Miquel Angel Miranda: “El còmic pot ser un mitjà molt adequat per a fer divulgació científica”

Miquel Angel Miranda ha ajuntat les seves dues grans passions, la ciència i el còmic, per impulsar la creació de “Fastidius X, the fearsome killer”, un còmic divulgatiu sobre la xylella fastidiosa editat per l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària). Una manera diferent de divulgar els resultats del projecte de recerca sobre la xylella en el que va participar entre el 2017 i el 2022, que va permetre identificar els vectors de transmissió d’aquest bacteri que afecta a l’ametller, l’olivera i la vinya.  Miquel Àngel Miranda és catedràtic del Departament de Biologia i investigador principal del grup de recerca en Zoologia Aplicada i de la Conservació de la Universitat de les Illes Balears. També és membre del Panel de Salut i Benestar Animal de l’EFSA i del Clúster de Còmic i Nous Media de Mallorca.

Pregunta.- Acabes de presentar el còmic ”Fastidious X, the fearssome killer” sobre la xyllella fastidiosa. Com sorgeix aquest projecte? 

Resposta.- Sorgeix arran del projecte de recerca sobre la xylella fastidiosa finançat per l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària). L’any 2016, quan es va detectar la xylella fastidiosa a les Illes, l’EFSA va reaccionar ràpidament i l’any 2017 va fer una convocatòria de projectes per conèixer quina era la situació dels vectors de la xylella a les Balears, que en aquell moment no es coneixien. Vàrem realitzar el projecte entre el 2017 i el 2021, quan el vàrem acabar vaig pensar que estaria molt bé fer un còmic per fer la divulgació dels resultats i ho vaig proposar a l’EFSA. L’EFSA com a agència europea fa divulgació i té els seus mitjans que són sobretot podcasts, vídeos, infografies… però havia vist que no havien fet servir mai el còmic com a llenguatge. Llavors els hi vaig proposar i me varen dir que els hi pareixia molt bona idea, però no només fer una pàgina dedicada als resultats del nostre projecte, sinó també a tot el que va ser la història de l’arribada de la xylella a Europa i les mesures que es varen prendre per part de la Unió Europea. Vàrem acabar amb 4 pàgines de còmic explicant l’orígen de la xylella a Amèrica, com va arribar a Itàlia, una pàgina dedicada als resultats del nostre projecte, i una quarta pàgina dedicada a les mesures que es varen prendre i la coordinació entre les institucions.

P.- A quin públic va dirigit?

R.- No hem de pensar que un còmic per definició està pensat pels nins sinó que es una manera més de transmetre una informació de forma rigorosa i està adreçat a totes les edats. A lo millor si vos donam l’informe que vàrem escriure per l’EFSA, de 50 pàgines, no vos ho llegireu, el que feim noltros els guionistes és digerir tota aquesta informació científica d’una manera més senzilla perquè quedi a l’abast de tothom. Hi son totes les dades importants mostrades amb el llenguatge del còmic. El guió l’he fet conjuntamnt amb dos científics de l’EFSA, amb Maria Tejero del departament de comunicació de l’EFSA, i amb les il·lustracions de Miriam Rivera. Hem compilat tota la informació que es sabia de la xylella a Europa en 4 pagines. Es pot llegir a la web de la EFSA (https://www.efsa.europa.eu), és digital i s’ha fet en 9 idiomes. 

“La divulgació científica és una assignatura pendent que tenim a nivell general tots els científics”

P.-Una manera diferent de fer divulgació científica.

R.- Una manera diferent i necessària de fer divulgació científica. Primer perquè la divulgació científica és una assignatura pendent que tenim a nivell general tots els científics. Realment costa fer divulgació perquè has de tenir els recursos, el temps i els coneixements de com fer-la. Jo sempre he estat vinculat al món del còmic, feia fanzines quan era més jove, i varem reprendre la col·laboració amb el Cluster de Còmic arran del Comicnostrum dedicat a la ciència que es va fer l’any 2021, va ser justament aquí on vaig conèixer a la il·lustradora Miriam Rivera. Jo sempre tenc present que el còmic pot ser un mitjà molt adequat per fer divulgació científica. Ja ho havíem fet abans amb el còmic “Aventura Natura: els ecosistemes de les Balears” on explicam els ecosistemes de les Illes en 12 pàgines. Aquest el vaig fer amb Luis Resines (Pelopantón)“, un altre il·lustrador magnífic de les Balears. 

“Sempre que faig guions m’imagino que pot ser un material que poden fer servir els professors a qualsevol nivell, tant a primària com a la universitat.”

P.- Quins canals de divulgació científica destacaries? 

R.-Avui en dia amb les xarxes socials hi ha molts de canals de divulgació científica, també en trobam a les publicacions tradicionals, sobretot als diaris a nivell nacional. Hem de posar a l’abast de la divulgació científica tots els mitjans que tenim i el còmic és un mitjà molt vàlid. A més, cada tipus de divulgació li crida l’atenció a un determinat col·lectiu i així aconsegueixes que la gent conegui les coses que es fan i adquireixi aquesta cultura científica que és necessària.

Sempre que faig guions m’imagino que pot ser un material que poden fer servir els professors a qualsevol nivell, tant a primària com a la universitat. Tant aquest còmic dels ecosistemes de les Balears com el de la xylella estan fets amb aquesta doble intenció, que els professor puguin tenir un material preparat, una “excusa” per treballar un tema. El còmic és un mitja que te aquesta versatilitat, el pots dur des d’un nivell més elevat fins a un nivell més baix, en canvi amb un text ja tancat és molt més difícil. Només la imatge et pot explicar segons quins conceptes, si l’acompanyes de la paraula pots aprofundir una mica i després ja pots cercar tota la informació al voltant de només aquesta imatge. És la màgia que te el còmic comparat amb altres mitjans, perquè al vídeo o amb la paraula el missatge està més tancat. 

P.- En el cas del còmic de la xylella. Quin és el missatge que voleu que rebi el lector?

R.- En el cas de la Xylella hem de tenir clar el que serien les 4 pàgines. La primera pàgina explica que és una espècie de bacteri que ve d’Amèrica i que si ha arribat aquí ha estat segurament pel comerç de plantes. La gent té jardins, terrasses, plantes… i aquí hi ha una primera crida: que tot el tema del material vegetal és important tenir-ho controlat perquè moltes plagues i malalties entren per aquí. Un és el cas de la xylella, però també tenim les serps d’Eivissa que varen arribar amb les oliveres que es transportaven des de la península.

En segon lloc explicam com es va descobrir la xylella fastidiosa a Europa i això va ser una feina científica al 100%. Una sèrie de científics italians se n’adonaren que aquelles oliveres de la regió de Puglia tenien una simptomatologia que no estava clar què podia ser i varen investigar. Aquest seria el segon missatge: la ciència és la que pot donar resposta a moltes de les coses que un es troba.

La tercera pàgina està dedicada al projecte que vàrem fer a les Balears i va adreçada al tema dels vectors, els insectes. Hi ha una sèrie de mesures que es poden prendre per controlar, però sempre seran molt relatives perquè l’insecte es mou per tot i hem de ser conscients de què podem fer, però que és molt limitat. I la quarta pàgina, a lo millor el missatge és el més important, que una vegada tenim la malaltia a les Balears, no es poden treure plantes d’aquí pel risc de transmetre la malaltia a d’altres indrets, com a la Península on hi ha molts de llocs on no hi és. 

I després també tot el tema de la coordinació que existeix a nivell europeu i que de vegades la gent desconeix. Aquest còmic també serveix per això, per donar a conèixer l’EFSA. Les agències europees són les grans desconegudes a nivell general per a la població, i això és un exemple que quan hi ha un risc de presència d’aquest tipus de malalties, l’EFSA fa un anàlisi per determinar el risc de que aquesta malaltia es pugui estendre més o menys. Darrera de tot això hi ha científics, i tornam al mateix, la ciència és l’única garantia que tenim de poder enfrontar-nos a aquest tipus de problemàtiques d’una manera efectiva.

“La importància del nostre projecte és que per primera vegada a Europa es va estudiar olivera, vinya i ametller.”

P.-Aquest projecte va permetre identificar els vectors de la xylella. Què va suposar aquesta troballa? 

R.- La importància del nostre projecte és que per primera vegada a Europa es va estudiar olivera, vinya i ametller. Vàrem veure que eren els mateixos vectors i que la seva presència és mes o menys elevada depenent dels cultius. Per exemple, a la vinya la seva presència en general és menor. També vàrem poder determinar estudiant el sistema agrari: la cobertura vegetal, els marges… que els insectes segons l’època es mouen més per una zona o l’altra. Això es molt important de cara a fer els tractaments, perquè hem de tenir en compte que els tractaments sempre tindran una eficàcia molt limitada, perquè no són vectors que visquin de forma permanent als cultius sinó que es mouen molt. Són tractaments que es recomanen, però hem de ser conscients de la seva limitació. Hem de tenir en compte que hi ha més de 15 espècies de plantes silvestres on s’ha detectat el bacteri, i per tant hi ha circulació entre les zones agràries i les zones que les envolten, i fins i tot zones naturals. Això vol dir que l’insecte es mou per tot i que la malaltia és difícil de controlar intentant controlar només el vector.

“L’estratègia ha d’anar més cap a l’eliminació d’arbres malalts i la recerca de varietats més resistents al bacteri.”

P.- Com està la situació? La recerca ha permès millorar la situació de la xylella a les illes?

R.- Noltros sabem que al voltant d’un 20% dels insectes que hem capturat i hem analitzat duen el bacteri. Això és moltíssim. És una dada important perquè de nou posa de manifest les limitacions del tractament dels vectors. L’estratègia ha d’anar més cap a l’eliminació d’arbres malalts i la recerca de varietats més resistents al bacteri, i que es pugui fer compatible una agricultura amb una sèrie de varietats seleccionades que hagin demostrat que no estan afectades d’una forma significativa pel bacteri, que és l’estratègia que fan servir als Estats Units. Als Estats Units duen molts d’anys convivint amb aquest bacteri i el que fan es aprofitar la vida útil de l’arbre per fer producció, i quan ha acabat l’arrabassen i el reemplacen per un altre. Aquí a les Balears, per exemple, l’ametller el tenim amb afectacions de prop del 70% de tots els arbres de les Balears. Els ametllers que tenim a moltes bandes són arbres ja vells que es varen deixar de cuidar fa molts d’anys i han estat una víctima bastant fàcil per un bacteri com la xylella, que és un bacteri que no fa molt de renou, va infectant l’arbre a poc a poc. 

P.- Quines són les varietats més afectades?

R.- A Mallorca l’ametller, a Eivissa l’olivera, i a Menorca sobretot ha afectat a l’ullastre. 

P.- Per tractar la xylella és molt important aquesta cooperació internacional. S’està fent?

R.- Hi ha hagut 2 projectes molt importants a nivell europeu, a part del nostre que es va centrar en les Balears, on estan connectats tots els investigadors italians, espanyols, francesos, d’altres països de la regió mediterrània i fins i tot del nord d’Europa que estan interessats en aquest tema. Aquesta cooperació internacional científica és indispensable per estar preparat.