Ramon Servalls, gerent de les Bodegues Macià Batle: “El futur ve condicionat a què tots entenguem que plegats jugam a lo mateix”.

Ramon Servalls és el gerent i cap visible de les bodegues Macià Batle de Santa Maria. Unes bodegues que neixen d’una tradició vitivinícola molt important amb una tradició que ja ve del rebesavi del nostre entrevistat que duia, igual que el seu avi, el nom de Macià Batle. El darrer cub del qual es té constància a la casa, data de l’any 1856 que és també el nom d’un dels vins que la bodega comercialitza amb més èxit de vendes i consum.

Aquesta dèria familiar ve de quan els actuals propietaris eren joves i gaudien de la verema quan el raïm es trepitjava amb els peus. Les dates de collita era de festa i gaudi. Una festa que els va fer estimar la terra i cada un dels brots de raïm que amb cura i estima es convertien en vi. A partir d’aquesta  festa els descendents de Macià Batle decidiren revitalitzar les bodegues que fundaren els seus avantpassats. Era una tradició que de mica en mica s’anava perdent i era l’hora de renovar-se i començar a embotellar, ja que en els temps passats quasi tot es feia a l’engròs. Era el moment de fer les coses bé, pel fet que era com un començar de nou. Era el moment d’aportar la millor tecnologia i les millors condicions per aportar un producte de qualitat i bona presentació al consumidor.

Pregunta.- Quan començaren els hereus de Macià Batle?

Resposta.- Començarem l’obra l’any 1997 i l’any 1998 ja entràrem la primera verema. Aquesta nova aposta per la qualitat, de la mà de gent molt preparada dins tots els àmbits i d’una manera especial de gent molt sabuda de la UIB,  ens va donar molt bon resultat i ens adonarem que a Mallorca tenim molt bones condicions per fer vi.

P.- Com és Mallorca per a la producció de vi?

Resposta.- Tenim uns terrenys de primer ordre i de magnífica qualitat i unes condicions climàtiques molt favorables. Sols manca sembrar noves vinyes per complementar les varietats que ja tenim sembrades per aportar més qualitat als nostres vins.   

P.- Com heu passat el temps de la pandèmia?

R.- La pandèmia ens ha fet les coses molt complicades. Ha estat complicat per a nosaltres i per a tothom. Nosaltres ens hem pogut aferrar a l’aposta que de sempre hem fet per l’exportació i això ens va funcionar molt bé. De fet, no havíem exportat mai tant com l’any 2020. Aquest any fou el gran any de l’exportació a quasi tota Europa. Aquí hi va haver també una sensibilitat molt important per part de la nostra gent, la gent de la nostra terra, cap al producte local. Una sensibilitat que va fer florir el nostre comerç. La gent demanava producte d’aquí i desitgem que això no sigui la flor d’un dia i que així segueixi perquè és l’única manera que tenim tots de sobreviure.  Així hem pogut capejar la mala època i de mica en mica anem fent de cada dia un poc més. Tots tenim molta esperança que enguany, a partir de Pasqua, les coses es normalitzin i deixem aquesta etapa com un passat que pel bé de tots no torni.

P.- Podem dir que la pandèmia ha estat un revulsiu per conscienciar a la gent de la importància de consumir els nostres productes?

R.- Sembla que això ha estat així i a més de tot juguem amb una avantatja i és molt senzilla: els nostres productes són de molt bona qualitat i quan dic els nostres em refereixo a tots. He de dir que amb els temes de futurologia jo som un negat. Sols et diré que quan em varen oferir fer les primeres mascaretes preventives de la COVID amb el logotip de Macià Batle,  jo vaig pensar que no perquè això serien dos dies i ja en duim dos anys. El temps dirà la darrera paraula, però som optimista i ho som perquè he pogut copsar aquesta major sensibilitat de la gent.

P.- Com veu vostè el futur del sector primari a les nostres illes?

R.-  Tenc molt clara una cosa: el futur ve condicionat que tots entenguem que plegats jugam a lo mateix. Si no entenem això, no hi haurà futur. Aquest fet és bàsic per fer del sector primari un sector fort i ferm.  Si els distints sectors: primari, secundari, terciari… no entenem que plegats hem de fer pinya no en sortirem. Quan el turista es passeja amb un cotxe o fa una excursió i fa fotos a les vinyes, als ametlers, oliveres… i exclama la preciositat que tot això significa, és perquè hi ha una gent que ho fa, ho suporta i ho paga perquè sigui un gaudi per ell i per a tothom que ens visita.  Quan el turista arriba a l’hotel o al restaurant on gasta els seus doblers, ha de trobar també els productes d’aquí perquè si l’hoteler compra els productes de fora i no les patates, el vi, la verdura… d’aquí, voldrà dir que no ha entès res i segur que la roda no podrà funcionar. No pot ser que sols hi posi una part i que sempre sigui el sector primari. És de justícia i de sentit comú que som els que conservem la nostra terra i per això és necessari que aquesta tasca que duem a terme tengui  un retorn.  Amb això vull dir que si el sector hoteler en treu un benefici és just que ens ajudi a conservar lo nostre i sols hi ha una manera que és molt senzilla: comprant aquí i lo de ca nostra perquè el client també ho vol trobar i consumir als establiments on s’allotja.

P.- Hi ha una tendència de millora d’això que hem parlat?

R.- Jo crec que sí i de mica en mica va augmentant sense tirar coets, això sí. El resum és molt senzill: el que té més possibilitats econòmiques i a més és el que s’aprofita de la terra i la feina dels altres, hi ha de posar de la seva part per ajudar a fer que tots plegats puguem subsistir. El que no farem nosaltres serà cobrar per fer una foto o gaudir del nostre paisatge. Em fa molta gràcia quan venen visites i ens diuen que tot està molt maco i molt ben cuidat, que és una preciositat…  Quan els demanes a on estan allotjats i et diuen a un hotel o establiment concret, fa ràbia perquè moltes vegades has de respondre que aquest lloc no té ni un sol producte a les nostres illes o de Mallorca en concret, però en treu el profit que nosaltres cuidem Mallorca.

P.- Com és la qualitat del vi mallorquí amb relació al seu preu?

R.- Hi ha de tot.  Hi ha gent que ven molt car i gent que ven a un preu molt assequible. Jo et puc parlar que si hi ha una cosa que distingeix a les bodegues Macià Batle és l’especial relació entre qualitat i preu. És un orgull per a nosaltres ser una de les bodegues punteres d’aquí i en gran part és perquè no ens hem tornat folls amb els preus i hem jugat molt fort amb la qualitat. El mercat posa a tothom al seu lloc i jo crec que a poc a poc, això passarà i les coses prendran el camí que toca.

P.- Ser capdavanters no és frèvol. Quin ha estat el secret per arribar-hi?

R.-  És un tema molt fàcil: has de tenir voluntat de ser-ho i posar-hi molta feina i moltes ganes. Els miracles dins el món del comerç no existeixen, crec jo. Els miracles són el resultat de la constància i empenta en fer les coses el millor possible.  Hi ha una mescla molt important d’activitat intel·lectual i  d’activitat física que està molt bé, però si només penses i no fas feina, no  surt i si només fas feina i no penses tampoc. Són faves contades. S’ha de combinar les dues coses i tenir molt clar allò que un vol.

P.- Macià Batle vol créixer?

R.- Noltros ja estem en una situació a la qual estem estabilitzats. Nosaltres ara el que fem és sembrar molta vinya nova perquè hi ha hagut un canvi molt radical. Quan nosaltres començarem teníem entre 60 i 70  pagesos que ens duien el raïm. Avui, quasi tots o molts s’han retirat per jubilació o malauradament han mort. Amb el pas dels anys ens anàrem adonant que a cada verema hi havia manco productors de raïm. Aquest fet ens ha dut a transformar-nos en una bodega que no tenia ni una sola hectàrea de vinya al principi, a tenir-ne avui 150 en explotació directa. Aquest ha estat el canvi més gran que jo he vist. Això marca la capacitat de producció i per això ja anem acord amb allò que podem i volem fer.

P.- Com ha afectat aquest temps tan estrany d’aquest hivern a la vinya?

R.- Ara la vinya està adormida i no l’ha afectat. Més aviat et diria que aquestes gelades tan fortes per nosaltres han estat molt bones. Jo sempre he dit que les gelades són el millor per matar les plagues. Mai se sap què pot passar en un futur, però fins avui sols puc dir que el camp és el camp i sols podem parlar del que ha passat i no de què passarà.