Joan Avellaneda: “Seria de justícia nomenar més filles il·lustres a Palma, ja siguin del passat recent o llunyà”

Joan Avellaneda i Artigas, nascut a Sabadell el 1956 i resident a Sóller des del 1989, acaba de presentar el llibre “100 retrats de la galeria de fills i filles il·lustres”, editat per l’Ajuntament de Palma, una obra que dona a conèixer, per mitjà d’aquest tresor custodiat a Cort, les que estan considerades com les millors ments de Ciutat, des de Jaume I i Ramon Llull fins a Teodor Úbeda o Fèlix Pons.

Casat i amb tres fills, Avellaneda és Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Geografia i des de fa deu anys es dedica a realitzar visites guiades a l’edifici històric de l’Ajuntament de Palma, a la plaça de Cort. Alhora, des de fa una trentena d’anys, redacta continguts per a recursos didàctics i divulgatius sobre el patrimoni natural i cultural de les Illes Balears i de Catalunya i fa guiatge de visites culturals, tant al medi rural com al medi urbà. Ha estat comissari de 26 exposicions temàtiques; autor de 13 llibres o conjunts d’articles; i dissenyador de 16 visites o rutes.

Pregunta.- Com sorgeix la idea de publicar aquest volum sobre els personatges Il·lustres de la capital balear i dels seus retrats?

Resposta.- La idea sorgeix de les visites guiades que faig a l’Ajuntament de Palma. Els visitants queden sorpresos de la galeria de retrats; sempre em feien preguntes sobre molts d’ells i sovint no les sabia contestar. Aquestes visites actualment es fan cada segon diumenge de mes (a les 11 hores en català i a les 12 del migdia en castellà).

P.- Qui ha participat en el llibre, a part de vostè?

R.- Per a la confecció del llibre he tengut la sort de comptar amb l’assessorament de Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat. Una altra sort ha estat comptar amb Àngel Luque, que ha fet el disseny gràfic. El finançament ha anat a càrrec de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Palma.

Aquest llibre ve a omplir un buit, ja que no hi havia cap llibre de caire divulgatiu sobre el tema”

P.- Què hi trobam en aquesta obra?

R.- Uns continguts bàsics sobre la galeria de retrats dels fills i filles il·lustres que podem admirar a les dependències de l’Ajuntament de Palma, sobretot a la sala de Plens. Aquest llibre ve a omplir un buit, ja que no hi havia cap llibre de caire divulgatiu sobre el tema.

P.- Què podem observar en el llibre?

R.- El llibre inclou un pròleg de l’historiador Sebastià Serra; un estudi preliminar de Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat; una introducció de l’autor; els continguts relatius a una selecció de 100 fills il·lustres; un llistat cronològic dels mateixos; i un llistat complet de tots els fills il·lustres i adoptius (en total en surten 208). Actualment, es pot dir que tots tenen el rang de fills il·lustres ja que, al cap de tres anys, els fills adoptius (no nascuts a Palma) passen a ser-ho.

P.- I després una aproximació a cadascun d’ells.

R.- Efectivament. Per a cada fill il·lustre s’inclou una reproducció del retrat a pàgina completa, la data i el lloc de naixement i de mort; una semblança o esbós biogràfic (la part més extensa del text); informació sobre el retrat com a obra d’art; i per últim les dedicacions de carrers, places, jardins o monuments que existeixen a Palma (o eventualment a altres viles i ciutats).

La tradició de nomenar-los arrenca a principis del segle XVII, quan l’Ajuntament de Palma encara no existia”

P.- És Palma és una ciutat rica en Fills Il·lustres?

R.- S’ha de remarcar, en primer lloc, que la tradició de nomenar-los arrenca a principis del segle XVII, quan l’Ajuntament de Palma encara no existia i, en el mateix edifici, hi havia la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, autèntic govern insular d’origen medieval i antecedent directe de l’actual institució municipal. Per tant, des del segle XVII, quan començaren a proclamar-se, fins a mitjan segle XX es manté la tradició de nomenar fills il·lustres del Regne de Mallorca. Des de l’abolició de la Universitat i la fundació de l’Ajuntament com a tal (amb govern únicament sobre el terme municipal de Palma), l’any 1718, fins als anys cinquanta del segle XX, es manté aquella tradició. I des de fa una setantena d’anys ja són proclamats com a fills il·lustres ‘de Palma’.

P.- Quina importància ha prestat Palma als retrats dels seus Fills Il·lustres?

R.- Palma ha donat sempre una gran rellevància al nomenament dels seus personatges més destacats. Per això els seus retrats omplen les parets del saló de Plens i ornen moltes altres estances de l’edifici. L’any 1894, un gran incendi va cremar una cinquantena de retrats de fills il·lustres i molts d’ells varen ser encarregats de bell nou (talment com si se’ls trobàs a faltar).

P.- Quins han estat els autors dels retrats? De quines èpoques són? Són obres amb valor artístic?

R.- Han estat pintors diversos: des d’Antoni Reus que, el 1623, rebé el primer encàrrec dels jurats (‘regidors’) de confeccionar un conjunt de retrats de personatges de la reialesa mallorquina, fins a Ángeles Cereceda, autora del darrer retrat, dedicat a Alexandre Jaume, proclamat el 2016. Entre els pintors, hi ha els més destacats de Mallorca, a més dels esmentats: Guillem Mesquida, Ricard Anckermann, Agustí Buades, Antoni Fuster, Ricard Carlotta, Antoni Ribas, Faust Morell, Joan Mestre, Xim Torrens, John Ulbricht, Andrés López i d’altres. Són de diferents èpoques i estils i molts d’ells tenen un gran valor artístic.

Alguns són retrats elaborats pel pintor davant el cadàver del mort, ja que no se’ls havia fet cap retrat en vida”

P.- Tenen algunes peculiaritats comunes?

R.- La majoria dels antics presenten l’escut de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca (quatre quartons, dos amb les barres i dos amb el castell, i la corona a dalt) i algun epitafi, de vegades en llatí. Alguns són retrats elaborats pel pintor davant el cadàver del mort, ja que no se’ls havia fet cap retrat en vida. Val la pena fixar-se en els atributs del personatge (vestuari i estris), com també en el paisatge del fons, que ens donen pistes sobre el seu ofici i llegat.

P.- En destacaria algun?

R.- Entre els moderns, destaca, al capdamunt de la capçalera i damunt la cadira del batle, el quadre dedicat a Emili Darder, el darrer batle de la Segona República, afusellat pels franquistes el 1937 (amb Alexandre Jaume, per cert). És d’estil racionalista (evoca una mica Picasso) i presenta el personatge assegut damunt el que sembla un coixí groguenc molt baix. El seient representa un bloc de marès, ja que li dispararen d’assegut perquè estava malalt de tuberculosi i no s’aguantava dempeus. A la mà esquerra mostra la bala. Fou pintat per Emilio Cano, el pintor que la família va triar.

P.- Veurem una segona fase de l’obra, amb els retrats que falten?

R.- M’agradaria molt poder completar la feina.

P.- Quins són els perfils més habituals a la galeria de Fills Il·lustres?

R.- Fins a mitjan segle XIX predominaren els nobles, militars, polítics i eclesiàstics. A partir de la Renaixença s’hi incorporen escriptors i, de mica en mica, tot tipus de dedicacions: pintors, músics, arquitectes, enginyers, industrials, etcètera.

P.- La presència de la dona és molt minsa. Hauria l’Ajuntament de rescatar figures femenines i elevar-les a Filles Il·lustres?

R.- Així és. A la sala de Plens només hi ha cinc dones. I en el conjunt de la galeria són quinze (un 7% aproximadament), i la gran majoria són religioses o membres de la reialesa. Es tracta òbviament d’una manifestació clara del poc reconeixement de la dona en un món absolutament dominat pels homes, tant en l’esfera política com en la professional. Hi destaquen la reina Sança, Isabel Cifre, Anna Maria del Santíssim Sagrament, santa Catalina Tomàs, la reina Isabel II, Maria Antònia Salvà, Manuela de los Herreros o Alberta Giménez. Seria de justícia nomenar més filles il·lustres, ja siguin del passat recent o llunyà.

P.- I pintores? Hi ha pintores entre les retratistes dels fills i filles il·lustres?

R.- Dels cent retrats que he incorporat al llibre només he trobat Antònia Estrada, autora del retrat de Josep Cabrinetti, i Carme Batidor, que fa retratar Fèlix Pons.