Maristany: Un projecte educatiu per a conèixer i recuperar aquesta zona humida d’Alcúdia

Maristany és una zona humida amb 4 llacunes situada al port d’Alcúdia. Fa set anys, des del curs 2016-17, que alumnes de tres centres educatius de secundària del municipi hi desenvolupen un projecte científic. Una vegada al mes analitzen la qualitat de l’aigua i fan un recompte d’aus. Dia 21 de febrer, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, l’auditori d’Alcúdia va acollir una jornada en la que els alumnes varen fer balanç d’aquest projecte. Rosa Rodríguez, de IES Alcúdia, Xesca Gelabert, de l’IES Port d’Alcúdia, i Maria Angeles del Pozuelo, del Col·legi Nostra Senyora de la Consolació, són les professores que el coordinen. Expliquen com aquesta iniciativa ha permès, a més d’estudiar el mètode científic, que els alumnes coneguin i estimin el  seu entorn. També mostren la seva satisfacció perquè ha estat l’orígen de RestaurAlcudia, un projecte liderat per l’associació ecologista WWWF, amb la participació de la UIB i l’Ajuntament d’Alcúdia, per a la recuperació del corredor ecològic de l’Albufera de Mallorca format per Maristany i l’estany des Ponts. 

Pregunta.- On es troba la zona humida de Maristany i quina és la seva importància.

Xesca Gelabert.- Maristany és l’única zona humida qui hi ha dins del municipi d’Alcúdia, però forma part de tot el que seria la gran albufera que hi havia a la zona nord, amb l’Albufera, s’Estany des Ponts, Maristany i l’Albufereta de Pollença. Està localitzada entre l’Avinguda Tucan i el carrer Cecili Metel. Són 4 llacunes amb una extensió de 48 hectàrees i és molt important com a zona humida dins d’aquest corredor d’aus.

P.- Quin és l’orígen del projecte que duis a terme els tres centres educatius a Maristany? 

Rosa Rodríguez.- El projecte va començar fa 7 cursos. Hi havia una assignatura a 4rt d’ESO fins l’any passat que es deia Ciències Aplicades a l’Activitat Professional, i en aquesta assignatura havíem d’ensenyar als alumnes el mètode científic i haviem de fer un projecte d’investigació. Jo l’havia de donar i estava pensant en quin projecte faríem. Vaig pensar que, com a Alcúdia tenim aquesta gran riquesa amb l’Albufera, podríem fer alguna cosa relacionada amb l’aigua. 

Vaig conèixer a María Ángeles de l’Escola Nostra Senyora de la Consolació, vaig xerrar amb ella i ella també havia pensat el mateix. Vàrem començar a demanar assessorament, primer al director del Parc Natural de s’Albufera, Maties Rabassa, i ens va assessorar sobre a quina zona podríem actuar i que podríem fer. 

Vàrem començar amb l’analisi de paràmetres físico químics de l’aigua i recompte d’aus. A continuació em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament d’Alcúdia, amb el llavors regidor de Medi Ambient, Tomàs Adrover, i va dir tot d’una que ens donaria suport i ens varen comprar el multiparamètric hídric, que és un aparell per mesurar l’aigua, i també prismàtics per fer el recompte d’aus. I així vàrem començar amb els alumnes a prendre dades, i al llarg dels anys el projecte s’ha anat fent més gran.

Vàrem començar aquests tres centres d’Alcúdia, però des de la Conselleria de Medi Ambient i d’altres institucions el projecte agradava molt. Per exemple, ens va contactar l’ICTIB, l’Institut de Custòdia del Territori, que ens va posar com a exemple de bones pràctiques i ens va demanar assessorament per poder fer projectes similars a altres centres de les Balears. Ells també ens varen assessorar sobre com podíem fer aquest projecte més consistent, i va aparèixer l’ong WWWF, que ens va dir que els hi encantava el projecte i que volia fer feina amb noltros.  Arran d’això ha aparegut RestaurAlcudia, s’ha fet molt mes gran i hem ampliat des de la zona de Maristany fins la zona de l’estany des Ponts. 

L’any 2022 varem aconseguir una subvenció d’una fundació suïssa que donava fons a projectes mediambientals liderats per dones i varem rebre 153.000 euros, gestionats per l’ong i l’Ajuntament, que es varen emprar per fer net la zona de Maristany i llevar especies invasores. L’any passat, pel projecte Restauralcudia ens donaren 2’2 milions d’euros dels fons europeus Next Generation que s’estan emprant ara mateix per acabar de fer net i llevar espècies invasores, i ara començarà d’aqui a poc un altre fase que serà fer observatoris d’aus, passarel·les… Aquesta part dels doblers ho gestiona l’ong i l’ajuntament, noltros ens hem quedat amb la part científica, formativa i de conscienciar. 

“Hem aconseguit que es parli de Maristany, perquè quan vàrem començar poca gent sabia on es trobava Maristany i la importància biològica d’aquest ecosistema.”

P.-Com vos sentiu quan veis com ha evolucionat el projecte? 

Maria Ángeles del Pozuelo.- És una satisfacció per noltros com a docents que el projecte hagi anat creixent. Teníem uns objectius al principi i creiem que s’estan aconseguint. Un dels objectius era apropar als alumnes al treball científic, de presa de dades, extreure conclusions… i crec que a n’aquesta jornada s’ha vist clarament que hem pogut deixar palès el treball que hem fet de comparació de corbes de paràmetres fisico químics, d’especies d’aus… 

Un altre objectiu era fer aquest treball  conjuntament els tres centres, i crec que s’ha creat un nexe molt guapo entre alumnes dels tres centres i entre nosaltres mateixes, també amb na Margalida Ballester que va ser la professora que va iniciar el projecte amb noltros. 

També hem aconseguit que es parli de Maristany, perquè quan vàrem començar poca gent sabia on es trobava Maristany i la importància biològica d’aquest ecosistema. És cert que allà  hi havia un projecte abans que es comencés a construir la carretera de circumval·lació que facilitava l’accés dels camions a la central de’s Murterar, però se’n va anar a norris perquè la carretera va xapar en dues la llacuna. 

P.- Què estau fent aquest curs amb els alumnes? 

Xesca Gelabert.- El que fèiem abans a Ciències Aplicades era una visita mensual a Maristany on mesuràvem paràmetres fisicoquímics com ph, salinitat, oxígen dissolt, i es feia recompte d’ocells. Aquests paràmetres s’introduïen dins d’unes taules, després es feia la revisió anual i amb el temps s’han pogut fer revisions des del 2016-17. Noltros des de l’IES Port d’Alcúdia enguany ho feim amb alumnes d’una optativa perquè ha desaparegut aquesta assignatura i encara estam començant. Hem fet reconeixement d’ocells i la primera presa de mesures, però la idea és intentar fer-ho un pic cada dos mesos per donar-li continuïtat. Son alumnes de 1er d’ESO i l’assignatura és Cooperació i Serveis a la Comunitat.

Rosa Rodríguez.- Al meu institut hem posat aquest projecte a l’assignatura de Tècniques Experimentals a primer de Batxillerat, per tant, ha canviat el perfil d’alumnes, són alumnes de ciències que han agafat Biologia d’optativa, per tant, podem fer més coses perquè estan més formats acadèmicament. Tant Maria Ángeles com jo continuam fent una sortida mensual. 

“La hipòtesi era que Maristany s’estas salinitzant, però de l’anàlisi dels paràmetres fisicoquímics vàrem deduir que no és així, per fortuna, està be. Conclusions com aquestes pensam que poden ajudar a la conservació de l’hàbitat.”

P.- Teniu un registre de tots els paràmetres que estau analitzant amb dades dels darrers 7 anys. A quines conclusions heu arribat?

Rosa Rodríguez.- Fent una anàlisi dels paràmetres fisicoquímics hem arribat a la conclusió de que els valors de ph es mantenen prou estables, entre 7 i 8, i que hi ha hagut una oscil·lació tèrmica de 7 graus. També de les anàlisis que fem, les aigües es poden classificar d’aigües salobres però hi ha una tendència observada a la baixa, ara la salinitat és més baixa que fa 7 cursos. És una tendència contraria a la que s’està observant al Parc Natural de s’Albufera que tendeix a la salinització. Noltros creim que és perquè Maristany no té una comunicació directa amb la mar, per tant es nodreix de les aigües de pluja, que son dolces. També el no tenir una comunicació directa amb la mar el protegeix de tots els contaminants, com microplàstics, cremes solars, olis dels vaixells…

També s’observa una oscil·lació molt significativa de l’oxígen dissolt entre els mesos més càlids i més freds, hi ha més oxígen dissolt a l’aigua en els mesos mes freds, i això va molt bé pels peixos i la fauna aquàtica. Pel que fa als sòlids dissolts, els primera anys hi va haver una variabilitat molt acusada, però també es manté estable amb tendència a la baixa. Amb totes aquestes conclusions dels paràmetres es pot dir que Maristany gaudeix de molt bona salut.

María Ángeles del Pozuelo.- Les aus són bioindicadors, els millors que hi ha, i si una espècie canvia d’hàbitat ens esta diguent que passa alguna cosa. El que feim es veure si les espècies d’aus van canviant, si nidifiquen més o menys, i comparant les especies d’aus amb els resultats dels paràmetres fisicoquímics podem arribar a conclusions. Per exemple, fa 2 anys el numero de fotges de Maristany va disminuir dràsticament i varen comparèixer fins a 30 flamencs, i això ens va posar en alerta perquè els flamencs són amants de la salinitat. La hipòtesi era que Maristany s’estas salinitzant, però de l’anàlisi dels paràmetres fisicoquímics vàrem deduir que no és així, per fortuna, està be. Conclusions com aquestes pensam que poden ajudar a la conservació de l’hàbitat.

“Els nins s’acaben implicant molt, fan seva tota aquesta zona i una de les coses més guapes és que impliquen als seus amics i a les seves famílies.”

P.- Que destacaríeu del que estan aprenent els alumnes amb el projecte?

Xesca Gelabert.- Pels meus alumnes ha estat tota una experiència poder conèixer aquest ecosistema, veure la diversitat d’ocells que hi ha i conèixer altres centres que també hi estan implicats. Estam molt orgullosos i satisfets i ho estan donant a conèixer als altres alumnes de l’institut. La mateixa ponència que varen fer a l’auditori d’Alcúdia l’estan fent amb els altres grups de primer d’ESO i la idea es donar-la  a conèixer a tot el centre.

Rosa Rodríguez.- El que hem observat és que els nins s’acaben implicant molt, fan seva tota aquesta zona i una de les coses més guapes és que impliquen als seus amics i a les seves famílies. Si van pel municipi i veuen un au tot d’una li fan fotos i ens les envien, i això és molt important, perquè l’amor per la natura és molt important, formar a les noves generacions en aquest amor i en aquesta necessitat de cuidar el nostre medi ambient crec que es un dels punts més forts d’aquest projecte.

-Maria Àngeles del Pozuelo.- Que són actors, que col·laboren en que no es perdi biodiversitat, això ja es molt important. I que vegin que el seu projecte es va ampliant i que s’està creant un projecte per protegir tot el corredor ecològic, per ells es una satisfacció molt gran. I la prova la tenim en el antics alumnes que quan demanam que col·laborin estan sempre disposat a ajudar, alguna cosa els hi queda, senten una estima especial per Maristany.