La Policia Mediambiental ha arribat!

La conselleria de Medi Ambient pretén que els Agents Mediambientals (AMA) actuïn en “funcions pròpies de policia ambiental, tant com policia administrativa especial com policia judicial” segons es desprèn de l’esborrany de Projecte de Llei presentat per aquest organisme i sotmès ara com ara a exposició pública. Es preveu la seva discussió al parlament en el proper període de sessions.

Els AMA procedeixen de l’antic cos de Guardes Forestals i compten amb aproximadament setanta integrants. Són funcionaris per oposició de la CAIB en el cos d’ajudants facultatius. Les seves actuacions en els darrers temps no ha estat enfora de la polèmica. L’actuació de dos dels seus membres en l’assumpte de la interposició d’un expedient a l’editorial Alpina, pels seus mapes de senderisme i natura, ha provocat que aquesta petita empresa sol·licites la interposició d’un expedient disciplinari per, presumptament, haver comès infraccions greus o molts greus com a autors d’accions com l’incompliment del deure de fidelitat a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia, l’emissió d’informes manifestament il·legals que causen perjudici a la ciutadania i la vulneració dels principis d’igualtat, de seguretat jurídica i del dret fonamental a la llibertat d’expressió, drets fonamentals que especialment els funcionaris han de salvaguardar.

En els primers articles es reiteren les funcions d’agents de l’autoritat i de policia mediambiental de les que ja disposen i s’arroguen competències en vigilància i control del patrimoni històric i cultural. Quan aquestes són pròpies i exclusives del Consell Insular de Mallorca i les competències són de caràcter irrenunciable!

Però és en descriure les seves facultats que les coses agafen un altre tarannà i tot plegat torna preocupant. La policia mediambiental podrà:

• Requerir la identificació de les persones just que, a interpretació del funcionari, “es consideri raonablement necessari” i “és d’obligat compliment”.
• Accedir als terrenys, instal·lacions i vehicles subjectes a inspecció i romandre en ells, amb respecte, en tot cas, a la inviolabilitat del domicili.
• Practicar qualsevol diligència d’investigació, examen o prova, alhora que podran prendre o extreure mostres de substàncies i materials, prendre mesures, obtenir fotografies, vídeos, gravacions d’imatges…
• Tenir accés a les dades externes necessàries, proporcionades per altres administracions (per exemple hisenda, la seguretat social, guardià civil?) o aconseguides de fonts lliures com ara internet, xarxes socials…
• Decomissar béns.
• Poder utilitzar dispositius aeris de vigilància remota, més coneguts popularment com a “drons”.
• Anar sense uniformitat (de paisà) i actuar amb vehicles sense logotipus amb els colors i la identificació de la conselleria. Poden actuar fins i tot quan no estan de servei.

Encara que oficialment la pretensió era la d’articular les funcions dels AMA, el resultat és la constitució d’una forca repressora i coercitiva. I basta saber comptar amb els dits d’anar a plaça! La paraula “policia” surt setze vegades a l’avantprojecte. “Sanció” sis. “Denúncia” quatre. El terme “ciutadà” just dues. Just l’hi falta el dret a portar armes, encara que si s’inspiren en el que ha passat a Catalunya amb els agents rurals (funcionalment equivalents) rebent autorització de la Generalitat per adquirir-ne i portar-ne, no ho podríem descartar del tot.

El Duc d’Ahumada (primer director de la guàrdia civil) estaria ben cofoi amb aquestes competències!

I com ens podria afectar això?

Imaginem que vostè està arreglant les oliveres de les marjades que li va llegar el seu pare i que tanta feina li donen i ben poques satisfaccions. De cop i volta veu una andròmina aèria sobrevolant la seva finca i detenint-se per gravar-lo amb la seva càmera de vídeo. Quan localitza al seu operador es troba a dues persones vestides de paisà que en lloc de donar-li explicacions li demanen que s’identifiqui i li exigeixen registrar les seves pertinences, terres i fins i tot l’atrotinada furgoneta a on té la moto serra i algunes eines. Vostè pot acabar sancionat i multat dins ca seva!

Vulneració drets fonamentals

El projecte aixeca molt d’interrogants sobre la possible vulneració de drets fonamentals reconeguts a la Constitució. Parlem de la presumpció d’innocència que no pot ser menystinguda per un procés administratiu, de la inviolabilitat del domicili excepte ordre judicial, del dret a la propietat privada, del dret a la tutela judicial efectiva. Això passa en un país en el qual el Tribunal Constitucional (TC) va declarar anticonstitucional la Llei Corcuera, més coneguda com a “Llei de la potada en la porta”, i en la que la vigent com a “Llei mordassa” ha estat contestada i està pendent de resolució al TC.

Cal recordar que, per exemple, quan una policia local vols que els seus agents facin actuacions sense uniforme, han de demanar i obtenir l’autorització expressa de la Delegació del Govern. Fonts consultades han mostrat els seus dubtes sobre la invasió d’una propietat privada sense ordre judicial ni identificació, opció excepcional fins i tot pels cossos i forces de seguretat de l’estat. I que l’ús de videocàmeres tant fixes com mòbils és competència exclusiva dels cossos i forces de seguretat de l’estat.

SEPRONA; invasió de competències?

El Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) és una unitat de la Guàrdia Civil, encarregada de la conservació de la Naturalesa i els recursos hidràulics, així com de la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra relacionada amb la Naturalesa, segons l’article 12 de la Llei Orgànica 2/1986 de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat. Creada l’any 1988 i reorganitzada l’any 2000, el SEPRONA té assignada la missió d’evitar agressions al medi ambient. A Balears disposa d’estructura, personal i recursos per desenvolupar la seva feina. Les seves actuacions contra vertaders il·legals, destrosses a la natura, incendis, infraccions urbanístiques, vulneracions, lleis caça i pesca són habituals. L’any 2006, les seves investigacions varen permetre la detenció de l’aleshores batle d’Andratx Eugenio Hidalgo, en una trama de corrupció urbanística.

És habitual la col·laboració entre Medi Ambient i el SEPRONA. Com a exemple en els incendis forestals amb indicis de criminalitat es lliuren dos informes al jutge. Un fet pels AMA sobre el terreny i l’altra pel SEPRONA, que disposa de mitjans i materials com ara laboratoris i especialistes en criminalística, per analitzar aspectes tècnics. No és te notícia de problemes en la interacció entre les dues administracions.

És més que previsible que el text definitiu, si incorpora aquestes potestats, sigui analitzat per l’administració central i interposat el corresponent Recurs davant el TC, per invasió de competències estatals, si així ho determina l’advocacia general de l’estat.

Parlem de formació? Parlem de cost?

En l’article 9 de l’avantprojecte Medi Ambient admet implícitament que els AMA no tenen la formació necessària quan expressa que “… han de rebre la formació i qualificació per a l’exercici de les seves funcions de policia ambiental…”

Un agent de la guàrdia civil incorporat al SEPRONA supera una oposició, fa un any d’acadèmia en regiment d’interinatge, després passa un període de formació de quaranta setmanes en les Unitats territorials. En acabar pot accedir a la formació per ser integrant del SEPRONA, el que li suposa un mínim de vuit setmanes més d’aprenentatge. És habitual formació addicional per especialitzar-se encara més alhora que disposen d’un programa de formació continua. Disposen de protocols d’actuació contrastats i actualitzats regularment.

Un AMA ha de superar el procés d’oposició una vegada s’han convocat les places. La formació és la que duguin feta pel seu compte (gairebé tots tenen un títol de grau) i la que internament els hi pugui facilitar la conselleria. Equiparar el nivell de formació entre els dos cossos costaria molt de doblers i temps quan la col·laboració entre les dues entitats ha estat profitosa i harmònica. A què treu el cap aquest malbaratament de recursos humans, material i financers?

Una vulneració de l’estat de Dret o una aberració jurídica?

Aquesta espiral sancionadora que inspira el text de l’avantprojecte es perfecciona en la Disposició Addicional Primera en què es descriu com s’imposaran les sancions i, uep, ara hem arribat al bessó, es cobraran! Ja ens podem imaginar als AMA fent la pregunta “efectiu o targeta?” i fent servir un ultramodern TPV connectat via satèl·lit per cobrar la sanció! I és que clar les sancions del SEPRONA les cobra l’estat i aquestes les cobrarà la conselleria. I no hem d’oblidar que Miquel Mir és del que pensen que una manera de regular l’accés al medi ambient és fer pagar.

Tot seria per fer una rialla si no fos que aquesta disposició addicional vulnera la nostra Constitució, així com la Llei 39/2015 i la Llei 40/2015. Hi ha una vulneració del Procediment Administratiu en matèria sancionadora, tan important en un Estat de Dret i es vulneren els principis de Legalitat i de Seguretat Jurídica de la nostra Constitució. Per afegitó, alguns coneixedors del dret administratiu entenen que els fets no tipificats com a infraccions a una llei no poden ser sancionats, el que constitueix un aspecte clau de l’Estat de Dret. Els responsables de la conselleria inspiradors d’aquest text podrien incórrer en responsabilitats.

Molts integrants dels AMA no estan gens ni mica d’acord amb aquesta proposta que entenen s’ha produït sense consens i que els convertirà just en una força pensada per sancionar i recaptar. Denuncien que l’avantprojecte s’ha redactat en secret, sense comptar amb la seva col·laboració i que no s’ajusta a les seves necessitats actuals. Aposten per l’educació, la difusió de valors i la dissuasió enfront de la sanció amb interès recaptatori.

Una reflexió final

Quan ens trobem a una altra persona en un recorregut a la muntanya, és més que habitual un “Bon dia” i un “A on aneu?” cortès i sincer. Ara haurem de preveure la figura de l’agent secret, vigilant d’amagat que ens pugui interrogar, denunciar i danyar les nostres vides i hisendes. En albirar una parella de senderistes tindrem el dubte de si ens convé evitar-los i, si de cas, ens haurem d’atracar amb prevenció i atenció.

El model polític autoritari-totalitari fa ús de sistemes per provocar la por entre la ciutadania. Mai pots estar segur si la persona amb la qual estàs parlant, o que escolta mentre comparteixes una estona en un lloc públic amb els teus amics o familiars pot ser un integrant dels cossos repressius o un confident. És difícil imaginar com una formació política nacionalista i d’esquerres pot impulsar un avantprojecte que pugui tenir com a objectiu introduir la por i el desencís entre el col·lectiu de practicants d’activitats a la natura.

Són a temps d’aturar-ho, de fer una reflexió profunda i deixar anar aquest desbarat que va en contra del sentit comú i del mateix cos d’Agents Mediambientals. I de recordar les paraules de Jaume Tort, delegat de l’Editorial Alpina, quan va dir fa uns mesos “El col·lectiu muntanyenc no és l’enemic. L’enemic està dins la conselleria.”

Podeu consultar tota la documentació legal al enllaç

IniciativesNormatives en tramitació – Avantprojecte de LleidelsAgents de MediAmbient (caib.es)

Autor imatges: Els crèdits dels acudits (imatges 001 i 002) són de © Pau. Publicat a Mallorca Zeitung i Diario de Mallorca. El dibuix dels cans, © Pau/Ankama Éditions (La Saga d’Atlas & Axis)