Miquel Puig (COFIB): “Podem trobar serps a pràcticament qualsevol hàbitat de les Balears”

Aquestes darreres setmanes han aparegut notícies de l’albirament de serps a algunes platges de Mallorca i Eivissa. Encara no hi ha dades concloents d’aquesta temporada, però les dades parcials del 2025 són lleugerament superiors a l’any anterior. Miquel Puig, gerent del Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), organisme depenent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural (CAPMN), explica que és normal que aquests mesos es vegin més serps i recorda que no són perilloses pels humans. Puig afegeix que aquestes serps foranies han arribat per quedar-se, i que ara l’objectiu, més que eradicar-les, és controlar la seva població. 

Pregunta.- Quantes espècies de serps es poden trobar a les Balears?

Resposta.- Actualment, a les Balears es poden trobar fins a 6 espècies de serps o ofidis distintes. Dues d’elles, la serp d’aigua (N. maura) i la serp de garriga (M. mauritanicus), es consideren ja espècies pròpies de la fauna balear integrades plenament als ecosistemes malgrat varen ser introduïdes en temps remots. Les espècies restants, la serp de ferradura (H. hippocrepis), la serp blanca (Z. scalaris), la serp verda (M. monspessolanus) i la serp verda i groga (H. viridiflavus) són de recent introducció i per tant s’ha de tenir especial cura amb elles. 

P.- Des de quan teniu constància de l’entrada d’aquests rèptils a les illes?

R.- Tenim constància de la presència de la serp de ferradura i de la serp blanca a les Balears des de principis de segle.  El 2003 varen arribar a Eivissa, a Mallorca el 2004, i a Formentera el 2006, associades a la importació d’arbres ornamentals. A Menorca, hem de recordar que no hi ha constància de la presència de serp de ferradura, i la serp blanca és una introducció antiga, del segle IV a.C.. Per altra banda hi ha registres de serp verda a Balears a Eivissa al 2003 i a Mallorca al 2006. La serp verda i groga és la més recent i les primeres captures daten del 2021.

P.- Quines d’aquestes serps es consideren espècie exòtica invasora (EEI)?

R.- La serp de ferradura i la serp blanca han estat declarades EEI a les Pitiüses i la resta d’espècies es consideren “només” introduïdes tant a les Pitiüses com a Mallorca. A Menorca, com hem dit, la serp blanca és una introducció antiga i es troba protegida. 

P.- Aquestes darreres setmanes hem llegit als mitjans la paraula “plaga” per parlar de les serps a les Balears. Quina és la situació?

R.- Els tècnics estam més còmodes amb els termes “establiment” o “introducció”,  més adequats per parlar de l’arribada d’una nova espècie a un territori. Quan es converteix en una espècie exòtica invasora (EEI) es podria parlar ja d’invasió biològica. 

Als mesos d’estiu, els rèptils, i especialment els ofidis, es visibilitzen molt degut a la seva biologia i ecologia, per tant, és normal que es produeixin albiraments d’aquests animals. No tenim dades concloents encara d’aquesta temporada però les dades parcials de que disposem són lleugerament superiors a las de 2024 i van en consonància amb l’esforç de trampeig realitzat aquest 2025.

“La serp de ferradura ha demostrat tenir capacitats natatòries en mar obert, ja que recentment ha colonitzat illes e illots a les Balears i ha estat trobada a mar obert per navegants i pescadors.”

P.- Normalment associam les serps a entorns més rurals, però aquests dies se n’han vist a les platges. Quin són els seus hàbitats més habituals? 

R.- Podem trobar serps a pràcticament qualsevol hàbitat de les Balears, encara que intenten evitar les zones mes abruptes i escarpades ja que no els hi son tan propícies pel seu desplaçament. La serp de ferradura en particular ha demostrat tenir capacitats natatòries en mar obert, ja que recentment ha colonitzat illes e illots a les Balears i ha estat trobada a mar obert per navegants i pescadors. 

P.- Les Pitiüses són les més afectades per la introducció de noves espècies de serps?   

R.- La progressiva disminució i desaparició a nivell local de la sargantana Pitiüsa, un dels pocs vertebrats endèmics de les Balears degut, principalment, a l’arribada de la serp de ferradura i serp blanca a Eivissa i Formentera va provocar que el Govern de les Illes Balears reaccionés i s’impliqués en aquesta problemàtica trampejant aquests ofidis de manera massiva a partir de 2016 a les Pitiusses. Aquest fet provoca que les captures siguin molt mes elevades que a qualsevol indret de les Balears. 

P.- Quins són les motius de l’augment del número de serps a les Balears? 

R.- Els motius principals per l’augment exponencial de les poblacions d’aquests ofidis és l’absència de depredadors naturals per aquestes espècies, la falta de competidors interespecífics pels recursos i l’abundant presència de recursos tròfics per elles, com ara micromamífers i sargantanes.

P.- Quina tasca s’ha fet des del Govern per controlar l’entrada i proliferació de serps a les illes?

R.- El Govern de les Illes Balears, i més concretament la Conselleria d’Agricultura , Pesca i Medi Natural (CAPMN), ha impulsat distintes actuacions per impedir l’arribada d’espècies invasores a les nostres illes: Protocols de bioseguretat, i sobre tot el Decret Llei 1/23 de 30 de gener de mesures extraordinàries i urgents per a la protecció de la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) i la sargantana balear (Podarcis lilfordi) i per a la prevenció i lluita contra les espècies de la família Colubridae sensu lato. En aquest s’estableixen mesures obligatòries per protegir les sargantanes, classificant com a “Vulnerable” (VU) les dues espècies de sargantanes dins el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció.  

I en relació als ofidis introduits actualment és fa trampeig, control i si es possible, eradicació de la presència de colobres a diferents localitzacions de les Balears. També prospeccions i revisió d’illots per detectar indicis de l’arribada d’ofidis.

Actualment es trampeja intensivament les illes de Eivissa, Formentera i 6 dels seus illots on s’ha detectat la presència de colobres (serps de ferradura). A Mallorca es trampeja de manera intensiva a zones d’especial interès biològic, com zones de presència de ferreret, zones properes al Parc Natural de s’Albufera i d’altres. També al  Parc Natural de sa Dragonera, Illes Malgrats, illot de Conills, Illa del Toro i Banc d’Eivissa i sa Porrassa com illes e illots que envolten Mallorca on hi ha presència confirmada de serp de ferradura, indicis de la seva presència o elevades probabilitats de que aquestes arribin.

Per altra banda s’han creat infografies, manuals, tríptics, vídeos, cartellera i s’han realitzat  activitats de sensibilització i educació ambiental a distints col·lectius amb la finalitat de donar a conèixer la problemàtica relacionada amb l’arribada d’aquestes espècies s les Illes Balears.

“És important intentar identificar l’animal mitjançant fotografia i és recomana no causar-li molèsties.”

P.- Que hem de fer si ens trobem amb una serp?

R.- En front a la troballa de qualsevol espècie de serp s’ha cridar al 112, al Servei de Protecció d’Espècies (SPE) o als telèfons d’urgències del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) per notificar la troballa i rebre instruccions de com procedir. És important intentar identificar l’animal mitjançant fotografia i és recomana no causar-li molèsties, ja que, com qualsevol animal silvestre, són molt estressables i en front a una agressió poden reaccionar de manera inesperada.

P.- Són perilloses?

R.- NO. De les 6 espècies de serps que tenim a Balears, només la serp verda i la serp de garriga presenten certa toxicitat encara que, per la seva dentició és molt difícil que pogués provocar un incident amb els humans més enllà de la mossegada. En el cas de la serp de garriga, la seva mida reduïda (al voltant de 60 cm) fa pràcticament impossible una mossegada a un humà.

Les serps, en general, en front a la presència d’un humà, intentaran fugir i amargar-se, ja que ens perceben com a potencials depredadors i sempre intentaran evitar trobar-se amb nosaltres. Ara be, si es senten amenaçades o en perill si que poden presentar algun comportament defensiu, com  qualsevol altre espècie silvestre.

P.- Com podem diferenciar les serps invasores de les autòctones?

R.- Les diferents morfologies, coloracions, patrons i les seves grandàries les fan fàcilment identificables. Hi ha infografies i sempre tenim disponible el whatsapp tant del Servei de Protecció d’Espècies (SPE) com del COFIB per identificar els exemplars que es puguin anar trobant.

“A les illes més grans, Pitiüses i Mallorca, són espècies que han arribat per quedar-se i que s’ha de pensar més be en el control poblacional que en l’eradicació.”

P.- Aquestes serps invasores han arribat per quedar-se? Quines línies d’actuació hi ha previstes de cara al futur?

R.- Si be a un indret reduït com un illot es pot aconseguir la erradicació d’aquestes EEI, a altres indrets com les illes més grans, Pitiüses i Mallorca, són espècies que han arribat per quedar-se i que s’ha de pensar més be en el control poblacional que en l’erradicació.

A Mallorca, aquest control s’ha de fer a zones concretes com ara zones de distribució del ferreret, o altres zones delicades o de presència d’espècies amenaçades o sensibles a la presència d’aquests ofidis.  A les Pitiüses, aquest control poblacional crec que ha d’anar enfocat a reduir les poblacions de colobres i aconseguir baixar les seves densitats amb un doble objectiu: aconseguir, si això es possible, una densitat tal de depredador (serp) a partir de la qual sigui viable una població de presa (sargantana), i per altra banda donar temps a les sargantanes a desenvolupar mecanismes adaptatius de supervivència envers aquest nou depredador.

De cara al futur es continua amb totes les tasques que s’estan fent de trampeig i  control, prospeccions i revisió d’illots per detectar indicis de l’arribada d’ofidis, elaboració de material divulgatiu i accions de sensibilització, i bioseguretat als Ports e les Balears, amb un augment d’any en any dels recursos i els mitjans, tan humans com materials