Ara llegint
Pep Marcús: “La contaminació lumínica no ens deixa veure el cel i és molt nociva per a la salut”

Pep Marcús: “La contaminació lumínica no ens deixa veure el cel i és molt nociva per a la salut”

Pep Marcús: "La contaminació lumínica no ens deixa veure el cel, però també és nociva per a la salut"

Pep Marcús és des de l’any 2009 el president del Club Astronòmic del Pla i el Llevant de Mallorca, més conegut com Club Newton, fundat l’any 2000, i un dels més de 300 astrònoms afeccionats que a les Illes Balears es dediquen a observar tot allò que el cel nocturn deixa veure. Però lamenta que la contaminació lumínica, cada dia més potent, no els deixa veure els estels. Aquest serà un dels temes de debat de la III Trobada d’Associacions d’Astronomia de les Illes Balears que aquest dissabte es celebra a Ciutadella de Menorca.

Pregunta.- És tan greu la contaminació lumínica a les Illes Balears perquè sigui una de les ocupacions més importants del Club Newton?

Resposta.- Realment tenim una situació dramàtica, i això que hi ha un Decret Llei que ho regula a nivell estatal i la Llei de Protecció del Cel Nocturn d’àmbit balear, de l’any 2005, que fixa com han de ser les lluminàries, tant privades com públiques, perquè no afectin el cel. Però no sabem ben bé què passa, però aquests reglaments no es compleixen.

P.- Quines condicions ha de tenir una lluminària perquè no contamini el cel?

R.- En realitat és molt fàcil: basta una mica de coherència i que els llums estiguin enfocats per avall, que no emetin llum més enllà de l’horitzó. Com més baixes estiguin les lluminàries, millor. Si es vol es pot fer: hi ha una població a Navarra, Estella, que està molt ben il·luminada i des d’una certa distància de nit ni tan sols es pot distingir; ara bé, els seus carrers estan molt ben il·luminats. Nosaltres no estam en contra d’il·luminar, sinó a favor d’il·luminar bé. Que el llum que emetin sigui cònic, i ja està.

Basta fer un estudi lumínic per no tenir els carrers dels nostres pobles mal il·luminats”

P.- I per què no es fa bé?

R.- Tot s’atura a l’administració per manca de voluntat política, de coneixement i de conscienciació. En realitat és tot molt senzill i basta fer un estudi lumínic, per no tenir els carrers dels nostres pobles mal il·luminats.

P.- Què preveu la llei autonòmica?

R.- Decreta una zonificació i hi ha algunes àrees urbanes amb una major permissivitat, mentre que d’altres tenen una major restricció, com els Parcs Naturals i les àrees més protegides. L’entorn de l’Observatori Astronòmic de Costitx, en un radi de 5 quilòmetres, té una protecció molt major, i això inclou la meitat del nucli urbà de Costitx. En canvi, els ports i els aeroports estan exempts, per seguretat, de complir aquesta llei.

P.- Quins són els principals errors que es cometen a l’hora de col·locar llums a l’exterior?

R.- Si en comptes de parlar de llums parlàssim d’estufes, ho veuríem més clar. A que no tendria cap sentit col·locar estufes a la via pública encalentint per amunt? Idò encara avui hi ha persones que instal·len lluminàries enfocant cap al cel. L’administració no sol fer-ho, però en el sector privat sí que ens hi trobam, a façanes de restaurants, a jardins d’hotels i cases de lloguer, a terrasses. Aquí qui ho fa millor és Menorca. Menorca té un cel envejable.

A la Serra de Tramuntana seria molt positiu establir un acord entre les administracions locals i convertir-la en destinació Starlight”

P.- Què ha fet Menorca que les altres illes no puguin fer?

R.- Menorca és una destinació Starlight, i com a tal promou que no hi hagi contaminació lumínica. A Mallorca tan sols hi ha una finca, Son Bi, a Llucmajor, que té aquesta qualificació. I atrau turisme interessat en l’observació del cel. És una cosa que fa deu anys semblava impossible. A la Serra de Tramuntana seria molt positiu establir un acord entre les administracions locals i convertir-la en destinació Starlight: hi guanyaríem en qualitat de vida, en economia i també podríem atraure turisme de qualitat.

P.- A on, del territori balear, hi ha un cel menys contaminat?

R.- Sense dubte a Cabrera, que és Parc Natural. A la resta de l’arxipèlag no tenim un cel fosc real. I hem de tenir en compte que el cel és Patrimoni Immaterial de la Unesco, i que l’hem de protegir.

La manca de son, o la son poc sana, és un problema per al cos que es relaciona amb moltes malalties”

P.- Quines conseqüències comporta la contaminació lumínica?

R.- Per a nosaltres, els astrònoms, no ens deixa veure el cel. Però hi ha unes conseqüències per a la salut de tota la gent que probablement es desconeixen. El nostre cervell segrega melatonina, una substància que prepara el cos per l’acció d’adormir-se. Els colors atatonjats de la posta de sol contribueixen a la seva segregació i, com a animals que som, estam preparats per adormir-nos quan se’n va la llum. D’igual manera, els colors blanc i blau, per exemple els que desprenen majoritàriament els mòbils, serveixen per despertar-nos, i per això ens diuen que no és convenient mirar pantalles abans d’anar a dormir. La manca de son, o la son poc sana, és un problema per al cos que es relaciona amb moltes malalties, fins i tot amb el càncer. És una cosa seriosa.

P.- I la fauna?

R.- És un tema poc conegut, però evidentment la contaminació lumínica destorba el medi ecològic nocturn. A les 4 de la nit a vegades podem sentir els ocells que canten, quan no ho haurien de fer, i és a causa d’aquesta llum intrusa, que els genera canvis d’hàbits nocturns. Els ratolins tenen ara la capacitat de veure les òlibes i s’han convertit en els seus enemics, quan mai no ho havien estat. I els animals que segueixen la Via Làctia no la troben, i les tortugues que van a les platges quan hi ha lluna plena ara hi acudeixen qualsevol nit, perquè sempre estan il·luminades. La llum artificial està matant els ecosistemes nocturns.

Nosaltres sempre recomanam les llums càlides, grogues o vermelloses, però no, els ajuntaments opten per la llum blanca”

P.- I la llei autonòmica de 2005, no ha servit de res?

R.- Mai no s’ha aplicat correctament. Com altres propostes que hem fet nosaltres, que romanen dins calaixos als ajuntaments. Nosaltres sempre recomanam les llums càlides, grogues o vermelloses, però no, els ajuntaments opten per la llum blanca, que li diuen neutra, però no ho és. I és que aquesta llei ja està obsoleta. El 2005 encara no es parlava de llums LED.

P.- Quina solució hi ha?

R.- Que creixi la consciència que il·luminar malament és tudar els doblers. Un llum girat per amunt no té cap sentit; il·luminar sense previsió, creant espais amb claror i d’altres amb foscor, tampoc no té sentit; fer-ho de color blanc ens perjudica a tots; posar més potència només significa gastar més. Només amb conscienciació aconseguirem un canvi.

P.- Estan mal il·luminats els espais públics?

R.- I tant! És molt habitual un mal disseny de la il·luminació dels carrers i places. Ara sembla que com més llum hi hagi, millor. Però l’any 1900 els dies de lluna plena només hi havia faroles enceses als caps de cantó, i això era suficient. Ara no hi ha criteri. Encara tenim monuments il·luminats fins a la matinada. Fins i tot existeix la intrusió lumínica, llum de fora que entra dins les cases i que, per cert, és un tema reglat per la llei: si et passa pots reclamar a l’ajuntament i t’ho han de solucionar. A més, hem perdut tot una cultura popular que es referia als estels del cel, simplement perquè ja no el veim amb suficient claredat des dels nostres pobles.

Hi haurà un dia, i no falta molt, on hi haurà més satèl·lits al cel que estels visibles. És un panorama desolador”

P.- Com s’arreglen per trobar llocs on fer observacions del cel?

R.- Hem de cercar els racons més foscs i de cada vegada en queden menys. Tot i això encara queden alguns llocs a Mallorca on hi ha un cel decent. Això sí, no ens apropam, ni de lluny, a la qualitat del cel de Menorca. Després hem de procurar que no hi hagi calitja, fum o pols del desert. El millor moment per fer una observació és després d’un dia de pluja. I també ens perjudiquen molt, als observadors i als investigadors, els satèl·lits artificials d’òrbita baixa. Hi haurà un dia, i no falta molt, on hi haurà més satèl·lits al cel que estels visibles. És un panorama desolador per a qui li agrada gaudir de la nit.

P.- Dissabte hi ha una trobada d’observadors a Ciutadella. En parlaran de contaminació lumínica?

R.- Des del Club Newton el que més feim és divulgació astronòmica, però en segon lloc la conscienciació contra la contaminació lumínica és un dels nostres principals objectius. Juntament amb les xerrades i l’observació de la nit, segur que aquest tema apareixerà.

P.- Quines expectatives té aquesta trobada?

R.- És la tercera que organitzam, la primera després de la pandèmia, i realment és una afecció que ens omple molt, que mou molta gent i que afavoreix poder estar en contacte amb bona gent i amb la natura i l’univers. Hi haurà representants de quatre entitats astronòmiques d’arreu de les Illes Balears amb un programa que ocupa tot el dia.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt