Margalida Solivellas: “Al principi a TV3 ens rebien beníssim perquè havíem romput el monopoli de TVE”

Margalida Solivellas ha estat la veu i la imatge de TV3 a les Illes Balears gairebé des dels inicis de la cadena autonòmica catalana. La corresponsal de TV3 ha deixat el periodisme després de 40 anys de carrera, gairebé tota fent d’enllaç davant les càmeres entre l’arxipèlag i Catalunya. I les nombroses mostres de suport a la seva trajectòria rebudes aquestes setmanes, que assegura que no esperava, l’han sorprès gratament.

Pregunta.- Com afronta aquesta retirada?

Resposta.- Realment encara no he pogut descansar perquè els mitjans de comunicació m’heu fet molt de cas i ha estat la meva obligació atendre-us. Però a partir d’aquesta setmana sí que ho faré. De moment el que he detectat és que no vaig tan de pressa amb el cotxe.

P.- Ha fet balanç?

R.- El que he fet és anar a l’arxiu i recollir cent peces de tots aquests anys, me les he baixat i les tenc dins un disc dur. És un resum de tot aquest temps.

P.- Quants d’anys han estat?

R.- A TV3 36 anys, i com a periodista poc més de 40. Vaig començar com a col·laboradora, no com a professional fixa, al Diario de Mallorca, després vaig estar uns anys a Ràdio Balear i mig any més a Televisió Espanyola.

P.- I durant aquests anys observant l’evolució de les Illes Balears, quins canvis hi veu?

R.- És que ja quan vaig començar ja es parlava que les finques que es venien, de la compra per part dels estrangers… ara ja no sé quina onada duim. També, molt al principi, vaig entrevistar un home de Manacor que nomia Sebastià Nicolau Sureda i es firmava Senisu; deu fer vint anys o més que és mort. Ell escrivia una columneta sobre el camp al Diario de Mallorca i li vaig fer un reportatge. Emprava molt de vocabulari antic i era un savi del fora vila. Parla de la pèrdua del camp, que els alemanys començaven a comprar la terra, dels canvis d’ús. Ell coneixia si plouria o no, segons la posició de les ennuvolades, i em va dir: “Això no pot anar bé mai perquè tants d’avions que passen desbaraten la trajectòria dels núvols i canvien els cicles d’aigua de pluja”. Ell, d’alguna manera, ja alarmava i estava preveient el que passa ara.

P.- Diríem que tenia consciència mediambiental.

R.- Sí, podria ser alguna cosa així. Ara pens hi ha com una regressió. Així com aquells primers anys tot era més participatiu, més nou, hi havia hagut el moviment de la Dragonera, manifestacions multitudinàries, això ja desaparegut.

Ja no hi ha informació dels ajuntaments, ja no hi ha aquelles veus crítiques dels corresponsals de poble als diaris”

P.- I informativament, què ha canviat?

R.- Abans interessaven més els plens, el que passava als pobles, ara això ha desaparegut. Ja no hi ha informació dels ajuntaments, ja no hi ha aquelles veus crítiques dels corresponsals de poble als diaris i jo veig que els consistoris van més lliures, i aquesta ullada crítica que els podia suposar saber que les seves decisions tendrien una transcendència fora del poble, actualment no existeix perquè els mitjans hem perdut carrer i territori.

P.- Ha atorgat TV3 pes a la part forana?

R.- Jo donava una visió més general de les Illes Balears. Evidentment que he anat als pobles, però hi havia de passar alguna cosa que pogués interessar a un públic general, vist des de Catalunya. Pensa que a Catalunya també n’hi ha molts de pobles. Però coses molt concretes sí que les he fetes.

P.- Quin temps tenia la cadena quan hi va començar?

R.- Tenia prop de tres anys.

Hi havia gent que anava a Sóller, al Mirador de ses Barques, i també a una zona de Llucmajor, per poder captar les ones de TV3 i veure els partits del Barça”

P.- I aquí ja es veia?

R.- Sí. Quan va néixer TV3 va créixer un moviment coordinat per l’Obra Cultural per poder sintonitzar la cadena des de les Illes Balears. Hi havia gent que anava a Sóller, al Mirador de ses Barques, i també a una zona de Llucmajor, per poder captar les ones de TV3 i veure els partits del Barça. Això sortia als diaris: que 200 o 300 persones s’havien ajuntat per veure els partits del Barça. Al mateix temps l’Obra Cultural va demanar més presència de Mallorca i les Illes a la cadena. Aleshores jo estava a Televisió Espanyola i TV3 només feia informatius els dies feiners, no feia caps de setmana, i volien crear el TN Cap de Setmana i per fer-ho varen convocar una sèrie de places noves de presentadors. L’OCB va demanar una ampliació del termini de proves perquè s’hi pogués presentar gent de les Illes i un grapat de gent d’aquí, set o vuit, tot dones, hi vàrem anar. Vàrem fer proves de veu, redactar una notícia, i també havíem de presentar un currículum. I al cap de quinze dies em telefonaren per veure si volia fer de corresponsal. No era la idea inicial i de tot d’una no hi volia anar perquè estava molt bé aquí a Televisió Espanyola, fent l’Informatiu Balear, i feia part forana. Però finalment vaig acceptar.

P.- Quina era l’acollida de TV3 en aquell moment?

R.- Ens rebien beníssim. Pensa que només existia Televisió Espanyola i TV3 va ser el tercer canal. Es rompia un monopoli televisiu, i era una manera diferent de fer feina. TV3 va tenir molt de pressupost de la Generalitat al principi perquè era una aposta, els caps que ens dirigien tots havien anar a formar-se a televisions de l’estranger. Érem nous i com que aquí hi havia molta gent del Barça i aleshores tots els partits ens retransmetien, ens acollien molt bé. Ara no hi ha el Barça, no hi ha pel·lícules, però abans tot era nou i, a més, TV3 va apostar per sèries que triomfaven. La televisió ara no és el que era, però en aquell moment va tenir molt bona acollida.

La gent jove s’informa a través de les xarxes, però prèviament aquest contingut s’ha d’haver publicat a algun lloc”

P.- Cap a on va la televisió ara?

R.- Jo no ho sé. Les plataformes s’ho mengen tot, però no et faran una informació de proximitat, no et faran un informatiu. La gent jove s’informa a través de les xarxes, però prèviament aquest contingut s’ha d’haver publicat a algun lloc. La gent ha d’aprendre a destriar què són influencers i què són els periodistes. És un gran repte. De tota manera jo estic en període de retirar-me de tot això més que d’estudiar el que passarà en el futur.

Que TV3, a un sector, no li interessava va quedar demostrat quan Jaume Matas va posar a IB3 el mateix nom: TV3, IB3, sona igual, no?”

P.- Passen els anys i un dia el Govern Balear crea IB3. Què passa aleshores?

R.- Que TV3, a un sector, no li interessava va quedar demostrat quan Jaume Matas va posar a IB3 el mateix nom: TV3, IB3, sona igual, no? Podria haver fet una altra aposta, però no. I es va col·locar damunt la freqüència que tenia TV3. Això ja li donava, d’entrada, una preocupació a la gent, perquè  als que els interessava TV3 havien de resintonitzar. Avui en dia i tot encara hi ha confusions: hi ha gent que diu que m’ha vist per IB3 i els has d’anar dient que no, que és per TV3. És molt habitual aquesta confusió.

P.- Varen anar a restar audiència a TV3?

R.- Ells anaven a ocupar l’espai comunicatiu que TV3 tenia. Ells d’entrada ho feren bilingüe i crec que hi ha un públic fidel a TV3 que no s’ha perdut. Després de tot això hi va haver d’acords i taparen pel·lícules i futbol. Abans de l’aparició d’IB3 hi havia una situació d’al·legalitat i ningú no hi volia entrar, amb la qual cosa aquí es veien les pel·lícules i el futbol que comprava TV3. A partir de la creació d’IB3 el principal interessat que no li menjassin quota eren ells i va canviar tot el panorama. TV3 per emetre aquí una pel·lícula havia de comprar els drets per a un milió d’espectadors i no ho va fer i, a més, ja era entrar dins un terreny on, oficialment, potser no hi podia entrar.

Per la reacció que hi ha hagut per xarxes amb la meva jubilació s’ha demostrat que la gent de territori comú s’interessa per aquesta corresponsalia”

P.- Continuarà en actiu la corresponsalia de TV3 a les Illes Balears?

R.- Pensava que ja estaria ocupada a dia d’avui. Sí que posaran algú, però no sé qui serà. Serà algú provisional mentre convoquen la plaça. No han tancat la delegació i, de fet, hi ha el càmera. No poden tancar. Per la reacció que hi ha hagut per xarxes amb la meva jubilació s’ha demostrat que la gent de territori comú s’interessa per aquesta corresponsalia.

P.- Vol dir que a TV3 li interessen els temes de les Illes Balears?

R.- És que hi ha temes comuns que interessen. I no només la llengua. A temporades més i a temporades manco, segons qui ocupa els càrrecs polítics. Pensa que, tret d’en Bauzà, tots els presidents que hi ha hagut a les Illes Balears han fet trobades amb els de la Generalitat. Cañellas en va fer un munt amb Jordi Pujol, en Matas amb en Maragall i altres, en Torra no va fer visita oficial però Puigdemont i tot, amb el temps que va estar, va fer una visita oficial amb na Francina Armengol. Hi ha temes comuns, com l’Institut Ramon Llull. Se’n van, però hi tornen. Temes econòmics, de territori, de turisme, molts d’estudiants que continuen anant a Catalunya, Menorca té més contacte amb Barcelona que amb Mallorca, molts tenen aquí el seu lloc d’estiueig. Hi ha un lligam molt fort.

P.- De tots aquests anys de fer televisió, quines històries recorda amb més intensitat?

R.- No record una peça en concret. N’aniria agafant una d’aquí i una d’allà. N’he guardat cent, que és un resum que vull conservar. Però podria dir que em va agradar molt trobar-me amb Senisu, o també quan es varen posar en marxa els pallassos de la Sonrisa Médica a Son Dureta i em vaig passar un horabaixa amb ells, o quan vaig cobrir la construcció de les autopistes d’Eivissa, que va acabar amb un “Trenta Minuts”, o quan es va rescatar el Camí de Cavalls de Menorca. Podria fer un recull, però no sé escollir. També he vist coses que no m’han agradat, com un plenari a Son Servera que va acabar amb bancs a l’aire en un debat sobre el Parc de Llevant. També crisis polítiques, com quan es varen carregar en Cañellas. També una peça amb na Claudia Shiffer inaugurant una botiga a Jaume III i resumia la situació que tenim aquí: molts d’estrangers que viuen a Mallorca (els seus pares ja hi venien) i no parlen ni castellà. Això també m’ho vaig trobar ara fa poc amb el Brèxit, amb reunions de residents britànics a Calvià i només un d’ells parlava espanyol. A na Shiffer li vaig criticar això, quan de petita ja hi venia i no s’havia integrat gens ni mica, com milers d’estrangers que tampoc no ho han fet.