Ramon Cerdà i Xisco Valls: “Volem conèixer l’entorn que habitam i connectar-hi”
L’associació Cap de Fibló de Pollença recull les inquietuds dels seus membres: el circ, les baldufes, les plantes silvestres o els arbres. L’estima cap a allò que podem fer amb les mans, la recuperació de sabers populars i el coneixement del nostre territori.
Pregunta.- Cap de Fibló neix l’any 2016. Com es crea aquesta associació?
Xisco.- Com a amics ja fèiem coses junts, però vàrem crear l’associació a partir de la necessitat de tenir una estructura que ens permetés demanar permisos a l’Ajuntament. Sobretot al principi va ser per fer actuacions de circ als carrers de Pollença, però llavors ens vàrem adonar que allò podia servir per molt més. Vàrem quedar a la finca d’en Ramon i vàrem llegir entre unes 20 persones els estatuts que teníem, i aquest va ser un poquet l’origen. El primer que vàrem fer varen ser actuacions al Moll i a Pollença, molt adreçat al turisme, i després vàrem organitzar un cabaret al claustre del convent per a la gent del poble
Ramon.- Va començar així, pel tema del circ, però després vàrem veure les inquietuds que tenia la gent. Jo circ no en faig, m’interessa més el tema dels arbres i el medi ambient i he anat cap aquí. I cadascú se l’ha feta un poc seva, després vàrem fer tallers de sabons, de cremes solars, de plantes silvestres, d’ocells.
Xisco.- Aquesta associació té una cosa curiosa, deim que no existeix llevat els dies que passa qualque cosa. Diríem que no hi ha molt de nucli que ens ajuntem habitualment per planejar.
Només queda una persona, en Pep de Biniali que te 79 anys i fa baldufes”
P.- El punt de partida va ser el circ, i després heu anat fent altres coses. Quina és la vostra filosofia. Què és el que us mou?
Ramon.- Diria que és un poc el que ens mou en el moment. No és que hi hagi una filosofia primer, sinó que hi ha el que surt i després es podria cercar la filosofia al darrera.
Xisco.- De vegades pot parèixer que és mirar cap al passat, les tradicions, però aquest no és el punt de partida, sinó, ara, avui que ens fa ganes. Com una actualització, però no és des d’un punt de vista nostàlgic.
Ramon.- Per exemple, amb les baldufes, primer jugues, i després dius, a mem, què es feia abans amb això. I es fer-ho i després mirar un poc cap enrere.
Xisco.- Sí que tot el que hem muntat és molt tàctil, molt directe. Entre el que volem i el que feim no hi posam intermediaris. El circ també moltes vegades és una cosa improvisada, i també quan vàrem muntar la sembra d’arbres.
P.- Explicau la sembra d’arbres que vàreu organitzar.
Ramon.- Va sorgir dels pressupostos participatius, on vàrem proposar una sembra d’arbres i va sortir que sí. Primer els vàrem sembrar, no va anar bé perquè no els vàrem cuidar, i el pròxim any ens vàrem encarregar del reg. La idea en aquell moment era a veure si podíem tenir més arbres als espais públics del municipi, i arbres fruiters perquè la gent pugui menjar una figa o una atzerola.
Xisco.- I aquí sí que vàrem connectar amb quins arbres hi havia abans, però perquè estaven desapareixent.
Ramon.- I també perquè són més resistents a plagues i a les sequeres. Com la servera, l’atzerola, la nesprera, un magraner, qualque figuera, tots aquests arbres els hem mirat de sembrar als espais on vàrem fer la sembra. També alzines dolces.
Noltros enguany amb els aglans hem fet un munt de menjar, i això per evitar importar des de quinoes a arrossos, que no vol dir que no n’haguem de menjar”
P.- Des de Cap de Fibló estau interessats per les varietats locals i també per les plantes silvestres.
Ramon.- Amb na Catalina Sebastià, que és la nostra educadora ambiental, i també amb en Pere Vicens vàrem organitzar una sortida de plantes silvestres. Bàsicament perquè volem conèixer un poc l’entorn que habitam, el territori, i connectar-hi. Fer sortides a la natura, coses pràctiques.
Xisco.- Ens adonam que tenir aquest coneixement ens duu cap a una autonomia. Si normalment vas a comprar espinacs al supermercat i tens ple d’una herba que és equivalent, per què no l’has d’agafar i menjar? També amb els sabons pots aprofitar un residu que tenim per fer una cosa bona. Ens duu cap a aquest saber fer, i de cada vegada més coneixements petits però que al llarg de la vida vas acumulant.
Ramon.- I mirar quins productes tenim aquí, com els aglans o la garrova, i posar-los en valor. De vegades compram cacau o cafè i és un estil de vida poc sostenible perquè necessitam una gran quantitat de combustibles fòssil. Nosaltres enguany amb els aglans hem fet un munt de menjar, i això per evitar importar des de quinoes a arrossos, que no vol dir que no n’haguem de menjar, però sí hem d’intentar localitzar el menjar i no dependre tant dels combustibles fòssils.
Quan veus aquesta alzina que té 300 anys i veus l’empelt, et connecta amb el passat”
P.- Les alzines les heu sembrades?
Ramon.- N’hem sembrat, però clar fins que et fa aglans passen un grapat d’anys. Aquestes alzines són d’aglans dolços, tenim un amic que en té una d’enorme d’uns 300 anys, i en recollírem d’aquí i d’altres alzines que coneixíem. Quan veus aquesta alzina que té 300 anys i veus l’empelt, et connecta amb el passat. No només és un tema alimentari, també és un tema cultural de conèixer tot això i que no es perdi. Ara darrerament he estat descobrint murteres, i estam recuperant també un patrimoni cultural. Hi ha la murtera vera o la murtera de floquet que fa uns murtons més grossos que es poden menjar com panses.
P.- Com heu conegut aquests arbres?
Ramon.- Tant la murtera com els aglans ho he après per en Xisco.
Xisco.- I jo per mon pare, que a ca nostra hi ha una murtera empeltada i una alzina. Ell i son pare sempre han fet hort i per a nosaltres era familiar. Però després nosaltres li hem donat una volta més perquè hem vist que les tradicions dels nostres pares son hereves també de les màquines i dels combustibles fòssils i hem començat a pensar com ho podem fer per poder deixar una herència bona. Vàrem fer un curset de permacultura, i vàrem conèixer gent que ens mostrà altres maneres ancestrals però actualitzades.
Ramon.- Després vas xerrant amb gent gran. Per a la murtera va venir en Bernat Canyelles de Selva a empeltar la murtera a ca nostra i ens va dir que no n’havia empeltada cap mai. Es una cosa molt nova. Anem a fer que no es perdin aquestes varietats, perquè quan es morin aquestes murteres, es perden.
Xisco.- I amb les baldufes ha passat el mateix. Ens va pegar amb un parell d’amics aquesta afició i vàrem començar a cercar qui hi havia a Mallorca que fes baldufes. Hi ha persones que ens han dit que n’hi havia a Inca i a Sa Pobla, i a Muro en trobarem un que n’havia fet. Però ara només queda una persona, en Pep de Biniali, que té 79 anys i fa baldufes. Han anat desapareixent les coses que fa un amb les seves mans. Jo vaig comprar un torn i també un altre amic i n’hem començat a fer.
Conèixer les plantes et dona llibertat perquè et pots alimentar tu mateix i no depens tant de fer feina tantes hores”
P.- És un poc anar no sé si a contracorrent, però intentar anar cap a l’autosufiència. Tornar a allò senzill. Pensar el que vols fer enlloc de fer-ho per inèrcia.
Ramon.- Conèixer les plantes et dona llibertat perquè et pots alimentar tu mateix i no depens tant de fer feina tantes hores. Des de Cap de Fibló hem fet la revista, el programa de ràdio, tallers, sortides, hort, i ens ho passam bé. Tenim la sort que tenim un lloc on viure, però ho hem d’aprofitar i no caure en la roda que no et dona temps per viure. Si vas reduint les despeses vas guanyant temps.
P.- I ara què teniu en marxa?
Xisco.- Hi ha tres coses. Dia 11 de setembre hi haurà la cinquena edició del Cabaret de Primavera, que serà a l’estiu. I la darrera setmana d’octubre hi haurà la quarta Baldufada, i després començam a fer feina amb el segon número de la revista.