar a una funerària, i més quan la gestió la fas tu del primer moment fins al darrer, és molt gratificant per un motiu: la gent necessita trobar persones que resolguin els problemes que puguin sorgir i que sovint són, com a mínim, complicats de resoldre per desconeixement i burocràcia ja que aquestes coses, per sort, no passen cada dia a les mateixes famílies. És una feina que té coses molt bones i en té de desagradables, però com altres feines, molt sovint i en aquest cas, estem parlant de persones i cal tenir molta mà esquerra i fer la teva feina de manera discreta i abnegada.

P.- Que necessita una família quan té un òbit al seu voltant?

R.- La veritat és que ho necessiten tot. Quan arriba la mort a una família, per molt que sigui una cosa esperada, mai és desitjada i la gent no té capacitat, en general, per gestionar el que ha arribat de sobte: vestir, trasllat, comiat, esqueles, inscripcions, enterraments… Són moltes coses que s’ha de gestionar i en poc temps. Això és el que nosaltres fèiem. També hi ha situacions que són molt més difícils perquè la mort arriba sempre de manera injusta, però  moltes vegades també arriba a deshora i de manera inesperada.    

Ginés Far a l’entrada del tanatori de Son Sang al costat del cementiri de Sóller. (Foto: Jaume Casasnovas)

P.- Què creu  vostè que és més  cabdal en la seva feina,  parlar o callar?

R.- Sense cap dubte a la nostra feina i, de fet així ho he fet sempre i m’han funcionat molt bé, és tenir molta discreció i intentar, en la mesura de lo possible, posar-te dins el paper de la situació dels familiars i fer la teva feina de la manera més discreta possible. En la vida, la discreció és bàsica, però en la nostra feina molt més encara perquè les situacions que vivim cada dia són situacions molt íntimes dels familiars que han perdut algú i en aquests moments, el silenci, escolar i reaccionar és bàsic.

P.- Ha canviat molt la feina del temps del seu besavi i el seu pare?

R.- Per descomptat que sí. Molt no, totalment. La feina en definitiva és la mateixa, però la resta res no és igual. Has de pensar que abans quasi tothom moria a casa seva i estava fins al darrer moment a la seva casa. Ara això ja no passa. Molts moren a les clíniques i els que no, són traslladats de seguida al tanatori per reposar i arreglar-los en condicions.  En temps del meu avi i el meu pare, hi havia els cotxes de cavalls, els homes acompanyaven al finat de l’església fins a les portes del cementiri i el vetllaven tota la nit, Els cavalls del carro anaven en funció de les possibilitats econòmiques de les famílies; més doblers, més cavalls. Abans i no fa massa temps, els morts es duien a l’església de cos present. Fa anys a Mallorca es va prohibir. Com això, tantes i tantes coses que res tenen a veure amb allò que es fa ara.

Les magnífiques vistes del cementiri de Sóller. (Foto: Jaume Casasnovas)

P.- Vostè és el responsable de Funerària Municipal de Sóller i del tanatori. Com valorà la posada en marxa de les dues coses?

R.- Fer el tanatori fou la millor cosa que es podia fer pensant amb els que ens deixen i amb els seus familiars. Hem de pensar que fins l’any 2012 que es va posar en marxa, Sóller no tenia un lloc on poder agombolar a les famílies i als difunts d’una manera digne. Lo que hi havia era tercermundista i amb aquestes instal·lacions  i el servei d’incineracions, s’ha dignificat totalment. Val a dir que és molta la gent que ve incinerar a Sóller i altres, no tants, també trien Sóller per rebre la companyia dels amics i familiars en els darrers moments.  La funerària funciona molt bé i intentem que el servei sigui el millor i encertat possible. Es tracta que els familiars no tinguin cap problema ni un en la gestió posterior a l’òbit.  Ja els basta la situació que estan afrontant com per encara haver de buidar-se el cap en resoldre problemes. Val a dir que si bé és veritat que la funerària i el tanatori donen un bon servei, no és manco veritat que la gent que té cura del cementiri estan molt a l’altura. El cementiri de Sóller és segur el més maco de Mallorca i ho és per tres coses: la situació, la bellesa de les tombes i el seu entorn i la cura amb la neteja i servei dels operaris. Tot plegat, segons la meva humil opinió, és un servei de molta qualitat, sobre tot, humana.

P.- És difícil arreglar un difunt per deixar-lo a punt perquè la gent el pugui vetllar i veure?

R.- No és ni fàcil ni difícil. És com tot. Ho has de saber fer. Algunes vegades és més fàcil i altres més complicat, però si tens gust i t’agrada la feina que fas, tot s’arregla. També és veritat que no sempre depèn sols de tu. Tot depèn de com ha estat i com ha quedat. Sempre ho procurem fer lo millor possible i, amb el pas dels anys, anem aprenent cada dia.

P.- El repartiment de les esqueles no es fa per tot, veritat?

R.- Hi ha llocs com són, per exemple, les ciutats,  no es fa aquest servei. A Sóller sí i el fem de casa en casa, sobretot, als llocs més propers a la residència del finat, dels seus familiars i aquells llocs on pensem que més podia tenir coneixença. També tenim lloc estratègics on hi pengem les esqueles per assabentar a la gen. Una de les coses que han canviat, per exemple, és aquesta. En temps del meu besavi no hi havia esqueles i ell anava de cap de cantó en cap de cantó anunciant als veïnats la gent que havia mort i hora dels funerals.

Ginés Far a una de les escalonades del cementiri de Sóller. (Foto: Jaume Casasnovas)

P.- Si tornés nàixer, tornaria a fer la mateixa feina?

R.- Aquesta feina em va arribar a mi quasi de rebot. He de dir que és una feina, com totes, que té moments molt complicats emocionalment i professionalment, però que per això estem. No és la millor feina del món?, segurament que no, però la faig, l’he feta i la faré amb molta cura i estima fins que em jubili.  La satisfacció més gran arriba quan des de l’anonimat has pogut donar conhort a la gent. Amb els anys he pogut comprovar que la gent em té confiança i agraeix el tracte que rep, tant el dels meus companys com el meu, tots plegats.  

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt