Pep Lluís Gil, obrer d’Artà: “Els dimonis han agafat una força immensa”

Pep Lluis Gil (Artà, 1988) s’estrena com a obrer aquestes festes de Sant Antoni a Artà. Agafa el relleu de son pare Pere Pep Gil, que ho va deixar l’any passat després trenta anys. Els dos obrers, Pep Lluís Gil i Miquel Cursach, i el capellà de l’Obreria de Sant Antoni d’Artà, Joan Servera, s’encarreguen de l’organització, la conservació dels elements tradicionals i també de la introducció de canvis necessaris. La festa, però, explica Pep Lluís Gil, “també és el poble que la fa, tothom la viu intensament i a la seva manera”. 

P.- De petit, quan veies a ton pare a l’Obreria, ja pensaves que algun dia series obrer?

R.- Que ho fos no, però que tendria l’oportunitat de ser-ho si. Som jo i una germana, i si no ho fos jo, ho seria la meva germana. Quan la meva germana va néixer, mon pare ja era obrer, jo tenia 5 anys. Ho donàvem per segur que un dels dos diria que si.

P.- Quines son les vostres responsabilitats com a obrers?

R.- L’organització, això implica reunions amb l’Ajuntament, amb la Policia, amb la Brigada del poble per logística, després el manteniment durant tot l’any de tot el que pertany a l’Obreria com el vestit i les caretes dels dimonis i el vestit de Sant Antoni. Aquestes festes tan arrelades ja duen una roda i elles mateixes ja surten, és el poble també qui la fa, tothom viu la festa intensament i a la seva manera.

P.- Ton pare t’ha donat cap consell?

R.- La sort que tenim és que el tenc darrera, i també en Miquel Cursach que és el meu company, que son pare també ho va ser. Els tenim darrera i pel que els hem de menester hi són, això és una gran sort.

P.- Però t’ha dit alguna cosa concreta?

R.- Crec que no. Així mateix, a principi de novembre ja me demanava si havíem començat a organitzar. Però consells concrets ara no me’n ve cap.

P.-I com ho vius? Vius la festa diferent com a obrer? 

R.- No, l’única diferència és que a segons quines reunions abans hi anava mon pare i ara hi vaig jo, també les entrevistes… això és la diferència. He estat tota la vida ficat dins la festa, i faig més o manco el mateix.

P.- No estàs més nerviós?

R.- Jo crec que no, no m’ho not, però la meva parella diu que si.

P.- Quins personatges o elements són importants a la festa de Sant Antoni d’Artà?

R.- Sant Antoni, que hauria de ser el gran protagonista i és el que manco protagonisme té perquè els dimonis han agafat una forçada immensa, la gent només cerca els dimonis. Després hi som l’Obreria, la mateixa gent del poble, i també és importantíssima la banda de música. Fora música no hi ha festa i fan una feinada.

“Abans a primera fila del ball de dimonis tot eren nins petits i ara això és impossible. Abans tampoc no veies aquest alcohol que hi ha ara pel mig”.

P.- Quants de dimonis hi ha a Artà? 

R.- Dos, el Dimoni Gros i el Dimoni Petit. Són els mateixos que l’any passat, el Dimoni Gros és Xisco Mosca, el Dimoni Petit és Biel Ferriol, i José Antonio Amer fa de Sant Antoni.

P.- Ha canviat molt la festa des de que la recordes? 

R.-Si, abans a primera fila del ball de dimonis tot eren nins petits i ara això és impossible. Abans tampoc no veies aquest alcohol que hi ha ara pel mig, ni botelles de pomada, ni herbes, i a la capta del dematí quasi no en veies. Ara en veus per tot, que tampoc no és necessari.

P.-També s’ha massificat més.

R.- Si, vé molta més gent externa del poble. Quan era petit, record que si volia veure els balls els podia veure tots a primera fila, i ara no veuràs un cotxet de un nin petit a primera fila a veure els dimonis. Això és lo trist pels nins.

P.- Quin és el moment de la festa que més t’agrada o t’emociona més?

R.- El dia de Sant Antoni, dia 17, tot el que és la colcada, beneïdes, l’Ofici, l’acompanyada fins a fer el darrer ball a ca s’Obrer. Per jo, perquè som més la gent del poble i és més íntim.

P.- Els joves continuen glosant?

R.- Si, darrerament trob que va agafant força. Fins i tot pel Facebook, Instagram… van penjant gloses ja una setmana abans de Sant Antoni. Als foguerons també. Jo no, mai he pogut fer una glosa.

“El que són bísties muntades o enganxades a carretons o cabriols, això ens va baixant de cada any. Mantenir un cavall és molt més car que tenir un tractor o un remolc aparcat dins d’una cotxeria”.

P.- Enguany hi haurà cap novetat a la festa?

R.-Tot serà com cada any, excepte una cosa, que enguany hem posat que qui vulgui participar a la colcada muntat damunt montura, si és menor de 16 anys ha de dur al damunt una autorització firmada del seu pare o la seva mare. 

P.- Hi ha molta participació a les beneïdes?

R.- El que són bísties muntades o enganxades a carretons o cabriols, això ens va baixant de cada any. L’altre dia xerrava amb Miquel Cursach, l’altre obrer, i me va dir que son pare un any havia contat més de 300 cavalls, en canvi l’any passat n’hi havia 120 o 125. El que ara ens puja molt són les carrosses, l’any passat n’hi va haver devers 75. Mantenir un cavall és molt més car que tenir un tractor o un remolc aparcat dins d’una cotxeria. I al·lots que altres anys anaven en cavalls, ara ja els veus en carrosses, perquè clar, van amb el grup d’amics, poden fer festa…

P.- Que li diries a la gent que vol venir a la festa de Sant Antoni a Artà?

R.-Que tothom hi està convidat mentre respectin la festa.