Maria Castelló: “Els cavalls són grans lectors del llenguatge corporal”

Maria Castelló (Eivissa 1991) és fisioterapeuta especialitzada en intervencions assistides amb animals i educadora canina. Apassionada pels animals des de petita, treballa amb cans i cavalls. El contacte amb els animals i amb la natura, explica, aporta beneficis físics, cognitius, emocionals i socials. 

Pregunta- Què són les intervencions assistides amb animals? 

Resposta.- Són un tipus d’intervencions que poden ser tant terapèutiques, com d’oci o educatives, on intervé un animal. Jo treball amb cans i amb cavalls, però tenc companyes a la península que treballen amb moixos, conills, cobaies, rates… 

P.- Quins beneficis aporta treballar amb animals?

R.- Hi ha una sèrie de beneficis que poden ser físics, emocionals, psicològics o cognitius. Això respon a la teoria de la biofília, que diu que els humans, com animals que som, necessitam aquest contacte amb la natura per a un correcte desenvolupament psicofísic, i els animals ens connecten amb aquesta part de la natura. A part, hi ha molts d’estudis científics que corroboren que quan estam en contacte amb aquests animals, sempre i quan sigui un contacte bo i que la persona no tengui por als animals, dins del nostre cos hi ha una sèrie de canvis a nivell fisiològic, com pot ser una disminució del cortisol, l’hormona de l’estrès, i un augment de l’oxitocina. 

P.- Quines patologies es poden tractar amb animals?

R.- Això depèn del professional que hi hagi al darrera. Podem abraçar un ventall molt ample de possibilitats, fins i tot pot no haver-hi una patologia com a tal. Hi ha gent que fa una assistència psicològica, per exemple, o els que van amb els cans va als jutjats on, sobretot amb infants, el ca els hi dona un suport perquè els hi sigui més fàcil parlar i explicar les situacions complicades que han viscut. Si no hi ha una intervenció humana és més fàcil que parlin, perquè de vegades li conten les seves coses a l’animal. 

En el meu àmbit em centro més amb un col·lectiu com poden ser patologies neurològiques, algun tipus de diversitat funcional, persones amb necessitats especials. Però depèn del professional que hi hagi al darrera es poden fer moltes coses, inclús fer tallers educatius de tinença responsable d’animals.

“El contacte amb animals ens dona una motivació extra per treballar certes coses que en altres àmbits potser es fa més monòton.”

P.- En el teu cas ets fisioterapeuta, com t’ajuden els animals en les teràpies?

R.-En les teràpies amb cavalls es pot veure bastant clar perquè quan estam dalt del cavall i camina a pas, el moviment que ens transmet al nostre cos és molt similar al moviment que genera la pelvis quan camina. Rebre aquest estímul, rítmic i tridimensional, constant, fa que el cos es mogui d’una manera que, pel tipus de patologia que hi ha darrera, no és mou. I llavors, a partir d’allà, segons el que s’hagi de treballar ens enfocam més a una banda o un altra. Per exemple, si hi ha una hemiplegia, es mira de fer moviments amb el cavall, exercicis o circuits,  que potenciïn treballar la part del cos afectada. I a part, el contacte amb animals ens dona una motivació extra per treballar certes coses que en altres àmbits potser es fa més monòton. També crec que un dels punts forts de fer teràpies amb animals és que es fan en espais oberts, sobretot amb els cavalls. També és molt polit dins d’aquestes intervencions veure el vincle, no només entre terapeuta i usuari, sinó també entre usuari i animal. 

“Els animals que estan en contacte amb humans, jo crec que ens tenen molt calats, més que noltros a ells.”

P.- Els cans i els cavalls són animals amb una sensibilitat especial? 

R.- Els animals que estan en contacte amb humans, jo crec que ens tenen molt calats, més que noltros a ells. Desconec si hi ha cap teoria que ho demostri, però crec que els animals socials, els que viuen en manada, no tenen un llenguatge oral i són grans experts en llegir el llenguatge corporal. Això els humans ho hem perdut, fins i tot de vegades pensam que els hi podem amagar coses, però és molt difícil enganyar-los perquè el cos parla. Com noltros ens guiam molt pel llenguatge oral, hi ha coses que se’ns escapen, pensam que podem mentir, però als animals és més complicat fer-ho. Crec que és per aquest motiu que tenen aquesta sensibilitat perquè poden percebre coses que a noltros se’ns escapen. 

P.- Els animals poden saber, per exemple, si tenim por. 

R.- En el tema dels cans, a part de la lectura del llenguatge corporal, va també per la part olfactiva. Els cans poden arribar a captar totes aquestes hormones que el nostre cos va desprenent. I els cavalls són grans lectors del llenguatge corporal, i a més s’està veient que capten també molt bé els camps electromagnètics. Cans i cavalls es diferencien molt en quant a la seva biologia, perquè els cans són animals caçadors, i en canvi els cavalls son preses a la natura. Llavors han anat evolucionant en base a això. Els cavalls estan pendents de qualsevol cosa per fugir, i tenen aquesta capacitat de captar camps electromagnètics. Hi ha estudis que comencen a veure que els cavalls poden captar i regular el batec del nostre cor, perquè el camp magnètic del seu cor, quan s’ajunta amb el nostre el regula, fa que el petit s’adapti al gros. Els cavalls tenen aquesta capacitat. 

P.- Que has aprés dels animals? Feis feina junts, sou un equip.

R.- Som un equip i una família, i com totes les famílies de vegades discutim. Sobretot amb els cans, quan feim sessions grupals puc observar que, a pesar d’anar amb una estructura de sessió, com tenen preferència per alguns usuaris, és curiós, i solen ser usuaris que els tracten molt bé. De vegades es tracta de que treballi l’usuari i el ca és aquí com a potenciador. En el cas dels cavalls, si que també de vegades pots percebre aquesta connexió. Allò important també és que el cavall pugui ser cavall, i el ca pugui ser ca, no són robots. 

P.- Com els prepares?

R.- Abans de començar a treballar s’ha de tenir un vincle amb aquell animal. El més basic és conèixer-los i tenir aquest vincle. I llavors saber quins gustos té aquell animal perquè no tots els cans valen per tot. Es anar veient, anar provant… i trobar un quissó que no tengui por, que es recuperi ràpid de les males experiències i coses bàsiques, com que aprengui ordres bàsiques. La base és garantir el benestar de tothom.

P.- Fas feina a Eivissa, et podem trobar a @encantat.iaa, i has de fer sessions setmanals a Formentera amb infants de l’associació Diver Gent. A partir de quina edat es poden fer intervencions amb animals?

R.- A partir de 3 anys, si no hi ha contraindicacions mèdiques, es pot treballar. En el cas de que s’escapi del meu àmbit professional, estic en contacte amb les persones que tracten aquell usuari. 

P.- Hi ha recomanacions per a tractar problemes concrets?

R.- Per problemes concrets no. Al final hi ha moltes especialitats o maneres de tractar un mateix problema. Per exemple, amb tractaments a llarg termini, afectacions més cròniques, potser és més eficaç tirar cap a aquest tipus d’intervencions, perquè son més amenes i tractes moltes coses amb un enfoc totalment diferent. No és el mateix estar a una llitera d’hospital que dalt d’un cavall. Aquest tipus de teràpies, igual que la fisioteràpia en general i totes les teràpies en general, són complements. Al final no existeix una solució absoluta, és la feina multidisciplinar la que farà que quelcom funcioni. Som molt partidària de ser conscient que un tot sol fa poca cosa, al final som animals socials i necessitam de fer xarxa.