Pep Forteza Rey: “L’activitat turística, ha tingut molts més avantatges que defectes”.

Josep Forteza Rey Borralleras (Palma 1945) és una de les persones que més sap de turisme a les nostres Illes. Ha estat regidor a l’ajuntament de Palma, com independent per UCD, en el Govern pel PSOE a la primera legislatura de Ramon Aguiló, i es feu càrrec de l’àrea de la Policia Local i els Bombers, entre altres.

Ha estat una persona molt lligada a la vida social  i al món empresarial, sempre dins el sector turístic, especialment com a un dels propietaris del popular complex hoteler “El Dorado”, on tantes i tantes persones s’hi allotjaren i tantes altres s’hi formaren com a professionals de serveis turístics. Ha estat membre cofundador i president de la Federació Hotelera de Mallorca, vicepresident del Foment de Turisme, membre del Cercle d’Economia actualment, i en el món de la “Cooperació”, fou president de les ONG :, Taula Per Ruanda, Mallorca Solidària, Europa per Bosnià,  i actualment de la Fundació “Família F-Rey”. Ha tingut també una participació molt activa en el món dels mitjans de comunicació: ràdio, televisió i  mitjans a paper.

Forteza Rey és una persona amb gran capacitat de diàleg i, de fet, fou l’impulsor de la signatura del manifest “Tots Junts”, que signaren, ara fa tres mesos, tots els polítics amb representació parlamentària a les Illes Balears amb la sola excepció de Vox.    

Pregunta.- Parli’ns del turisme d’abans, i com foren els inicis…

Resposta.- Com sabem, els anys 50 i 60 foren els inicis del turisme a Balears i especialment a Mallorca. Una activitat que ha resultat cabdal pel desenvolupament de la nostra societat. Els primers temps foren com una aventura pels agosarats que s’atreviren a assumir el paper de nous empresaris, i de forma molt especial, per aquells treballadors que des de la pagesia i altres activitats, s’incorporarien al món del turisme.  Això, amb un  nombre molt important d’immigrants que vingueren a cercar feina tangent a aprendre amb gran sacrifici i esforç, un ofici que no coneixien. 

Curiosament, durant les primeres dècades, en general la relació entre clients i empleats, fou molt més propera, sent habitual a molts d’hotels que quan els clients (molts d’ells repetitius),  arribaven, el primer que feien en deixar les maletes, era anar a saludar als empleats que coneixien.

Si fèiem una anàlisi retrospectiva, serè, reconeixerem que l’activitat turística ha tingut molts més avantatges que defectes. Defectes que han existit i que hem de saber corregir a futur, però si sabem adaptar l’activitat turística als nous temps, el turisme  seguirà sent fonamental per aquesta comunitat.

P.- Aquell turisme que mai no tornarà, per motius obvis, però sobretot perquè els temps han canviat, era millor o pitjor que el d’avui en tots els sentits: econòmic, cultural, ambaixadors de les nostres illes…?

R.- Sí. Efectivament aquells temps ja no tornaran. A mi, personalment, m’agradaven més aquells temps allà  on podies saludar a molts dels clients pel seu nom. Recordo  inclús molts de casos de directors d’hotel, que a l’hivern, sortien a Europa de promoció i per visitar agències de viatges.  Molts d’aquests directors,  en aquests viatges, s’allotjaven a cases de clients de l’hotel amb els que havien fet amistat.

La figura d’ambaixadors de les nostres illes, és molt  encertada, perquè els comentaris d’aquestes clientes, en tornar al seu país, en l’àmbit de família, amics, i feina, eren molt més convincents que qualsevol anunci publicitari, i produïen en els que escoltaven una espècie de sana enveja i desig de conèixer les nostres illes i la seva gent.

P.- Pensa vostè que avui el sector turístic va ben encaminat pel que fa al gaudi aquí  i la  promoció a l’exterior?

R.- El sector turístic és conscient que si o si s’ha d’adaptar els nous temps i sobretot a les noves tecnologies. Però alerta que podríem cometre un greu error. És evident que les noves tecnologies seran uns instruments imprescindibles per determinades tasques, com: l’organització interior, conèixer el gust i preferències dels nostres clients, etc., etc., i com vostè apunta en la promoció exterior.

Però si ho confiem tot a la digitalització, i en el que respecte a l’estada del client en els nostres hotels o restaurants que sols el telèfon mòbil, sigui l’única referència per prendre decisions, el tracte personal i directa, deixem que pràcticament desaparegui. Cometem, crec, un error, perquè aquest tracte personal, humà i directe, hauria de ser un fet diferencial a la nostra comunitat Balear. Que el client en els distints destins turístics puguin accedir a la tecnologia, serà relativament fàcil, però el fet de sentir-se ben acollits,  segur i proper a la gent del país que visites, amb un entorn com el nostre, ens pot tornar a fer capdavanters.

Aquest concepte de bona acollida a un territori preciós i protegit,  ha de ser un dels arguments fonamentals en la nostra promoció.

P.- La COVID-19 està deixant ferides, lleus, greus o de mort?

R.- Sense cap dubte, greus. No vull ni pensar, el que ens podria succeir si ara que pareixia que ens començàvem a recuperar, els nous contagis, deguts a certs irresponsables i a les noves variants del virus, ens arruïna una altra temporada.

Hem de tenir en compte que l’hotel turístic, tal com l’entenen la majoria d’empresaris a aquesta comunitat, requereix una reinversió constant amb instal·lacions i  serveis.

La competència de destins vocacionals en les darreres dècades,  ha estat molt forta i això obliga, entre altres raons, a estar invertint constantment.  Una prova evident la trobarem, per exemple, quan ens  passegem per les distintes zones turístiques de les illes i veiem el nombre de reformes integrals a la majoria dels hotels. Encara que sembli estrany, l’empresari amb vocació, no l’especulador, la seva principal il·lusió no és tenir és doblers davall el coixí, sinó que vol ser el millor en la seva professió i assegurar-se el futur.

La qual cosa vol dir que a molts d’empresaris, tant petits com grans,  aquesta crisi els ha agafat baixos de tresoreria i han tingut importants pèrdues.  Els que han pogut,  han demanat finançament  sense saber quan el podran retornar.

Han quedat ferits i no tan sols els hotelers, tothom.  Vostè imagini el sector de la restauració, el comerç, els distribuïdors, etc., etc., com ha  vist desaparèixer els seus clients potencials,  sense  cap possibilitat d’evitar aquesta situació.

Per moltes famílies, aquesta situació ha estat dramàtica. Però jo confio i desitjo, que a poc a poc, i amb responsabilitat, ens anirem recuperant, perquè l’instint de supervivència ens ajudarà a resistir, i si el conjunt de les administracions, preguessin mesures sensates i valentes, molt millor.

P.- Hem après alguna cosa amb el pas de la pandèmica? Pot ser hem perdut una ocasió d’or per replantejar allò que hauria d’esser el futur turístic de les nostres illes?

R.- Permeti que li digui amb un llenguatge col·loquial que qualsevol persona en dos dits de front, conscientment o inconscientment, periòdicament ha de fer una aturada, veure d’on ve, a on és, i cap a on ha d’anar,  i actuar en conseqüència. Tal volta el nivell d’èxit del conjunt del sector turístic de  Balears, no sempre ha permès una revisió serena de l’evolució del sector en conjunt. Valgui un exemple: arribades a l’aeroport de Palma l’any 1970 = 2.361.000 passatgers, l’any 2019 = 14.860.000 passatgers aproximadament.

El  que és cert, és que aquesta pandèmia ens obliga a revisar la nostra activitat principal, el turisme, i  analitzar els punts dèbils i els punts forts a més de  tenir el coratge de pensar i consensuar les mesures necessàries i sensates, entre el sector turístic,  el sector privat i públic als distints nivells (Govern Consells, i ajuntaments), per assegurar el futur.

P.- Molta gent s’omple la boca amb la ja típica frase del canvi del model turístic per defugir de les masses i centrar-nos amb la qualitat dels nostres visitants, així com un canvi de model amb manco consum de recursos però la realitat ens diu que són paraules sense fets, buides de realitat emprenedora per dur-ho a terme?

R.- Cert.  I també algunes manifestacions a vegades una mica demagògiques. Em posa dels nirvis, quan llegeixo o escolto pels mitjans de comunicació algun predicador il·luminat, amb el seu missatge més o manco encobert, dient que el turisme ha estat un mal per aquesta comunitat,  i què s’ha de fer és posar-li totes les dificultats possibles, perquè vagi desapareixent. Altres que diuen que s’ha de fer ja un canvi radical. Decréixer el turisme i crear noves activitats econòmiques per substituir el turisme.

Jo que som un ferm convençut de què la nostra capacitat de visitants per any no convé que creixi i el que hem de  fer és mantenir un turista de classe mitjana i mitja alta, i esborrar del nostre mapa aquests pocs llocs de turisme de borratxera, amb uns clients no desitjables, i uns empresaris que millor orientessin el seu negoci a altre tipus de clients. Però també és veritat, que si entre tots cerquéssim la forma sensata, perquè aquest tipus de turistes no venguessin, el mal enorme que a la nostra imatge, no es produiria.

Tornat el punt inicial de la seva pregunta, és clar que pareix sensat cercar i propiciar altres activitats econòmiques empresarials que generin riquesa a la nostra comunitat. Però fet amb seny i amb planificació. S’imagina vostè el que representaria, la hipòtesi, que d’una forma un altre, a curt termini, es pogués fer desaparèixer un 40% de la plata Hotelera? A on enviaríem aquests mils de treballadors que es quedarien sense feina, i quina formació tindrien per començar a un altre sector?

A banda  dels treballadors dels hotels, hem de  preveure què faríem també amb el mils de negocis de la restauració i el comerç , etc, dirigits per autònoms. Parlar és molt fàcil. Viure és mes complicat.

Si sols ens volguéssim orientar al turisme de luxe i cinc estrelles, aquest visitant que estarien disposats suposadament a pagar molt més, però el nombre de visitants, no bastaria per sostenir l’economia Balear. Clar que hem  de diversificar, però amb seny, i planificació, sense oblidar que Mallorca té les característiques ideals i naturals per ser, bàsicament i no únicament, un destí turístic.

P.- Què enyora vostè dels seus inicis com hoteler i què canviaria avui?

R.- Lògicament la meva forma de pensar està influïda pels meus setanta-cinc anys, Però recordo: el coratge, la il·lusió, i sobretot la companyonia. Què canviaria o millor dit recuperaria? La comunicació personal, directa i humana entre els companys.

P.- Té vostè alguna solució a l’actual model turístic i a la minva de consum de territori?

R.- No gosaria a dir que tinc solucions fantàstiques perquè no seria veritat, però si tinc  algunes inquietuds que comencen a ser compartides per molts de companys hotelers.

-Energies alternatives.

El conjunt dels nostres hotels deuen ser, sense cap dubte, un dels sectors de més consum d’electricitat, i ara com ara la major part de  l’origen d’aquesta  electricitat, ve de consum de carbó o de derivats del petroli.  Tenim la gran oportunitat i responsabilitat de canviar aquest fet i passar amb energies no contaminats, plaques fotovoltaiques, etc.

-Consum d´aigua.

Plans de reducció sensata del consum i aprofitament de l’aigua en sistema terciari, és imprescindible.

-Residus.

La reducció de residus, i sobretot dels plàstics, ha de  ser una responsabilitat per les nostres empreses.

-Compost.

Les experiències amb alguns hotels de Mallorca amb la selecció de les sobres del menjar i el seu tractament per fer compost, demostren que és senzill i és possible.  El bàsic és coordinar la recollida i el transport al centre de transformació.

Quasi  totes aquestes iniciatives són una contribució important per al medi ambient i moltes d’elles són inversions recuperables a mitjà termini. Existeixen  algunes experiències tremendament bones i verificables amb hotels d’aquesta comunitat que demostren que això és possible.

Aquí és un dels punts concrets a on s’ha de  veure la cooperació entre els companys del sector i també la col·laboració pública-privada.

P.- Quina és, segons vostè, la diferència entre els emprenedors hotelers d’ahir i els d’avui?

R.- Abans amb molts d’empresaris el primer era el coratge, el repte, la il·lusió i  la disposició a fer feina a qualsevol hora. Ara es mantenen alguns d’aquest concepte, però té protagonisme el coneixement i la tecnologia.

P.- Tots Junts fou una iniciativa carregada de bones intencions però la veritat és que, de moment, ha quedat sols amb la signatura d’un document i un acte de bones intencions. Es més, de moment. Com veu vostè el futur d’aquest replec de les forces polítiques?

R.- Difícil de contestar, però pel que em va tocar viure amb aquest tema, he de dir que TOTS els partits polítics, van estar disposats, en primer lloc, a parlar del tema, en segon lloc, els  vàrem demanar que aportessin idees i ho  van fer. 

Varen aconseguir posar-se d’acord amb un document que resumia les seves aportacions, i objectius de feina  i finalment, tots menys Vox, van acceptar firmar el document a un acte públic, com a compromís d’aquesta voluntat.

Curiós que el comentari de quasi tots els partits a les entrevistes prèvies, era: “Pep, volen col·laborar, però també volem participar”. Ara està pendent des de fa  uns mesos, que la presidenta nomeni el responsable o coordinador de l’equip de feina, i comencin a dur-la a terme.

P.-  Si tornés nàixer, què voldria ser vostè i què voldria que fossin les nostres illes?

R.- Interessant pregunta. Tal volta el pugui sorprendre, però voldria ser el mateix que he estat, amb la possibilitat de poder evitar els errors que he pogut cometre durant aquests setanta-cinc anys. En general he estat afortunat.  Vaig tenir uns pares extraordinaris, treballadors, honestos i amb el sentit de l’austeritat i solidaritat que  per mi han estat un clar referent. Les nostres illes, valgui la redundància, voldria que fossin nostres, que les  sabéssim conservar i gaudir-les.

P.- Ja per acabar; algun missatge pels nostres polítics i els empresaris i treballadors de l’hoteleria?

R.-  És conegut que l’anomenada classe política, aquí com a altres bandes d’Espanya, des de fa bastants anys en l’àmbit popular no se la té en molt bona consideració. Es té la sensació que aquella disposició de participar  en política, que es va donar al moment de la transició i els anys posterior, s’ha acabat, i ara per molts de ciutadans, la política és una professió,  no una vocació. Pareix que superat el difícil moment de la transició i d’haver consolidat la democràcia, l’interès d’una part important la ciutadania per la política ha disminuït considerablement, i per alguns exagerats és un mal inevitable.

Durant aquest darrer any, he tingut ocasió de poder tenir converses privades amb molts dels reposables dels partits polítics de la nostra comunitat i la veritat que m’han sorprès perquè hem pogut parlar serenament. Molts d’ells tenien criteri, i van complir el que en van prometre.

La pregunta que en faig és: què passa  quan aquest intercanvi d’idees i propostes es duu al parlament? Tot canvia radicalment; el llenguatge és agressiu i el més important pareix que sigui  desqualificar al contrari i les propostes, encara que siguin bones o acceptables, si són del contrari, per quasi obligació la resposta ja és no. Pareixeria que S’ha instal·lat a la política una espècia de màrqueting de cara a la galeria i tal volta molt sovint no s’actua conforme al que s’hauria de fer, més aviat al que pugui impressionar al públic.

El que preocupa, i això és un problema de tots, és que tenim molts de ciutadans dispostos a no entrar a la tasca política per l’ambient existent, perquè tenen por de perdre la seva personalitat i estar sotmesos a la disciplina del partit.  I perquè deixar la teva feina durant quatre anys, si no saps si després podràs tornar-hi, etc.

El panorama no és molt esperançador. Si nosaltres la societat civil, de forma majoritària, clara, sensata i responsable, entenguéssim que amb els temes molt importants, s’han de posar d’acord i arribar el consens, tal volta podria canviar la forma de fer política.

El que fa bona part de la ciutadania, no tota, és ignorar els polítics i la política, però obliden que els polítics són els que marquen les normes de la nostra societat. I als polítics els voldria recordar aquella definició “La política és l’art de fer possible el necessari”, i no pareix que en el dia a dia conjuntament es vulgui resoldre “el que és necessari “

Als empresaris d’Hoteleria en general, els demano coratge i no rendir-se mentre puguin. Als treballadors, sobretot a aquells treballadors que des dels anys seixanta, ens han ajudat a aixecar aquesta indústria, que ha ajudat a aconseguir bona part del benestar de la nostra societat, i han estat “Els oblidats”. A tots ells els dic MOLTES GRÀCIES, sense vostès no hauríem arribat a on hem arribat.