Marta Albo: “La pesca artesanal és la que permet millor el consum local de productes pesquers”

Marta Albo Puigserver, experta en ecologia marina i especialitzada en l’estudi de la trofodinàmica, les avaluacions de la vulnerabilitat climàtica d’espècies marines explotades i els sistemes socioecològics marins, és una de les guanyadores d’una ajuda posdoctoral de 160.000 euros, concedit per la Fundación Daniel y Nina Carasso, que servirà perquè durant dos anys desenvolupi el seu estudi al Centre Oceanogràfic de les Illes Balears.

El títol del seu projecte és “Resilència climàtica de les pesqueres a petita escala de les Illes Balears: avaluació de la seguretat alimentària en el sector pesquer i possibles mesures d’adaptació”, que persegueix dissenyar i implementar plans d’adaptació climàtica específics per a la pesca a petita escala a les Illes Balears. Però primer s’haurà d’entendre la vulnerabilitat del sector i analitzar les possibles mesures d’adaptació.

Pregunta.- Qui és Marta Albo i què l’ha duita fins aquí?

Resposta.- De petita vaig tenir la sort de passar els estius a Cala Santanyí, on m’encantava jugar a la platja, bussejar i anar a pescar a les roques, així és com va néixer la meva passió per la mar. Sempre he tingut molta curiositat per saber cóm funciona el món i per això vaig triar estudiar Ciències Ambientals. Inicialment no tenia pensat fer recerca, però arrel d’unes practiques de la carrera que vaig fer a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, vaig tenir la sort de treballar amb científiques i científics que em van transmetre una gran passió per la recerca i vaig decidir continuar la carrera investigadora. M’agrada perquè és una feina on pots aprendre cada dia coses noves i, alhora, contribuir a generar el coneixement necessari per millorar la gestió i conservació dels espais marins.

P.- Com és que va elegir el tema de la pesca artesanal a les Illes Balears com a centre del seu estudi?

R.- En la investigació pesquera hi conflueixen aspectes ecològics, socials, econòmics i culturals. Aquesta interdisciplinarietat és el que més m’agrada de treballar amb aquest sector. Però si volem conservar aquesta activitat tant important i garantir la disponibilitat d’aliments d’origen marí, locals i sostenibles, és necessari promoure l’adaptació al canvi climàtic del sector pesquer.

Després de molts anys a Catalunya i un temps a Portugal treballant amb espècies d’interès pesquer tant realitzant estudis biològics, com fent estudis ecosistèmics i avaluacions de la vulnerabilitat de la pesca, volia tornar a Balears i contribuir en el que pogués a la gestió pesquera i l’adaptació al canvi climàtic.  Gràcies a l’ajut de la Fundació Carasso, en breu iniciarem un projecte centrat en determinar la resiliència de la pesca d’arts menors i en avaluar la seva capacitat de contribuir a la sobirania alimentaria de les Illes Balears. 

P.- És el mateix pesca artesanal i pesca professional?

R.- Hi ha diverses definicions i matisos del que és la pesca artesanal i no sempre hi ha un consens. De fet, el que s’anomena pesca artesanal, també es coneix com a pesca d’arts menors o pesca de petita escala. En qualsevol cas, la pesca artesanal sempre que comporti una activitat econòmica es considerada pesca professional.

P.- En quin estat de salut es troba avui la pesca artesanal a l’arxipèlag?

R.- Un dels objectius principals del projecte que iniciarem gràcies a l’ajut de la Fundació Carasso és justament avaluar aquest estat de salut per poder proposar mesures que permetin a la pesca balear ser sostenible ecològicament, viable socio-econòmicament i resilient al canvi climàtic per així poder garantir en la major proporció possible un consum local de productes pesquers.

P.- Ha desbancat la pesca recreativa a la pesca artesanal?

R.- Baix el meu punt de vista no. Per accedir a aliments d’origen pesquer és necessari que hi hagi una pesca professional. A més, si volem transitar cap a sistemes alimentaris sostenibles i augmentar el consum local d’aliments, és cabdal que tinguem una pesca artesanal professional en bon estat de salut. És veritat que a Balears hi ha una gran activitat de pesca recreativa, que s’ha de tenir en compte a l’hora de gestionar els recursos i prendre mesures. Però l’activitat professional és el que permet que la població en general, com puc ser jo o la meva família, pugui fer un consum local de peix i crec que mai no podrà ser desbancada per la pesca recreativa, que no la practica tothom i per la gent que ho practica suposa un autoconsum en períodes puntuals de l’any.

P.- Cap a on es dirigeix la pesca artesanal?

R.- Estudis realitzats per diversos investigadors i investigadores del Institut Español d’Oceanografia i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, mostren que les captures han disminuït, però degut als avenços tecnològics s’ha pogut augmentar l’esforç pesquer, i les captures no han disminuït tant com el nombre d’embarcacions, que ha disminuït en més d’un 50% en les darreres dècades.

P.- Quines són les seves debilitats?

R.- Cada illa i zona té la seves característiques, però el relleu generacional és un problema comú, que també trobem a altres zones de la Mediterrània i que tindrem en compte en el projecte. En quant a captures, no solament avaluarem les captures totals sinó que tindrem en compte la diversificació d’aquestes captures i les arts de pesca al llarg del temps, l’estacionalitat, els beneficis econòmics i els costos, la demanda de producte, pressions derivades del canvi climàtic i molts altres indicadors que ens aportaran una visió més completa de cap on va la pesca d’arts menors a Balears, i ens permetrà conèixer com es veu afectada per el canvi climàtic i quins aspectes cal reforçar.

P.- Com es descriu el canvi climàtic a la mar? A l’atmosfera parlam de situacions meteorològiques més extremes, més calor, menys pluja… però a la mar, quines afectacions duu lligades el canvi climàtic?

R.- L’atmosfera i el mar estan connectats i per això també trobem condicions canviants i extremes. Molts dels canvis que es descriuen en els ecosistemes terrestres també els trobem en ecosistemes marins, com per exemple l’increment de la temperatura de l’aigua de la mar, o les onades de calor que també es produeixen a la mar i es coneixen com onades de calor marines. Un dels efectes més directes d’aquest increments de temperatura els podem observar en canvis en la distribució de les espècies, però també en les èpoques de reproducció, o en el seu creixement. Les onades de calor marines poden augmentar la mortaldat d’organismes i afectar a hàbitats sensibles com la posidònia, les gorgònies o els coralls. Altres efectes deguts al canvi climàtic que poden afectar a la dinàmica de l’ecosistema, son canvis en salinitat, en les corrents i estratificació de l’aigua, en la disminució de la pluja que fa que hi hagi una menor aportació de nutrients d’origen terrestre, entre d’altres.

P.- Com influeix el canvi climàtic en la pesca en general, i en la pesca artesanal en concret?

R.- Com parlàvem el canvi climàtic està contribuint que hi hagi canvis en distribució i productivitat dels ecosistemes, això directament afecta les pesqueries que depenen d’aquests recursos. Alguns exemples concrets hipotètics que caldrà avaluar podrien ser per exemple que una espècie que abans era abundant disminueixi i una altra augmenti, o arribin espècies noves que no s’aprecien per raons culturals, això s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar estratègies de comercialització o el tipus d’aparell de pesca que es fa servir. També pot ser que les èpoques de reproducció de certes espècies s’avancin i hi hagi que modificar les vedes, o que espècies vagin a fons més profunds i hi s’hagin d’adaptar les zones de pesca i les xarxes. Per tant a l’hora de fer una bona gestió pesquera és essencial incorpor l’adaptació al canvi climàtic. L’avantatge és que la pesca d’arts menors es caracteritza per ser una pesca amb una gran capacitat adaptativa intrínseca, ja que pesca una gran diversitat d’espècies i es fan servir diversos aparells de forma rotativa i estacional que dona una major versatilitat al sector i disminueix la dependència d’un sol recurs, però cal potenciar aquesta capacitat d’adaptació i tenir en compte factors sòcio-econòmics.

P.- Veurem noves espècies de peix entrant a la Mediterrània? En desapareixeran d’altres?

R.- Noves espècies ja fa anys que es reporten, ja sigui perquè son espècies que abans les trobàvem en baixa quantitat i ara les trobem en més quantitat, com espècie noves que abans no hi eren. A nivell d’espècies sempre es diu que amb el canvi climàtic hi ha espècies guanyadores que es veuen beneficiades per les noves condicions i espècies perdedores que es veuen perjudicades, per això es important tenir una bona base científica de la sensibilitat de els especies al canvi climàtic i monitoritzar els canvis per poder prendre mesures anticipades que ens ajudin a conservar les espècies i adaptar-nos als canvis de la millor manera possible i reforçant la resiliència dels ecosistemes.

P.- Parli’ns del projecte que té previst desenvolupar enguany després de resultar premiat.

R.- L’objectiu principal del projecte ReFISH-Food, finançat per la Fundació Carasso i que portaré a terme en els propers dos anys en el Centre Oceanografic de les Illes Balears (IEO-CSIC), és avaluar la resiliència del sistema socio-ecològic de la pesca d’arts menors a les Illes Balears i determinar la seguretat alimentaria que proporcionen, per així poder proposar mesures d’adaptació al canvi climàtic. En el projecte volem tenir en compte tota la cadena de valor dels productes pesquers, des del pescador o pescadora fins al consumidor final. En concret combinarem dades ecològiques i socioeconòmiques ja existents, amb dades que recopilarem a través d’enquestes, reunions i jornades participatives per així integrar tot el coneixement local que tenen els diferents actors que treballen en el sector pesquer de les Balears. Una vegada tinguem avaluada la capacitat de resiliència de cada illa, de forma participativa volem incentivar el debat per decidir de forma conjunta amb totes les parts implicades de quina forma es pot millorar i quin son aquells aspectes o mesures que fins ara han funcionat, i quins aspectes cal reforçar per augmentar la capacitat adaptativa i la resiliència del sector pesquer a nivell ecològic, social i econòmic. Tot això tenint en compte la realitat de cada illa i amb l’objectiu final de contribuir a una transició alimentària sostenible de les Illes Balears que a l’hora promogui la conservació marina.