Prop de 4.500 serps invasores, capturades a Eivissa i Formentera
El Govern de les Illes Balears ha intensificat la lluita contra les serps invasores a Eivissa i Formentera després de superar les 4.400 captures durant la campanya de 2025, una xifra que confirma l’abast creixent d’aquesta problemàtica ambiental. L’augment de captures s’ha produït en paral·lel a un reforç notable dels recursos humans i tècnics, en un context que l’Executiu qualifica ja d’emergència ecològica pròpia dels ecosistemes insulars.
Les dades s’han posat damunt la taula en una reunió celebrada al Consell Insular d’Eivissa amb representants institucionals de totes dues illes, en què també s’han definit les línies d’actuació per als pròxims anys. La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Ana Torres Riera, ha advertit que la situació exigeix una resposta sostinguda i coordinada, basada en criteris científics.
Segons els resultats presentats pel Consorci per a la Recuperació de la Fauna Silvestre de les Illes Balears (COFIB), Eivissa concentra la major part de captures, amb 3.604 exemplars interceptats gràcies a una xarxa de 1.930 trampes. La gran majoria corresponen a la serp de ferradura, una espècie que continua expandint-se amb rapidesa per bona part del territori insular.
A Formentera, amb 505 trampes instal·lades, s’han capturat 893 serps, principalment serp blanca, consolidada a la zona de la Mola. També s’hi han detectat exemplars puntuals de serp de ferradura prop del port de la Savina, fet que evidencia la pressió constant d’entrada des d’Eivissa.
Un dels canvis més rellevants introduïts enguany ha estat el manteniment de les trampes actives durant tot l’any, inclòs l’hivern. Aquesta mesura, aplicada per primera vegada, ha permès consolidar el control en zones estratègiques i preparar amb antelació la campanya de 2026.
De cara a aquesta nova fase, el Govern preveu incrementar un 44 % el personal destinat al control d’ofidis, fins a arribar a 13 efectius, i ampliar el nombre de trampes, especialment a l’oest d’Eivissa, on avança el front d’expansió de la serp de ferradura. També es reforçarà la vigilància en espais d’alt valor ecològic i en punts clau del litoral que connecten amb els illots.
Precisament, la presència de serps en aquests illots s’ha confirmat en diversos enclavaments, fet que suposa una amenaça directa per a la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis), una espècie amb poblacions genèticament úniques. La colonització d’aquests espais per part de depredadors invasors podria comportar la desaparició de nuclis sencers.
Davant aquest escenari, el Govern ha activat una nova estratègia de conservació que combina mesures de bioseguretat, control intensiu i accions directes sobre l’espècie. Entre aquestes destaca la creació d’una xarxa de refugis lliures de serps a Eivissa, amb el primer espai ja operatiu a Can Marines, i la previsió d’ampliar-la pròximament.
Paral·lelament, s’ha impulsat un programa de conservació ex situ en col·laboració amb el Zoo de Barcelona, que ja manté línies de cria de sargantana pitiüsa. En aquest marc, aquest abril s’han traslladat 33 exemplars procedents de cinc illots especialment vulnerables per preservar-ne la diversitat genètica.
El dispositiu es completa amb un reforç de les mesures de control en els punts d’entrada, especialment vinculats al transport de mercaderies i plantes ornamentals, identificats com una de les principals vies d’introducció de serps.
La implicació ciutadana també guanya pes en aquesta estratègia. L’aplicació Línia Verda ha registrat prop d’un miler d’avisos durant el 2025, consolidant-se com una eina clau per a la detecció precoç.
Les administracions implicades coincideixen a assenyalar que la coordinació institucional serà determinant per afrontar un repte que va més enllà de la protecció d’una sola espècie. En paraules de la directora general, el que està en joc és l’equilibri dels ecosistemes insulars i la preservació d’un patrimoni natural singular.
Foto: Víctor Colomar