Josep Pizà: “Dins la glosa mir de ser una mica rebel, d’anar a contracorrent”

Josep Pizà Vidal ha estat guardonat als Premis Castellitx 2025 amb el 47è premi Llorenç “Mora” de Poesia popular amb la glosa “Una Mallorca més lliure que alci la veu dels seus fills”. Mestre de Primària, Josep Pizà és també autor de llibres de text, de dos poemaris, a més d’haver col·laborat a diferents mitjans locals. Pel que fa a la glosa, ha guanyat diversos premis en diferents anys: els Castellitx en vàries ocasions, també els d’Alaró i Sa Pobla, entre d’altres. 

Els premis Castellitx, convocats anualment per l’Ajuntament d’Algaida, varen néixer l’any 1968 al voltant de la Festa de La Pau, el romiatge que cada any fan els algaidins a la que fou l’antiga parròquia de Castellitx. En el seu origen premiaven les millors obres literàries en lengua catalana, però amb el temps han crescut i s’han obert a nous llenguatges i disciplines com la fotografia, la investigació, la pintura, la música i l’audiovisual. La Nit Algaidina de la Cultura, la cerimònia de lliurament dels premis Castellitx, va tenir lloc el passat 12 d’abril al casal Pere Capellà d’Algaida. 

Pregunta.- La glosa premiada duu per títol “un Mallorca més lliure que alci la veu dels seus fills”. Com és aquesta glosa?

R.- Parl de la Mallorca antiga i la Mallorca moderna, d’aquesta flama cultural  que es va encendre un dia i que no s’hauria d’apagar mai i que els glosadors estan fent molta feina perquè no s’apagui mai. La glosa està formada per 14 estofes de 10 versos de 7 síl·labes. 

P.- Quan comences a escriure gloses?

R.- A interessar-me per les gloses ja fa molt de temps, però fa uns 10 anys que m’hi he posat. Admir als que canten o improvisen, però la meva veu és per escrit.

“Jo mai m’hagués pensat poder escriure glosa, però ha estat un procés natural.”

P.- Quins temes t’agrada tractar a les teves gloses?

R.- El glosador ha de tractar temes que li toquin. Dins la glosa o la poesia mir de ser una mica rebel, contestatari, anar a contracorrent, fer un poc de crítica social  i tocar el cor a aquells que em llegeixin. 

P.- Quina és la dificultat alhora d’escriure una glosa?

R.- Jo mai m’hagués pensat poder escriure glosa, però ha estat un procés natural. Antigament la gent vivia més a fora de les cases, xerraven i cantaven, i tenien la paraula oral més arrelada. He enllaçat aquest record del que em contaven els meus padrins, i fer-ho en glosa, al principi es mes difícil, però al final el vers t’ajuda a recordar i acaba sent més senzill. Puc estar una setmana a escriure una glosa.

P.- Hi ha algú més a la teva família que hagi glosat?

R.- Ningú de la meva família ha glosat, tot i que la meva padrina si que sabia algunes gloses antigues. Jo vaig començar fixant-me amb el moviment dels Glosadors de Mallorca, vaig anar a cursets d’improvisació oral, vaig mirar de provar-ho i no me va anar bé, però l’escrita si. 

“Crec que la glosa va estar a un punt crític en algun moment, però ara de cada pic surten més glosadors, és un moviment molt fort dins Mallorca.”

P.- Com veus la situació de la glosa avui?

R.- Molt viva. Crec que la glosa va estar a un punt crític en algun moment, però ara de cada pic surten més glosadors, és un moviment molt fort dins Mallorca. Els glosadors han decidit que una part d’aquesta cultura no mori i tornar-la a cultivar.  

P.-També ets autor de dos poemaris. Parla’ns de la teva faceta d’escriptor.

R.- A la primera joventut vaig escriure dos llibres de poemes que parlaven dels meus sentiment i de com veia el món. Sempre he volgut participar del món cultural de Mallorca. Ara estic amb un projecte d’un llibre que es publicarà d’aquí a poc, és una glosa que reivindica la figura d’Aurora Picornell. 

P.-  Has estat guardonat enguany als premis Castellitx 2025, però ja els havies guanyat en altres ocasions i també has rebut premis a altres municipis. Que suposen per tu aquests reconeixements?

R.- A tots ens agrada que ens reconeguin. Ho intent fer el millor que puc i de tant en tant he guanyat algun premi. És un reconeixement que me dona ales per seguir fent feina dins d’aquest àmbit. Seguiré escrivint gloses fins que me mori, me seguiré presentant a premis… el que m’interessa és participar i aportar el meu granet d’arena a la cultura. 

Fragments de la glosa “Un Mallorca més lliure que alci la veu dels seus fills” de Josep Pizà Vidal.

1. Envoltat de pagesia

d’una terra gens eixorca;

a un paratge de Mallorca

amb turons de bonhomia;

allà on el mar és poesia

i no hi fa niu el submís;

sense demanar permís

de família senzilla

vaig néixer dins aquesta illa,

preludi del Paradís.

2.Tenc l’ànima dissident,

no seguesc totes les modes.

Admir els passats rapsodes

i el pensament divergent.

Soc un humil descendent

de les primeres albors.

Baula de les antigors

mig poruc i mig corsari

per cantar com un canari

he après l’art dels glosadors.

3. Soc hereu de pedra i fona

que viu dins un nou present.

Puc explicar el que aquí sent

a un llaüt damunt una ona.

Tan sols soc una persona

d’esperit blanc com l’ivori.

I afirm amb gran rebombori

(cent vegades, potser mil)

que amb una passió febril

estim el meu territori.

(…)

12.No sols ens alimentam 

del que ens entra dins la panxa.

Un nou futur ens enganxa,

renovada és la fam.

Farts de fosca tots cridam

a la llum de tots els dies.

Som veus de grans simfonies

del més estrident bruel

que ens portarà a tocar el cel

fent reals les utopies.

13.No cal ser un extraterrestre

per dir als sabers populars

que existeixen molts parlars

a dins l’albercoc terrestre.

Potser des del temps rupestre

en podem omplir un bon full.

El planeta és ben curull

de llengües amb molt d’aroma

però el nostre gran idioma

és el bell parlar d’en Llull.

14.El món roda i no s’atura

i nosaltres com el món

sabem les coses com són 

i que tot gira amb pressura.

Pel bé d’aquesta cultura

ja no volem més cabdills.

Sense angoixes ni perills

deim ben clar que volem viure

a una Mallorca més lliure

que alci la veu dels seus fills!