In Memoriam Matías Oliver – Pioner de LA FOSCA
El mite de Sa Fosca, la secció del Torrent del Gorg Blau a la que no arriba mai la llum del sol, ha reclamat a un dels seus primers descobridors, en Matías Oliver Pascual, a vuitanta anys. Mai va deixar de ser el jove escolta que seguia la màxima de Baden Powell, el fundador del moviment boy scout; “Deixar aquest món una mica millor de com el trobem”.
Arribat al món de l’excursionisme de la mà de l’escoltisme, a on va desenvolupar l’amor a la naturalesa, pels noms de les plantes i dels arbres i a on va aprendre tècniques bàsiques de supervivència, acampades, bivacs, escalada… un dels seus màxims plaers era, en les seves paraules, “… contemplar, amb la perspectiva que et dona l’altura, la nostra volguda Mallorca amb els seus preciosos pobles escampats pel pla. La mar. O qualsevol altre paisatge.”
Matías Oliver va esdevenir en mite quan, en companyia de Tomàs Suárez i Bernadí Morey, el 24 de juliol de 1964 es varen internar a SA FOSCA, un barranc d’extraordinària dificultat i completament desconegut, per sortir-ne dos dies després d’aquell laberint d’esquerdes, passadissos estrets, parets verticals, sifons, corrents d’aigua i 400 metres en total foscor. Els tres van ser els primers a posar fi als mites i llegendes que envoltaven aquella zona fins llavors inexplorada i varen posar els fonaments del barranquisme modern, donant a conèixer un dels terrenys més estimats de Tramuntana i valorat internacionalment com una de les més belles construccions naturals de la Terra.
La gesta va tenir un enorme mèrit si es té en compte que el material emprat era d’allò més rudimentari: 40 metres de corda, dos bots pneumàtics i una llanterna elèctrica amb la pila mig gastada. Els exploradors portaven vestit de bany, espardenyes i només un jersei com a peça d’abrigar. Matías Oliver va ser el promotor de la idea. L’exploració del torrent del Gorg Blau, quan s’endinsa en el barranc de Sa Fosca, va suposar una autèntica aventura. Les úniques provisions eren una mica de fruita seca i llet condensada. Al final dels dos dies a l’interior del barranc just els hi quedava una llimona que varen compartir entre els tres. En aquelles 48 hores a l’interior de sa Fosca va haver-hi dos moments de màxima dificultat i, també, d’una certa preocupació, encara que “cap dels tres vam tenir moments de descoratjaments o de pànic, sobretot perquè ens adonàvem que estàvem descendint molt”, per la qual cosa contà al seu temps Matías Oliver. “El primer d’aquests moments va ser quan ens trobem enfront d’una paret vertical de roca i sota nosaltres un talús que no sabíem la profunditat que tenia. Va ser Bernardí qui va baixar primer en ràpel més de 20 metres i després els vam fer nosaltres. El segon va ser el tram final de barranc, que està en total foscor i només disposàvem d’una llanterna i a més, estàvem totalment mullats”.
Com un servei a l’escoltisme i a l’excursionisme va fundar la botiga Kenia a on es venien uniformes i publicacions per, al cap de poc temps, proporcionar tot el material de muntanya, convertint-se en lloc de referència. Molts s’iniciaren en el món de les activitats a la natura equipat amb una motxilla comprada a aquella venerable botiga, que a poc a poc va anar evolucionant fins a abastar totes les activitats esportives i de lleure.
La seva passió per la seva terra, el va portar a l’activisme en què es va significar com a president de l’Associació “Jubilats per Mallorca” integrada en l’Obra Cultural Balear, per aportar, des dels seus anys d’experiència, solucions imaginatives i treball per a despertar consciències, per a la millora cultural, econòmica i social de la nostra comunitat, sense oblidar la urgent solidaritat amb el tercer món. En l’actualitat estava integrat en “Jubilats per la llengua”.
La seva particular visió de la vida queda resumida en una màxima i la lletra d’una cançó; “No enemistar-se amb ningú. Evitar, sempre que sigui possible, les discussions acalorades, i saber escoltar.” I com diu La Trinca en la seva cançó “Ningú no compren ningú” l’important és “Sentir el sol damunt la cara, i estimar-se de debò, i saber-se viu encara i els que són companys i prou…” I sempre en companyia de la seva inseparable pipa!
La seva generositat és quelcom que hem de recordar i significar, sobretot per la seva família. La seva marxa ens deixa feines a tots els que vàrem conèixer, ni que sigui de forma puntual, la seva persona o la seva obra. Seguir reivindicant el territori dels nostres avantpassats per conservar la seva memòria i transmetre-la quan toqui als que ens vindran al darrere nostre és la millor forma d’honorar la seva vida i la seva obra pionera.
Que al cel ens veiem tots!
La descripció completa, amb les seves pròpies paraules, de l’obertura de SA FOSCA la podreu trobar a l’:enllaç Can Serena: CRÒNICA DEL PRIMER DESCENS DEL TORRENT DEL GORC BLAU (conversescanserena.blogspot.com)
Imatge de portada: Menorca.info