Gracià Sánchez: “Val més tenir un llibre dins el cap que una quarterada a l’horta”

Ben conegut és el nom d’El Gall Editor per a les persones que els agrada el món del llibre a les Illes Balears. Amb aquesta marca hi va lligat, també, el nom de Gracià Sánchez, propietari i promotor d’aquesta empresa pollencina, editora de gran quantitat de llibres fets a ca nostra i destinats al públic d’aquí i de fora.

El Gall Editor comença el seu camí l’any 1996 i ha jugat fort amb les traduccions d’obres literàries d’autors internacionals. A més, publica les obres guardonades a diversos premis literaris en les modalitats de narrativa i poesia.

Gracià Sánchez Font (Sant Joan, 1966) ha estat, i és, l’ànima d’aquesta petita, però alhora gran, empresa que creu en la lectura i l’edició d’obres en paper. Moltes han estat les pàgines que han passat pels seus ulls, tant per valorar-ne la qualitat, com per fer-ne traduccions o simplement correccions. Gracià Sánchez ha aconseguit fer de la seva passió una feina que, a més a més, enriqueix el nostre panorama cultural.

Pregunta.- Com neix amb vostè i per què la idea de crear l’empresa El Gall Editor?

Resposta.- L’empresa es va fundar l’any 1995 i el primer llibre va sortir poc després, dins el 1996. En aquell moment jo tenia experiència en el món editorial i vaig veure que havia arribat el moment de fer una passa endavant per crear un projecte editorial al qual ja feia un temps que li feia voltes. Tenia una idea i moltes ganes, i va ser decidir-ho i començar.

P.- Com veu el futur de la lectura amb paper?

R.- A hores d’ara em preocupa més la lectura en general que la dels llibres en paper. Pens que és una animalada que hi hagi prop de la meitat de la població que no llegeix un llibre mai. És una tudadissa de recursos educatius que hi hagi tanta gent que després de molts d’anys a les escoles acabi sense llegir mai. Pel que fa al llibre en paper crec que té vida per llarg. Ara per ara és el millor dispositiu que hi ha per transmetre coneixements i gaudi de manera senzilla i eficaç. És vera que hi ha molts competidors, però pens que el llibre en paper tendrà una llarga vida.

P.- Quins gèneres li agraden més a l’hora de publicar?

R.- Això depèn més de l’obra concreta que del gènere que sigui. Tant si és assaig, narrativa com poesia pas gust de publicar-los. Però a l’hora de publicar miram moltes altres coses, a més del gust personal.

P.- Què és allò que cerca quan estudia la publicació d’un llibre?

R.- A l’hora d’editar un llibre valoram vàries coses. Entre d’altres que conti alguna cosa interessant i aporti al lector qualque cosa, i que ho faci de la manera entenedora, senzilla i enriquidora. I també miram la viabilitat econòmica del projecte.

P.- El Gall Editor ha jugat fort en la publicació de llibres de la nostra cultura, patrimoni, sector primari. Quina ha estat la resposta del públic?

R.- En general, bona. Hi ha interès en aquests temes, en uns més que en altres, però hi sol haver una bona acollida d’aquest tipus de llibre. Així i tot he de dir que fa uns anys anava millor que ara, hi ha un canvi de tendència gros des dels anys més durs de la crisi econòmica. Els temes de difusió d’aspectes patrimonials, els relacionats amb la pagesia, els referents a la pròpia idiosincràsia són temes que interessen als mallorquins i illencs en general i solen comptar amb una acollida favorable.

P.- És obvi que editar un llibre és car i, sobretot, si es fa amb una qualitat com la que vostè ofereix, amb fotografies de grans dimensions i de qualitat, presents a moltes de les seves obres. Els riscos per a vostè són molt alts?

R.- Les obres en format gros, a tot color, tapa dura, amb un bon paper i acabats de qualitat són cares de fer. Dur endavant una edició d’aquestes característiques suposa una important inversió econòmica i conseqüentment un risc elevat, és per això que les hem de fer tira a tira i amb bona lletra, no fos cosa que agafem els dits.

P.- Ara, anem a parlar dels autors. Què empeny un autor a editar un llibre? Ja és d’imaginar que no és un interès econòmic.

R.- Aquesta resposta l’haurien de donar els autors, però jo diria que sobretot per la necessitat de dir coses, d’expressar sentiments, de donar a conèixer la seva feina. Respecte a l’interès econòmic, hi ha de tot, com arreu, hi ha autors que escriuen pel gust de fer-ho i d’altres per interès econòmic. Pens que cada autor ha de tenir la recompensa que es mereix per la seva feina.

P.- Quin tipus de llibre té avui en dia més èxit de venda?

R.- Si et refereixes al valor de compra, et diré que són els llibres més barats. Però si et refereixes als llibres que més es venen, repassant les dades oficials dels llibres més venuts aquests anys passats, et comentaré que són els de narrativa. A nivell de les Illes, és semblant, però depèn del títol concret més que del gènere; així, per exemple, hi ha assajos que es venen molt bé, més que la novel·la.

P.- Al llarg dels anys, les tendències de lectura varien?

R.- No sé què dir. Si ho fan, ho fan molt lentament. El que sí canvien són els temps de lectura. M’explic: fa un parell d’anys no hi havia un ús massiu dels dispositius digitals (mòbils, tauletes…), pel que fa a l’entreteniment i ara sí, sobretot en la població jove. Això vol dir que els temps dedicat al Facebook o a Instagram és temps que es resta d’altres activitats i, per tant, se’n veuen afectades; i entre aquestes hi ha la lectura de llibres.

P.- Creu vostè que un llibre amb una fotografia vistosa té més possibilitat de mercat? Resumint, la gent llegeix o mira?

R.- Depèn del tipus de llibre. Hi ha llibres que no necessiten cap il·lustració ni una, però d’altres en que sí ajuden. Per exemple en un llibre de cuina el més important és la recepta i els ingredients, però el mateix llibre amb fotografies es comercialitza millor. També és ver que hi ha llibres per mirar, amb pocs textos i moltes imatges, en els quals el text és secundari.

P.- És difícil dir no a un autor amb pretensions d’editar la seva obra?

R.- A la gran majoria d’originals que ens arriben, els hem de dir que no els editarem. De raons per dir que no n’hi ha moltes i ben diverses: des de raons econòmiques, de línia editorial, fins a raons qualitatives. En qualsevol cas, dir-ho a l’autor es fa difícil perquè ha confiat les seves esperances en nosaltres i quan li deim que no l’editarem notam que té un sentiment de frustració. Però crec que no els podem enganyar i els hem de ser sincers i dir la veritat encara que no agradi. És cert que dir no a qualque autor m’ha duit més d’un disgust, perquè no s’ho han agafat gaire bé. I, per altra banda, no podem oferir als lectors un llibre en el que no creiem, pels motius que siguin.

P.- Les obres dels autors illencs són, segurament, les de més èxit, sobretot per la proximitat del que escriuen amb el lector. És així?

R.- Les obres de més èxit són aquelles on s’aconsegueix que la recomanació del boca-orella funcioni, és a dir, que els lectors se’l recomanen un a l’altre. El fet de tenir un autor proper i disposat a col·laborar en la difusió del seu llibre ajuda, perquè tant si es fan presentacions, clubs de lectura, etcètera, es valora la proximitat i el tracte directe amb l’autor.

P.- El Gall Editor és més un empresa o un sentiment?

R.- Idò una mica de tot. Ha de ser una empresa per sobreviure, però no és suficient. Si fos així ens dedicaríem a fer una altra cosa; si no hi ha il·lusions, no existeix una empresa cultural. El Gall Editor també és un grup de persones que contribueixen a què les edicions surtin endavant. Des de la lectura de l’original al llibre fet hi posen les mans moltes persones i sense totes elles no seria possible aguantar tots aquests anys de feina.

P.- I parlant de sentiments, com veu vostè el futur del nostre patrimoni, la nostra pagesia i el món rural a dia d’avui?

R.- Bé, anem a parts. Pel que fa a la valoració del patrimoni, he de dir que el coneixement del que suposa aquest patrimoni fa que se’n tengui una millor valoració i que, amb totes les excepcions que vulgueu, va augmentat l’estima al patrimoni illenc. Pel que fa al món rural, no som tan optimista. És vera que aquest món ha estat part fonamental per configurar la idiosincràsia de la nostra societat, però desgraciadament això ha canviat i no per bé.

P.- Ha estat un impulsor de l’edició dels llibre dels sectors citats abans. Per alguna raó especial?

R.- Bono, supòs que pels meus orígens. El fet de ser d’un poble petit del Pla de Mallorca, on he viscut el món rural intensament, marca de per vida i, en el meu cas, estim aquest món. Això pot haver ajudat en què, a la meva feina, en el món editorial, aquest tipus de llibres hi tenguin una cabuda especial. A més a més, he pogut tractar amb uns autors que també tenen aquesta sensibilitat i estima cap al patrimoni, la pagesia i el món rural.

P.- Què no tornaria a fer amb la seva experiència de tants d’anys?

R.- L’experiència sempre serveix, tant per al bo com per al dolent, i si ha de servir per alguna cosa és per intentar no repetir els errors altra vegada. Així i tot els humans som reincidents i ens seguim equivocant sempre, al manco en el meu cas.

 P.- Creu vostè que la tasca dels editors està suficientment valorada avui en dia?

R.- No gaire. En aquest sentit, record una dita que una dona centenària em va dir de quan ella anava a escola i el seu pare, que era pagès, li va dir “m’estim més tenguis un llibre dins el cap que una quarterada a l’horta”; i això ho deia un home que tan sols sabia llegir i escriure, però que valorava l’educació i la cultura. Ara hi ha molta més gent que s’estima més la quarterada a l’horta que el llibre dins el cap.

P.- Quins plans de futur més immediats té a la vista?

R.- A l’editorial tenim unes línies de feina marcades que hem d’anar fent, això és el dia a dia, o millor dit, l’any a any que hem d’anar seguint. Enguany farà 25 del naixement d’El Gall Editor i el 2021 en farà 25 de la primera edició i ens agradaria fer qualque cosa especial, però encara no ho podem concretar.

#Foravila