Margalida Carbonell: “Mai he sortit vestida de dimoni que no sigui amb una rialla d’orella a orella.”

Margalida Maria  Carbonell Bergas (Maria 1966) és psicòloga i presidenta de la Colla de Dimonis dels Infernets de Maria de la Salut. Una dona sabuda i amant del foc i la pólvora que ha fet part de la seva vida entre Mallorca i Catalunya. Per ella la colla de dimonis és una de les activitats que dona sentit a la seva vida i que viu amb intensitat, tan bon punt que a  través de les seves activitats, Maria de la Salut és sempre present en la cultura del poble i de la seva gent a més de la resta de les contrades mallorquines i altres on se’ls convida a prendre-hi part.

Pregunta.- Com li va sorgir l’afecció pel foc i els dimonis?

Resposta.- De més joveneta vaig viure molts d’anys a Catalunya i allà era una activitat que em va marcar molt. Quasi per casualitat ens adonarem que a Maria la get gaudia molt quan venien colles de fora amb els dimonis, foc i balls. Per això, vàrem pensar si era una casualitat o realment la gent d’aquí  s’engrescaria si posàvem en marxa una colla de dimonis. Cametes em valguen i ens posarem en marxa. Fins al dia d’avui la cosa va néixer i no ha atura de créixer. Ara tenim dimonis grans, petits… Va ser un èxit total.  A l’hora també tinguérem una batucada impressionant, però amb el temps va anar minvant. Ara tenim molt poca batucada fins al punt que les darreres vegades que hem actuat hem hagut de demanar ajuda als pobles dels veïnats.

P.- Tenen colla infantil?

R.- Sí, tenim colla infantil creada de l’any passat que és una passada i mitja. Hi ha una gran quantitat de nins petits  i es va crear a demanada perquè hi havia tants de nins que volíem formar part, que no ens va quedar més remei que crear la colla tan aviat com poguérem.

P.- Pot ser els dimonis i les batucades esdevingueren una moda?

R.- Jo no crec que els dimonis siguin cap moda. Jo crec que abans estaven una mica adormits i que ara, des de fa uns anys, la gent s’hi ha despert i tot s’ha posat en marxa. Si a un li agrada el foc, li agrada la pólvora… és tot un espectacle, és un “subidón”. Quan actues i ja estàs cansat que no pots més, encara tot bull i l’energia flueix per continuar amb més força que mai. Quan t’asseus i refredes, després tot te fa mal.

P.- Què ha de tenir un bon dimoni?

R.-  En teoria haurien de tenir una molt mala cara  i fer por. Nosaltres no en sabem d’això. Nosaltres estimem tant allò que fèiem quan sortim, que no som capaços de sortir i fer mala cara. En el mau cas, mai he sortit vestida de dimoni que no surti amb una rialla d’orella a orella. No som capaç de sortir i fer plorar de por a un infant. Hi ha d’haver dimonis que ho facin, sense cap dubte, però no és el meu cas. M’agrada pintar-me, les caretes… però mai fer por, tot el contrari. Hi ha dimonis que surten per les festes a encalçar als nins i córrer darrere ells. El nostre és diferent.

P.- Quina relació hi ha amb les batucades?

R.-  Un bon correfoc amb una bona batucada és excepcional. Un correfot sense una batucada, no és un bon correfoc. De fet, els principis de tot, a Maria, fou la batucada. Era tan gran que vàrem poder afegir dimonis perquè la batucada era molt gran i hi havia lloc per molts de dimonis.

P.- Quantes persones conformen els dimonis de Maria?

R.- Unes 36 persones adultes i altres més o maco infantils. Vulguis o no més de 70 persones per un poble com Maria, són moltes persones. Això és una mostra de l’èxit de la colla i de les actuacions que anem fent a el llarg de l’any.

P.- Què ha de saber un dimoni?

R.- Els dimonis treballen amb foc i pólvora i són dos elements amb els quals s’ha de tenir molta cura a l’hora de manipular-los. A la colla infantil també tenen un material adient per la seva edat, però, tots plegats, hem de tenir una formació específica per manipular els materials  en qüestió. Hem de fer cursos i pràctiques cada dos per tres. Nosaltres tenim en Joan Gelabert que és el cap pensant i que sempre té cura de fer les coses el maques possibles i que comportin el menor risc possible.

P.- És una activitat que costa molts de doblers?

R.- Efectivament costa molt. Nosaltres ens paguem els vestits, cada un el seu, i allò que és el material pirotècnic, és a càrrec de l’Ajuntament. Els distints ajuntaments de Maria sempre han estat al nostre costat en la mesura de les seves possibilitats. És evident que qualsevol colla de dimonis voldria cremar el que no està escrit, però la realitat és que els doblers de l’ajuntament són de tots i no es pot fer un dispendi exagerat i ens hem d’adaptar al que hi ha. Així i tot, no ens podem queixar ni molt manco.

P.- A més de les festes del poble, són vostès convidats a altres llocs a cremar?

R.- Som sempre presents a les fetes del poble, però també, quan ens conviden a anar a altres llocs, hi anem amb molt de gust. Hem fet sortides a Catalunya a fer intercanvis que han estat molt profitosos i molt interessants. A Mallorca també. Els intercanvis sempre han estat recíprocs i quan han vingut de fora, tot el poble s’ha implicat amb el que ha pogut. Hem emprat quasi sempre les instal·lacions de l’escola i ha anat tot molt bé i molt familiar.

P.- Què recomanaria vostè a una persona que es vulgui fer dimoni?

R.-El primer és posar-se en contacte amb la colla del seu poble o amb alguna cola que ja existeixi. Han de saber que les colles de dimonis són molt familiars i qualsevol cosa es converteix amb una festa. M’he oblidat de dir que a Maria cada mes de maig feim una diada popular  d’herbes.

Un dia, de bona hora tots anem al camp a cercar herbes. Les exposem a la plaça i posteriorment feim la mescla dels anissos. La diada acaba amb una sardinada. Tot això ho feim per recaptar doblers, però la realitat és que com a festa, molt bé, com a negoci, un desastre, però ens ho passem molt bé.

@Foravila_IB

#Foravila