Magdalena Llull (Mallorca Rural): “Hi ha un moviment de joves que tenen ganes de rompre amb el que han fet fins ara i dedicar-se al món rural”

Aquest mes de juny, Mallorca Rural ha premiat quatre nous projectes en la tercera edició del programa Rural’Up. Un programa que dóna suport a persones emprenedores del món rural mitjançant un itinerari de formació, acompanyament i assessorament personalitzat. Magdalena Llull, gerent de Mallorca Rural, destaca que els projectes presentats són de persones joves i amb un component innovador. També explica la tasca de Mallorca Rural, un Grup d’Acció Local que neix per implementar el programa europeu LEADER i avança que, de cara al futur, les pròximes línies d’ajuda aniran encaminades a la digitalització del sector agrari. 

Pregunta.- Mallorca Rural és un Grup d’Acció Local per al desenvolupament rural i agrari de Mallorca. Quina és la vostra tasca? 

Resposta.- Mallorca Rural és una associació sense ànim de lucre que es va constituir l’any 2002 per implementar el programa europeu LEADER a Mallorca. El programa LEADER neix a la Unió Europea i és una metodologia que promou, d’una manera participativa, la definició d’una estratègia local per donar respostes als reptes, les necessitats i les problemàtiques que té un territori concret. L’aplicació d’aquesta metodologia es fa a través dels Grups d’Acció Local, i Mallorca Rural és el Grup d’Acció Local que existeix a Mallorca. Ens designa la Conselleria d’Agricultura, a través del FOGAIBA, que és qui gestiona els fons europeus. 

P.- Qui forma part de Mallorca Rural?

R.- Dins aquesta associació hi ha entitats privades i entitats públiques. Hi ha 37 municipis que formen part de la zona LEADER i una cinquantena d’entitats representatives del sector privat, entre elles, les que representen el sector agroalimentari de Mallorca, perquè l’estratègia que hem redactat mitjançant aquest procés participatiu és una estratègia agrarista, això vol dir que entre els reptes que té Mallorca, a diferencia d’altres territoris, és que es va decidir defensar i impulsar un sector que aquí a Mallorca i a les Balears és més dèbil davant un sector serveis. Per tant, tot el que impulsam des d’aquí són línies que apostin per potenciar el sector agrari. També vull destacar la cooperació i les xarxes entre sectors i entre el territori mateix. Crear xarxes, mostrar bones practiques… aquest tipus de coses són pròpies de LEADER. 

“Tot el que impulsam des d’aquí són línies que apostin per potenciar el sector agrari.”

P.- Les línies d’actuació les marca la Unió Europea?

R.- No, la Unió Europea el que diu és que els Grups d’Acció Local estam per implementar aquesta metodologia, i és a través de processos participatius que s’han de definir les estratègies. Per exemple, quin tipus de convocatòries d’ajuda ha tret Mallorca Rural durant aquesta estratègia 14-22, que és la que ara estam tancant? Hem tret línies d’ajudes dirigides al sector agrari per millorar la comercialització, per implementar la diversificació econòmica dins les explotacions, per a projectes que tenguin a veure amb sinèrgies entre sectors diferents, per promocionar les varietats locals, races autòctones… També ajudes per a la conservació del patrimoni natural i cultural, accions que tinguin a veure amb l’eficiència hídrica i l’eficiència energètica lligada a les explotacions agràries. Això són línies d’ajudes que hem llançat, dirigides al sector privat, i dins aquests possibles beneficiaris hi ha autònoms, hi ha petites SL, cooperatives, fundacions, associacions… 

P.- Què diferencia les ajudes LEADER d’altres també destinades al sector agrari que es convoquen des de la Conselleria d’Agricultura?

R.- Les ajudes LEADER van enfocades a inversió, solen ser ajudes petites i estan enfocades a promotors petits. Es potencia el caràcter innovador dels projectes i tenen certa flexibilitat. Certa flexibilitat perquè, com totes les ajudes que gestionam a traves del FOGAIBA, entram dins les rigurositats d’un sistema i un control administratiu molt exhaustiu. Però podem trobar projectes que es poden plantejar des del LEADER que a altres línies no pot arribar. El concepte de LEADER hauria de ser aquest, més a promotors petits i inversions petites, estam parlant d’unes ajudes màximes de 40-50 mil euros. 

P.- Com veis el teixit econòmic relacionat amb el camp a Mallorca? 

R.- Veim que hi ha un teixit de cooperatives molt viu. Les cooperatives tenen un paper fonamental i el moviment associatiu dins del teixit agroalimentari te un paper important. Trobam petites explotacions i molts d’autònoms. 

“Al món agrari moltes vegades ens fixam molt en la part productiva, i necessiten la part de gestió per saber si el projecte que volen dur a terme realment és viable.”

P.- Heu fet una nova edició dels premis Rural Up. Quin és l’objectiu d’aquests premis?

R.- Entre els objectius hi ha fomentar el relleu generacional i potenciar la emprenedoria i la innovació dins del sector. Amb aquests objectius, des de fa 4 anys, a través d’un conveni que signam amb Caixabank, promovem aquests premis dirigits a tots els emprenedors que estiguin dins la zona LEADER, tenguin una idea de negoci i la vulguin implementar. Els participants entren dins d’un procés de formació i assessorament per poder elaborar el seu pla de negoci, i en aquest itinerari formatiu els hi donam tota l’ajuda que podem en col·laboració amb l’ADR, l’Agència de Desenvolupament Regional. Al món agrari moltes vegades ens fixam molt en la part productiva, i necessiten la part de gestió per saber si el projecte que volen dur a terme realment és viable.

Hem fet la tercera edició i hem tengut una acollida bastant bona. Es varen presentar inicialment 15 projectes, d’aquests 15 se’n varen presentar 8 als premis, i 4 han estat premiats. Aquest premi suposa 1000 euros, més tot l’acompanyament, i després tenen també la oportunitat d’entrar a formar part d’un altre concurs a nivell nacional, i si queden entre els 20 finalistes, tenen un altre premi econòmic amb tota la visibilitat que això implica. La visibilitat que donam a aquests projectes és una de les coses que més valoren. 

P.- Com són aquests projectes relacionats amb el món agrari que es presenten als premis Rural Up? 

R.-  A aquesta edició del programa Rural Up hem tengut bastanta diversitat i hem vist també projectes amb un component innovador. Un d’ells promou un projecte que vol donar solucions de precisió i de tecnologia als cultius, emprant alta tecnologia, plataformes digitals, intel·ligència artificial…. És un projecte bastant punter dins la línia de tots els reptes que té el sector, que és la necessitat de potenciar la digitalització i tot el que fa referencia a la intel·ligència artificial. 

Després hi ha altres projectes que també plantegen una combinació entre l’activitat productiva i la transformació per donar valor afegit a la producció. Després hi ha projectes més mono producte, un de formatges que no ha estat guanyador però també és un projecte molt interessant, i un altra al·lota que comença i està produint en ecològic. Ha començat amb una petita finca on al costat hi ha un altra persona que es dedica a la falconeria i te previst a mig termini fer activitats complementàries que promoguin les trobades amb famílies, feina terapèutica… Un projecte relacionat amb el món del vi, de producció i elaboració de vi que l’ha complementat amb diversificar aquesta activitat per fer productes a partir del residu que treu del vi. I un projecte també molt interessant pel compromís amb el territori és del multiplicació de llavors de Varietats locals.

Tots són projectes que encaixen amb el que noltros definim com a línies estratègiques per tractar de potenciar el sector, no només ens quedem amb la part productiva, sinó que li hem de treure un valor a través de la transformació i amb la complementarietat amb altres activitats. 

“Som conscients del problema que hi ha de relleu generacional, no el negam, però és cert que veim interès i motivació.”

P.- Un dels problemes al sector primari és el del relleu generacional. Com ho veis des de Mallorca Rural?

R.- Noltros, si ens cenyim a la trentena de projectes que han passat per Rural Up, som optimistes. Som conscients del problema que hi ha de relleu generacional, no el negam, però és cert que veim interès i motivació. Hi ha un moviment de joves que tenen ganes de rompre amb projectes que han fet fins ara i dedicar-se al món rural. De fet, al Rural Up, alguns dels que t’he anomenat són persones que fins fa un parell d’anys han estat fent feina amb la seva carrera, i des de fa un any o dos s’han replantejat que això no els hi satisfà i volen fer un projecte propi lligat al sector agrari. Per tant, sabem que existeix aquest problema, però la nostra visió és positiva. Tots els projectes que s’han presentat enguany és gent jove, jove jove. No estam parlant d’un jove de 50, estam xerran de joves de trentena.

P.- A l’hora de posar en marxa un projecte empresarial, quines són les principals dificultats? Què es el que més necessiten?

R.- Depèn del perfil de la persona, de la idea de projecte i del moment en el que està. A través de Rural Up intentam detectar aquest tipus de mancances i cobrir-les. Es vera que hi ha persones que venen amb una idea d’una explotació agrària, però que no són conscients de tota la normativa i les condicions que requereix una explotació per posar-se en marxa. Per això, sempre solem fer un parell de mòduls perquè aquestes persones sàpiguen quins condicionants tenen i si la seva idea és viable. Una de les dificultats, per tant, és la particularitat del sector agrari per tota la normativa europea, nacional i autonòmica. Després hi la part que és la pròpia gestió, no és el mateix que t’agradi la pagesia a que sàpigues com gestionar un negoci, millorar els procediments, saber comunicar, saber vendre… Són aspectes que tots en alguna mesura necessiten, i és el que tractam de fer a través de Rural Up. Cada any intentam millorar les edicions anteriors, feim qüestionaris, feim un seguiment i miram d’adaptar-nos al que necessiten. 

P.- Hi ha més dones que emprenen al sector agrari?

R.- No sé si hi ha més dones. Al Rural Up, el percentatge de dones està molt a prop del 50%, per tant, hi ha presència. 

“Una de les nostres línies de la propera estratègia, quan tornem a convocar ajudes al sector, aniran dirigides a millorar la digitalització del sector agrari.”

P.- Cap a on creus que han d’anar les iniciatives en el mon rural?

R.- Sense cap dubte, hi ha una part importantíssima que és la digitalització, i si o si, haurem d’anar cap a qui. De fet, una de les nostres línies de la propera estratègia, quan tornem a convocar ajudes al sector, aniran dirigides a millorar la digitalització del sector agrari. Després, també és molt important potenciar la identitat pròpia, el producte local, donar visibilitat i valor a lo local, i tampoc podem deixar de banda tot el que suposa l’eficiència i protegir els recursos naturals que tenim al nostre territori. I com sempre seguirem potenciant els joves i l’emprenedoria.

P.- Quins projectes teniu ara en marxa?

R.- Dins la nostra estratègia enguany hem iniciat el darrer projecte que és el diagnòstic de la petjada de carboni a les explotacions agràries de Mallorca. Pensam que els seus resultats poden ser bastant interessants, i en funció del diagnòstic que tenguem, ens ajudarà a prendre decisions i a fer noves passes. Per a aquest diagnòstic s’hauran seleccionat una trentena d’explotacions agràries de diversos sectors a diferents municipis de l’illa, i cada una d’aquestes explotacions tendrà el seu càlcul de petjada, amb una sèrie d’iniciatives per a poder reduir o compensar, i després tendrem un diagnòstic a nivell global de Mallorca. Això també ens ajudarà de cara a treure noves línies d’ajuda al sector. Serà un projecte que tendra un valor important, i dins del mes de setembre octubre ja tendrem aquest diagnòstic.