Joan Moranta: “El coneixement ecològic tradicional encara està viu, però s’està transformant”

Moltes de les pràctiques tradicionals que es feien servir a la pagesia i a la pesca s’estan perdent per la manca de relleu generacional. El projecte Via Sabia vol posar en valor aquests coneixements i connectar-los amb el coneixements científics per millorar l’adaptació al canvi climàtic dels sistemes agroecològics i pesquers. Hi han participat un total de 120 agricultors i ramaders de quatre comunitats autònomes: Balears, Andalusia, Galícia i Catalunya.

Joan Moranta, científic titular del Centre Oceanogràfic de les Balears i membre fundador d’Alimentta, ha explicat aquest projecte a una xerrada organitzada per APAEMA aquest mes de març. Entre els autors de l’estudi trobam, a més de Joan Moranta, a Iván Murray, Nofre Fullana, Olga Reñones, Elena Baraza i Sandra Mallol, entre d’altres. Via Sabia és un projecte d’Alimentta que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, s’ha duit a terme gràcies a la convocatòria de subvencions per a projectes que contribueixin a implementar el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic. 

Pregunta.- En que consisteix el projecte Via Sabia?

Resposta.- El projecte Via Sabia té l’objectiu de posar en valor el coneixement ecològic tradicional, i vol posar-lo en diàleg amb el coneixement científic. I a partir d’aquesta tasca, veure com es poden fer propostes al Pla Nacional d’Adaptació al canvi climàtic. 

Així com el coneixement científic està reconegut i valorat a tots els nivells, amb el coneixement ecològic tradicional això no passa i moltes vegades queda arraconat. Amb aquest projecte el que volíem era posar-lo al mateix nivell que el coneixement científic perquè les aportacions que pot fer, quan parlam d’adaptació al canvi climàtic, són molt bones. Les persones que surten cada dia a pescar i les que són cada dia al camp, tenen un coneixement molt vàlids i es pot incorporar al coneixement científic. 

“Les persones que surten cada dia a pescar i les que són cada dia al camp, tenen un coneixement molt vàlids i es pot incorporar al coneixement científic.”

P.- Com es desenvolupa aquest projecte?

R- Va començar l’octubre de 2023 i acaba el maig d’enguany, i l’hem fet a quatre comunitats autònomes: Galícia, Catalunya, Andalusia i Balears. Primer vàrem fer una revisió bibliogràfica bastant profunda de tot el fes referencia al coneixement ecològic tradicional, de revistes científiques, informes, articles de premsa, documentals…i  varem trobar prop de 240 fonts. Ho hem analitzat i hem fet  un informe sobre com es tracta el coneixement ecològic tradicional des del punt de vista científic.

Una vegada fet això hem dissenyat una sèrie d’entrevistes per fer a pescadors i agricultors per veure si ells són conscients que tenen aquest coneixement i quin valor li donen, i també quina percepció tenen ells del tema del canvi climàtic. En vàrem fer 120, 30 a cada comunitat autònoma, 15 d’agricultura i 15 de pesca. Després vàrem analitzar totes aquestes entrevistes, i vàrem treure 10 grans enunciats. 

Després, la següent fase del projecte era fer tallers a cada comunitat autònoma amb els pescadors i agricultors que havien participat a les entrevistes per validar amb ells aquesta informació que havíem tret de totes les entrevistes. Eren enunciats generals a les 4 comunitats autònomes, per exemple, que les estacions estan canviant era una cosa que ens deien molt, i aquest fet te implicacions en la seva feina. Aquests enunciats quedaran recollits a un còmic, serà un document més divulgatiu per posar en valor aquest coneixement ecològic tradicional i veure com el canvi climàtic li afecta i quines mesures s’estan fent per preservar-lo. 

La següent fase varen ser uns tallers d’exploració on ja anàvem a cercar possibles solucions a totes aquestes problemàtiques que havíem detectat per poder-les incloure dins polítiques públiques relacionades amb l’adaptació al canvi climàtic i detectar possibles noves vies de recerca en aquesta temàtica. A aquests tallers, a part dels agricultors i pescadors, també hi havia persones de l’Administració relacionades amb canvi climàtic, i també vàrem convidar a gent del tercer sector, entitats relacionades amb el tema de la conservació. Vàrem tornar a fer feina damunt aquests deu enunciats, però amb la idea de fer propostes per incloure a les polítiques publiques i a les línies de recerca. 

“No tot el que es feia abans era bo per a l’adaptació al canvi climàtic, però si hi havia coses que es feien millor i es poden recuperar.”

P.-Quines són les vostres conclusions? Es mantenen les pràctiques tradicionals a l’agricultura i la pesca?  

R.- El que veim és que el coneixement ecològic tradicional encara està viu a moltes comunitats, però s’està transformant molt perquè hi ha hagut una manera de fer la pesca i l’agricultura molt intensiva, això ha duit a una transformació d’aquest coneixement. No tot el que es feia abans era bo per a l’adaptació al canvi climàtic, però si hi havia coses que es feien millor i es poden recuperar. De fet, ara des de l’agricultura ecològica s’estan recuperant pràctiques, per exemple, cuidar més el sol, relacionat amb el tema de l’aigua, de no perdre tanta d’aigua. 

P.- A les Balears es mantenen més aquestes pràctiques tradicionals si ho comparam amb les altres comunitats autònomes?

R.- No, en aquest sentit no hem trobat grans diferències entre les quatre comunitats autònomes que hem estudiat. Més o manco, a totes encara hi ha gent que ho manté, si que a lo millor a les Balears per ser una comunitat molt afectada pel turisme, hi ha més dificultat alhora del relleu generacional, però això també ho hem trobat a les altres. Es curiós, quan els hi demanàvem a les entrevistes si els hi agradava la feina que feien, la gran majoria te deien que els hi encanta, però en canvi quan els hi demanàvem si volien que els seus fills s’hi dediquessin, la gran majoria te deia que no. Això està relacionat, per una banda, amb els temes administratius i burocràtics que tenen, que troben que son massa i no tenen suport, i també perquè no hi ha un reconeixement de la feina que fan a nivell social. Tot això afecta a la visió que tenen ells del futur i no volen que els seus fills s’hi dediquin.

P.- Els mateixos pagesos i pescadors valoren aquestes pràctiques? Són conscients de que són importants pel futur?

R.-No, aquest coneixement que ells tenen no el posen en valor, per ells es la seva manera de fer. Aquesta relació amb el canvi climàtic i com ells poden aportar, no ho tenen present.

P.- Hi ha connexió, comunicació entre la comunitat científica i el sector primari?

R.- Si que hi ha comunicació. La visió que tenen les persones del sector en relació a la ciència canvia. Hi ha persones que veuen la ciència de forma molt positiva i que es poden aprofitar mútuament del coneixement dels dos, en canvi, d’altres pensen que els científics simplement es volen aprofitar, demanen informació i se’n van. Hi ha aquestes visions, i amb el tema del canvi climàtic també hi ha diferents visions, n’hi ha que el veuen com una problemàtica, també n’hi ha que no, que diuen que són coses que han passat sempre, i també hi ha sectors negacionistes, no ho neguen des del punt de vista ambiental però si que ho veuen com una estratègia política per xerrar de coses que no els hi interessen.

Dins la ciència, et puc parlar més de la part de la pesca. Aquest contacte amb els pescadors es bàsic, la informació que ens passen és de primera ma i és amb la que després podem treballar. El que passa és que acabam sempre fent feina amb els mateixos, que són els que estan més conscienciats.

“L’experiència d’ajuntar agricultors i pescador en un mateix espai ha estat molt positiva, són dos sectors que tenen problemàtiques semblants i no estan acostumats a xerrar.”

P.- Estan en perill aquests coneixements?

R.- Si, de cada vegada hi ha menys pescadors i menys agricultors, i quan no hi ha aquest relleu generacional és un coneixement que se perd. Necessitam no perdre aquests dos sectors perquè no només com produïm, sinó també com ens alimentam té un efecte clau sobre el canvi climàtic. No és el mateix consumir productes de proximitat i de temporada, que productes que venen de qualsevol banda del món. El sistema alimentari a nivell mundial te una contribució alta a les emissions del gasos d’efecte hivernacle, no només en la producció, sinó el transport, la distribució, la transformació, l’empaquetatge. I a les Balears, que tenim una gran dependència de l’exterior passa el mateix. El percentatge d’aliment que produïm aquí de cada vegada és mes baix, i el nostre impacte sobre el canvi climàtic de cada vegada és més alt. Tot està relacionat. 

P.- Quins aprenentatges has tret a nivell personal d’aquest projecte?

R.- Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és aquest sentiment bastant generalitzat que no veuen que aquesta feina sigui adequada per a la seva descendència per les dificultats que tenen. Em crida l’atenció i també em crea preocupació. I també, l’experiència d’ajuntar agricultors i pescador en un mateix espai ha estat molt positiva, són dos sectors que tenen problemàtiques semblants i no estan acostumats a xerrar, i quan s’han trobat en el mateix espai se n’han adonat que era molt positiu per ells, i ens demanaven de fer-ho més vegades. 

P.- Via Sabia és una iniciativa d’Alimentta. Què és Alimentta? 

R.- És una associació científica formada per experts de diferents camps des de l’agroecologia, ecologia marina, nutrició i salut. La idea d’aquesta associació és plantejar una transformació del sistema alimentari perquè com ens alimentam té uns impactes importants al medi ambient i a la mateixa salut de les persones. Almentar-nos amb productes fets quan més a prop millor, amb un sistema agroecològic que no empri pesticides, i amb una dieta equilibrada amb més proteïna vegetal que animal… Tenim una visió global i intentam promoure un sistema més beneficiós pel medi ambient i per les persones.