Pau Cladera Marroig: “Amb l’obra ‘La Croada’ he volgut crear imatges de la conquesta de Mallorca sense suports visuals”

Per primera vegada en la història, la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I i les seves tropes ha estat dotada d’una crònica musical seriosa. Aquesta composició s’ha dividit en dues parts: la primera per relatar les sensacions des de l’òptica dels cristians conqueridors, que volien expandir la seva fe, i la segona per oferir la visió dels mallorquins, aquells sarraïns que es veren expulsats de ca seva i cruelment massacrats.

Les tres representacions celebrades fins ara -a Andratx, Porreres i Llubí- han obtingut una crítica molt positiva per part del públic i al llarg dels propers mesos se n’han previst algunes més. Però possiblement el més meravellós de tot és l’extrema joventut del creador d’aquesta gran obra, “La croada al Regne sobre el mar”. Amb tan sols 18 anys d’edat, Pau Cladera Marroig ha entrat amb peu ferm en el panorama musical balear, i recordin el seu nom, que donarà per parlar molt al llarg de les properes dècades.

Pregunta.- Què és “La croada al Regne sobre el mar” i on la podem veure?

Resposta.- Es tracta d’una crònica musical sobre la conquesta de Mallorca on un narrador, l’actor Miquel Àngel Torrens, llegeix el text que he preparat per explicar tot allò que va succeir fa 800 anys i, alhora, té el suport d’altres elements extranarratius: hi ha una solista soprano, la Jove Orquestra de les Illes Balears i el suport d’un gran cor integrat per Aprojove, Veus de Ponent i Pro Musica Chorus de Sóller, que donen potència als moments de més misticisme de la història, perquè recordem que tot aquest episodi està molt relacionat amb l’església i la fe. Hi he incorporat textos mallorquins i catalans com el poema “La Colcada” de Pere d’Alcàntara Penya, “Olivera Mallorquina” de Pons i Gallarza o “La dama de Mallorca”, que ressonen en el transcurs de l’obra.

P.- Com se li va ocórrer la idea de musicar la conquesta de Mallorca?

R.- En realitat la idea va sorgir arran d’una proposta de ma mare. Jo visc a El Toro, a Calvià, i cada any celebram les festes del desembarc del rei En Jaume i vaig pensar de fer una peça orquestrada amb un text per a un narrador que ho contàs fil per randa. No hi havia cap crònica musical d’aquesta magnitud sobre aquest tema, fins ara.

P.- Quina ha estat la resposta del públic?

R.- Ha estat sorprenentment positiva. Malgrat que és una obra que dura una hora i mitja, el que em diu la gent és que és amena i que el temps passa molt ràpid. Hi té a veure la presència del narrador i un estil de música propera a les bandes sonores del cinema. La meva preocupació és que fos pesat, però he aconseguit el que volia, que la gent poc acostumada a escoltar música clàssica li agradi i en gaudeixi. I crec que he aconseguit generar imatges de la història de la conquesta de Mallorca sense suports visuals.

P.- On podem presenciar “La croada” els propers mesos?

R.- Precisament el dissabte dia 25 de març la durem a Sóller, concretament al Convent dels Sagrats Cors, i després també està planificada pel dia 8 d’abril a Felanitx, el 7 de maig a Lloret i el 25 d’agost a Costitx.

P.- Tenim entès que també prepara l’estrena d’una sarsuela.

R.- Efectivament: “Si vas a Batabanó”. Serà el proper mes de juliol, gràcies a un llibret de Biel Coves, a Andratx. És la història de dos andritxols que emigren a Cuba, com feren molts més als anys 20 del segle passat, cercant fortuna. El protagonista té una al·lota a Andratx, però allà s’enamora d’una cubana, i ja la tenim armada.

P.- Com així ha optat per una sarsuela? No és un gènere que estigui molt de moda actualment.

R.- Certament, de sarsuela contemporània no se’n fa molta. Però Biel Coves sí que és un gran fan de la sarsuela, i cada dos per tres és a Madrid a veure’n alguna. A mi m’agrada molt. Mon pare i ma mare visqueren l’època en la qual a Andratx es feia molta sarsuela i, malgrat jo no hi vaig participar perquè encara era molt petit, sí que els vaig veure a ells sobre l’escenari i estic acostumat a escoltar-ne.

P.- Té algun projecte més en cartera?

R.- Estic fent feina en la peça “Reminiscències rurals” per a flauta dolça i piano, que volem estrenar el dia 21 de juliol en el primer festival “Quilòmetre zero” de Llubí, que precisament va arrancar amb “La croada” fa unes setmanes. És una obra inspirada en les tonades de feina i les cançons tradicionals que he pogut recopilar de per Llubí. A partir d’una petita melodia de pot ser no més de vint segons, n’he fet recreacions més completes.

P.- Aquesta música popular ja deu estar desapareguda del tot. D’on les ha rescatat?

R.- He aprofitat un DVD que va publicar el Consell de Mallorca titulat “Les tonades de feina a Mallorca” en el qual la gent major dels pobles en cantava. També m’he basat en el llibre “Cent i tantes tonades tradicionals de Mallorca”, d’Antoni Riera Estarelles, i m’he centrat en la música solament de Llubí. Malgrat no ho he estudiat a fons, aquesta és una pràctica que probablement està totalment perduda, en un camp en el que ja tot està mecanitzat. Però abans hi havia música per a cada feina: per llaurar, per collir, per batre…

P.- Algun altre projecte immediat?

R.- També en el marc del festival “Quilòmetre zero”, el 23 de setembre estrenaré amb la soprano Natalia Salom unes composicions sobre textos de Miquel Campaner que es diuen “Impressions cosmopolites”.

P.- Crida molt l’atenció que, amb tan sols 18 anys, tengui aquesta capacitat de treball i creació. Com ha arribat aquí?

R.- Des de ben petit mon pare i ma mare m’han pitjat per fer aquestes coses i m’han potenciat la meva afecció a la tasca creativa. La sort que he tengut és que ells han fet tot el possible per dur aquestes obres a l’escenari. Sense ells no tendria aquesta presència pública, i tot això no s’hauria pogut fer.

P.- Quan es va iniciar en el món de la música?

R.- Als 5 anys vaig començar a estudiar piano a l’Escola de Música d’Andratx i als 8 vaig començar a tocar el violí. Després vaig passar al Conservatori i el 2021 em vaig graduar amb matrícula d’honor en piano i violí. També vaig obtenir premis extraordinaris de piano, música de cambra i fonaments de la composició, i una menció honorífica en violí.

P.- I quins són els seus projectes?

R.- Seguesc fent estudis superiors de piano i violí, i la meva intenció és estudiar composició i direcció d’orquestra. Però direcció d’orquestra no es pot fer a Mallorca.

P.- Com veu l’ambient musical a Mallorca actualment?

R.- Ara crec que hi ha molta oferta musical i que és variada, amb gent que fa molt bona feina. Després de l’aturada per la pandèmia i de les reivindicacions que la cultura és segura, i una vegada retornats completament a la normalitat, la música s’ha reprès amb molta força i amb iniciatives molt interessants i de molta qualitat. Travessam un bon moment.