El Govern dedica 2’2 milions a adaptar al canvi climàtic la zona urbana i la platja de Cala Millor

El Govern de les Illes Balears, juntament amb diverses entitats sòcies, ha presentat a l’Auditorium de Sa Màniga, a Sant Llorenç, el projecte LIFE AdaptCalaMillor en un acte públic. Es tracta d’un projecte pilot que té com a pilars la participació ciutadana i la governança per impulsar l’adaptació al canvi climàtic a llarg termini del sistema de platges i l’àrea urbana de la badia de Cala Millor.

Amb el suport de la Unió Europea, la concessió del projecte LIFE AdaptCalaMillor suposa un recolzament al desenvolupament i preservació de Cala Millor com a destinació de sol i platja, mitjançant la generació de directrius científiques, integradores, sostenibles i centrades a les parts interessades.

Aquest projecte està impulsat per la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia, mitjançant la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, en coordinació amb el SOCIB; IMEDEA; UIB; Consorci Badia de Cala Millor; Associació Hotelera de Cala Millor i sa Coma; Fundació CONAMA; Instituto Hidráulico de Cantabria y Universidad de Cantabria, i LANDLAB.

La iniciativa compta amb una inversió final de 2.294.047 euros, 1.376.424 dels quals seran cofinançats pel programa LIFE de la Unió Europea. Està previst que els resultats es puguin transferir a altres destinacions turístiques de similars característiques, convertint Cala Millor en un exemple per a altres platges urbanes de la Mediterrània.

“Conscienciats davant el canvi climàtic”

«Des del Govern de les Illes Balears estam plenament conscienciats davant del canvi climàtic i per això treballem de manera transversal amb iniciatives com aquesta», afirma el director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu.

«Basant-nos en la ciència, ens hem d’anticipar a futurs escenaris i projectar plans d’acció publicoprivada a mitjà i llarg termini. El LIFE AdaptCalaMillor servirà per posar unes bases comunes a la lluita contra el canvi climàtic a les Illes Balears», ha conclòs.

El projecte

LIFE AdaptCalaMillor validarà noves metodologies basades en la ciència i esquemes participatius i de governança que augmentin la resiliència de les platges urbanes. Així, l’aplicació a Cala Millor donarà lloc a la definició d’un projecte d’adaptació a llarg termini que es basa en la comprensió i l’acord d’un ampli ventall d’actors que comparteixen interessos i competències en aquesta badia.

La implantació d’aquest projecte evitaria els efectes físics, ambientals i socioeconòmics previstos per a aquest tram de la costa de Mallorca. LIFE AdaptCalaMillor proposarà una transformació a llarg termini del sistema de platges i de l’àrea urbana per augmentar la resiliència de les infraestructures, els serveis ecosistèmics i la socioeconomia davant d’aquests impactes previstos.

Mesures

Els projectes d’adaptació a llarg termini han d’incloure com a alternatives mesures suaus, necessiten un enfocament multidisciplinari integrat amb una base científica sòlida per tenir una resolució important a escala local, i així construir el procés de presa de decisions sobre prediccions sòlides.

Així, en l’àmbit geogràfic, que arriba a 1,5 km² de la platja micromareal de badia semitancada, un perímetre de 5 km i una amplada de 1,5 km des de la línia de la costa fins aproximadament 20 m de profunditat, es produiran mapes de perills, vulnerabilitats i riscos per a les dimensions físiques, ambientals i socioeconòmiques relacionades amb els escenaris per a les escales a mitjà i llarg termini del 2030 i 2050.

A continuació, seguint una metodologia multidisciplinària integrada ad hoc, es combinaran i avaluaran impactes i riscos associats per a l’elaboració de mapes multirisc que servirà per decidir sobre estratègies d’adaptació integrades a nivell local. Aquesta metodologia inclourà mesures urbanes, legislatives, socioeconòmiques, físiques i ambientals compatibles. A més, es conclourà amb la redacció d’un pla conceptual i d’avantprojecte d’urbanització del litoral de Cala Millor, que suposarà una superfície total estimada de 85.795,4 m² i projectes executius de construcció de mesures a punt per a l’execució.

Aquest procés de definició d’estratègies d’adaptació i projectes específics de desenvolupament serà el resultat d’un procés progressiu participatiu i multigovern que es durà a terme durant tot el projecte.

Previsió de l’impacte

Cal assenyalar que els impactes del canvi climàtic al litoral de les Illes Balears a partir de projeccions per al 2050 i el 2100 apunten a la pèrdua de platges i a l’afectació d’edificacions i infraestructures. Concretament, a Cala Millor, com a molts llocs costaners de les Illes Balears i en altres regions mediterrànies, això afectarà la principal activitat econòmica, ja que els serveis turístics se situen a primera línia de costa en destinacions típiques de «sol i platja».

Segons l’antic projecte PIMA ADAPTA COSTES, la platja urbana de Cala Millor es veuria afectada per una pèrdua de platja seca d’entre un 33 i un 66 % el 2100, ambdós escenaris considerant les condicions climàtiques menys favorables. En altres escenaris, la pèrdua de superfície de platja seria inferior al 33 %. El procés d’erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, pel fet que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i perquè la fisiografia i els usos humans n’impossibiliten el retractament.

Pel que fa a la socioeconomia, al voltant del 74 % dels habitants de Cala Millor treballen al sector serveis i la resta ho fa al sector de la construcció, molt relacionat amb el turisme. Al final de la temporada d’estiu, els guanys poden pujar fins a 75 milions d’euros només en aquesta ubicació. Per aquests motius, els impactes socioeconòmics dels efectes del canvi climàtic als municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera seran crítics.

Així, es veuran afectats per la pèrdua del servei ecosistèmic recreatiu que ofereix la platja. Tots els escenaris climàtics i escales temporals, inclòs l’actual, presenten pèrdues en aquest servei, amb un impacte important a Sant Llorenç des Cardassar. En aquest municipi, la pèrdua variaria entre els 16 milions d’euros a l’escenari actual i els 136,3 milions per a la situació més adversa. Per Son Servera, les pèrdues passen dels 5,4 milions d’euros en l’escenari actual als 26,7 milions segons estimacions per al 2100, escenari de canvi climàtic i condicions adverses.

Aquesta proposta s’incorporarà a les autoritats competents nacionals, regionals i locals de la zona costanera per ser informades i formades sobre riscos basats en la ciència i les solucions integrades d’adaptació per a Cala Millor. El grup de treball creat serà l’eina principal per articular la governança, ja que unirà almenys 16 administracions públiques que comparteixen competències a l’àmbit litoral, com són: l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i Direcció General de Costa i Mar, les direccions generals de l’Administració autonòmica d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic; Espais Naturals i Biodiversitat; Recursos Hídrics; Territori i Paisatge; Costes i Litoral; Treball, Economia i Salut; Turisme; Ports i Transport Marítim; els departaments del Consell de Mallorca d’Urbanisme i Territori, Sostenibilitat i Medi Ambient i Turisme; i els municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera. El procés de govern també inclourà el sector privat, que estarà representat principalment pel Consorci de Turisme de Cala Millor -CONSORCIO- i l’Associació d’Hotels de Cala Millor.

Per la seva part, el director general de Costes i Litoral, Carlos Simarro, ha valorat aquest enclavament turístic i ha destacat la seva idoneïtat per a dur a terme estudis per a mesurar els efectes del canvi climàtic i posar en marxa solucions sostenibles i eficients. “Des del Govern tenim un escenari meravellós, amb activitats d’aquest tipus, per a abordar els reptes del present i, sobretot, de futur”, ha afirmat. També ha assistit a l’acte el director Insular de Turisme per a la Governança i la Sostenibilitat, Pedro Mas.