Jaume Ferrando: “Els pescadors eren gent amb molta d’eima, tenien molts de coneixements que s’anaven transmetent”

Jaume Ferrando Barceló parla de “persones invisibles” per referir-se als pescadors, a qui va dedicar seva ponència que va obrir la sisena edició de les Jornades d’Estudis Locals de Santanyí. “Santanyí no seria el mateix sense la mar”, afirma Ferrando, capità de la Marina Mercant, advocat i autor de diverses publicacions sobre temes marítims i d’història de Santanyí. A la ponència va fer una aproximació als inicis de l’activitat pesquera al municipi, amb especial atenció als pòsits, l’antecedent associatiu de les confraries de pescadors. Les Jornades d’Estudis Locals han estat organitzades per l’Associació Cultural Lausa, amb el suport de l’Ajuntament i el Govern.

Pregunta.- Per què són importants les Jornades d’Estudis Locals?

Resposta.- Les Jornades contribueixen a donar a conèixer aspectes molt concrets de la història que han passat desapercebuts, i també són una manera de tractar temàtiques molt diverses: arqueologia, història medieval… I el fet de que després es recullin en una publicació és una gran tasca. Enriqueixen molt el coneixement de coses que molta gent no recorda. 

“Els pescadors és gent que ha estat sempre molt organitzada, tenen una cultura associacionista que no trobam a d’altres professions.”

P.- La seva ponència va va estar dedicada als inicis de l’activitat pesquera a Santanyí. Com sorgeix el seu interès per aquest tema?

R.- Jo venc d’una família que s’ha dedicat a la mar en diverses vessants i, si bé, no com a pescador, si que he estat molt relacionat amb la mar i he conegut aquest món. Vaig estar uns anys treballant a l’Institut Social de la Marina, inspeccionant tot aquest sector i intentant millorar alguns aspectes de la gent de la mar, per tant, som sensible, i tots ho hauríem de ser perquè no només és obrir una llauna de tonyina o anar a comprar un peix, darrera hi ha tot un món de molt d’esforç i molta de feina. 

La ponència cercava donar als pescadors un reconeixement del que han estat privats. Els pescadors és gent que ha estat sempre molt organitzada, tenen una cultura associacionista que no trobam a d’altres professions. Per poder-se embarcar des de sempre s’exigeix una formació i estan molt regulats. 

P.- Quan comença l’activitat pesquera a Santanyí?

R.- A Santanyí les primeres notícies són a partir de mitjans del segle XIX. A les costes santanyineres teníem el problema de la pirateria procedent de l’Alger, i fins que hi va haver la presa d’Alger per part dels francesos l’any 1834, no hi va haver una activitat professional. Segurament la gent que feia feina a les possessions anava també a pescar, però no és fins a finals del segle XIX que hi ha notícies d’una activitat documentades.  

“A Santanyí hi ha una família bastant important que són els Fesols, que varen iniciar la pesca del bou en parelles.”

P.- I com era aquesta primera flota de pescadors de Santanyí?

R.- A la pesca hi ha una espècie de nissaga. Els pares instruïen els fills, se’ls enduien com a al·lots de barca, i s’anava transmetent generació rere generació uns coneixements, la professió, les barques… hi ha una família bastant important que són els Fesols, que varen iniciar la pesca del bou en parelles. Els Fesols, els Amenguals, varen comprar la primera parella de bous. Anaven a vela llatina i estiraven la xarxa, el bou, entre dues barques, es deien Nord i Mestral, i després en vengueren d’altres com el Primero i el Segundo, San Francisco i San Antonio… i moltes parelles. Això era la pesca més important que es feia arrosegant la xarxa. Després hi havia llaüts més petits que es dedicaven a d’altres arts.

P.- Quin pes va tenir el col·lectiu dels pescadors dins Santanyí?

P.- Hi havia poca gent, però amb el tema productiu tampoc era significatiu, de vegades sobrava el peix. Per vendrer-lo hi havia una espècie de carreres, quan tornaven de la pesca, anaven al lloc més proper que trobaven per desembarcar, un caló o una cala, i allà hi havia un dels mariners que anava per dins la garriga descalç amb el covo damunt del cap, li deien el correuer, i llavors hi havia la peixatera que els esperava o bé a la pedra del peix o a un altre punt determinat, i se n’anava amb el carretó a vendre el peix per foravila…. això varen ser els inicis. Tota barca tenia la seva peixatera, que normalment podia ser la dona del patró.

P.- Quines fonts has consultat per documentar aquesta història? 

R.- No era un tema tractat. He mirat bibliografia, he parlat amb pescadors, fins i tot hi ha un fill del patró Toniet, el Fesol, que te unes memòries inèdites. Pel tema de les associacions vaig anar a l’Arxiu del Regne de Mallorca, a l’arxiu de Santanyí hi ha documents sobretot de la venda del peix i també té una relació de barques. Espigolant de per tot. 

P.- Al món de la pesca hi estan vinculades, també, moltes vessants de la nostra història 

R.- També he xerrat de les primeres barraques. Els pescadors eren gent amb molta d’eima, havien d’anar molt espavilats, tenien molts de coneixements que s’anaven transmetent. Quan anaven a la mar havien de saber si faria bon temps mirant els niguls…, i l’activitat de la pesca també va anar molt lligada a Santanyí al contraban. Els contrabandistes de peu eren mariners, després hi havia els amos i els que es dedicaven a organitzar. De fet, el patró Toniet va fer molts de negocis amb en March, i més gent de Santanyí. També he tractat els aparells, les barques i els naufragis. Hi va haver dos naufragis que varen ser molt sonats. Em vaig aturar a mitjans del segle XX. 

“Eren gent que s’ajudava, es donaven uns doblers en cas de desgràcia, si es casava una filla d’un pescador pobre, en cas d’un atac..”

P.- També tracta el tema dels pòsits de pescadors. 

R.- Volia introduir el tema dels pòsits de pescadors, que després varen esdevenir les comfraries, són col·lectius que venen dels gremis de l’Edat Mitjana. Al segle XIV es situa la fundació a Palma el Col·legi dels Honorables Pescadors de Sant Pere, com a associació gremial, encara en queden vestigis a la barriada de Santa Creu. Eren gent que s’ajudava, es donaven uns doblers en cas de desgràcia, també hi havia una dot per si es casava una filla d’un pescador pobre, en cas d’un atac.. hi havia una caixa central que després va derivar en l’Institut Social de la Marina. 

P.- Quin és l’orígen dels pòsits?

R.- El pòsit és el nom que els hi va posar el seu creador, Alfredo Saralegui Casellas. Va ser militar de Marina, i quan estava destinat a la capitania de Vizcaya, l’any 1912 hi va haver una galerna terrible que se’n va dur devers 140 pescadors, llavors va pensar en crear algun sistema per ajudar a les famílies i als pescadors. Antigament hi havia hagut els pòsits agrícoles, per quan venien males anyades, i aquest home va pensar en crear uns pòsits de pescadors, unes cooperatives amparades per l’Estat a través de l’Institut Social de la Marina que a partir de 1918 es varen anar creant per tota Espanya. Després de la guerra civil es varen substituir per les  confraries pel simbolisme religiós. Les confraries, sobretot al nord de la Península, eren molt importants, es varen fer escoles, poblats pescadors…. Era una manera de sentir-se protegits.  

Com a anècdota explicaré que Santanyí hi va haver una delegació d’un gran sindicat pesquer de Palma, que es deia La Perla, que era anarcosindicalista. Després es va crear una associació que es deia La Marina, i llavors al desembre de 1935, el pòsit de pescadors La Hermandad. A les Balears els primers pòsits varen ser el de Fornells l’any 1920, Pollença l’any 1921, Alcúdia i Eivissa (1922), Capdepera (1923), Andratx i Palma (1925). 

P.- Que en queda d’aquests primers pescadors al Santanyí d’avui?

R.- La pesca, per diverses raons, s’està acabant. Primer hi ha el tema de les Directives europees que s’apliquen indiscriminadament sigui un pescador local o un gran pescador. És una professió per la que has de tenir vocació, no hi ha un salari fixe… és similar a la pagesia, no hi ha molt de relleu. Arribarem que no menjarem peix d’aquí.