Joana Mascaró: “Demanam que després de les paraules es passi als fets”

Joana Mascaró (Campos, 1981) és gerent UPA-AIA Illes Balears. Qualifica de “fita històrica” la mobilització que va viure el sector el passat 1 9 de febrer amb  més de 300 tractors de diferents punts de l’illa.  Des d’UPA-AIA Balears estan molt contents amb la resposta dels pagesos i també amb la resposta de la gent del carrer. Ara, però, el que demanen al consumidor és que compri producte local, i a l’Administració que es posi a fer feina en el pacte agrari i en agilitzar el pagament de les ajudes pendents.

Pregunta.- Quina valoració feis des d’UPA-AIA Balears d’aquesta darrera gran mobilització del sector primari?

Resposta.- Estam molt contents amb la resposta dels pagesos, aconseguir una tractorada que vagi fins a Palma de més de 300 tractors és una fita històrica, no s’havia vist mai, i això mostra que la gent no pot pus. La societat mallorquina és mala de moure, si ens movem es perquè ja no podem pus. També hem de dir que estam molt contents amb la resposta de la gent que estava per Palma, de com ens vàren rebre. Ara el que demanam és que siguin conscients del que mengen i que consumeixin el producte d’aquí.

P.- I ara quines serien les pròximes passes? 

R.- Ara demanam que després de les paraules es passi als fets. La setmana abans de la tractorada vàrem tenir una reunió amb tots els grups parlamentaris i es varen comprometre a fer un gran pacte pel futur del sector primari. El que demanam és que ja comencem a fer feina. També a nivell autonòmic que es posin en marxa amb el tema de la insularitat, i a part també tenim les nostres demandes a nivell estatal i a nivell europeu. Està clar que si no s’aconsegueixen coses, el sector no s’aturarà i seguirem. 

“Està clar que si no s’aconsegueixen coses, el sector no s’aturarà i seguirem. “

P.-Aquest pacte agrari que s’ha anunciat. Quins punts hauria de recollir?

R.- Una de les coses més importants, que es posin tots d’acord i facin feina tots els partits per demanar la insularitat. S’ha de demanar al Ministeri i el Ministeri ha d’anar a Europa, i que ens tenguin en compte com a d’altres illes de la Mediterrània. 

També millorar el tema de la burocràcia i sobretot definir com volem que sigui el nostre sector d’aquí a 10 anys, que volem que hi hagi, el tipus d’explotacions… I un altra cosa molt important, el tema del canvi climàtic.  Amb això també hi hem de fer feina tots perquè el tema del canvi climàtic ens afecta moltíssim, cada any tenim més sequeres, més onades de calor, i això ens afecta a part dels cultius i la producció, també ens afecta molt amb la nova normativa que ens obliga a cumplir uns requisits que noltros degut a aquest canvi climàtic no podem assolir. Hi ha canvis de cicle, produccions que no neixen, ens demanen cobertes vegetals vives  que son mortes… i totes aquestes coses poden entrar dins d’aquest pacte agrari.

“Que la gent pugui triar, que sàpiga el que produïm noltros i en les condicions que ho produïm i que sàpiguen el que entra de fora.”

P.- Quines son les qüestions que mes vos preocupen des d’UPA?

R.- Ens preocupen moltes coses. El tema de la burocràcia, totes les normatives noves en temes de ramaderia, veterinària, quadern digital,…. hi ha un munt de normativa nova que no es pot assumir. També tenim un sector que està molt envellit, que està més a prop dels 65 que dels 50, i hi ha coses molt complicades i males d’assimilar per aquest sector. 

A part d’això hem de competir amb la importació de productes que no compleixen les normatives i restriccions que ens demanen a noltros.  He llegit articles de les alertes sanitàries que hi ha hagut enguany degut als productes que han entrat contaminats per fitosanitaris, metalls, contaminació química…. són productes que estan entrant sense cap control i que ens menjam. En aquest sentit demanam que el que noltros cumplim, també ho cumpleixin els productes que entren. I sobretot que la societat sàpiga el que entra i sigui conscient del que es menja. Que la gent pugui triar, que sàpiga el que produïm noltros i en les condicions que ho produïm i que sàpiguen el que entra de fora.

A part d’això tenim les demandes a nivell estatal, aquí el tema de la insularitat és bàsic perquè noltros no competim amb les mateixes condicions que els nostres companys de la península, els nostres costos són molt més elevats.

També demanam el tema del FOGAIBA, que l’Administració faci feina al servei de la pagesia. Ara s’estan pagant les subvencions de l’any 2019 dels INEA, que són les ajudes de modernització de les explotacions agràries. Quan demanes una ajuda per fer una modernització  o per comprar maquinària és perquè l’has de menester en aquell moment, no al cap de quatre anys o cinc.  Demanam una agilització i que l’Administració es posi al dia.

“Quan demanes una ajuda per fer una modernització o per comprar maquinària és perquè l’has de menester en aquell moment, no al cap de quatre anys o cinc.”

P.- UPA representa a petits pagesos. Pensau que els petits són els que estan patint més?

R.-Si, les petites són explotacions familiars i tenen pocs recursos. No tens recursos per fer inversions grosses, ni modernitzacions grosses, i ara la nova normativa que entrarà enguany en vigor, suposa uns sobre costos que ja no pots assumir. Les explotacions petites són les que tenen manco recursos i més problemes alhora d’adaptar-se a aquesta nova normativa, i aquestes explotacions petites són les que s’haurien de salvar, o les que s’haurien de tenir en compte, perquè son les més sostenibles, les que cuiden el medi ambient, i són les que tenim a les illes. 

Moltes vegades diuen que els nostres productes son més cars, i ho són perquè els nostres costos son més alts, però també has de tenir en compte la qualitat del que et menges. 

P.- També hi ha el tema dels intermediaris. Hi ha un marge important entre el preu que cobren els pagesos i el que paga el consumidor.

R.- Això fa anys que s’està demanant i per això un dels lemes d’UPA  és “preus justos pels nostres productes”.  Hi ha la Llei de la cadena alimentària, però no s’està aplicant i els marges se’ls queden les grans cadenes. Hi ha moltes coses, i tothom es manifesta per tot. Hem triat un parell de punts que consideram més importants, però n’hi ha molts.