Ara llegint
Joan Lluis Pons: “Ningú me lleva, com a mínim, sis hores de piscina cada dia”

Joan Lluis Pons: “Ningú me lleva, com a mínim, sis hores de piscina cada dia”

L’esport, el sacrifici, la dedicació, l’esforç i sobretot la humilitat, tenen un nom propi: Joan Lluis Pons Ramón (Sóller 1996). És una jove esportiu, nedador concretament,  que quasi no necessita presentació perquè és conegut mundialment, sobretot, per la seva participació com a finalista als darrers Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.  Un espectacle sense precedents i un esforç de passar pena per tots aquells que el coneixem i un bon grapat que no teníem la nostra sort. En Joan Lluis Pons, va fer retenir l’alè a molts de milions de persones, en aquelles dates quan corria l’any 2016. Arribava, no arribava… Li va faltar molt poc, però no fou possible.  Ell, però, hi era i va lluitar com un gegant guerrer.

Després de Rio, lluny d’acovardir-se, va continuar amb més força que mai i un esforç desmesurat per aconseguir-ho a Tokio aquest any, en cas de classificar-se  i també que definidament aquest any sí es duguin a terme les olimpíades. Però tot això millor si ens ho explica ell directament.

Imatge amb Max Litchfield, David Verratzo i Joan Ll. Pons.

Pregunta.- Ens faci un breu resum del seu palmarès…

Resposta.- El més destacat…: des dels 15 anys estic anant cada any amb l’equip nacional. He fet totes les competicions en l’àmbit junior. En l’àmbit absolut, he estat finalista als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016, medalla de bronze als Europeus del 2018 i  quart al darrer mundial entre moltes altres coses.

P.- A quina edat va començar vostè a nedar?

R.- Vaig començar quan sols tenia de dos anys. No m’agradava molt l’aigua i sempre anàvem a la platja mai volia nedar. A casa teníem un zodíac i suposo que els meus pares ja tenien pensat comprar una barca una mica més gran.  Hi havia un problema perquè no podien estar tranquils sortint en barca tenint el fill que no sabia nedar. Els meus pares, almanco volien estar tranquils per si queia dins l’aigua que pogués surar. Per això m’apuntaren a aprendre a nedar a una piscina de Sóller i a partir d’aquí, ja he anat pegant de piscina en piscina fins al dia d’avui. A la piscina de la UIB em digueren que tenia un bon peu i que convenia que anés a un club. Vaig anar al Club Natació Palma i a l’edat de 7 anys ja vaig començar a competir.

P.- I després del C.N.P. pegà a l’Escola Balear de l’Esport?

R.- Sí, hi vaig entrar als 15 anys. Hi vaig estar fins que vaig cursar segon curs de batxillerat que vaig anar a Sant Cugat, a Barcelona. Era l’any 2014 i vaig anar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Allà hi vaig estar quatre anys. Ara estic entrenant al Club Natació Sant Andreu també a Catalunya. Aquesta és la meva tercera temporada, des de l’any 2017.

Imatge de Joan Ll. Pons a les passades olimpíades de Rio 2016.

P.- Compagina la natació amb estudis?

R.- Sí, clar. Estic fent un grau de microbiologia. Es fa dur compaginar les dues coses perquè sols de piscina, cada dia, són com a mínim 6 hores dins l’aigua. Si és període de competicions, les preparacions amb càrrega forta, requereixen més hores de piscina i es poden convertir en 8 diàries tot i que un temps abans de la competició baixem un poc el ritme per no arribar esgotats a competir. Val a dir que els entrenaments els comencem a les 5’ 45 h del matí per poder compaginar entrenament amb les hores d’estudi o feina parcial per aquells que ho fan. Això sí, dormir, el que es diu dormir, dormo molt bé perquè són poques hores i cansat.

P.- Conti’ns alguna cosa de les olimpíades del 2016. Què en va treure d’aquesta experiència?

R.- Jo crec que fou un punt d’inflació perquè va coincidir amb el primer any en que feia competicions amb l’equip nacional absolut que vol dir competició ja seriosa. Vaig anar  l’any 2015 a un campionat europea de piscina de 25 mts i vaig fer una bona participació arribant a la final. Després vaig anar a l’Open i vaig fer mínima i record d’Espanya. Posteriorment  vaig competir a un altra absolut però fou una participació una mica laxa perquè ja estava pensant més amb les olimpíades del 2016 tot i que vaig fer un bon paper. Vaig descobrir en un any la competició d’alt nivell i em va servir per veure que m’agradava i, sobre tot, per aprendre a entrenar millor. Han estat els anys en els que m’ha fet més il·lusió treure bons resultats i entrenar millor. Ara també ho faig, per suposat, però els inicis són sempre l’experimentació de lo desconegut. Gràcies a la meva participació a Rio, vaig decidir que volia entrenar 4 anys més a “tope” per classificar-me per les olimpíades de Tokio.

P.- Amb quins estils es sent més còmode i a quins competeix?

R.- Jo som estilista i faig la prova de 400 mts que és nedar amb tots els estils. També faig 200 mts però jo em sento millor nedant a les distàncies llargues i per això faig molt els 400 mts. A nivell individual, em sento molt bé nedant en la modalitat de papallona. La meva condició d’estilista m’obliga a tenir molta polivalència. En proves de 200 mts em trobo còmode fent papallona, esquena i braça. Hi ha de tot i molt per triar.

El nedador solleric nedant en aigua salada. (Foto: MarnatoneDreams)

P.- La natació és un esport molt dur. Com se sent tantes hores dins l’aigua veient sempre el mateix: blau, tribunes i un rellotge a la paret frontal que no entén ningú que no sigui de la professió?

P.- De les hores d’aigua ja n’hem parlat. Són entrenaments molt durs, però paga la pena. Quan vaig començar en l’alt nivell, sempre pensava amb els objectius a futur, però amb el temps he vist que això crema molt. Està molt bé tenir objectius, per descomptat, però no t’has de capficar massa i gaudir més dels entrenaments. Vaig entrenant, però gestiono millor el temps i també l’esforç. Les jornades d’entrenaments més suaus hi ha temps per treballar però alhora pensar amb tot. Quan tenim altes càrregues de feina amb vista a competicions, ja l’entrenament és molt més dur, clar i concret per aconseguir uns objectius marcats.  

P.- I de les olimpíades d’enguany, com ho veu?

R.- Jo crec que bé. Estic bastant tranquil perquè és una marca que ja he aconseguit sis vegades. L’únic problema és que no l’he feta en el moment que la federació vol que la faci. De totes maneres, per classificar-me em queden encara dues oportunitats i al final acabarà complint-se la marca. Ho he fet moltes vegades i sé que  ho aconseguiré. Molt sovint, quan em tiro dins la piscina, ja no penso amb això, penso més a fer marques de llistats mundials.  Com a exemple, la que vaig fer el mes de desembre passat, fa dos mesos, fou la novena millor marca mundial de l’any 2020 de 400 mts estils. Sols em faltaren dècimes per aconseguir la marca desitjada, però en general, no va estar gens malament. 

Tot esforç requerix un descans.

P.- Quines persones han deixat empremta dins la seva vida esportiva?

R.- La família sempre ha estat l’important, tant pel que fa al suport moral com l’econòmic i els molts viatges diaris de Sóller a Palma per anar a nedar cada dia. Una vegada fora de Mallorca, he tingut companys i entrenadors que m’han influenciat molt, però no voldria destacar a ningú per no deixar-me a ningú. Tothom ha estat important i, sobretot, si han estat persones que he tingut al meu costat. La gent de Sóller ha estat també un puntal bàsic dins tot el meu tarannà perquè sempre m’han animat molt i han estat molt presents dins la meva vida.

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt